Set lliçons des del Sud global sobre l’emergència climàtica

Adriana Walker és una indígena del poble embera, el tercer més nombrós de Colòmbia. És lingüista i està especialitzada en educació al territori. És originària del Departament de Caldas, al centre de Colòmbia. Walker va participar en la xerrada “Emergència no és igual a col·lapse. Crisi climàtica i defensa de la vida”, a l’escola de formació de la Fundació Sentit Comú, juntament amb Anna Ramon, cap de comunicació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Allí va compartir les seves idees sobre la defensa de la natura des d’una perspectiva del Sud global. En recollim set de les més destacades:

1. Els desastres no són sempre naturals

Walker va explicar que, des de la concepció que els embera tenen del món, els desastres ocorren quan no ens relacionem de manera adequada amb la natura: “Hi ha fenòmens que són naturals, com les pluges fortes, però amb aquests hem après a conviure-hi des de fa milers d’anys. Ara bé, n’hi ha d’altres que són perquè hem transgredit les normes de convivència”.

Per als embera, el problema és quan trenquem els cicles de la natura “a través del consum i l’explotació, o a través de desviar el curs dels rius”. Defensen que “tot està connectat”, i, per tant, que qualsevol desequilibri que generem en una part del món, com ara la desforestació de l’Amazones, després acaba tornant a milers de quilòmetres en forma de sequeres o de males collites.

2. La comunitat protegeix d’inundacions i de sequeres

Adriana Walker va defensar que la comunitat és clau per protegir-se d’inundacions sobtades o de sequeres. “La naturalesa avisa, i nosaltres ho monitorem a través de les guàrdies indígenes que tenim arreu del territori”. En els seus plans de vida, introdueixen mecanismes comunitaris de prevenció: “És un procés de protecció mútua, on es creen espais d’abastiment de menjar, per exemple”.

“Si el corrent s’emportava casa nostra, en podíem fer una altra”, recordava Walker

L’adaptació d’aquestes comunitats a les inclemències del temps sempre s’ha basat en la facilitat de moviment: “Nosaltres teníem cases mòbils, transportàvem la casa d’un lloc a l’altre. Si el corrent s’emportava casa nostra, en podíem fer una altra”. Ara bé, la pressió sobre el territori d’indústries extractives els ha limitat aquesta capacitat: “Ens han forçat a ser molt més sedentaris. Ara no podem moure’ns com abans”.

3. L’espiritualitat com a base de tot

Per als embera, la defensa de la natura no es pot deslligar de les seves pràctiques espirituals. “No és una religió, sinó entendre que som part de la natura, que hem d’aprendre a conviure amb els altres éssers que són aquí”, matisava Walker.

Conscient del xoc que podia provocar en el públic, Walker va admetre que “des de la racionalitat europea, això pot sonar com una cosa dels moviments pachamamistes, com un clixé, però per a nosaltres funciona així”. En aquest sentit, la convicció que abans dels humans ja hi havia el sol, la lluna, les pedres, les plantes i els animals, sumat al fet que la comunitat té un “profund respecte” per la gent gran i l’experiència, porta a entendre que les persones no som el centre de la naturalesa, que aquesta no està al nostre servei.

4. La natura pot ser subjecte de drets

Els embera, juntament amb moltes altres comunitats, han lluitat perquè aquesta concepció de la naturalesa també tingui cabuda en el sistema legal colombià: “La Constitució reconeix que cal protegir la natura, o que existeix el dret al medi ambient, però no hi ha cap disposició que reconegui la naturalesa com un subjecte que té drets”.

“A la Constitució no hi ha cap disposició que reconegui la naturalesa com un subjecte que té drets”

Aquesta voluntat s’ha traduït en victòries importants per a alguns ecosistemes en concret, com ara el riu Atrato. L’any 2017, en una sentència pionera, el Tribunal Constitucional del país va reconèixer una personalitat jurídica pròpia a aquest ecosistema, que es defensa a través de 13 guardianes, una mena de tutors dels drets d’aquest espai que provenen de les comunitats indígenes, afrodescendents i camperoles que hi viuen. 

És un canvi de mirada en què la justícia assumeix una lògica ecocèntrica, és a dir, que deixa de considerar l’ésser humà com l’únic subjecte i el dominador de la naturalesa. El riu Atrato és un dels exemples més potents, donada la importància d’aquest riu en la història de la colonització i el conflicte armat, però recentment s’ha reproduït el mateix esquema en altres espais com el riu Cauca.

5. La ciència no pot aïllar-se

Tot responent a una pregunta del públic sobre el paper de la ciència en un context de crisi ecològica, Walker va ser contundent reivindicant que aquesta no pot aïllar-se del que és polític, que no pot estar clausurada en ella mateixa: “El positivisme científic ha de sortir d’aquest úter on ha estat ficat tota la vida per por d’enfrontar-se a coses”. En cas contrari, advertia l’educadora, “seguirem en la banalitat de fer la cosa per la qual ens paguen i ja està”.

“El positivisme científic ha de sortir d’aquest úter on ha estat ficat tota la vida per por d’enfrontar-se a coses”

Amb voluntat de fer un paral·lelisme amb la generació de coneixement pròpia de les comunitats indígenes, Walker va explicar: “Nosaltres no hem aconseguit res amb els rituals, sinó mobilitzant-nos i exigint respecte i legislacions de protecció als governs”.

6. Desaccelerem-nos

Per a Walker, el ritme de vida a les societats occidentals no és compatible amb la connexió amb la natura. “Hem de desaccelerar-nos. L’agitació del món modern no ens permet la contemplació”, explicava. Des de la seva concepció, el canvi en la nostra relació amb la natura no podrà arribar si no ens adaptem als seus cicles: “Hem de vibrar al seu ritme, entendre que, si sembrem avui, no collirem demà: si integrem això, tindrem una capacitat de canvi molt gran”. 

En aquest sentit, va destacar molt positivament les iniciatives agroecològiques que es donen arreu del planeta, especialment les que protegeixen les llavors tradicionals: “Hi ha moltíssima gent a tot el món treballant per la cura de la terra, però ho estan fent silenciosament”.

7. Contra l’indigenisme romàntic

A l’hora de parlar de la vida i dels aprenentatges en les seves comunitats, Adriana Walker destacava: “No he vingut a parlar-vos d’un indigenisme romàntic”. L’oradora volia evitar una idealització de les realitats indígenes: “Som comunitats humanes i també tenim de tot. També hi ha qui es ven el territori, els qui sempre són allí per fer contractes”. 

Alhora, va destacar la violència que les seves comunitats pateixen pel fet de defensar el seu entorn. Colòmbia és el país que acumula més morts de defensors ambientals. L’any 2023 va haver-hi 79 assassinats d’aquests defensors, i el 2024 es va tancar amb 48 morts més. I, dins del país, les comunitats indígenes estan especialment impactades per aquests atacs, ja que molt sovint estan custodiant territoris que serien atractius per a les activitats econòmiques extractivistes. 

Tanmateix, Adriana Walker va tancar reforçant la idea de resistència de les seves comunitats: “L’himne de la guàrdia indígena diu que, per cada indi mort, uns quants milers naixeran. Si maten algun company, d’altres seguirem en la lluita”.