09/12/2024 | 06:00
Malgrat les darreres pluges del mes d’octubre, Catalunya viu un dels episodis més crítics de la seva història pel que fa a la manca d’aigua, una situació que posa de manifest la necessitat de replantejar la relació amb el nostre entorn. La sequera actual no és només una conseqüència del canvi climàtic, sinó també d’una gestió hídrica insuficient que sovint desatén la interdependència entre la natura, el territori i la societat. Afrontar aquesta crisi requereix estratègies integrals que vagin més enllà de les solucions tècniques, amb una governança efectiva que prioritzi la cooperació territorial i l’optimització sostenible dels béns comuns. Només una resposta col·lectiva, fonamentada en una visió de llarg termini, pot garantir que Catalunya esdevingui resilient davant les crisis climàtiques futures.
El món rural… en perspectiva de gènere
Gràcies a la Beca Nativitat Yarza 2023, vaig desenvolupar l’estudi Dones i sequera a la Catalunya rural. Una perspectiva feminista, una recerca que explora de quina manera la situació de les dones al món rural es veu transformada per la sequera, i de quina manera aquesta relació ens pot donar pistes en les millores que necessitem implementar de cara a la nostra governança hídrica nacional.
Al nostre país, tot el que queda fora de la ciutat s’ha anat agrupant sota aquesta etiqueta, que amb el temps s’ha convertit en un calaix de sastre per descriure tot allò que no sabem definir amb claredat. Això és el que avui dia anomenem “món rural”. Tanmateix, la diversitat de la realitat no-urbana del nostre país és molt més àmplia. En els últims anys s’ha produït un gir petit, però significant, en l’atenció al món rural a Catalunya, especialment arran de publicacions com ara L’altre món rural, editat per Rosa Cerarols i Joan Nogué (Tigre de Paper, 2022), o Ruralisme (Ara Llibres, 2023) de l’activista Vanesa Freixa.
Durant la recerca es van entreveure algunes dades molt rellevants per a la gestió hídrica en perspectiva de gènere a casa nostra. Així, per exemple, vaig trobar que moltes dones rurals perceben una connexió entre el gènere i l’impacte de la sequera, però no existeix una visió uniforme sobre com aquest factor afecta les seves experiències. Més de la meitat de les dones entrevistades a Catalunya expressen sentiments de frustració, d’angoixa i de desesperança, destacant l’impacte emocional de la sequera en les seves vides quotidianes. Aquest fenomen, vinculat al canvi climàtic, evidencia la vulnerabilitat de les dones en zones rurals, especialment a causa de la manca d’una perspectiva de gènere en la governança hídrica, que sovint ignora les seves necessitats específiques i contribueix a la invisibilització dels seus reptes.
La resposta a la crisi de la sequera no passa només per construir infraestructures, sinó també per generar espais de participació inclusiva
Les conclusions de la recerca apunten a la necessitat de prioritzar un enfocament feminista interseccional en la gestió de l’aigua, que valori la cura de la terra i la natura. També destaca la importància d’incloure les perspectives diverses en les polítiques, com el Pla de sequera, per abordar les necessitats de les dones rurals i fomentar la col·laboració entre institucions i comunitats locals. Així, es podria reduir la tensió institucional i avançar cap a una governança hídrica més inclusiva i equitativa.
Així, l’estudi ha assenyalat una mancança clara: la perspectiva de gènere està absent en les principals estratègies de gestió de l’aigua, i encara més si parlem del món rural. Més enllà de les diferències biològiques o socials, el que es reclama és una visió feminitzada de la governança hídrica que valori conceptes com la cura de la terra, l’ús sostenible dels recursos i el respecte pel territori. Així, la resposta a la crisi de la sequera no passa únicament per construir infraestructures, sinó també per generar espais de participació inclusiva, on les dones i altres col·lectius infravalorats en aquests debats puguin aportar les seves experiències i coneixements. Documents com L’altre món rural (2022) ofereixen línies d’actuació que podrien ser un punt de partida per transformar aquesta realitat, integrant aquestes perspectives en la planificació territorial i hídrica.
Les conclusions de l’estudi també apunten a la necessitat d’aprofundir en noves línies de recerca. Per exemple, seria clau explorar com altres grups socials, com ara homes o dones d’entorns urbans, persones migrades, diferents grups d’edat o persones amb diferents capacitats, viuen la sequera i comparar les seves experiències amb les de les dones rurals. També seria interessant investigar com tenen intersecció aquestes vivències amb altres àmbits clau del món rural, com ara l’agricultura, la ramaderia o la gestió energètica, o estudiar com les cooperatives i institucions locals poden influir en les percepcions i solucions davant la crisi hídrica. Igualment, s’ha de posar el focus en el lideratge femení com una oportunitat per impulsar mesures d’adaptació a la sequera, afavorides per polítiques públiques i iniciatives privades que reconeguin la importància del món rural.
Com preparar-nos per al que ens espera
Més enllà de la necessitat d’investigar més profundament les qüestions esbossades a l’article, per la seva voluntat d’acció també vaig destacar algunes recomanacions. En primer lloc, estudiar les interseccions, com ara com canvia l’experiència en funció de l’edat, la localització geogràfica específica dins la Catalunya rural, el passat migratori, la situació socioeconòmica o la raça. Així mateix, una altra recomanació és fer servir el marc d’anàlisi que relaciona l’aigua, l’energia i l’alimentació, per tal de comprendre els reptes centrats en els béns comuns que cal gestionar. D’aquesta manera, també podríem examinar el rol de les dones rurals en liderar mesures d’adaptació climàtica, així com revisar quins són els aspectes principals que fan que la seva situació continuï essent molt excepcional. Tot això, és clar, amb la voluntat de reforçar l’atenció governamental amb més recursos i inversions.
Si relacionem l’aigua, l’energia i l’alimentació, el rol de les dones rurals és bàsic per liderar mesures d’adaptació climàtica
En els propers anys, els conflictes amb l’origen en el canvi climàtic seran molt més abundants, i, si volem trobar solucions que responguin a les necessitats de tota la població, haurem de comprendre la seva complexitat, tant en l’eix urbà-rural com en les diferents interseccions com ara el gènere, l’edat, la raça, l’origen o la situació socioeconòmica. Estudis com Dones i sequera a la Catalunya rural. Una perspectiva feminista no canviaran gaire l’escenari general, però contribueixen a la necessitat de continuar treballant i explicant què ens estem deixant perquè la governança climàtica del nostre país no només sigui eficient i sostenible, sinó també justa i inclusiva.
* Aquest article és un breu resum de l’estudi fet gràcies a la Beca Nativitat Yarza 2023 de la Fundació Josep Irla. Podeu llegir la publicació sencera aquí.
