Cerca
Foto: IVAN GIMÉNEZ
Entrevistes

Vanesa Freixa “El món rural no s’adona del menyspreu que pateix”

Vanesa Freixa Riba (Rialp, Pallars Sobirà, 1977) és defensora del ruralisme com a filosofia política. Sovint se la defineix com a divulgadora i activista rural, però assegura que, a partir d’ara, es vol començar a definir segons com és ella com a persona: humana i amb moltes ganes de lluitar per allò en què creu. Actualment viu a Olp (Pallars Sobirà), en una borda centenària a 1.400 metres d’altitud. Té un petit ramat d’ovelles i un hort. A banda, també és il·lustradora. Entre el 2009 i el 2016 va ser directora de l’Escola de Pastors de Catalunya, i ha codirigit el documental El no a l’os (2021), sobre la polèmica reintroducció de l’os bru al Pirineu. Al març d’aquest any va publicar Ruralisme. La lluita per una vida millor (Ara Llibres, 2023), on fa una crida evocadora, reivindicativa i inajornable per canviar la manera com vivim.

06/07/2023 | 06:00

Què és el ruralisme?

Per mi el ruralisme va més enllà de la ruralitat en si mateixa. És una actitud, és estar més connectada amb la vida, amb els cicles naturals, amb una manera de viure més lenta. Tenim unes vides molt accelerades i desconnectades, i per mi el ruralisme és ser conscient de la hiperproductivitat que ens envolta. Una hiperproductivitat que no només es reflecteix en l’explotació de la terra, sinó en la vida mateixa, i que ens fa tenir anhels i desitjos de coses molt supèrflues.

Quins són els teus orígens?

Vaig néixer i créixer al Pirineu, sense ser gaire conscient del que això significava. Era un entorn rural, i encara hi existia una activitat primària important. Tot i així, la meva família no s’hi dedicava directament. La meva mare era cantant d’òpera, i va viure un bon temps a Barcelona. Quan es va casar amb el meu pare, va retornar al Pirineu, i es va dedicar a ser mestressa de casa. El meu pare, com bona part de la gent de la zona, treballava en una central hidroelèctrica, que en aquell moment era una bona posició professional i econòmica. Jo vaig cursar allà tota l’educació fins als 18 anys, i després vaig anar a Barcelona a estudiar Belles Arts. De la mateixa manera que la majoria del jovent d’aleshores, no hi havia dubte que havia d’anar a estudiar fora, per en principi no tornar-hi.

Però hi vas tornar.

Sí. Des de petita que visc un fort vincle amb la terra i els animals, i, tot i estar fora, continuava tenint un vincle constant amb els meus orígens. De fet, diria que m’hi vaig vincular d’una manera molt forta políticament. A partir d’aquí, vaig anar creant des de zero projectes d’activisme per intentar millorar els nostres entorns.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

S’ha dit als rurals que eren gent inculta i que la millor opció era marxar a la ciutat. Això cala profundament

Dius sovint que s’etiqueta les comunitats rurals com a desafavorides. A què és degut?

Si parlem de Catalunya, el 75% del territori és rural. Tot i així, la gran majoria dels recursos i de les infraestructures es concentren a les zones més poblades, és a dir, a les zones urbanes. Tot i que els territoris rurals s’han adaptat i actualitzat, i que, de mica en mica, s’han proveït d’alguns d’aquests serveis, s’ha fet d’una manera molt minoritària i marginal. Totes aquestes comoditats socials i econòmiques s’haurien de subministrar igualment a les zones rurals, perquè la gent hi vulgui venir i es torni a poblar, i es consideri que té els mateixos avantatges que un entorn més habitat.

Les polítiques que es fan als entorns rurals, a quines necessitats responen?

El desplegament dels serveis i de les infraestructures als entorns rurals s’ha fet per servir a les poblacions urbanes, sobretot a les zones turistificades. És a dir, venen a ocupar els entorns rurals. Falta treball per reequilibrar el territori: cal agafar sobirania des dels entorns rurals, finançar molt més els seus municipis i dotar-los de més autonomia. Han desvertebrat la política municipal i l’oportunitat de professionalitzar aquests espais per tal que es generin polítiques pròpies i no polítiques dirigides des de fora, en aquest cas des dels entorns urbans.

Per què hi ha hagut aquesta pèrdua de governança del municipalisme dels territoris més despoblats?

Per una autoestima baixíssima. És un procés de fa moltes dècades, on s’ha dit als rurals que eren gent inculta, que no tenien capacitat adquisitiva, ni recursos, ni tenien cultura, ni coneixement… I, a més, se’ls ha volgut vendre que el seu territori no era bo i que, per tant, la millor opció era marxar a la ciutat. Tot això cala profundament. Els territoris que es consideren més bonics s’han turistificat, i els que no agraden tant, els han convertit en abocadors o territoris sacrificats, i hi han instal·lat tot allò que no es vol a la ciutat, tot i que el consum es faci des de la mateixa ciutat. Al llibre vull explicar com s’han desenvolupat tots aquests processos de colonització i de dominació domèstics. Les instal·lacions que tenen un impacte tan elevat s’haurien de col·locar a la vora de les localitats on es consumeix. Així es visibilitzaria de debò l’impacte que tenen i les conseqüències que comporten.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Les oligarquies s’estan fent propietàries de la terra, dels habitatges, i, d’aquí a poc, es faran propietàries de l’aigua, si no ho evitem”

Diries que hi ha un enfrontament entre el món rural i l’urbà?

Entre la política urbana i la política rural, n’hi hauria d’haver molt més. De vegades, penso que el món rural està adormit i que no s’adona del menyspreu que pateix, de com no es tenen gens en compte les seves poblacions, ni com ens han contaminat els nostres entorns fent creure que era el més beneficiós per a nosaltres; però, clarament, només respon a les demandes de la urbanitat.

En un dels capítols de Ruralisme, cites: “Un pagès intacte era l’única classe social amb una resistència interna envers el consumisme. Desintegrant les societats camperoles, s’amplia el mercat” (John Berger, Pig Earth). És l’estratègia que s’està seguint amb el món rural català en general, i amb el Pirineu en concret?

La realitat evidencia que hi ha hagut un desmembrament, una desruralització i un allunyament de l’activitat primària. Aquest sistema capitalista ens ha convertit en agents consumidors d’uns serveis que cada cop més es concentren en poques mans. Aquestes oligarquies s’estan fent propietàries de la terra, dels habitatges, i, d’aquí a poc, es faran propietàries de l’aigua, si no ho evitem. És clar que els governs són conscients i còmplices de tot això, i no estan legislant ni fent polítiques per fer revertir aquesta situació. Hem de rebaixar el nostre sistema de consum, que està destruint tot el planeta i també destruirà casa nostra. Amb aquest discurs, automàticament pensem en les coses que nosaltres hi perdrem com a individus, però és que com a individus ja hi estem perdent moltíssim. El sistema i el nivell de consum han de decréixer, i cal plantejar la transició verda des d’aquest decreixement i rebaixa de consum actual.

Si rebaixem el consum i el turisme, en aquest cas al Pirineu, com es mantindran els llocs de treball de la població?

El que cal és començar des d’ara mateix a reorientar formacions i professions, i fer un procés intern per definir el futur del territori, com volem dibuixar-lo i quines activitats predominants hi ha d’haver. El 60% o el 70% de l’activitat ha de ser el turisme? O el turisme ha de ser una activitat més (i de baix impacte), juntament amb l’activitat primària, l’educació, les cures i la cultura, per exemple? S’hauria d’invertir i incorporar a les agendes aquesta reorientació per garantir les sobiranies alimentària i energètica, principalment. El camí de la política, però, va en una direcció totalment oposada. Un exemple molt clar és el projecte del Hard Rock al Camp de Tarragona: 30 hectàrees de complex hoteler, sis casinos, la piscina més gran del sud d’Europa… Com s’alimentarà això energèticament? De quina aigua es nodrirà, quan ja estan rebaixant el reg a la zona del delta de l’Ebre? S’està negligint per complet la transició energètica i la mitigació del canvi climàtic. És una vergonya. No entenc com en aquest cas no hi hagi instàncies superiors, un organisme supragovernamental o la mateixa Unió Europea, que pugui aturar tot això.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“S’ha de multar els distribuïdors que paguen per sota del preu en origen a la pagesia”

Quines són les necessitats principals avui dia del sector de la pagesia i la pastura?

Moltes. Potser la primera és l’accés a la terra. Ara mateix, la indústria alimentària, la banca i el sector de les assegurances, tant d’àmbit estatal com internacional, estan acaparant la majoria de les terres. Les acaparen per utilitzar-les com un bé d’inversió, i això està posant en joc la pagesia familiar i cooperativa, que estan amb l’aigua al coll i han d’acabar plegant. Treballen molt per guanyar molt poc. Els governs saben que hi ha aquest acaparament, i no estan duent a terme cap mesura per frenar-ho. La sobreproducció d’aliments que hi ha a Catalunya fa que tinguem un país principalment exportador d’aliments, amb totes les conseqüències ambientals que té el sector intensiu.

Com es podria fer front a la demanda d’accés a la terra?

Una mesura molt bona seria l’aplicació d’un banc públic de terres. Aquesta mesura la té el Govern francès i funciona molt bé. Inverteix milions d’euros perquè, en qualsevol compravenda de terra, el primer organisme que té la potestat de comprar sigui el Govern. S’asseguren que la petita pagesia que cobra menys de 20.000 euros d‘ingressos anuals rebi una renda bàsica agrària. I, alhora, se li permet fer una venda directa dels productes sense haver de fer tants tràmits i burocràcies.

Quines necessitats segueixen a la llista?

Una altra necessitat urgent és controlar el preu que cobra la pagesia per l’origen dels aliments. S’hauria de multar els distribuïdors que paguen per sota del preu en origen a la pagesia. El que és essencial hauria de ser públic, i els béns comuns i l’alimentació ho són. S’haurien de penalitzar les cadenes de supermercats que paguen per sota del preu de l’origen, que són la majoria, i que és el 80% de la venda que es fa dels aliments al nostre país. També crec que els governs haurien de fomentar supermercats públics, perquè es tingui o no una consciència de consum de proximitat i agroecològic, es trobés tant sí com no a l’hora de comprar. Així s’enfortiria el sector, que és el que regenera la vida de les terres i assegura la seguretat alimentària de la població. La pagesia revitalitza la terra, la regenera i la dignifica.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“La pagesia revitalitza la terra, la regenera i la dignifica”

Ets una de les fundadores de l’Escola de Pastors de Catalunya, i en diverses ocasions has explicat que un dels objectius era donar resposta a la falta de relleu generacional que pateix el sector. S’ha vist reflectit des del punt de vista pràctic?

Moltes persones que s’han format a l’Escola encara no han trobat terra per treballar-la. A Catalunya només hi ha 60.000 persones que es dediquin a la pagesia. Això representa només un 1% de la població. Del total, 5.000 fan producció ecològica. Això és irrisori: es necessitaria moltíssima més gent treballant en aquest sector per garantir-nos la sobirania alimentària com a societat. No dic que tothom hagi de ser pagès, naturalment, però una part important de la població sí que s’hi hauria de dedicar. Una de les raons per les quals no hi ha més pagesia a Catalunya és perquè la gent no s’hi guanya bé la vida. Si el sector estigués dignificat i ben remunerat, seria molt diferent. Però hi ha formació en l’educació pública sobre el sector primari? S’ensenya a les escoles i als instituts que el sector primari és una sortida laboral més? Que és igual de digne? La resposta és no.

A escala global, esmentes que el moviment internacional Via Camperola recull que el 70% de la petita pagesia del món, que només gestiona el 20% total de la superfície agrària, és la que realment proporciona l’aliment per a les persones. Les dades són alarmants.

És alarmant. Però alhora alerta que la petita pagesia no malbarata. En el model agroindustrial, un 40% de l’alimentació que es fa al camp es malbarata. Això significa que moren animals pel camí o que es destrueixen produccions agràries, per exemple. Que aquesta alimentació no acabi la seva producció i es perdi és gravíssim, perquè està ocupant una superfície enorme de tot aquest planeta. Amb l’agreujant que el 70% de la terra agrària del món és morta o en procés de morir-se, a causa de l’aplicació de biocides. S’està escollint empobrir la terra.

A Ruralisme defenses que vincular l’alimentació a la política no és negatiu, però que vincular els aliments a una ideologia és un error. Podries explicar-ho?

Això en part va vinculat a les opcions alimentàries, el vegetarianisme o el veganisme. Les respecto profundament, però també hem de tenir clar que la fauna domesticada, a banda de la fauna salvatge, té un paper molt important a l’hora de regenerar els territoris. Crec que de vegades no tenim una visió prou àmplia sobre com funciona el sistema i la importància de cada element en la regeneració mateixa de la terra. I també tenim una desconnexió i desafecció entre el que és la vida i la mort, perquè ens hem apartat completament d’entendre com es fa un aliment. Ara bé, allò a què sí que soc totalment contrària és al fet que es matin 70 milions d’animals anualment a l’Estat espanyol. És una salvatjada. Però, des del meu punt de vista, això va vinculat al sistema econòmic hiperproductivista que sobreprodueix aliments per a l’exportació.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Que l’autosuficiència alimentària de la província de Barcelona sigui només del 10% hauria de ser un senyal d’alarma”

Com s’alimenten les ciutats?

Les dades recollides més recentment sobre la sobirania alimentària a Catalunya són de la Diputació de Barcelona, recollides a Terres que alimenten (2021). L’autosuficiència alimentària mitjana a Catalunya és del 44,6%, i la de la província de Barcelona és només del 10%. Això és gravíssim, perquè vol dir que la majoria dels aliments que ens posem a la boca venen de fora del territori català, i en bona part de fora d’Espanya i de llocs molt llunyans de casa nostra. Hauria de ser un senyal d’alarma, i que amb això es defineixi des d’una estratègia governamental un altre model agrari per garantir la sobirania alimentària.

Hi ha molta literatura i assaig sobre fugides de la civilització, tornar als orígens i triar tenir una vida més austera i salvatge, com els casos de Henry David Thoreau o Lev Tolstoi. Hi veus similituds amb el teu cas?

No vull que s’associï el llibre amb un discurs inspiracional, ni que se m’instrumentalitzi en aquest sentit. El meu llibre no vol inspirar, sinó que vol canviar i fer agafar consciència del que és essencial: aliment, aigua, abric i cures. És un llibre polític en si mateix. Parlo de la meva vivència personal, i està molt connectada amb la natura, però el que jo defenso és implicar-se en la societat i la comunitat: per millorar la vida de la gent; i perquè no ens calgués marxar a fora per anar a desconnectar i tenir una vida més assossegada durant un petit període de temps.

Subscrius el lema “Ruralisme o barbàrie”?

Em sembla un molt bon eslògan per agitar en un moment concret, replantejar les coses i, a partir d’aquí, que cadascú en tregui el seu propi significat. El missatge final és el mateix: decréixer, en tots els sentits, no significa absentar-se de moltes coses que ens satisfan en la vida; al contrari: és una eina per anar cap a una justícia social i un bé comú.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies