22/03/2023 | 06:00
El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la llei de reconeixement de l’escoltisme català. Un text que blinda i protegeix la tasca que fem més de 20.000 infants i joves i més de 200 agrupaments arreu de Catalunya, formant part del moviment juvenil més gran del món. Des de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG) vam impulsar aquesta llei ja en la legislatura anterior, conjuntament amb l’Associació Nacional de Parlamentaris Escoltes de Catalunya (ANPEC), però no ha estat fins aquest hivern que la llei s’ha registrat i ara ha estat votada, amb un suport transversal de l’arc parlamentari, per part d’ERC, de Junts, de la CUP-NCG i d’ECP.
El reconeixement institucional de l’escoltisme i el guiatge existeix en més de 50 països com ara Bèlgica, Austràlia, Portugal, el Regne Unit o França. La WAGGGS i la WOSM, les dues organitzacions escoltes i guies internacionals, promouen que les administracions públiques democràtiques tirin endavant les accions que considerin oportunes per reconèixer les entitats escoltes del seu territori. Així, la llei també és un pas endavant pel que fa a la representació internacional de l’escoltisme i guiatge català, que compta amb gairebé 100 anys d’història al nostre país. Aquest s’ha de poder representar a si mateix, aportant la seva singularitat, podent aprendre i participant amb l’escoltisme i el guiatge d’arreu.
Com a FCEG, i les tres associacions que en formem part, Acció Escolta, Escoltes Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, només podem sentir-nos orgulloses d’aquest reconeixement. Si l’Administració reconeix el nostre valor social educatiu, de ben segur que podrem fer més i millor escoltisme i guiatge.
Com a joves, se’ns criminalitza i se’ns vulneren els drets reiteradament
Però alhora, com a moviment educatiu i juvenil, continuem reivindicant la importància de l’associacionisme i dels espais col·lectius com a resposta a una precarització cada cop més salvatge i a un model de societat que no compta amb nosaltres. Com a joves, ens trobem en un context advers, on se’ns criminalitza pel simple fet de ser joves i se’ns vulneren drets reiteradament, fets, entre d’altres, que afecten greument la nostra salut mental. Totes aquestes qüestions es minimitzen i, en cas de proposar solucions, són totes individuals, quan el problema és clarament estructural i hem de poder fer-hi front des de la col·lectivitat. Calen polítiques de joventut que ens permetin l’emancipació plena des de la participació juvenil.
L’educació d’infants i de joves és la nostra raó de ser i creiem fermament que amb aquesta acció educativa podem contribuir a la transformació social. Per fer-nos presents arreu del territori, ara amb el suport i la protecció institucional: treballem per l’emancipació de les joves, posant al centre el desenvolupament integral de la persona, des del treball més introspectiu i espiritual fins a la implicació en la comunitat i en el context social i polític del país. No podem oblidar-nos de la construcció de la vida col·lectiva, la relació amb la natura, l’organització participativa i democràtica; tot, des d’una perspectiva juvenil, de creació de vincles entre els iguals. Perquè, més que una llista de conceptes, aquesta és la nostra manera de ser.
Ens calen més recursos per fer la nostra acció educativa sense estar patint constantment
La llarga trajectòria de l’escoltisme i del guiatge a Catalunya abans d’aquesta llei és una mostra clara de la seva capacitat de resistència i d’adaptació. Aquesta regulació ens blinda amb protecció institucional i seguirem treballant perquè ens impulsi cap a un reconeixement social com a agent educatiu. És un punt clau per al desenvolupament de la nostra tasca, però no en tenim prou. L’escoltisme té sentit perquè és un moviment de joves i per a joves i dut a terme als barris i als pobles de manera voluntària i des d’una vessant comunitària.
Com a agent educatiu, ens calen més recursos que ens permetin fer la nostra acció sense estar patint constantment per la burocratització, la impossibilitat de fer servir l’espai públic lliurement, la manca de locals dignes, les traves en l’accés a la natura o la falta de finançament que dificulta el dia a dia dels nostres agrupaments. Aquestes són unes demandes que reivindiquem amb les companyes dels moviments d’esplais i altres entitats educatives amb qui compartim trinxera.
Tampoc no podem restar en silenci davant d’una societat absolutament adultocentrista: ens calen espais de participació que comptin amb nosaltres. Estem fartes de sentir a parlar del nostre futur; infants i joves som també el present. Volem ser escoltats i exercir els nostres drets a participar allà on som avui, ara i cada dia.
Aquesta llei aprovada avui és un pas més que ens encoratja a seguir endavant. Malgrat que les condicions no ens són favorables i sabem que anem contra corrent, continuarem lluitant i treballant dia rere dia, per fer dels nostres barris, pobles i ciutats arreu del país uns llocs on participar, jugar, educar i, en definitiva: viure una vida que valgui la pena ser viscuda.
