Crític Cerca
Opinió
Marta Tafalla

Marta Tafalla

Doctora en Filosofia i professora a la Universitat Autònoma de Barcelona

La biosfera necessita vida salvatge, no ramaderia

La ciència ens diu que la ramaderia extensiva emet tants gasos amb efecte d’hivernacle com la intensiva

02/01/2024 | 06:00

Ramat d'ovelles a Farrera (Pallars Sobirà) / MARTA LLUVICH – ACN

En aquesta societat se’ns educa en la idea que l’ésser humà és superior als altres animals. Se’ns diu que som l’únic animal racional i que té dret a dominar la resta d’animals i tractar-los com si només fossin instruments al servei dels nostres fins. Aquesta concepció antropocèntrica i especista s’encarna de manera paradigmàtica en les indústries de la ramaderia, la caça, la pesca i la piscicultura. Cavalls, vaques, cabres, ovelles, porcs, conills, gallines, ànecs, tonyines o salmons són éssers amb capacitats cognitives, emocionals i socials, però els tractem com si fossin màquines i mercaderies, i la violència que s’exerceix sobre els seus cossos és brutal, tal com han revelat les investigacions fetes per Igualdad Animal o Tras los Muros, entre d’altres. 

Però els animals matats per ser menjats no són les úniques víctimes d’aquestes indústries. La ciència ens mostra que el consum d’animals a través de la ramaderia, la caça, la pesca i la piscicultura és la causa principal d’extinció d’animals vertebrats, de desforestació i de danys als oceans. Actualment, ja només el 4% dels mamífers, en termes de biomassa, són salvatges; el 36% som humans, i el 60%, animals de ramaderia. De les aus, el 30% són salvatges, i el 70%, animals de ramaderia. Estem substituint els animals salvatges, que fan funcions ecològiques als ecosistemes, per animals domesticats que no poden fer-les. La ciència també ens diu que la ramaderia és responsable del 14,5% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que la ramaderia extensiva emet tants gasos com la intensiva, i que la pesca industrial emet tants gasos com l’aviació, perquè les xarxes remouen els fons dels oceans, que són reservoris de carboni. 

El consum d’animals és la causa principal d’extinció d’animals vertebrats, de desforestació i de danys als oceans

Entre les persones amoïnades per aquesta problemàtica hi ha bàsicament dues postures. L’ecologisme tradicional s’oposa a la ramaderia i la pesca industrials, però defensa la ramaderia extensiva i la pesca artesanal. En canvi, el moviment en defensa dels animals i un nou sector creixent dins de l’ecologisme proposen transitar, en aquells llocs on sigui possible i començant per les regions industrialitzades, cap a dietes majoritàriament vegetals

Les raons a favor del veganisme són diverses. Una d’aquestes raons és el respecte als animals. Malgrat que la ramaderia extensiva pot implicar un major benestar que la intensiva, la violència no desapareix per art de màgia. Per exemple, les gallines domesticades han estat seleccionades artificialment per posar un nombre d’ous molt superior al que posaven les seves avantpassades salvatges, i això els causa descalcificació i prolapses. D’altra banda, també els animals criats en extensiu acaben a l’escorxador, on les morts són cruels. Espanya fins i tot envia vedells i xais vius en vaixell a països com Líbia i l’Aràbia Saudita, on són matats de formes brutals, i una part d’aquests animals és d’extensiu. Encara cal mencionar que la ramaderia és l’activitat humana que ocupa més extensió de terra, i que molts ramaders d’extensiu rebutgen compartir el territori amb la fauna salvatge; d’aquí venen les guerres contra el llop, l’os i la guineu, entre d’altres. 

Malgrat que la ramaderia extensiva pot implicar un major benestar que la intensiva, la violència no desapareix per art de màgia 

L’augment ràpid de la població humana mundial en les darreres dècades ens dona una altra raó. El 1960 no arribàvem a 3.000 milions, i ara som 8.000 milions i seguim pujant. No es pot alimentar 8.000 milions de persones amb ramaderia extensiva i pesca artesanal. No hi ha prou terra al planeta per produir carn de ramaderia extensiva per a una població tan gran. En canvi, si tota la humanitat es fes vegana, podríem reduir en un 75% la quantitat de terra necessària per cultivar aliments, i la terra que ja no necessitaríem la podríem retornar a la vida salvatge i així frenar l’extinció d’espècies. Per entendre aquesta qüestió, cal recordar que als ecosistemes els animals carnívors sempre tenen poblacions molt reduïdes, mentre que els herbívors tenen poblacions grans. La raó és la següent: a mesura que uns éssers devoren els altres, a mesura que la planta és devorada per l’animal herbívor i després aquest és devorat per l’animal carnívor, l’energia es va perdent i la biomassa es va reduint. Per això al típic documental del Serengueti veiem grans bandades d’herbívors i pocs carnívors.

El problema de l’espècie humana és que té dos desitjos contradictoris: d’una banda, vol una població elevada i, de l’altra, una dieta basada en animals, en què es menja carn, peix, ous o lactis en cada àpat. Però un animal amb una població tan elevada com la humana hauria de ser herbívor. Si persistim a voler una població tan gran i una dieta càrnia, devorarem la biosfera en el sentit literal de l’expressió. 

El veganisme, se’l critica amb l’argument que l’agricultura necessita la ramaderia. Tanmateix, a Amèrica, abans que els colonitzadors europeus introduïssin vaques, cabres, ovelles i porcs, hi havia activitat agrícola sense ramaderia en bona part del continent. D’altra banda, avui dia hi ha agricultors a tot arreu cultivant sense fertilitzants de síntesi ni fems de ramaderia

Si tota la humanitat es fes vegana, podríem reduir en un 75% la quantitat de terra necessària per cultivar aliments

També es diu que la ramaderia extensiva ajuda a prevenir incendis, però aquesta funció la fan millor els herbívors salvatges. I això em porta a parlar del rewilding, una proposta científica que significa, si fa no fa, “tornar a deixar salvatge”. Encara poc coneguda a casa nostra, és una de les millors estratègies que tenim per resoldre la crisi ecològica. Deixar ecosistemes terrestres i marins a la dinàmica natural i recuperar poblacions sanes de fauna salvatge no sols frena l’extermini de biodiversitat, sinó que és clau per mitigar l’escalfament global. 

El veganisme i el rewilding es complementen amb el decreixement. Decréixer és assumir que no podem créixer infinitament en un petit planeta amb recursos limitats, però també vol dir renunciar al projecte antropocèntric, capitalista i colonial de dominar les altres formes de vida. En els darrers segles, una part de la humanitat s’ha lliurat a aquest projecte, però el resultat no ha estat la prosperitat promesa, sinó la posada en marxa d’una extinció massiva i del caos climàtic. En canvi, quan respectem la llibertat dels animals salvatges, aquests regeneren els ecosistemes i els omplen de salut i de bellesa. Si tenim el valor de reconèixer la llibertat de la vida salvatge, haurem trobat la forma de curar la biosfera i recuperar l’alegria i l’esperança. 

* Aquest article apareix publicat originàriament a la revista ‘Aliment’, editada per CRÍTIC i Pol·len Edicions i disponible a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa. 

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies