Crític Cerca
Opinió
Raül Valls, Mireia Jiménez i Llorenç Planagumà

Raül Valls, Mireia Jiménez i Llorenç Planagumà

Membres de Salvem les Valls i del Centre per la Sostenibilitat Territorial

10 raons per no construir les “variants d’Olot i de les Preses”

Els 300 milions que malbaratem en aquestes infraestructures, no els podrem dedicar a altres transformacions per fer front a necessitats urgents: serà un cost d’oportunitat que pagarem car

27/09/2021 | 06:00

Volcà del Croscat/ CARQUINYOL

Recentment s’ha publicat el darrer informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, una comissió de l’ONU. Aquest document ens alerta seriosament sobre la necessitat d’actuar ja en la mitigació del canvi climàtic i exposa l’evidència que el mateix informe considera irrefutable: les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle provinents dels combustibles fòssils estan posant el nostre planeta (i les nostres vides) al límit. Molts mitjans d’informació se n’han fet molt ressò, exposant al mateix temps alguns dels efectes que actualment ja estan passant (incendis, sequeres, onades de calor, etc.).

Malgrat això, els projectes de noves infraestructures viàries que prioritzen els vehicles particulars se segueixen planificant des de les taules dels tècnics de Territori de la Generalitat de Catalunya, talment com si en l’emergència climàtica i la crisi ecològica Catalunya no hagués d’aportar la seva part a reduir significativament el trànsit.

A la Garrotxa, aquest debat ha sorgit al voltant de l’eix Vic-Olot-Figueres per Bracons, transformat en variants de les Preses i d’Olot. Una infraestructura pensada més com a carretera de llarg recorregut que no pas com a variants locals per reduir el pas de vehicles dins els municipis. Una infraestructura que no respon a les necessitats d’una planificació més ecològica i menys contaminant.

La defensa de certs sectors empresarials i polítics per la ràpida construcció dels darrers trams d’aquest eix ens fa creure necessari exposar 10 raons per les quals no s’hauria de construir aquesta infraestructura tal com fins ara ha estat plantejada i per què hem d’aprofitar la seva no construcció com una oportunitat amb molt de futur.

1. Estem immerses en “el segle de les conseqüències”, entre les quals, el canvi climàtic, que quasi cada dia és notícia, però no podem oblidar la importància del declivi de la biodiversitat que, de forma paral·lela, s’està produint, així com la sobreexplotació dels recursos naturals. L’efecte d’aquestes crisis ens porta a un encadenament de catàstrofes naturals i socials severes. La pandèmia de la Covid-19 pot haver estat només una primera gran conseqüència del desgavell al qual hem dut els ecosistemes durant els darrers dos segles de capitalisme basat en les energies fòssils.

Ens enfrontarem a una crisi energètica producte del declivi de les energies fòssils

2. Moltes expertes ens adverteixen que en els decennis vinents ens enfrontarem a una crisi energètica producte del declivi i de l’escassetat de les energies fòssils: el petroli, el carbó i el gas. Això ens obligarà a repensar la nostra mobilitat tant des del punt de vista de la quantitat (menys desplaçaments i territori amb més proximitats) com de la modalitat (a peu, amb bicicleta o amb transport col·lectiu…). El trànsit de les energies fòssils a les renovables no implica només una necessària reducció de CO2, sinó també un canvi en les formes d’aprofitament que implicarà una desacceleració econòmica en el PIB actual, però que és també l’oportunitat d’una nova economia i forma diferent de viure on menys no ha de suposar necessàriament pitjor.

3. Arreu d’Europa es promou una reducció de la mobilitat motoritzada i un canvi de paradigma que redueixi dràsticament el nombre de cotxes, de camions i de desplaçaments en general. Això no ha de ser entès com una regressió, sinó tot al contrari: com una oportunitat per millorar la vida urbana, fent-la més saludable i canviant unes ciutats molt deteriorades els darrers 50 anys perquè han estat pensades per facilitar la circulació i l’aparcament dels cotxes. A Olot, en aquest camp hi ha molt a fer, ja que, per exemple, la majoria dels desplaçaments per dins la ciutat (83%) són de persones residents.

4. Aquestes variants, havent-se planificat per zona planera, afecten terrenys (per no repetir zona planera i planes) d’elevat interès agrícola. Els sòls afectats han estat descrits com a prime farmland, designació que defineix aquests tipus de terres com d’alt valor, ja que tenen la millor combinació de característiques físiques i químiques per produir aliments, pinsos, farratge, fibra i cultius oleaginosos. L’objectiu d’aquesta denominació és que les terres es conservin i puguin seguir en producció per a les generacions actuals i futures enfront de pressions especulatives i usos industrials o urbans, atès que es tracta d’un recurs estratègic limitat que no pot ser substituït si es canvia d’ús o es degrada. En definitiva, sòls agrícoles a conservar per a una producció local i en defensa de la sobirania alimentària. 

5. La preservació d’espais naturals no és avui només un plaer estètic o turístic. Molts d’aquests espais tenen per objectiu la preservació del patrimoni natural tant biològic com geològic i del paisatge. Per aquest motiu, els espais es troben integrats en la Xarxa Natura 2000, que és la iniciativa europea més important en la conservació de la natura. Concretament, la variant d’Olot afecta de manera severa el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un patrimoni natural de tota la societat que s’hi pot veure afectat després de quasi 40 anys des de l’inici de la seva protecció.

6. Les variants afectaran de manera severa espais amb hàbitats corresponents a zones humides escasses i en retrocés, potencialment restaurables i potencialment catalogables en una futura revisió de l’inventari de zones humides de Catalunya. Les Preses i la Vall d’en Bas són formades per recs i basses semipermanents i temporals, que alberguen espècies d’aus hivernants i migradores amb categories de conservació segons diversos referents científics nacionals i internacionals i estats de protecció segons les legislacions vigents com el becadell sord, el corriol petit, la cigonya blanca (que presenta nombroses cites a la zona durant els passos migratoris) i un elevat nombre d’espècies d’ocells hivernants i migradores escasses.

L’execució de la variant de les Preses pot incrementar potencialment el risc d’inundacions a la zona

7. El canvi climàtic influeix i influirà significativament en el cicle hidrològic i pot originar-hi canvis molt importants. Els eventuals canvis futurs poden ser de tal magnitud que donin lloc a situacions hidrològiques noves o extremes, fins ara no viscudes, que invalidin els resultats obtinguts actualment, perquè es basen en la referència de les sèries històriques. Períodes de pluges intenses com les viscudes al gener del 2020 eren poc probables, però ara aquesta probabilitat es pot incrementar considerablement si ens emmarquem en el nou context d’emergència climàtica en el qual som. En aquest sentit, l’execució de la variant de les Preses pot incrementar potencialment el risc d’inundacions a la zona.

8. El nou context climàtic no tan sols implica canvis en el règim dels recursos hídrics superficials, sinó també canvis en els aqüífers de la zona. Els canvis que s’estimen en el comportament de les pluges (més intenses i més concentrades en el temps) en porten a una disminució de l’aigua total infiltrada al subsòl (ja que la intensitat de la precipitació superarà la capacitat d’infiltració del mateix terreny). En definitiva, es modifica el temps de residència de l’aigua incident a la conca i, amb aquesta, disminueix la infiltració i la possibilitat de recuperar les reserves i compensar les extraccions dels recursos locals. L’aqüífer de la Vall d’en Bas és la zona de recàrrega més important de l’aqüífer fluviovolcànic, que aporta aigua a una població d’uns 50.000 habitants. Un aqüífer a preservar, ja que no hi ha pla alternatiu si aquest es malmet.

9. Aquests tipus d’infraestructures poden acabar convertint-se en vies de pas i així incrementar el trànsit de camions i d’altres vehicles, amb l’increment de gasos contaminants que afecten la salut de les persones. Les condicions orogràfiques pròpies de la comarca en forma de vall propiciarien una persistència d’aquests contaminants a l’aire més duradora que en altres comarques, com les del litoral. També per aquest motiu cal disminuir aquest tipus de contaminació. L’any 2013, un estudi ambiental calculava que la mobilitat olotina emetia a l’atmosfera 96.947 tones de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) (CO2 equivalent), 94 tones de partícules en suspensió de menys de 10 micres (PM10) i 644 tones d’òxids de nitrogen (NOx) per any respectivament, dades ja prou elevades.

Cada euro que gastem ha de ser per a la transformació ecosocial que no podem evitar ni demorar

10. Les carreteres són infraestructures amb un cost elevat, sobretot quan inclouen túnels i viaductes com és el cas de les variants d’Olot i de les Preses, i requereixen un manteniment per a tota la vida que acaba essent una hipoteca molt costosa tant per a nosaltres com per a les generacions futures. Avui, cada euro que gastem ha de ser pensat i calculat amb vista a la transformació ecosocial que tenim pendent i que no podem evitar ni demorar. Els recursos humans, econòmics i naturals s’han de posar al servei dels canvis globals que ens calen. També especialment al voltant de la mobilitat. Els diners que avui malbaratem en infraestructures com les variants d’Olot i de les Preses (300 M€), que ja neixen obsoletes, són diners que no podrem dedicar a altres transformacions per adaptar-nos i fer front a necessitats urgents: serà un cost d’oportunitat que pagarem car.

Per tot això, la construcció de les “variants d’Olot i de les Preses” haurien d’estar sotmeses a dubtes més que raonables. La prudència sota el principi de precaució ens hauria de portar a descartar els projectes en marxa i a convertir els endarreriments, que alguns de forma forassenyada lamenten, en una oportunitat per a una comarca que pot ser un referent a l’hora d’implementar polítiques racionals i al servei de les necessitats de tota la població. I deixar definitivament enrere les vel·leïtats egoistes d’aquells que segueixen defensant un tipus de creixement econòmic insostenible, que ja ha quedat demostrat que ens ha portat a les crisis i als desastres que avui ens amenacen a totes i tots.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre Carta a un republicano español, de Jordi Serrano, i el pròxim Dossier CRÍTIC

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies