Crític Cerca
Opinió
Sergi Picazo

Sergi Picazo

Periodista i editor de CRÍTIC

Què carai hi ha en joc en les eleccions del 28-M?

Junts i ERC tindran més alcaldies que ningú, i el PSC arrasarà a les grans ciutats. Però, en clau social i ecològica, hi ha dues coses en joc: el futur de Barcelona i l'aterratge municipal de l'extrema dreta

25/05/2023 | 13:02

Les eleccions municipals del 28-M poden marcar un canvi de ruta política per als propers anys en clau catalana i, fins i tot, espanyola. Les municipals i autonòmiques acostumen a ser una mena d’eleccions de mig mandat que marquen tendències de cara a les espanyoles, sobretot, i les catalanes que s’han de celebrar els propers dos anys. Què passarà? Probablement, Junts, com passa sempre, s’emportarà la majoria d’alcaldies –tot i que la majoria solen ser localitats petites i mitjanes–; el PSC arrasarà en vots a l’àrea metropolitana de Barcelona, i ERC serà decisiva per fer governs a tot el país i, depenent dels seus pactes, la guerra interna de l’independentisme ressorgirà amb més o menys foc de cara a la tardor. Però el Poder només mira en una direcció: cal recuperar Barcelona i posar fi al projecte d’esquerres i ecologista d’Ada Colau.

La Gran Prova d’aquesta nit electoral, en clau crítica i transformadora, és la Batalla de Barcelona. Si els Comuns perden l’alcaldia, les polítiques contra l’emergència climàtica i l’impuls a les polítiques socials que han fet quedaran molt tocades per a la propera dècada. Els barcelonins han de decidir el futur d’una ciutat; però, en realitat, decideixen el futur d’un país: entre dos models econòmics, socials i, sobretot, dues maneres d’enfrontar-se a la crisi ecològica i a l’escalfament global. Simplificadament, hi ha un model neoliberal del cotxe, del turisme de masses i dels macroprojectes econòmics i, per competir amb ells, només hi ha el model d’unes esquerres socialdemòcrates que aspiren a frenar com a mínim alguns excessos del capitalisme fòssil.

Hi ha, doncs, moltes preguntes en joc: qui s’imposarà al global de Catalunya: ERC, Junts o el PSC? Si el PSC arrasa a les grans ciutats del país, l’aposta de Salvador Illa per la moderació pot ser una aposta guanyadora en les catalanes? Preferirà el PSC pactar alcaldies i diputacions amb els neoconvergents que amb els Comuns i amb ERC? Si Xavier Trias fa un bon resultat a Barcelona i l’ERC d’Oriol Junqueras perd pistonada respecte a fa quatre anys, això afectarà el Govern català i la pugna interna independentista? La desaparició de Ciutadans donarà ales al creixement del PP i, sobretot, de Vox a Catalunya?

La nit electoral serà d’infart i, probablement, els propers 15 dies s’acabarà de resoldre als despatxos el que no resolguin les urnes. Però avui ja podem avançar alguns dels titulars de les eleccions municipals del 28-M. En un exercici de política-ficció, CRÍTIC t’avança cinc dades que els mitjans de comunicació t’explicaran l’endemà de les eleccions.

Barcelona: l’important no és guanyar, sinó saber pactar

L’important, en política municipal, és saber pactar i tenir capacitat per pactar. Com millor resultat obtinguis, millor, és clar. Però sovint no governa la llista més votada, sinó la que té més capacitat de pactar. A Barcelona, la plaça més cobejada per tots els partits, tot dependrà dels pactes. Les enquestes apunten a un triple empat tècnic entre Barcelona en Comú, Junts i el PSC. Aquí, doncs, el paper clau serà el d’ERC, que s’ha sabut situar aquests anys en la centralitat dels pactes, i és el partit català amb més capacitat d’acord: pot mirar cap als Comuns i cap al PSC i cap a Junts i cap a la CUP. Els republicans seran la clau del govern, per exemple, a Barcelona, a Girona o a Badalona, entre d’altres.

El PSC tornarà amb força a les grans ciutats de Catalunya

El PSC, malgrat la seva crisi de resultats fa quatre anys quan va perdre Lleida i Tarragona, encara ha tingut l’alcaldia en 15 de les 25 ciutats més poblades de Catalunya i, de facto, també ha estat governant, en coalició, la ciutat de Barcelona. Quan el PSOE ha governat a l’Estat, això ha donat més vots al PSC en les municipals. Les propostes –i les promeses electorals– del PSOE llançades per Pedro Sánchez des de La Moncloa haurien d’ajudar a esgarrapar vots, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona. Recordem que el PSC de Salvador Illa ja va ser el partit més votat en les darreres eleccions catalanes.

Si Trias guanya, Junts surt reforçat en la guerra interna de l’independentisme

La guerra interna de l’independentisme, tot i que en una versió light, viurà un episodi més de confrontació en aquestes eleccions municipals. Les eleccions municipals anteriors les va guanyar ERC en nombre de vots i de regidors, tot i que Junts va acabar emportant-se més alcaldies que els republicans. Malgrat que la qüestió nacional ha passat pràcticament inadvertida en campanya i que Junts per Catalunya presenta un candidat gens afí a les tesis del tàndem Carles Puigdemont – Laura Borràs, la comparació entre els resultats d’ERC i de Junts en les municipals tindrà conseqüències en el tauler d’escacs nacional. Junts pot perdre ara l’alcaldia de Girona que va recuperar Puigdemont i pot continuar a l’oposició a Tarragona i a Lleida. Tanmateix, tot el debat mediàtic quedarà marcat pel que passi a Barcelona: si guanya Trias, però l’ERC d’Ernest Maragall no li dona suport, què passarà?

Vox creixerà: pot obtenir desenes de regidors als cinturons de Barcelona i de Tarragona

L’expert en extrema dreta Xavier Rius Sant va pronosticar a CRÍTIC que Vox podria arribar a tenir entre 80 i 100 regidors a tot Catalunya. Serien xifres catastròfiques. Actualment, Vox només té tres regidors, en concret, a Salt. Veient els resultats de Vox en els darrers comicis, hi ha possibilitats que l’extrema dreta torni als municipis després de l’experiment de la Plataforma per Catalunya: això pot passar en municipis del cinturó de Barcelona, a l’eix tarragoní de Vila-seca – Salou o en alguns municipis gironins i de l’Alt Empordà. Vox al Parlament ja és la quarta força, té 11 diputats i un 7,6% del vot, i aquest pes electoral ara podria traslladar-se a l’àmbit municipal.

Hi ha també altres partits d’extrema dreta identitària que podrien fer forat. A Ripoll, el Front Nacional de Catalunya va aconseguir un cert ressò gràcies a la regidora Sílvia Orriols, tot i que ella ara s’hi presentarà per una nova llista, Aliança Catalana, i el partit de Josep Anglada, ara anomenat Som Identitaris, tenia un regidor a Manlleu, que després va perdre, i tornarà a presentar-se a Vic després de la inhabilitació del seu líder.

Els Comuns i la CUP: seran decisius als seus feus tradicionals

La CUP, tot i que presenta unes 30 candidatures menys que fa quatre anys, i els Comuns, que, en canvi, ara presenten una quinzena més, buscaran millorar els seus resultats i ser decisius, almenys en els seus feus electorals històrics. L’esquerra independentista té la missió, gairebé l’obligació, d’entrar de nou a l’Ajuntament de Barcelona, i una participació baixa, tal com es preveu, podria ajudar-los a superar el llindar del 5%, i en paral·lel, tindran l’objectiu de repetir alcaldia a Berga i mantenir-se al govern d’altres com Sant Cugat del Vallès. El 2019 van aconseguir entrar al govern d’una quarantena de municipis.

Mentrestant, per als Comuns, tot passarà per la victòria a Barcelona d’Ada Colau. Tanmateix, l’objectiu de mínims seria almenys repetir alcaldies en ciutats importants de l’àrea metropolitana com el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat o Montcada i Reixac i fer-se forts al Baix Llobregat i als Vallesos durant l’onada neoconservadora i neoliberal que podria tornar.

Periodisme pel dret a l'habitatge

Suma't a CRÍTIC i t'enviem a casa la nova revista 'Habitar'

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' (2024) i la revista 'Emergència' (2021)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies