01/09/2025 | 06:00
Un nou mes d’agost, Albert Batlle ha estat protagonista de l’actualitat política i social com una mena de xèrif de la ciutat de Barcelona. Ha batallat contra els socorristes de platja en vaga, ha estat al capdavant de la seguretat en les festes dels barris de Gràcia i de Sants i ha tornat a treure l’espantall dels narcopisos al centre de la ciutat. Però d’on ve Albert Batlle? Què pensa sobre la seguretat i l’ordre públic? Com ha pogut sobreviure durant 40 anys en càrrecs polítics clau?
Del socialisme revolucionari del PSAN als democratacristians d’Units per Avançar
El seu interès per la política es remunta a l’etapa universitària. Quan cursava la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona (UB), va apropar-se al Grup d’Estudiants Revolucionaris, un col·lectiu clandestí impulsat pel Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) que va tenir implantació a la universitat a principis dels anys setanta. Poc després, faria el salt a Convergència Socialista de Catalunya. Aquesta organització, d’ideari marxista i catalanista, va ser un punt d’unió dels diferents corrents del socialisme català del moment i va contribuir a la creació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés, nucli del que acabaria sent posteriorment el PSC.
Batlle va militar al PSC des de la seva fundació, l’any 1978, fins a l’any 2011, quan se’n va donar de baixa. Això va fer que també pogués assumir responsabilitats polítiques sota governs de Convergència i Unió i de Junts pel Sí, que en aquell moment el van qualificar de “figura independent”. Tornaria a afiliar-se a un partit polític el 2019 de bracet de Ramon Espadaler: fa sis anys que milita a Units per Avançar, formació hereva de l’extinta Unió Democràtica de Catalunya (UDC).
Quaranta anys encadenant càrrecs públics
Segons el seu currículum, Batlle va exercir d’advocat només durant sis anys, del 1977 al 1983, moment en què va saltar a la política. I, des de llavors, fins ara. Fa més de quatre dècades que encadena càrrecs públics, primer a l’Ajuntament de Barcelona, després a la Generalitat de Catalunya i, des de fa sis anys, de nou al consistori de la capital catalana.
El 1983 va ser elegit regidor i va treballar a l’Ajuntament de Barcelona 20 anys sota governs socialistes
El 1983 va ser elegit regidor i va treballar a l’Ajuntament 20 anys sense interrupcions sota governs socialistes. Durant els mandats dels alcaldes Pasqual Maragall i Joan Clos va ser responsable de la cartera d’Esports, membre de l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona i regidor del districte d’Horta-Guinardó. Les eleccions municipals de 2003, però, van suposar una pèrdua de 60.000 vots per al PSC, que van forçar la sortida de Batlle del consistori.
Així i tot, l’exregidor va ser ràpidament recol·locat quan el conseller de Justícia de la Generalitat, Josep Maria Vallès, el va nomenar secretari general de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil. Va mantenir el càrrec fins al 2011, durant els governs tripartits presidits per Pasqual Maragall i José Montilla, fins a la victòria electoral de CiU.
“Ell tenia la tasca de buscar ubicacions per als nous centres penitenciaris. Era un tema molt conflictiu, perquè despertava queixes veïnals, i va optar per la tàctica d’allunyar-los dels nuclis urbans”, explica un exdiputat que va compartir legislatura al Parlament amb Batlle durant aquells anys.
Un motí, denúncies per tortura i un intern mort
La seva etapa a Presons, sota el mandat dels consellers de Justícia Josep Maria Vallès i Montserrat Tura, està marcada per dos episodis polèmics. El primer va ser la mort d’un intern de Can Brians que patia un trastorn mental, després de ser reduït per cinc funcionaris. Batlle va prometre una investigació interna a fons, però pocs dies després va acceptar els resultats de l’autòpsia, segons la qual el difunt va patir una aturada cardiorespiratòria. D’aquesta manera es va arxivar el cas i es va eximir els funcionaris de tota responsabilitat.
Batlle va admetre “conductes irregulars” d’alguns funcionaris de presons durant el motí de Quatre Camins
El segon va ser el conegut “motí de Quatre Camins”. L’abril de 2004, hi va haver incidents a la presó pels abusos que els presos denunciaven que patien, i 26 reclusos van ser colpejats per funcionaris. Alguns van ser traslladats a altres centres penitenciaris on també van relatar que havien viscut maltractaments. Un cop més, Justícia es va comprometre a investigar els fets, però va acabar arxivant l’expedient obert per presumptes tortures amb l’argument que havia estat impossible identificar els autors de les pallisses. Anys més tard, durant el judici per agressions contra els funcionaris implicats –els quals van ser condemnats a penes d’un a tres anys i mig de presó–, Batlle va admetre “conductes irregulars” d’alguns operaris de presons durant el trasllat dels interns amotinats.
Mà dreta de De Alfonso a Antifrau abans que es fes pública l’operació Catalunya
La victòria d’Artur Mas, l’any 2010, no va fer que Batlle deixés d’ocupar llocs de responsabilitat al més alt nivell: el 2011, Convergència va designar Daniel de Alfonso director de l’Oficina Antifrau, el qual, al seu torn, va proposar Albert Batlle com a director adjunt.
Batlle va treballar braç a braç amb de Alfonso fins al 2014, dos anys abans que es filtressin les trobades del director d’Antifrau amb el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, amb l’objectiu de facilitar-li informació sobre suposats casos de corrupció que afectarien dirigents independentistes. Les converses formen part del que es va conèixer per “Operació Catalunya”. Tot i que s’haurien produït l’any 2014, les informacions publicades apunten que haurien tingut lloc mesos després que Batlle abandonés el càrrec per erigir-se en el nou director general dels Mossos d’Esquadra.
Director general de la Policia nomenat per Convergència
El Govern de Convergència, encapçalat per Artur Mas, va ser qui va designar-lo; una decisió que va aixecar polseguera. Francesc Homs, en aquell moment conseller de la Presidència, va destacar que s’havia optat per un perfil “independent”, malgrat que Batlle havia militat al PSC durant 33 anys, del 1978 al 2011. Així mateix, el llavors titular d’Interior, Ramon Espadaler, va dir que el de Batlle era “l’únic nom” que ell havia posat damunt la taula com a possible substitut de Manel Prat, anterior director general de la Policia esquitxat pel cas d’Ester Quintana o la mort de l’empresari del Raval Juan Andrés Benítez, a les mans de diversos agents. Des de les files socialistes van criticar el seu nomenament, considerant que això era una mostra de l’“evolució ideològica” de Batlle respecte als anys en què havia estat militant del PSC.
Va mantenir el càrrec com a responsable dels Mossos quan va haver-hi un relleu a la conselleria d’Interior i va ser encapçalada per Jordi Jané, però va dimitir l’any 2017, poc després de l’arribada de Joaquim Forn. Batlle va presentar la seva renúncia només dos mesos i mig abans de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, i el va substituir Pere Soler fins que va ser destituït el 27 d’octubre d’aquell mateix any, en aplicació de l’article 155.
Batlle va negar-se a expulsar els mossos condemnats per haver causat la mort de l’empresari Juan Andrés Benítez
Del període en el qual va ser al capdavant de la policia catalana en destaquen dos fets remarcables. D’una banda, la seva negativa a expulsar del cos els mossos condemnats per haver causat la mort de l’empresari Juan Andrés Benítez l’any 2013. No només això: Batlle també va decidir tancar els expedients disciplinaris que havia obert prèviament el Departament d’Interior per tal d’evitar-los “una doble sanció”. D’altra banda, la seva justificació de l’operatiu policial durant els aldarulls pel desallotjament del “Banc Expropiat de Gràcia”, el 2016. Alguns grups parlamentaris van denunciar que les càrregues dels mossos havien estat “desproporcionades i violentes”, i la CUP en va demanar la dimissió com a màxim responsable de la policia. Batlle, però, es va limitar a transmetre la seva “felicitació i ple suport” a tots els efectius policials que havien intervingut durant les protestes.
El retorn a l’Ajuntament de bracet del PSC
La seva activitat política es va aturar durant poc més d’un any, però el 2019 va fitxar per Units per Avançar. Aquesta marca, creada per Ramon Espadaler amb antics militants d’Unió Democràtica de Catalunya, pretenia recollir el llegat del partit democratacristià dissolt el 2015. A Barcelona, la formació es va presentar a les eleccions municipals de 2019 juntament amb el PSC. Batlle, que va anar de número 3 a la llista, va ser elegit regidor i d’aquesta manera, 16 anys després, va tornar a l’Ajuntament de la capital catalana de bracet dels socialistes.
L’acord de govern que van subscriure Barcelona en Comú i el PSC per governar la ciutat fins al 2023 va catapultar Batlle com a màxim responsable de la cartera de Seguretat, amb rang de tinent d’alcalde. Es tractava d’un dels àmbits més sensibles que havia de gestionar el nou consistori després que la percepció d’inseguretat hagués ascendit com una de les principals preocupacions dels barcelonins, segons els baròmetres municipals. També representava un canvi de tendència respecte al govern anterior, quan aquesta àrea havia estat competència directa de l’alcaldessa Ada Colau a través d’un comissionat. “Segurament als Comuns això els incomodava, i van preferir delegar-ho en els socialistes. Però, és clar, el PSC fa de PSC, i Albert Batlle fa d’Albert Batlle”, rebla l’exdiputat entrevistat.
Les eleccions municipals de 2023 van fer alcalde Jaume Collboni amb el suport de Barcelona en Comú i del Partit Popular. Albert Batlle va reeditar el càrrec i, des de llavors i fins avui, es manté al capdavant de la Tinència d’Alcaldia de l’Àrea de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior. Però la seva empremta en una àrea particularment delicada no ha estat lliure de polèmiques.
“Ell és transparent: diu el que fa i fa el que diu. Això no vol dir que jo comparteixi les seves polítiques, però no se li pot retreure que enganyi”, sentencia Amadeu Recasens, comissionat de Seguretat durant el primer mandat de Colau. “Ha demostrat un perfil conservador, però coherent amb la seva militància actual i amb el seu enfocament al voltant de la seguretat”.
El “retorn assistit dels MENA” i la “cultura de la navalla”
“Batlle és un exemple de persona provinent de l’esquerra que assumeix el discurs autoritari de la dreta en matèria d’ordre públic”, explica l’exdiputat. “Això podria ser un resum de la seva trajectòria”.
“Batlle assumeix el discurs autoritari de la dreta en matèria d’ordre públic”, diu Amadeu Recasens, comissionat de Seguretat amb Ada Colau
Aquest “discurs autoritari” ha fet que algunes de les seves declaracions hagin aixecat polseguera. En una entrevista a SER Catalunya, durant el mandat d’Ada Colau, va defensar el “retorn assistit” dels menors estrangers sense referents familiars a Catalunya que viuen al carrer. “Un nen sempre estarà millor amb la seva família, per problemàtica que pugui ser, que vivint als jardins de Sant Pau o al Pou de la Figuera”, deia el tinent d’alcalde, que hi afegia que, en relació amb aquests menors, calia també un abordatge “des del punt de vista de la seguretat”. Barcelona en Comú, que en aquell moment compartia govern amb el PSC, va desmentir Batlle, assegurant que “en cap cas” no s’havia plantejat una mesura així.
Aquesta no ha estat la seva única entrevista polèmica. A finals del darrer mandat de Colau, el màxim responsable de l’àrea de Seguretat a Barcelona parlava de la “cultura de la navalla” present a la ciutat, assegurant que “potser és una cultura importada de tradicions de les bandes d’altres països”. I concretava: “Hi ha, per exemple, les bandes llatines que tenen aquesta cultura de sortir de casa amb una navalla”. Les seves declaracions van comportar les crítiques de la CUP i del Jovent Republicà, que van acusar el regidor de Seguretat de “racista” i en van demanar la destitució.
El pla Endreça: l’aposta estrella de Batlle
“Ell vol resoldre els problemes ‘endreçant la ciutat’, literalment. Però, és clar, endreçar-la pot significar fregar a fons o posar la pols sota l’estora”, exemplifica Recasens. “Les seves polítiques busquen atacar les conseqüències i no les causes”. I hi afegeix: “Si poses en un mateix sac la brutícia, l’incivisme, la inseguretat, la petita delinqüència i la criminalitat greu, fas un totum revolutum que no té en compte que resoldre problemes de seguretat amb mesures de convivència no funciona, i resoldre qüestions de convivència amb mesures de seguretat encara funciona menys”.
Per a Recasens, el pla Endreça, l’aposta estrella de l’actual govern municipal, és una mostra del “calaix de sastre” on s’han encabit totes les mesures relacionades amb l’ordre públic, així com l’exemple paradigmàtic de la “política de mà dura” de Batlle en matèria de seguretat. Des que es va posar en marxa fins a l’actualitat, alguns experts en antropologia urbana l’han titllat de “neohigienista” i diversos col·lectius com SOS Racisme el qualifiquen de classista i xenòfob. De fet, l’any 2023, els manters van denunciar que el desplegament de la mesura havia suposat el retorn d’una “persecució brutal” i pràctiques “més violentes” de la Guàrdia Urbana. En aquell moment, el mateix Albert Batlle va reconèixer que hi havia ordres concretes per mantenir la pressió contra els manters i que els agents tenien indicacions específiques per “combatre la venda il·legal”.
Els venedors ambulants no han estat l’únic col·lectiu que ha denunciat les mesures del pla Endreça. Segons Arrels Fundació, en aplicació del pla, la policia i els serveis de neteja han llençat les pertinences de les persones sense llar, les han mullat quan estaven descansant o les han sancionat amb multes.
“Les polítiques han de ser transversals, no només policials”, rebla Recasens. “La policia és un actor més, però no és l’únic: la transversalitat ha d’incloure altres àrees de les diferents administracions per tal de separar nítidament i d’abordar de manera diferent l’incivisme, els problemes de convivència i els problemes de criminalitat. Més policia i més repressió impliquen abaixar les estadístiques, però en cap cas atacar l’arrel“, conclou.
