Fotogaleria: Barcelona en estat d’alarma

Avui es compleixen 24 dies d’estat alarma, 24 llargues jornades d’incerteses, de milers de morts en soledat, d’hospitals desbordats i d’un distanciament social obligat que està deixant un llast de conseqüències greus. La setmana passada, el mateix dia que l’Estat espanyol superava els 10.000 morts per coronavirus es confirmava que el març del 2020 passarà a la història com el mes més negre per a l’ocupació: la crisi econòmica derivada del coronavirus s’ha cobrat també 840.000 llocs de treball a tot l’Estat. A Catalunya, prop de 79.000 empreses han efectuat un ERTO i hi ha prop de 600.000 persones treballadores afectades.

El confinament rigorós per part de la majoria de la població també ha començat a passar factura. Persones amb problemes de salut mental i famílies amb infants petits han reclamat la flexibilització de la norma per poder sortir una estona als carrers que, en algunes poblacions, estan custodiats per les forces de l’ordre. En aquest sentit, l’incompliment de les normes de l’estat d’alarma havia provocat, a 31 de març, 2.136 detencions i més de 250.000 sancions a tot l’Estat. Però la situació de xoc que estem vivint com a societat també ens està deixant innombrables mostres de solidaritat civil i veïnal. A més, la contaminació ha caigut a nivells històrics. Aconseguir l’aire més net de les últimes dècades ens demostra que el planeta necessita un parèntesi, un canvi d’hàbits i de vida.

A través d’imatges del fotògraf Xavi Herrero, fem un recorregut per la Barcelona buida del confinament, on l’emergència sanitària ha deixat al descobert les vergonyes i també les virtuts de la nostra forma de viure i de relacionar-nos.

La ciutat dels 200 enterraments diaris

Entre columnes amb senyals de direcció i d’aparcament, s’alineen centenars de taüts de les víctimes que el coronavirus està deixant a Barcelona. Dues plantes del pàrquing del tanatori de Collserola, en total 5.000 metres quadrats, s’han convertit en un dels tanatoris de campanya més gran d’Espanya, que ens deixa la imatge més dura de la pandèmia. L’espai ha estat habilitat com a dipòsit frigorífic per acollir els centenars de cossos en l’espera de ser enterrats o incinerats. Persones amb noms i cognoms que les famílies de moment no poden acomiadar amb un funeral. A 7 d’abril, dia de la publicació d’aquesta fotogaleria, han mort a Espanya per coronavirus més de 13.000 persones, gairebé 3.000 de les quals a Catalunya. A Barcelona van enterrar la setmana passada 200 persones cada dia, quatre vegades per sobre del que és habitual.

Les mesures per suprimir tota activitat no essencial han posposat la possibilitat de cerimònies fins que s’acabi l’estat d’alarma i als enterraments només hi poden assistir tres familiars que mantinguin entre ells la distància de seguretat. Les abraçades necessàries no poden arribar en temps de pandèmia, i, sense vetlla ni funeral, el procés de dol es complica per a qui ha perdut éssers estimats. A tot això, cal afegir-hi l’alt cost que tenen els serveis funeraris, un sector oligopolític a Catalunya. El Govern de la Generalitat va acordar la possibilitat d’intervenir aquests serveis durant la crisi de la Covid-19. Arran d’aquest decret de Govern, a Barcelona, l’Ajuntament coordina des del 28 de març tots els serveis funeraris de la ciutat i estableix un preu unitari del servei bàsic de 2.500 euros, que inclou el trasllat i la custòdia de les persones difuntes i l’enterrament o la incineració.

‘Riders’: precarietat a domicili

El dia que tots els establiments van tancar per la declaració de l’estat d’alarma, també ho van fer els bars i restaurants. Però a fora, al carrer, van seguir autoritzats els serveis de repartiment de menjar a domicili. Tres setmanes després, els riders, treballadors autònoms per a grans companyies com Glovo o Deliveroo, segueixen recorrent les avingudes buides de la ciutat per portar menjar a moltes persones que sí que tenen permès baixar a comprar. “Ens consideren ‘servei essencial’ però tenim una de les condicions laborals més precàries de tot l’Estat. Algú ho entén?”, exposava el col·lectiu Riders per Drets al seu perfil de Twitter. Som davant d’un col·lectiu de treballadors precaris que cada dia es juguen la vida per portar hamburgueses i ‘sushi’ a les cases. Són falsos autònoms amb un llarg historial de judicis per veure reconeguts els seus drets com a treballadors assalariats.

Ara la plataforma Riders per Drets ha anunciat que interposarà una denúncia contra les empreses principals pel fet de no proporcionar el material de protecció adequat als seus treballadors. Dins del grup de riders, hi ha qui ha preferit seguir repartint i d’altres que han deixat de fer-ho. “Molts riders, com que no rebem equips de protecció individual (EPI) ni formació, ens hem negat a sortir a jugar-nos la vida”, explica la plataforma. Apostar per protegir la seva salut és, en el seu cas de falsos autònoms, desprotegir els seus ingressos. On són els drets dels riders?

La infància, oblidada per l’estat d’alarma

La nit prèvia a l’anunci de l’estat d’alarma, la Maya no va poder dormir. Aquell dia, a l’escola, els van dir que no hi tornarien l’endemà, que no podrien sortir de casa en molts dies ni veure els seus amics ni amigues. Moltes nenes i nens van viure amb angoixa l’inici sobtat del confinament: “No podrem anar a veure els avis? Pot venir a dormir una amiga?”. Res. La de la infància està sent la generació oblidada de la crisi del coronavirus. Des del decret de l’estat d’alarma i el confinament obligatori dictat des del 15 de març, set milions de nens i nenes a tot l’Estat estan tancats a casa (un milió i mig a Catalunya). En el cas de la infància, no hi ha cap excepcionalitat prevista que els permeti sortir al carrer, excepte per a aquells que tenen problemes de salut mental com les persones autistes. Segons veus expertes, els infants poden patir regressions en aquesta situació. En molts casos es donen malsons i problemes per dormir.

El malestar de moltes famílies cap a l’inflexible confinament infantil ha anat creixent a mesura que la situació s’ha allargat, i cada vegada se senten més veus que demanen una fórmula segura perquè els infants puguin sortir al carrer. La situació de confinament varia molt segons la situació socioeconòmica de cada família: no és el mateix viure en una casa amb jardí que en una habitació de 15 metres quadrats. No és el mateix rebre tasques de l’escola que no disposar d’ordinador ni d’accés a la tecnologia a casa. A Itàlia, el Ministeri de l’Interior ha flexibilitzat les condicions i, després de molta polèmica, deixarà que els infants puguin acompanyar els progenitors quan vagin a comprar.

Fira de Barcelona: confinament per als sense sostre

Amb la crisi del coronavirus, hem vist l’Exèrcit arreu de Catalunya. Una de les seves primeres actuacions a Barcelona va ser al recinte Fira de Barcelona, on el Pavelló número 7 Victòria Eugènia va ser habilitat per allotjar inicialment 225 persones vulnerables sense llar, i després ampliat per acollir fins a 450. L’espai, de 6.000 metres quadrats, va ser muntat l’última setmana de març per la Unitat Militar d’Emergències, l’Exèrcit de Terra, la Creu Roja, la Guàrdia Urbana i els Bombers de Barcelona. La intervenció de l’Exèrcit en la crisi del coronavirus ha estat polèmica a Catalunya: des d’alguns sectors consideraven innecessària la seva participació en la gestió de la pandèmia i argumenten que s’està “blanquejant” el cos militar. Si bé inicialment l’Ajuntament de Barcelona va rebre crítiques pel fet de demanar ajudes a l’Exèrcit, la setmana passada va ser la Generalitat qui també va demanar suport a aquest cos.

Al pavelló 7 de Fira de Barcelona, són equips municipals i la Creu Roja els qui gestionen l’espai, on s’han instal·lat dutxes, un menjador i una zona de descans. Diversos pavellons del recinte Fira Gran Via també acullen des de fa pocs dies un hospital temporal destinat a pacients de la Covid-19 amb símptomes lleus. A Catalunya, les tasques de l’Exèrcit s’han centrat fins ara a habilitar els hospitals de campanya i desinfectar edificis (primer, l’aeroport i alguns centres de salut, i després, sobretot residències).

Sindicat de Manters: la solidaritat des de baix

Al cor del barri del Raval, el Sindicat de Manters, que aglutina venedors ambulants de Barcelona, està elaborant mascaretes i bates protectores per entregar al personal sanitari. La manca de material de protecció (mascaretes i bates) i mèdic (respiradors) està sent una de les grans preocupacions durant la pandèmia del coronavirus. Mentre hospitals i centres de salut diversos han clamat per l’arribada a temps de material, la societat civil s’ha posat en marxa: dones amb màquines de cosir fent mascaretes, centres tecnològics elaborant materials en 3D, etc. La solidaritat està sent la cara més bonica d’una crisi que està arrasant milers de vides i un sistema que prioritza l’economia als drets de les persones.

Malgrat alguna topada amb la policia, el Sindicat de Manters també està comprant i repartint a domicili aliments a aquelles persones de la seva comunitat que ho necessiten; ho fa amb diners del Sindicat i donacions particulars. A la seva situació irregular, el col·lectiu de venda ambulant hi suma la manca d’ingressos a causa del confinament. Tot i això, la setmana passada ja havien repartit aliments per a més de 300 famílies i havien confeccionat més de 1.800 mascaretes i bates mèdiques. El Sindicat de Manters va néixer el 2015, quan treballadors de venda ambulant de Barcelona es van organitzar per poder defensar els seus drets.

Curar-se enmig de la pandèmia

En un autobús pràcticament buit i, en ple estat d’alarma, el Zhang i la seva mare tornen de l’Hospital Sant Joan de Déu, on el petit, de 3 anys, rep el tractament pel càncer que pateix. En aquest hospital de referència arreu del món, un de cada quatre nens que hi tracta el seu càncer és estranger, en processos que financen els seus països. Actualment està en construcció a Barcelona el Pediatric Cancer Center de Sant Joan de Déu, que serà el més gran d’Europa en tractament i recerca del càncer infantil.

En Zhang i els seus pares van arribar a Barcelona fa un any, quan a la Xina encara no coneixien el coronavirus. “Nosaltres estem portant bé la situació causada pel coronavirus”, diu la mare del Zhang. Quan el petit acabi el tractament, la família té previst tornar a la Xina, on tenen la seva vida. Mentrestant, durant la pandèmia del coronavirus, s’han produït episodis racistes contra la població d’origen asiàtic arreu del món, com denuncien moltes persones de la comunitat asiàtica sota l’etiqueta de Twitter #nosoyunvirus i entitats com Catarisa. En aquest sentit, l’entitat SOS Racisme denuncia “abusos policials” cap a les “poblacions migrants i racialitzades no blanques, que habitualment s’inicien amb una identificació il·legal”.

Les cures, una feina a protegir

El Lluís té 92 anys i pateix un Alzheimer en grau 4: és totalment dependent. Fa quatre anys que el Carlos té cura d’ell. Sempre amb un somriure, hi dedica 40 hores la setmana i tota la seva entrega. “El Lluís és la meva família”, diu el Carlos. El renta, li dona el menjar, li fa teràpia i rehabilitació. El Carlos té un contracte laboral, però no és la realitat més estesa en el treball de les cures, una feina feta majoritàriament per dones. Malgrat l’energia i l’entrega que requereix, el treball de les cures a persones dependents és una feina altament invisibilitzada i que sovint es porta a terme en condicions precàries, com denunciava a CRÍTIC la portaveu de Mujeres Migrantes Diversas, Carmen Juares. A més, moltes de les dones que es dediquen a tasques de cura ho fan a la llar de la persona cuidada, sense cap mena de contracte i, aquests dies, internes sense descans o acomiadades.

Les particularitats de la feina de cures fan que tinguin un risc major de contagi, ja que el contacte amb la persona malalta és imprescindible. Succeeix especialment a les residències geriàtriques, on les treballadores s’exposen cada dia al risc del contagi per poder atendre la gent gran. Segons la Generalitat, hi ha prop de 3.200 professionals que s’han contagiat o bé requereixen aïllament. Amb la crisi del coronavirus, moltes cuidadores precàries o en situació irregular que no tenen reconeguts els seus drets laborals s’enfronten a la possibilitat de perdre la feina i quedar-se sense cap mena de cobertura econòmica.

La Covid-19 s’acarnissa a les residències

La generació que va sobreviure a les guerres del segle XX, la que va lluitar pels drets de què gaudim en democràcia, està sent la víctima principal de la pandèmia mundial. El coronavirus s’està acarnissant especialment amb la gent gran i ha posat de manifest les mancances estructurals d’un sector oblidat: les residències geriàtriques, moltes vegades controlades per grans empreses. El 7 d’abril havien mort per coronavirus més de 900 persones que vivien en residències catalanes, i un 44% d’aquestes havia tingut casos de la Covid-19. És la xifra oficial de la Generalitat, però podria ser major: molts casos de defuncions no s’estan comptabilitzant perquè no se’ls havia fet la prova de la Covid-19.

La residència barcelonina Casa Asil (a la foto és desinfectada pels Bombers de Barcelona) va confirmar 31 morts entre l’11 i el 30 de març, però només 6 d’aquestes morts s’atribueixen al coronavirus. A la residència Santa Maria del Tura, d’Olot, n’han mort 17, però només a 2 se’ls va fer la prova. “Estem treballant sense recursos i amb cada cop més infectats aïllats. És un escàndol la mala gestió del Govern. Morirà tothom”, denunciava a Twitter la directora del centre Verge del Remei d’Arenys de Munt. En aquesta residència, l’epidemiòleg Oriol Mitjà està tractant gent gran i empleades amb el fàrmac antiviral del seu assaig clínic.

Tot el pes sobre una sanitat pública retallada

Cada dia amb més força, a les vuit del vespre, el silenci dels carrers es trenca pels aplaudiments a treballadors i treballadores de la sanitat pública, protagonistes involuntaris d’aquesta crisi. Fan jornades laborals inacabables, treballen sota una gran pressió psicològica i, en alguns casos, la manca material fa que els sistemes de protecció que utilitzen no siguin els més segurs. A data de 6 d’abril, més de 19.400 professionals sanitaris a tot l’Estat han estat contagiats per coronavirus en l’exercici de la seva feina, i n’han mort 13. La crisi del coronavirus ha descarregat tota la seva pressió sobre centres de salut, hospitals i unitats de cures intensives, a la vora del col·lapse.

Aquesta crisi arriba amb uns pressupostos prorrogats des del 2017 i després d’una dècada de retallades en la sanitat pública, especialment severa a Catalunya: el primer Govern d’Artur Mas, amb Boi Ruiz al capdavant, va imposar una retallada de 1.600 milions d’euros només els dos primers anys del seu mandat. El 2016, Metges de Catalunya va denunciar que l’Institut Català de la Salut havia acomiadat més de 1.000 metges de l’atenció primària en només cinc anys, i el Fòrum Català d’Atenció Primària va xifrar en més d’un miler les infermeres i els infermers acomiadats, així com 800 llocs de treball de personal d’administració, cuina, manteniment i neteja. Les organitzacions sectorials i socials asseguren, a més, que la proposta de nous pressupostos presentada pel vicepresident Pere Aragonès, que de moment no tenen data de votació, tampoc no solucionarà els problemes endèmics que arrossega el sector.

La cara i la creu del comerç

La majoria de les parades del mercat del Ninot romanen tancades mentre que, a la planta de sota, al Mercadona segueixen les vendes. Com a serveis essencials de venda d’aliments, els mercats municipals de Barcelona poden romandre oberts durant el confinament, però molts dels seus establiments han decidit tancar. A Barcelona hi ha 38 mercats municipals, amb 1.200 establiments. Arreu de Catalunya, els mercats municipals han limitat el seu horari i els establiments que tenen infraestructura també fan comandes a domicili.

Amb la crisi del coronavirus, però, la bretxa de consum entre grans supermercats enfront dels mercats municipals i del petit comerç es fa més gran. Els primers tenen més capacitat i infraestructura de fer front a les condicions que imposa l’estat d’alarma. Els supermercats han augmentat significativament les vendes des de la setmana prèvia a l’estat d’alarma: el 10 de març, el consum en aquestes superfícies a tot l’Estat va augmentar un 154%, i l’endemà, un 180%. A l’altre costat, els petits productors es reivindiquen i les famílies i els col·lectius que tenen un hort d’autoabastiment podran anar-hi des que aquest diumenge passat s’ha aixecat la prohibició.

L’aire més net de les últimes dècades

La plaça de Catalunya completament deserta és el símbol d’una Barcelona aturada, d’un món aturat. El silenci s’ha apoderat de tots els racons, fins i tot dels més massificats, i això té molt a veure amb el trànsit. I amb la desaparició exponencial de la mobilitat, la contaminació a Barcelona (visible des de l’espai) ha caigut a mínims històrics. La reducció de l’ús del cotxe en prop d’un 75% és la causa principal que aquestes setmanes tinguem l’aire més net de les últimes dècades perquè la contaminació hi ha caigut un 64%. També hem vist imatges de porcs senglars pels carrers de Barcelona i de coloms que han fet seus els carrers i les places.

Els satèl·lits estan demostrant que el confinament per la Covid-19 està suposant un respir per al planeta. Va passar a Itàlia i també a la Xina, on les emissions de diòxid de carboni van caure un 25%. A Catalunya, els nivells de diòxid de nitrogen, un contaminant associat al trànsit i a la mobilitat, han caigut més d’un 60% des que es va decretar l’estat d’alarma, com explica Ecologistes en Acció.