Crític Cerca

FOTO: CHUTTERSNAP / UNSPLASH

Reportatges

Claus per entendre el futur de l’economia catalana

Catalunya afronta la recuperació d'una caiguda del PIB d'un 20% amb reptes pendents en el sector del motor, la innovació, Amazon o el turisme

28/12/2020 | 06:00

Parlar de futur amb una economia ferida per la pandèmia és pensar en el final del túnel des de dins del túnel. El repte enorme de recuperar-se d’una caiguda del PIB sense precedents del 20,1%, produïda entre l’abril i el juny, se sobreposa a tendències de fons per a les quals el teixit productiu català encara no estava prou preparat. S’imposa una reflexió estratègica col·lectiva per avançar cap al que l’exconseller Andreu Mas-Colell anomena “una economia brillant”, amb el coneixement com a motor.

L’estructura productiva catalana té un cert grau de diversificació i una obertura del sector exterior que, en comparació amb el conjunt d’Espanya, li permeten un cert avantatge. Ho subratlla el catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona Martí Parellada, que, no obstant això, posa èmfasi en “l’impacte dels riscos” de no adaptar-se a les tendències de fons d’aquest segle: transició ecològica, digitalització, robotització, intel·ligència artificial, una globalització diferent, amb etzibades, proteccionisme i desigualtats… Parellada veu urgent “una reflexió estratègica profunda” sobre els escenaris de competitivitat de cadascun dels sectors més rellevants davant d’aquests reptes.

AARON BURDEN / UNSPLASH

De fet, no adoptar un patró de creixement més “equilibrat, inclusiu i sostenible”, alerta la Cambra de Comerç de Barcelona en el seu informe L’economia catalana al segle XXI, “serà menys una opció que una condició de viabilitat”.

I més després de veure com va sortir Catalunya de la darrera crisi: li va anar bé en quantitat (creixement i ocupació), però no tan bé en qualitat (PIB per habitant a la baixa i un esforç en internacionalització i en competitivitat a costa de reduccions salarials i més desigualtats).

El sector del motor tremola

Tots els reptes junts conflueixen en un dels sectors capdavanters a Catalunya, l’automòbil. Fer cotxes equival a un 10% del PIB, segons el Clúster de la Indústria de l’Automoció a Catalunya (CIAC). Són 143.400 llocs de treball directes. El trànsit cap al cotxe elèctric, autònom i connectat, i també les noves formes de mobilitat entre el jovent basades a compartir, obliguen tota una indústria a repensar-se. Nissan ha obert els ulls. “Si ets un lloc d’acoblament de productes, si no reserves una part de la cadena de valor de l’empresa, o si la mateixa empresa està en qüestió, tens molts més punts que les tendències de fons et passin factura”, comenta Parellada.

Un 75% de les empreses del motor poden desaparèixer segons el Clúster de la Indústria de l’Automoció

El CIAC ha alertat més d’un cop que l’any 2030 un 75% de les empreses del motor poden desaparèixer a Catalunya si els fabricants de components no es coordinen per guanyar valor afegit i afrontar els esforços de recerca i innovació. El pes del motor explica l’afany per revifar el lloc de la Nissan amb la fabricació de bateries elèctriques que ha esbombat Foment del Treball (Schneider Electric o LG Chem).

El pes de la indústria recula

Malgrat que els serveis tenen un pes aclaparador en l’economia catalana, la indústria hi té un paper homologable al que té a Europa, i superior al del conjunt d’Espanya: un 20,8% en valor afegit brut (VAB), enfront del 15,6%. La química, l’alimentació, la metal·lúrgia i els productes farmacèutics en són les branques més importants. Però aquest pes ha reculat sis punts percentuals amb relació al de principis del segle XXI.

En el sector industrial català hi conviuen empreses que cerquen volum, com, per exemple, el grup de solucions per al bany Roca, i altres de petites que lideren segments de mercat, com Girbau, que fa màquines de rentar per a bugaderies. El director del lobby industrial exportador Amec, Joan Tristany, considera que “una part important de la nostra indústria és de nínxol. El problema és que la nostra massa crítica és petita si ens comparem amb qui ens hem de comparar, que és Alemanya, perquè hi competim”. Segons diu, “en el sector de la maquinària o del plàstic hi ha potser 30 empreses importants. A Itàlia n’hi ha 200. Quan en sumes 200, hi ha coses que es poden resoldre més fàcilment, com la formació de tècnics superiors”. Tristany alerta que “per si soles no tenen la dimensió suficient per escometre les transformacions que caldrien, i qui no es digitalitzi tindrà problemes”.

Els problemes de ser massa petits

La dimensió insuficient és “un dels deures pendents” que esmenta el document Potencialitats de l’economia catalana, del Departament d’Economia. “Som un país exportador, i una part de la resposta a la crisi del 2008 va ser exportar. Però la meitat de les exportacions es concentren en 200 empreses. El teixit empresarial no està orientat cap a l’exportació, i, per tenir capacitat d’exportar i d’innovar, l’empresa catalana ha de créixer”, alertava en aquesta línia el vicepresident Pere Aragonès al juliol passat al Cercle d’Economia.

De les 627.000 empreses que hi ha a Catalunya només 34.000 tenen més de 10 treballadors

El teixit productiu català s’esmicola en 627.000 empreses, de les quals no arriben a 34.000 les que tenen més de 10 persones treballant-hi, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Hi abunda la microempresa.

Ser petit comporta més dificultats per accedir a alguns contractes, per fer les cada cop més urgents inversions en ciberseguretat o per accedir a finançament. I, encara més, en temps de creixent concentració bancària. “Abans teníem pòlisses de crèdit amb tres entitats. Ara no pots, perquè totes tres són part d’un mateix grup. Això complica la vida. I les condicions financeres no són les mateixes”, reflexionava Àngel Hermosilla, des de la patronal Pimec, pocs dies abans de l’anunci de la fusió entre CaixaBank i Bankia.

FOTO: COWOMAN / UNSPLASH

El treball en xarxa, opció de futur

El treball en xarxa és una de les respostes de futur. Hi ha empreses que ja el practiquen, com, per exemple, Carintia. Per volum de negoci, aquest petit gegant d’aromes, de fragàncies i d’additius es col·loca dins del grup de les empreses petites (fins a 50 milions d’euros anuals) i opta per l’anomenada open innovation. La innovació oberta significa treballar en col·laboració amb agents externs a l’empresa com universitats, altres empreses proveïdores o clients, centres de recerca…

“Si ets petit, has de cercar el teu nínxol, però ser part d’un ecosistema ens ha ajudat a fer front a problemes durant la pandèmia”, explica Vanessa Rodríguez, primera executiva del grup. La seva supervivència reeixida marca un camí: anticipar tendències, diversificar i apostar per la recerca i el desenvolupament (R+D). “Cal ser pacient per afrontar aquestes inversions. De vegades calen 10 o 15 anys d’esforç per obtenir resultats”, hi afegeix Rodríguez.

Innovació: darrere d’Euskadi i el País Valencià

Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Catalunya va darrere del País Basc i del País Valencià pel que fa a empreses innovadores (sobre el total d’empreses de més de 10 treballadors). Figura en segon lloc, després de Madrid, en despesa empresarial en innovació (un 26,2% del total), i en tercer pel que fa a R+D, darrere del País Basc, de Navarra i de Madrid. Quant a la digitalització, segons la consultoria Roland Berger, el nivell de les empreses catalanes és encara insuficient per als reptes actuals.

Entre 2008 i 2015 han baixat en 65.000 els estudiants matriculats en ciències, tecnologia i enginyeria

“La indústria necessita suport per a la seva transformació profunda cap a la indústria 4.0. I no ho pot fer sola”, remarca Tristany, que troba a faltar una definició de model de país. “Què volem ser? Un país només de serveis? Un país orientat a la indústria? Un equilibri?”, lamenta. Mentrestant, entre els anys 2008 i 2015, el nombre d’estudiants matriculats en carreres STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, en la sigla anglesa) va baixar en 65.000.

En relació amb les economies principals de l’eurozona, la catalana té una estructura productiva on és més gran el paper dels serveis intensius en treball de baixa i mitjana qualificació (comerç, transport i turisme). I són aquests sectors el que estan patint més amb la crisi actual.

Turistes al centre de Barcelona. Foto: ACN

Sotrac turístic: caiguda del 60%

Catalunya és tradicionalment la primera destinació a l’Estat en turisme internacional. La caiguda de l’activitat turística supera el 60%, i les pèrdues, els 15.000 milions, en un sector que n’arrossega molts d’altres: bars, restaurants, comerços, lleure o cultura. Aquest efecte d’arrossegament fa que l’estimació sobre el pes balli entre el 9% i el 15%. “La rellevància estratègica del turisme ha incidit més negativament en l’economia catalana”, apuntava el servei d’estudis del BBVA sobre el primer semestre de l’any a Catalunya. Els ingressos turístics d’estrangers equivalen al 9% del PIB català, enfront del 5,7% a Espanya.

“És cert que dins del sector hi ha llocs de treball poc qualificats i amb baixa remuneració, i és veritat que hi ha queixes per l’impacte del turisme, sobretot a Barcelona. Però la crisi de la Covid ha posat de manifest que no hi podem renunciar així com així. Aporta molta riquesa i molta ocupació”, apunta el professor Jordi Suriñach, director del Laboratori AQE-Lab de la UB. “Una altra cosa és que, en efecte, hàgim de reorientar l’activitat cap al turisme sanitari, gastronòmic, cultural, paisatgístic, el turisme de congressos i conferències o l’esportiu”, opina.

L’activitat turística no ha estat exempta de sacsejades internes importants, amb la irrupció de les empreses de plataforma com Airbnb. El turisme i el transport (recordem el cas Uber i Cabify) van ser els primers sectors desafiats per les plataformes digitals, que posen en contacte oferta i demanda, permeten el pas de la col·laboració altruista al capitalisme més dur i han encetat en tot el planeta debats encesos sobre la frontera entre el treball independent i l’assalariat. A favor seu tenen un consumidor que tot ho vol ja a cop de clic.

L’imapcte d’Amazon sobre el comerç

S’ha vist durant el confinament amb Amazon, que ha duplicat el valor a la borsa. Però per al comerç plou sobre mullat. Entre el 2008 i el 2017, a Catalunya ja havien desaparegut 6.000 empreses del comerç al detall (segons dades d’Idescat), després d’anys de tensions amb les grans superfícies. La pandèmia pot fer que no torni a obrir un 30%, calcula el Govern. “Ara s’intensificarà la racionalització del sector. Cal revisar el tipus de model: distingir-se per l’atenció al client, per la proximitat, per l’especialització… També es poden formar grups i plataformes per arribar a més gent. La digitalització és una finestra al món”, apunta Suriñach.

Amazon planteja, a més, una revolució del sector logístic digital (i moviment i contaminació). “Calen entorns de regulació més beneficiosos per al conjunt de la societat”, diu Parellada, amb referència a les opcions reals de competir al mercat amb les plataformes.

De fet, la logística és un dels sectors cridats a créixer, igual que les empreses de prevenció de riscos, les de producció de material sanitari o les que aconsegueixin aportar solucions d’habitatge i cures per a la gent gran, davant el repte de l’envelliment i de la gestió de les residències. Per al vicepresident Aragonès, un dels sectors que poden singularitzar Catalunya en el futur és l’agroalimentari, que dona opcions des de la petita producció fins a la recerca.

FOTO: CHUTTERSNAP / UNSPLASH

“Amb horitzó de futur, la qüestió no és tant una recomposició de l’estructura productiva per grans sectors d’activitat […] com l’ascens en la cadena de valor dins de cada sector d’activitat”, conclou la Cambra. La qüestió seria, doncs, no tant que hi hagués menys turisme o menys comerç, sinó guanyar productivitat també en aquests sectors. El futur de cara al 2030 passaria per l’eix indústria-logística-ciència i tecnologia.

Els fons europeus per a la reconstrucció postpandèmia són “una oportunitat única per finançar projectes d’inversió que ajudin a accelerar la transformació del model productiu”, diu el BBVA. Arribaran a partir del 2021 en paral·lel al debat sobre la necessitat d’una reindustrialització i la relocalització de la producció, arran de les mancances viscudes i del trencament de cadenes globals de producció que ara tendiran a escurçar-se. Hermosilla es mostra convençut que hi haurà retorn d’activitat cap als països occidentals. “Són processos i decisions lentes, però es produiran. Igual que hem de veure les possibilitats de la tecnologia 3D, que facilita la descentralització i dona opcions de captar activitat a Catalunya, que no vol dir necessàriament seus”.

Aliè a la pandèmia, sis mesos abans que aquesta arribés, l’exconseller Mas-Colell va formular una reflexió interessant en una famosa conferència: que Catalunya podia ser brillant o mediocre, passant per totes les situacions intermèdies, “en funció de la sort, la cultura de la gent i la de les institucions”.

* Aquest article forma part de la revista en paper ‘Crisi o Vida’, editada per CRÍTIC i Pol·len, i que podeu comprar a la nostra Botiga.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre 'Aliment', de Martí Sales, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies