13/07/2026 | 07:00
Els darrers cinc anys, el cost dels aliments ha augmentat un 35% de mitjana. Així ho indiquen les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), extretes de l’evolució mensual de l’índex de preus de consum (IPC). Del 2020 al 2025, els ous han estat el producte que més s’ha encarit: el seu cost s’ha incrementat aproximadament un 69%. Si, a més, hi sumem els primers cinc mesos del 2026, el seu preu seria avui un 92% més car que l’any de la pandèmia de la Covid.
L’INE recull un total de 59 categories relatives a menjars i begudes, que inclouen des del marisc fins a les baies fresques, passant per les confitures, els gelats, el té, els refrescos, els plats preparats o les espècies. Tanmateix, la llista també incorpora productes considerats de primera necessitat, com són la farina, el pa, els cereals, la llet, els formatges, els ous, la fruita, els llegums i les hortalisses, o els tubercles.
Des del 2022, el Govern espanyol ha aprovat en diverses ocasions eliminar o rebaixar l’IVA d’aquests productes i d’altres, com l’oli i la pasta, amb motiu de la Covid o de la guerra a Ucraïna. Així i tot, el preu del cistell de la compra s’ha encarit any rere any. Però quins aliments s’han disparat?
Quins aliments s’han encarit més? Ous, oli i sucs
Des del 2020 fins al 2025, el preu dels ous, de l’oli d’oliva i dels sucs de fruita i hortalisses són els que més s’han enfilat percentualment: un 68,9%, un 68,5% i un 60,9%, respectivament. Si a aquest període hi sumem els increments dels primers cinc mesos del 2026 (del gener al maig), el resultat és que el preu dels ous hauria experimentat un increment d’un 92%. Això, malgrat que està considerat un menjar essencial.
Només l’any passat, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va alertar de dues pujades del preu dels ous, que van elevar el cost dels de la categoria M (la més econòmica) dels 2,14 euros del febrer fins als 3,14 euros de l’octubre, i els de la categoria L, de 2,33 euros a 3,25 euros. Això va situar aquest aliment com un dels que més es van encarir a l’Estat espanyol el 2025, i la tendència s’ha mantingut a l’alça: fins al maig de 2026, els ous s’han encarit un 14% respecte a l’any anterior.
Del 2020 al 2025, el preu dels ous, de l’oli d’oliva i dels sucs s’ha encarit un 68,9%, un 68,5% i un 60,9%,respectivament
Això es percep als supermercats. Segons la comparativa que elabora l’organització de defensa dels drets dels consumidors FACUA a partir dels preus de cinc grans establiments (Mercadona, Dia, Hipercor, Lidl i Aldi), el cost d’aquest producte s’hauria incrementat un 11,1% de mitjana entre el juny de 2025 i el juny de 2026. I el mateix ha succeït amb l’oli d’oliva, que els darrers 12 mesos ha experimentat un augment d’un 6,27%. Avui, el litre costa, de mitjana, al voltant de 7,5 euros en aquestes cinc cadenes. Tanmateix, el major increment es va produir entre els anys 2021 i 2024, quan el seu preu es va disparar un 118%.
Pel que fa als sucs, l’increment ha estat progressiu però particularment accentuat entre el 2022 i el 2024, quan va experimentar un augment d’un 36%. Això s’explica perquè la varietat més popular dels sucs, el de taronja, va créixer per damunt del 42% fa dos anys, segons les dades de l’IPC recollides per l’INE. Els preus es van veure afectats per l’augment dels costos de producció de les fàbriques a causa de la sequera i de les malalties bacterianes, que van provocar una caiguda mundial de la producció de taronges.
Quins són els productes del supermercat que han pujat més de preu?
A banda dels ous, l’oli d’oliva i els sucs, el cost d’aliments com la llet sencera, la mantega i altres olis i greixos derivats de la llet, les baies fresques, i la xocolata, el cacau i els productes alimentaris a base de cacau han viscut augments superiors al 50% els darrers cinc anys.
De la llista de 59 aliments i begudes de l’INE, n’hi ha 20 que han experimentat increments de preus superiors al 40%
Malgrat que, globalment, el cistell de la compra s’ha encarit un 35%, la llista de 59 categories d’aliments i begudes elaborada per l’INE indica que hi ha 20 productes que, entre el 2020 i el 2025, han experimentat increments de preus superiors al 40%. Es tracta dels cereals, la farina, la pasta, els preparats de marisc, la llet desnatada, semidesnatada i la nata, algunes fruites fresques, els llegums verds frescs o refrigerats, les hortalisses fresques o refrigerades, les patates i altres tubercles, la sal, els condiments i les salses, i el cafè. Tots han patit pujades d’entre un 40% i un 46%. Si als increments de preus dels últims cinc anys s’hi afegeixen els dels cinc primers mesos d’enguany, el cost de pràcticament tots els productes mencionats ha crescut i, a més, la carn i el peix fresc, refrigerat o congelat, entrarien també en aquest rànquing.
Cau la compra de peix des de la pandèmia
Segons les dades més actualitzades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, del novembre de 2024 al novembre de 2025, el consum de peix fresc a les llars va caure un 6,7%, al ritme que el seu preu creixia un 6,3% i se situava, de mitjana, en 11,67 euros el quilo. Les tipologies que més es van desplomar van ser el bacallà (-35,9%), la truita fresca (-30,4%) i el turbot (-29,7%). Per contra, el peix congelat va repuntar amb un creixement del 6,5%, “convertint-se en el principal sosteniment del sector”.
La reculada en el consum de peix fresc és una tendència que es manté des de la pandèmia
Tanmateix, la reculada en el consum d’aquest producte fresc és una tendència que es manté des de la pandèmia. A l’Estat espanyol, del 2020 al 2025, les famílies han menjat un 26% menys de peix; això representa menys de 18 quilos anuals, quan l’any 2000 se’n menjaven al voltant de 40.
En els darrers cinc anys, el cost del peix fresc, refrigerat o congelat ha incrementat un 30%; el peix sec, salat o fumat, un 29,2%; els preparats de peix, un 28,1%; el marisc fresc, refrigerat o congelat, un 20%, i els preparats de marisc, un 45%, tal com indiquen les dades de l’IPC recollides per l’INE. Del gener al maig de 2026, l’increment del preu del peix fresc s’ha enfilat per damunt del 6%.
Carn: més cara, però el consum es manté
Pel que fa al sector carni, tal com va publicar l’OCU, en els 12 mesos que comprenen del setembre de 2024 al setembre de 2025, la carn i la xarcuteria van ser dos dels aliments que més es van encarir, acumulant un increment del 12%. Concretament, el preu de la carn picada de vedella va apujar-se un 25%, més o menys el mateix que l’estofat de vedella (24%). L’entrecot de vedella i el conill van experimentar creixements d’un 16% i un 11%, respectivament, mentre que el pit de pollastre va augmentar un 6%.
La informació que recull l’INE a partir de l’IPC indica que aquest encariment és una tendència dels últims cinc anys. Pel que fa als mercats internacionals, la Covid va provocar que se sacrifiquessin molts caps per mantenir la rendibilitat de les explotacions. A això s’hi han de sumar les crisis hídriques que han patit països productors de carn i l’encariment dels cereals per alimentar el bestiar arran de la guerra a Ucraïna.
Així i tot, segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, amb dades del novembre de 2025, el consum domèstic de carn va augmentar globalment en un 2,9% respecte al novembre de 2024, malgrat que varia en funció de les categories: mentre que van créixer les compres de carn de pollastre i de porc (un 5,7% i un 5,4% més que l’any anterior, respectivament), les de vedella, conill, i oví i caprí van caure un 3%, un 5,6% i un 10,6%.
Però per què pugen els preus dels aliments bàsics?
El preu dels aliments depèn només de si les collites són bones o dolentes, de l’oferta i la demanda o dels costos de producció? Segons un informe sobre la inflació alimentària publicat per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), les estratègies de maximització de beneficis que utilitzen les grans corporacions del sector alimentari són, en bona mesura, el que explica l’augment dels preus.
L’estudi assenyala que en aquest sector és on més han crescut els marges empresarials de tota l’economia des del 2020: s’han incrementat un 38,1%. De fet, a l’Estat espanyol, entre els sis grups que controlen el pastís (Vall Companys, Coca-Cola Europacific Iberia, Ebro Foods, BonÀrea, Nestlé i Grup Fuertes) sumen un centenar d’empreses i marques de productes carnis, lactis, arròs, pasta, farines i begudes. L’any 2024, en plena crisi inflacionària, els seus beneficis van escalar fins als 1.281 milions d’euros.
A més, pel que fa a la distribució, els grans supermercats també han augmentat el seu poder. Segons l’IDRA, cadenes com Mercadona, Carrefour o Lidl han tingut guanys històrics (de 7.500 milions d’euros) durant el període de més inflació.
