Crític Cerca
Reportatges

Quants són i com se seleccionen els professors de religió als instituts públics?

La llei diu que tots els centres han d’oferir la matèria però que cursar-la és opcional: t'expliquem el paper que té l'Església en la tria dels docents

18/12/2023 | 06:00

A Catalunya hi ha un total de 1.460 professors de primària, secundària i batxillerat que imparteixen l’assignatura de Religió. Als centres públics n’hi ha 1.021, i als concertats, 439. El Departament d’Educació és qui paga els honoraris d’aquests professors, també a la concertada (igual que fa amb la resta de les matèries). Tot i això, no té un paper 100% determinant en el procés de selecció dels docents: és l’autoritat religiosa la que marca els currículums d’ensenyament i avala el professorat que l’imparteix, també en el cas dels professors que fan classe a la pública.

El Departament d’Educació ha facilitat a CRÍTIC les dades sobre el nombre de professors de Religió el curs 2022-2023. En la informació obtinguda també hi ha desgranat el nombre de docents que imparteixen l’assignatura en escoles de primària, 880, i els que en fan classes a la secundària, 580 en total. De tots els mestres i professors que s’ocupen d’aquests ensenyaments, aproximadament el 70% ho fa en centres de titularitat pública. Cal tenir en compte, però, que en el global de Catalunya, el 69% dels professors imparteixen matèries en un centre públic.

Com se seleccionen els professors de Religió dels instituts?

La llei espanyola d’educació del 2006 estableix que els centres educatius finançats amb recursos públics estan obligats a oferir l’assignatura de Religió Catòlica en tots els nivells educatius, per bé que els estudis són opcionals i cursar-la o no és una decisió de les famílies. Des del 2020, la normativa també preveu l’opció de la religió evangèlica, jueva i islàmica, per bé que les sol·licituds d’aquestes matèries són molt minoritàries. L’extrema dreta ha engegat campanyes sobre la islamització dels centres educatius arran d’aquesta inclusió, però el cert és que, segons publicava Catalunya Religió, el 2022 només hi havia 5 professors a Catalunya que impartissin la matèria de Religió Islàmica.  

Segons concreta el Departament d’Educació, “l’Estat espanyol té acords i convenis amb els representants de les quatre confessions per gestionar aquests ensenyaments als centres educatius”. En virtut dels acords subscrits, expliquen fonts de la conselleria, “són les respectives autoritats religioses les que proposen i decideixen els requisits propis per exercir la docència“. En paral·lel, el Departament exigeix a aquests docents els mateixos requeriments que a la resta del professorat: tenir la titulació pertinent tant a primària com a secundària, disposar del certificat de nivell de suficiència de català o d’un títol equivalent, i no haver estat condemnat per sentència ferma per cap delicte contra la llibertat i la indemnitat sexual, entre d’altres.

Nens amb mascareta a l'escola en temps de la Covid / ACN

La Conferència Episcopal Espanyola determina el contingut de l’assignatura de religió catòlica

A la pràctica, això vol dir que, per ser mestre o professor de Religió Catòlica –l’assignatura que s’imparteix de forma majoritària–, els professionals han de disposar de la declaració eclesiàstica de competència acadèmica (DECA) per al nivell al qual s’opta. Això implica haver de cursar estudis en un institut superior de ciències religioses. A més, han de ser proposats per “l’ordinari diocesà”, fet que vol dir comptar amb l’aval del bisbe que governa la diòcesi on s’ubica el centre en què es cursarà la matèria.

Quins són els representants de les confessions que determinen els currículums? Tal com indica el Butlletí Oficial de l’Estat, la Conferència Episcopal Espanyola fixa els continguts, mètodes, competències i objectius d’aprenentatge de l’ensenyament de Religió Catòlica per a l’educació infantil, la primària, l’educació secundària obligatòria (ESO) i el batxillerat. De la mateixa manera, en l’actualitat són les comunitats agrupades en la Comissió Islàmica d’Espanya les que determinen què inclouen els currículums d’ensenyament de la Religió Islàmica, i la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya és qui designa el professorat que imparteix aquests ensenyaments, els continguts i els llibres de text.

Quin cost té l’ensenyament religiós per a les arques públiques?

Segons especifica el Departament d’Educació, el règim retributiu que perceben els professionals que treballen a l’escola pública i a la concertada és el mateix: “Des de l’aprovació de la Llei d’educació de Catalunya (LEC) s’ha establert la igualtat salarial als Serveis d’Educació de Catalunya i així s’ha anat reflectint en els successius convenis col·lectius que s’han aprovat”. No obstant això, segons expliquen a CRÍTIC fonts de la conselleria, això no treu que alguna escola concertada pugui afegir diners al pagament que delega la Generalitat per a aquests docents. “Això ja escapa al nostre coneixement”. 

Així doncs, segons Educació, els 880 docents que fan l’assignatura de Religió a primària tenen el mateix règim retributiu que el “Cos de mestres”, els quals perceben un salari base de 2.318,51 euros mensuals bruts, repartits en 14 pagues. Pel que fa als professors que imparteixen la matèria a l’ESO i al batxillerat, cobren el mateix que el “Cos de professorat d’educació secundari / d’arts plàstiques i disseny / d’escoles oficials d’idiomes”. Segons les taules retributives del 2023, això equival a 2.634,86 euros bruts mensuals, que també es distribueixen en 14 pagues.

La Generalitat paga aproximadament 46 milions d’euros anuals pels professors de religió

Per calcular el cost d’aquests docents, el Departament d’Educació ha facilitat a CRÍTIC la quantitat de jornades completes que sufraga amb recursos públics. Segons la información obtinguda, la conselleria paga 571 jornades completes de mestres de religió de primària i 330 jornades completes de professors de secundària que fan classe en centres públics. En total, això representa una despesa de 30,7 milions d’euros anuals, sense tenir en compte les pagues extra, els triennis i els estadis que puguin percebre aquests treballadors.

Però, a més, la Generalitat també assumeix el cost del professorat de religió de la concertada. En aquest cas, no paga per les jornades completes, sinó pel nombre de professors: 205 que fan classe a la primària i 234 que ho fan a la secundària. Això representa un import de 15,3 milions anuals, amb els estadis, els triennis i les pagues al marge. Educació no ha sabut precisar a CRÍTIC els percentatges de jornada concrets que fan aquests professionals. Tanmateix, si sumem la despesa dels que imparteixen classes a l’escola pública i els que ho fan a la concertada, el cost aproximat del professorat de religió ascendeix als 46 milions d’euros anuals.

Els alumnes que trien l’assignatura de Religió, sota mínims 

El percentatge d’alumnes que escullen la matèria de Religió s’ha reduït a la meitat els darrers 10 anys: segons el Ministeri d’Educació, a Catalunya, el curs 2010/2011, el 24,6% dels alumnes feien aquesta assignatura, mentre que, el curs 2020/2021, la proporció havia caigut fins al 12,5%. Una xifra molt més baixa que al global de l’Estat espanyol: el 48% de l’alumnat escollia fer-la fa dos cursos.

Des del punt de vista formal, la presència de la Religió Catòlica a les escoles deriva dels acords històrics entre el règim franquista i el Vaticà, el denominat Concordat, que va signar-se el 1953 i dotava d’una sèrie de privilegis l’Església. El Concordat mai no ha estat derogat formalment: el 1979 es va reformar i va prendre la forma d’un acord en matèria d’assumptes educatius i culturals, encara vigent. 

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies