15/02/2024 | 06:00
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a la Cambra de la Propietat en el seu litigi per evitar que l’Institut Català del Sòl (Incasòl) de la Generalitat hagi de fer pública la relació de grans propietaris de pisos de lloguer, els que tenen en poder seu 10 habitatges o més. El Tribunal, en una sentència de vuit pàgines que ha trigat més de dos anys a emetre, dona la raó a la Cambra amb l’argument que fer públics els noms posaria en risc la seguretat pública i incentivaria les ocupacions, tot i que CRÍTIC no demanava les adreces dels immobles i només va sol·licitar els titulars de les empreses propietàries de pisos amb un lloguer vigent. No reclamava informació relativa a pisos buits.
La resolució s’ha fet pública en un context d’intens debat social sobre el dret a l’habitatge: aquest febrer ha d’entrar en vigor a Catalunya la regulació dels preus dels lloguers per part de la Generalitat, que serà l’única comunitat autònoma que la implementarà. La limitació del preu del lloguer serà més exigent si el propietari és un gran tenidor, però no hi ha cap registre públic i consultable dels grans propietaris de pisos, de manera que l’exercici pràctic de la llei segueix sent complex. Malgrat tot, al mes d’octubre passat, CRÍTIC va publicar unes dades parcials amb una relació dels grandíssims tenidors, els qui tenen en propietat 50 immobles o més. Aquestes dades van ser facilitades per l’Institut Català del Sòl a partir d’una petició de dret d’accés a la informació pública presentada per la Fundació Civio.
Un cas que s’allarga des del 2021
CRÍTIC va sol·licitar l’any 2021 una relació dels noms de les grans empreses tenidores d’habitatge en règim de lloguer a Catalunya. L’Incasòl va denegar la petició, però posteriorment la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) va donar la raó a aquest mitjà i va obligar la Generalitat a fer pública la informació. La Cambra de la Propietat va decidir presentar un recurs contenciós administratiu davant del TSJC per paralitzar l’execució de la resolució de la GAIP. Ara, la Secció Cinquena de Sala Contenciosa del TSJC, presidida per María Luisa Pérez Borrat, dona la raó a la Cambra i anul·la la resolució de la GAIP.
Segons el TSJC, “no suposa cap benefici per al debat públic l’obtenció dels noms dels grans tenidors”
La jutgessa no té en compte cap dels arguments expressats per la GAIP i també per CRÍTIC, segons els quals, la divulgació dels noms de les empreses forma part de l’exercici del dret a la informació. Per contra, valida tots els arguments de la Cambra, perquè, segons la jutgessa, “no suposarà cap benefici per al debat públic l’obtenció dels noms de les persones jurídiques que són grans tenidores”. La sentència també valida com a prova un informe de l’Obra Social de la PAH i un manual sobre ocupació de pisos d’Arran aportat per la Cambra, que “posa en relleu la utilitat de distingir entre un petit i un gran tenidor a efectes d’ocupació i de la seva consolidació”.
Recurs de la GAIP davant del Tribunal Suprem
Fonts de la GAIP han explicat a CRÍTIC que han interposat un recurs de cassació contra la sentència davant del Tribunal Suprem. Aquest mitjà va personar-se en primera instància davant del TSJC com a codemandat per fer valer els seus arguments gràcies a una campanya de micromecenatge que va recaptar més de 20.000 euros i que ha permès fer front a les despeses legals i seguir aprofundint en una sèrie de reportatges sobre el dret a l’habitatge. En aquesta ocasió, CRÍTIC donarà suport a la GAIP en els nous litigis que es puguin produir.
