La Caixa

El BBVA, la Sareb i La Caixa acumulen gairebé 30.000 pisos buits per desnonaments a Catalunya

  • Text: Laura Aznar i Roger Palà / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 25 abril 2017

Subscriptors

Quants pisos buits té la banca per culpa dels desnonaments? El BBVA —sobretot a través de la desfeta de Catalunya Caixa—, la Sareb —el 'banc dolent'— i CaixaBank tenen més de 27.000 pisos buits producte de l'onada de desnonaments dels últims anys. CRÍTIC ha tingut accés a les dades oficials del Registre d’habitatges buits de la Generalitat, on hi apareixen el nombre d’immobles en desús i els noms dels bancs que en són propietaris. El BBVA, ja sigui a través de la seva societat matriu, d'entitats absorbides com Unnim o de societats dependents del grup, és el líder, amb 15.222 pisos buits producte d'execucions hipotecàries.

Més informació

Inversions polèmiques de La Caixa i del Banc Sabadell: explosius, míssils nuclears i tecnologia militar

  • Majo Siscar / @majosiscar
  • dimecres, 5 abril 2017

Els nostres estalvis poden finançar indirectament les morts a l’Orient Mitjà o al nord d’Àfrica, les guerres d’on fugen molts dels refugiats que arriben a Europa. Els principals bancs que operen a l’Estat espanyol financen 34 empreses d’armes que produeixen morters, municions, granades subaquàtiques, bombes adossades i fins i tot míssils nuclears.

Més informació

La Generalitat, de lloguer: 119 milions l’any per a bancs, asseguradores i constructores

  • Text: Roger Palà / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dilluns, 21 novembre 2016

El Govern català haurà de gastar durant el 2016 un total de 119 milions d’euros en lloguers de seus, d'oficines i d'equipaments. CRÍTIC ha pogut saber, a partir d'exercir el dret d'accés a la informació pública regulat per la Llei de transparència, qui són els receptors privats de tots els arrendaments de la Generalitat. A la llista hi trobem asseguradores com Zurich i Axa, immobiliàries com Ferrovial, ACS, OHL, Sacyr o Comsa-Emte, i bancs com La Caixa o el Deutsche Bank. La política dels governs d’Artur Mas de vendre patrimoni públic ha tingut una cara B: la Generalitat haurà de pagar durant dècades lloguers elevats per les seus que abans havia tingut en propietat. Un negoci rodó (per al sector privat).

Més informació

La Caixa i el Banco Popular van finançar la campanya de Junts pel Sí tot i l’aposta independentista

  • Text: Roger Palà / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 25 octubre 2016

Durant la campanya electoral del 27-S, la gran patronal bancària va fer un dur comunicat en què alertava dels hipotètics riscos de la independència. Això, però, no va ser impediment perquè algunes de les entitats que en formen part financessin la campanya de Junts pel Sí. CRÍTIC ha tingut accés en exclusiva a la relació de bancs que, segons la informació recopilada per la Sindicatura de Comptes, van finançar la campanya electoral dels diferents partits. La coalició de Convergència i d'ERC va ser la que més diners va rebre de la banca: 2,3 milions d'euros, principalment de La Caixa (1,5 milions), però també del Banco Popular (800.000 euros), una entitat històricament vinculada a l'Opus Dei. Només Catalunya Sí que es Pot i la CUP no van rebre finançament de bancs.

Més informació

Els consellers de les grans empreses catalanes: homes, ben pagats i habituals de les portes giratòries

  • Marc Font
  • dimarts, 27 setembre 2016

Isidre Fainé és des de la setmana passada el president de Gas Natural Fenosa, la principal empresa cotitzada catalana, després de rellevar Salvador Gabarró, que ha ocupat el càrrec durant 12 anys. Fainé acumula multitud de càrrecs empresarials rellevants, bàsicament en companyies vinculades a La Caixa. Però, més enllà de Fainé, qui dirigeix i controla els consells de les grans empreses catalanes que cotitzen a la borsa?

Més informació

L’Hospital Broggi, un negoci rodó per a La Caixa i la família Sumarroca

  • Marc Font / @marcfontribas
  • dimarts, 5 abril 2016

Un informe de la Sindicatura de Comptes denuncia les irregularitats, els contractes concedits a dit i els sobrecostos d'un 110% en la construcció de l'Hospital Moisès Broggi al Baix Llobregat. Però... a qui es va adjudicar l'obra? Els constructors eren una aliança entre dues empreses de la família Sumarroca, La Caixa i ACSA —aleshores dins del grup AGBAR. La Generalitat hi haurà abocat més de 200 milions d'euros públics. Qui va donar els crèdits? Bàsicament, La Caixa. Segons el diputat de CSQEP Albano Dante Fachín, el cas exemplifica com "s'ha utilitzat el model sanitari català per escapar-se del control democràtic".

Més informació