Cerca
Ateneu Crític

Més enllà de les protestes pageses: sis mesures per revalorar el món rural

El secretari de Governs Locals de la Generalitat, David Rodríguez, i els experts sobre ruralisme Joan Nogué i Vanesa Freixa coincideixen que cal fer revertir els efectes de dècades d'infravaloració de les àrees rurals del país

14/03/2024 | 06:00

D'esquerra a dreta, Vanesa Freixa, David Rodríguez, Laia Soldevila (moderadora) i Joan Nogué / IVAN GIMÉNEZ

Les protestes de pagesos i de ramaders de les darreres setmanes han evidenciat el descontentament del món rural. La desaparició del sector primari és un dels problemes principals de les àrees rurals, però no l’únic, com es va posar de manifest en l’Ateneu Crític titulat “Món rural: dels tòpics a la resiliència contra la crisi climàtica“, que es va fer el 5 de març passat al Palau Robert de Barcelona, amb el suport de la Direcció General de Difusió de la Generalitat. El debat, moderat per la periodista de CRÍTIC Laia Soldevila, va comptar amb la presència del secretari de Governs Locals i Relacions amb l’Aran, del Departament de la Presidència, David Rodríguez; del catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona (UdG) i exdirector de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Joan Nogué, i de la ramadera i activista rural Vanesa Freixa.

El despoblament, l’infrafinançament municipal, la planificació territorial irregular o la manca de determinats serveis, la crisi ecològica… són alguns dels reptes als quals han de fer front diàriament els pobles i les comarques rurals de Catalunya. Alhora, la vida rural pot ser l’alternativa residencial i econòmica i també la resposta més eficient a l’emergència climàtica, en un moment en què la simbiosi amb l’entorn pot ser clau per a un futur més sostenible. Com es pot fer revertir aquesta situació?

Us destaquem sis mesures que van sortir al debat i que poden aplicar-se des d’ara mateix per revalorar el món rural:

1. Tenir en compte els municipis rurals en qualsevol acció de govern

En les pròximes setmanes, era previst que el Govern aprovés i enviés al Parlament per a la seva tramitació l’Estatut dels municipis rurals (la convocatòria electoral anticipada, decidida pel president Aragonès posteriorment a aquest debat, ho impedirà), una llei que s’emmarca dins l’Agenda Rural de Catalunya, el full de ruta per planificar les polítiques d’equilibri i de cohesió territorial del país. Aquest Estatut afecta les dues terceres parts dels 947 municipis que té el Principat, aquells que estan ubicats en comarques rurals i tenen menys de 2.000 habitants (tot i que hi haurà petites excepcions per a municipis limítrofs o que superin aquesta xifra de població).

David Rodríguez, secretari de Governs Locals i Relacions amb l’Aran, creu que és una eina bàsica de país i que pot comptar amb un alt grau de suport a la cambra catalana. “Un cop aprovada”, explica, “entrarà en funcionament el que anomenem mecanisme rural de garantia, és a dir, que, cada vegada que el Parlament o el Govern facin una llei, s’hi haurà d’incorporar un informe previ, una memòria de quin és l’impacte que tindrà aquella norma en els municipis rurals i com aquests poden aplicar-la amb igualtat de condicions que la resta dels municipis, que tenen més recursos i capacitat per fer polítiques pròpies. El mateix passarà amb les línies d’ajuts governamentals o les polítiques concretes, que sempre hauran de reconèixer l’excepcionalitat dels ajuntaments emparats per aquest Estatut”.

El secretari de Governs Locals i Relacions amb l'Aran de la Generalitat, David Rodríguez / IVAN GIMÉNEZ

David Rodríguez: “L’Estatut dels municipis rurals és un pas bàsic per reconèixer la seva singularitat”

L’Estatut dels municipis rurals aborda també diferents aspectes per aconseguir que es reverteixi el despoblament de les comarques rurals, per exemple, confereix al Govern el manament de crear una borsa d’habitatge rural, permet una desgravació més gran per la compra o pel lloguer d’un habitatge, en cas que sigui l’habitual, o redueix l’impost sobre transmissions patrimonials. Rodríguez creu que aquest Estatut és un pas bàsic per reconèixer la singularitat del món rural i que donarà resposta a moltes de les seves demandes i necessitats.

La ramadera i activista rural Vanesa Freixa creu que l’Estatut dels municipis rurals hauria de servir per reforçar les estructures polítiques dels territoris rurals. “La majoria d’alcaldes i d’alcaldesses dels pobles petits fan la seva feina des del voluntariat o amb uns sous molt baixos i amb un equip tècnic molt reduït”, explica; “això fa que no puguin tenir una estratègia pròpia, sinó que només puguin apagar els focs que van sorgint en l’activitat diària del municipi”.

2. Canviar el relat urbanocèntric i trencar tòpics

Com podem trencar amb els tòpics associats al món rural? Com podem evitar que en l’imaginari col·lectiu es cregui que els territoris rurals són endarrerits, incultes, tancats, homogenis…? El catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i exdirector de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Joan Nogué, ho té clar: “Els mitjans de comunicació, l’escola, els actors culturals… han de contribuir a foragitar aquests tòpics que venen de molt lluny: el món rural no és només un espai vinculat a la tradició, al passat. Hi ha creativitat, innovació, imaginació; hi ha iniciatives de tots els àmbits, energètiques, de governança… que són punta de llança en molts sentits, són poc conegudes o no se’n fa el cas que tocaria”, explica.

Aquesta sensació és corroborada per Vanesa Freixa, que viu al Pallars Sobirà, on va néixer: “L’autoestima de la gent que viu als municipis rurals és molt baixa, provocada per la política colonitzadora de moltes dècades, que ens ha assignat la funció de servir a les ciutats des de diferents àmbits: al Pirineu, som una colònia de vacances, i en altres zones, són abocadors o espais logístics d’infraestructures molestes. Se’ns deia que, si no teníem això, no podríem viure“. Freixa opina que no creure’s que les coses poden ser diferents de com són ara és un “sostre de vidre” que la gent de les àrees rurals ha de trencar.

3. Frenar la despoblació i afavorir l’arrelament

La pèrdua de població de les comarques rurals de Catalunya és un problema que s’arrossega des de mitjan segle passat i que no s’ha aconseguit frenar en les darreres dècades de política autonòmica. Les comarques de muntanya, les que formen les Terres de l’Ebre i algunes del pla de Lleida són les que més ho pateixen, ja que encara ara continuen despoblant-se any rere any. David Rodríguez, com a exalcalde de Solsona (2010-2021), ho coneix de primera mà, perquè el Solsonès és una d’aquestes comarques despoblades. “No hi ha una solució màgica per fer revertir aquesta situació, sinó que cal fer moltes petites coses“, explica el secretari de Governs Locals de la Generalitat, i posa com a exemples algunes que ja s’estan duent a terme: el finançament de la I2, és a dir, la gratuïtat del curs infantil corresponent als 2 anys, que afavoreix les escoles rurals; els caixers mòbils per contrarestar la desaparició dels caixers automàtics d’entitats bancàries; l’impuls a professionals de la salut que vulguin anar a petits municipis, amb una gratificació econòmica, etcètera.

Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la UdG / IVAN GIMÉNEZ

Joan Nogué: “Hem de deixar de parlar de la Catalunya buidada, perquè això dona peu a un colonialisme intern”

Sobre el despoblament, Joan Nogué creu que cal desterrar el concepte de la Catalunya buidada, que s’ha manllevat d’una expressió que a l’Estat espanyol ha fet fortuna (“la España vaciada”). L’exdirector de l’Observatori del Paisatge de Catalunya crec que titllar de “buidada” una àrea del territori “ha servit per legitimar actuacions de colonialisme intern, perquè, si en un lloc no hi ha res, s’hi pot fer de tot. A determinats sectors o poders ja els convé que aquest tòpic es mantingui”. El catedràtic de Geografia Humana a la UdG considera que no n’hi ha prou a repoblar com sigui una comarca: “Si es fa només sobre la base del sector turístic, no és convenient; necessitem un repoblament més consistent, més arrelat, amb un compromís de continuïtat en el temps, i no cal que tothom es dediqui al sector primari”.

4. Fer polítiques d’habitatge i de mobilitat i millorar els serveis públics

Molt lligat al repoblament, en el debat van sorgir diferents propostes per facilitar la vida dels habitants del món rural, bàsicament en els àmbits dels habitatges, la mobilitat i els serveis públics. L’activista rural Vanesa Freixa creu que cal un canvi de mentalitat de l’Administració quan fa actuacions de mobilitat, perquè encara estan pensades sobretot per als cotxes privats. “Si anem cap a una reducció dels combustibles fòssils, hauríem de preveure elements de mobilitat compartida. No pot ser que es gastin milions d’euros per millorar un tram de carretera [amb referència a l’eix de Comiols, l’accés principal al Pallars des de l’àrea metropolitana], que només estalvia cinc minuts de recorregut, i, en canvi, tenir el tren de la Pobla de Segur totalment desatès, amb només dos trens per sentit el dia i sense poder empalmar a Lleida amb els trens cap a Barcelona i viceversa”.

En aquest sentit, David Rodríguez, tot i que comparteix que la mobilitat és essencial, opina que no es pot fer un transport públic com a les ciutats, perquè no hi ha prou massa crítica. “Llavors cal buscar alternatives imaginatives“, hi afegeix, “com ara el transport a demanda, que ja funciona en algunes comarques en proves pilot”. Es tracta del que a Catalunya rep el nom de Clic.cat, un servei de transport públic a demanda digitalitzat en àrees amb dispersió territorial on no arriba el servei regular. “Al Pla de l’Estany, aquest sistema funciona molt bé”, corrobora Joan Nogué, que viu en aquesta comarca gironina, també considerada rural.

Vanesa Freixa, ramadera i activista rural / IVAN GIMÉNEZ

Vanesa Freixa: “Tancar una escola d’una zona rural és un atemptat”

Vanesa Freixa també posa èmfasi en la greu situació dels habitatges de lloguer a les comarques pirinenques, farcides de pisos turístics i de segones residències tancades la major part de l’any. I també en les deficiències d’altres serveis públics, com ara els serveis socials o les polítiques orientades als joves. “Conec bé aquest sector i no entenc com els joves dels pobles, que haurien de créixer pensant que viuen en un entorn ideal, estan tan desorientats i no saben què fer amb la seva vida. Caldria una política perquè els joves tinguin arrels en els seus territoris d’origen, que tot i anar a estudiar a les ciutats, vulguin tornar i protegir l’entorn on han crescut”, explica Freixa.

Joan Nogué opina que, en l’àmbit educatiu, les administracions han estat molt inflexibles amb els entorns rurals, per exemple, tancant escoles perquè havia baixat la ràtio de criatures, sense esperar als anys següents, quan se sabia que es podria recuperar el mínim d’alumnes per mantenir-la en marxa. “Quan una escola rural es tanca, és molt difícil de tornar-la a obrir“, conclou Nogué. “Tancar una escola és un atemptat”, corrobora l’activista del Pallars.

5. Considerar l’alimentació un bé fonamental a protegir

Sobrevolant tot el debat, hi ha un problema de fons: l’aprimament del sector primari, el que formen els pagesos, els ramaders i els silvicultors o explotadors dels boscos (a més dels pescadors), i que actualment no arriba al 2% de la població activa a Catalunya. Joan Nogué creu que la situació greu que pateix aquest sector prové d’un pecat original: haver-lo considerat un sector a mercè de l’oferta i la demanda, que es regeix amb els mateixos paràmetres que tots els altres sectors dins del capitalisme. “Si l’alimentació —igualment com l’aigua— hagués estat valorada de la mateixa manera que l’educació o la sanitat, i se la considerés un dret bàsic de la població, potser ara no seríem on som. Si no estigués immersa en la llei de l’oferta i la demanda i fos considerada un bé essencial, alguns problemes de què s’està parlant en les protestes pageses no existirien”, opina el catedràtic de la UdG.

David Rodríguez hi afegeix que “el de la pagesia és un problema que s’hauria de plantejar a escala de tot Europa, perquè els problemes del sector primari són similars a la majoria dels països europeus“. “Cadascú ha de fer els seus deures”, diu, amb referència a les competències que té la Generalitat en aquest àmbit, “però és un tema que cal abordar de manera més global”. Vanesa Freixa hi afegeix que està d’acord a considerar l’alimentació un sector estratègic per part de l’Administració pública, però amb limitacions: “Les grans corporacions i els fons d’inversió ja estan apoderant-se del sector. Caldria de forma urgent un blindatge de la terra, per evitar que l’acaparin només uns quants, com han fet a França [a través del seu banc de terres públic]“.

Un moment del debat del 5 de març passat / IVAN GIMÉNEZ

6. Aprofitar la conjuntura de la crisi climàtica

El debat també va tenir moments per a l’esperança. El catedràtic de Geografia Humana de la UdG Joan Nogué creu que “el context de crisi ecològica, de canvi climàtic, de canvi de paradigma a tot el món, és una oportunitat històrica per al món rural, i d’això els seus habitants, i sobretot els qui els lideren, n’haurien de ser molt conscients”. Nogué considera que, als anys cinquanta i seixanta del segle passat, quan el camp comença a buidar-se, el context social era molt diferent. Ningú posava en dubte, ni els que es veien obligats a marxar del camp, que es tancava una època basada en el món rural, i se n’obria una altra, basada en el món industrial i urbà, associada al progrés de la humanitat. “Ara tot és molt diferent. Les cartes que pot jugar el món rural en el context actual són molt rellevants“, conclou l’expert. Els tres ponents de l’Ateneu CRÍTIC hi estan d’acord, però cap d’ells no s’atreveix a pronosticar com serà el futur: sabrà el món rural fer servir aquestes cartes?

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Habitar' i un llibre a escollir entre tres propostes

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies