Tornar a la base per formar periodistes contra la desinformació

Fa temps que la desinformació i els discursos negacionistes en àmbits com el feminisme o l’emergència climàtica s’han instal·lat en l’arena política i mediàtica. Com va exposar el documental La xarxa ultra, del programa de TV3 Sense ficció, alguns dels referents mediàtics juvenils més populars difonen discursos d’odi i masclistes. No obstant això, la desinformació és un fenomen transversal. Segons les enquestes més recents del CEO, les generacions més grans són les més predisposades a compartir afirmacions xenòfobes. També es tracta d’una problemàtica global, ja que l’ús d’eines digitals de desinformació massiva va ser decisiu en l’arribada al poder de Jair Bolsonaro al Brasil i de Donald Trump als Estats Units, com ho ha estat en el creixement electoral de Vox i el triomf de Javier Milei a l’Argentina. En aquest context, el paper dels periodistes per fiscalitzar el poder i informar de forma veraç és especialment rellevant. El màster en Periodisme BCN_NY de la Universitat de Barcelona (UB), acreditat per la Graduate School of Journalism de la Universitat de Colúmbia de Nova York, ofereix les eines per formar els nous professionals de la informació per afrontar aquests reptes.

Formar-se contra la desinformació és un procés d’aprenentatge que exigeix, en primer lloc, “tornar a la base”, explica el coordinador del màster, Frederic Vincent. “Trepitjar el carrer, documentar-se, entrevistar persones, documentar-se encara més per contrastar-ho i, finalment, posar-ho per escrit de la manera més entenedora possible. Així de fàcil i així de complicat alhora”, remarca. Per fer-ho possible, el màster aposta per ser tan pràctic i personalitzat com sigui possible, reduint al mínim les classes magistrals per tal que el curs sigui “com un equivalent dels simuladors de vol en les escoles d’aviació”. Aquesta metodologia incideix en el fet que l’alumnat aprengui a força de corregir la seva pròpia feina, “amb la màxima exhaustivitat, paràgraf per paràgraf, en els exercicis escrits, i el màxim realisme en les pràctiques de ràdio i televisió”.

Es disposa d’un professorat en actiu i amb experiència procedent de mitjans de comunicació diferents

El màster també busca que els estudiants aprenguin a tractar la informació en brut, ja sigui en documents com notes de premsa, atestats policials o informes econòmics, o en les rodes de premsa que organitza per tal que els assistents preguntin i escriguin una notícia com ho farien en una redacció real. Aquesta activitat, en els últims anys, ha comptat amb la participació de polítics com Salvador Illa, Ada Colau o Carles Campuzano. A més, un altre aspecte fonamental és el fet de disposar d’un professorat en actiu i amb experiència procedent de mitjans de comunicació diferents per tal d’oferir una formació plural que ampliï els horitzons laborals de l’alumnat, així com docents de la Universitat de Colúmbia.

Els estudiants del màster en Periodisme BCN_NY tenen un perfil divers. Aproximadament el 40% s’han graduat prèviament en Periodisme o Comunicació, però la resta provenen de carreres tan diverses com Dret, Econòmiques, Ciències Polítiques o Geografia. Vincent assegura que el curs està adreçat tant als periodistes graduats que busquen una formació més pràctica com als professionals d’altres mons acadèmics que volen aprendre tècniques comunicatives per explicar millor els continguts que han estudiat prèviament. “Com diem sovint, qui millor que un llicenciat en Medicina que faci el nostre màster per explicar un avenç mèdic? O un cas habitual: una alumna amb formació en Dret que vingui a fer el màster serà una de les persones més preparades per cobrir informació judicial”, exemplifica.

25 anys de trajectòria i readaptació, però la mateixa vocació

El curs 2024-2025, el màster de Periodisme BCN_NY oferirà la 25a edició. En més de dues dècades, el periodisme ha canviat molt, i el màster s’hi ha adaptat. El programa acadèmic es revisa anualment, en conversa amb els docents i la Universitat de Colúmbia, per tal de traslladar a l’alumnat les últimes novetats en àmbits com les noves tecnologies, aparells o xarxes socials. De fet, un dels tallers que imparteixen professors de Colúmbia aprofundeix en l’ús periodístic de les xarxes, en el qual s’ensenya com cercar i verificar la informació que hi circula. També es duu a terme un exercici pràctic en el qual els alumnes aprenen a gravar i editar una notícia en vídeo utilitzant els seus telèfons mòbils. Són dos exemples de la proactivitat del màster a l’hora de revisar la seva oferta acadèmica i d’incorporar les noves tendències periodístiques, que els va portar ja fa temps a afegir tallers de Periodisme de Dades i de Periodisme de Solucions.

Frederic Vicent, coordinador del màster: “Els alumnes han d’aprendre a trobar històries, verificar-les i explicar-les de manera interessant”

Tot i els canvis tecnològics, Vincent insisteix que “el més important és interioritzar que, per damunt de tot, cal saber trobar històries, verificar-les i explicar-les de manera interessant, independentment de quin sigui “l’envàs”. “Com diu un amic meu, els alumnes farien bé de no enamorar-se del penúltim gadget perquè sempre serà el penúltim. Si tu et fas expert en TikTok, és gairebé segur que, d’aquí a poc, els coneixements quedaran desfasats perquè apareixerà una altra plataforma o xarxa social. En canvi, si aprens la manera com es generen continguts, ho sabràs fer en qualsevol format que existeixi o que pugui aparèixer”, hi afegeix. En aquest sentit, el coordinador assenyala els 25 anys de trajectòria del curs com “una prova de solidesa”, avalada pel fet que el màster BCN_NY és l’únic del món que aplica el mètode original de l’escola que va crear Joseph Pulitzer i que compta amb el seu segell. De fet, l’alumnat obté un diploma de màster de la UB i un altre de l’Escola de Periodisme de la Universitat de Colúmbia.

En els últims anys, el curs ha comptat amb les master classes de professionals de renom en actiu com Antoni Bassas, Mònica Terribas, Toni Cruanyes, Esther Vera, Albert Sáez o Josep Cuní, que és director fundador del màster. Així mateix, són múltiples els casos d’exalumnes que actualment es dediquen al periodisme en diversos àmbits i mitjans, com ara Jéssica Mouzo i Juan Ignacio Irigoyen (El País), Juan Ruiz Sierra (El Periódico), Luis Benvenuty o Alexis Rodríguez (La Vanguardia), Pablo Tallón (SER Catalunya) o Marc i Ruiz i Pol Foradada (Catalunya Ràdio). També en l’àmbit internacional, on destaquen Gisela Busaniche, que va rebre el premi Martín Fierro al Millor Programa Radiofònic Setmanal d’Interès General, concedit per l’Associació de Periodistes de la Televisió i la Radiofonia Argentines, i Leo Mindez, subdirector d’Infobae América, que va ser premiat per l’Associació d’Entitats Periodístiques Argentines (ADEPA) pels treballs i cobertures més destacades.

Aquests precedents, juntament amb les més de dues dècades de vigència del màster, indiquen, segons l’opinió de Vincent, que la tasca periodística “continua sent necessària”, tot i que les enquestes revelen que la confiança en els mitjans és baixa. Posa l’exemple dels Estats Units, on només una de cada tres persones diu confiar en els mitjans, i atribueix aquest descrèdit a “la polarització política, l’acceleració provocada per les xarxes socials i la precarització dels mitjans”. “Tot això és difícil de revertir a curt termini, però defensem que calen bons professionals que facin bé aquesta feina perquè una societat mal informada o desinformada és vulnerable precisament a discursos populistes o extremistes”, conclou el coordinador.