Menjar de proximitat, el puntal de futur de la regió metropolitana

El futur de la regió metropolitana no es pot escriure sense un canvi en l’alimentació. Així ho corrobora Lidón Martrat, coordinadora de l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible (OCAS), un ens fruit d’un esforç conjunt entre l’Ajuntament de Barcelona, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, l’empresa pública del Departament, Prodeca, i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona per coordinar les accions per a la transformació del sistema alimentari cap a un model més sostenible. Martrat considera que l’alimentació és “un eix fonamental en la vida i el desenvolupament de les persones i pot modelar el sistema econòmic i social”. D’una banda, diu, l’alimentació té un paper destacat en la lluita contra l’emergència climàtica i, de l’altra, és clau a escala territorial. “Les ciutats no podem viure d’esquena al camp”, afirma.

Segons una enquesta de Prodeca, només un 45% del cistell de la compra dels catalans és de producte local

Amb l’objectiu que tots els municipis que configuren la regió metropolitana, de realitats i morfologies molt diverses, puguin caminar cap a un sistema alimentari més sostenible, s’han impulsat línies d’acció i acords per treballar-hi conjuntament. Una d’aquestes és la Carta alimentària de la regió metropolitana (CARM), que Martrat defineix com “una declaració d’intencions de com ens agradaria que es transformés el sistema alimentari des d’una perspectiva metropolitana”. La Carta metropolitana es basa en el principi que “els municipis, tant rurals com urbans, no se’n poden sortir sols”, de manera que estableix una planificació de polítiques alimentàries. Per exemple, alguns dels objectius de la CARM són aconseguir espais i parcs agraris i prevenir el malbaratament alimentari als menjadors escolars, entre d’altres. Això ho fan a través de la implicació de les administracions, del sector productiu, del món acadèmic, de la ciutadania i dels mitjans de comunicació.

Paral·lelament, des del PEMB es va engegar el procés participatiu Barcelona Demà, que ha establert, a través del Compromís metropolità 2030, vuit missions que defineixen, cadascuna, un objectiu estratègic per al 2030 per fer front a reptes clau per a la metròpoli. En el camp de l’alimentació, la meta és que la dieta de la població de la regió metropolitana d’aquí a 15 anys es basi en un 60% en aliments de proximitat. Per ara, i segons una enquesta de Prodeca de l’any 2022, un 45% del cistell de la compra dels catalans és de producte local, però l’objectiu del Compromís és situar el producte de proximitat com a majoritari.

La pagesia, una baula imprescindible per al futur

La proximitat serà la pedra angular de la transformació del sistema alimentari de la regió metropolitana del futur. La coordinadora de l’OCAS argumenta que potenciar aquest factor pot generar moltes millores i transformacions, tant per minimitzar les emissions en la fase de transport com per potenciar la pagesia, que és actualment “una de les baules més febles de la cadena alimentària”.

Entre els anys 1990 i 2012, a la regió metropolitana es va perdre entre un 30% i un 50% de la superfície agrícola

De fet, es calcula que a la regió metropolitana, entre l’any 1990 i el 2012, es va perdre entre un 30% i un 50% de la superfície agrícola i en els darrers 40 anys ja són 40.000 les hectàrees de sòl agrícola perdudes. Més dades que demostren l’afebliment del sector en tot el territori català són les que fan referència a la pèrdua d’explotacions agrícoles i de professionals: en els darrers 10 anys, han desaparegut 6.800 finques de petita i mitjana escala i la població activa agrària no arriba ni a l’1%. La contribució de l’agricultura al producte interior brut (PIB) ha baixat fins al 0,86%.

Segons explica Martrat, incidir en la proximitat té una relació directa en el combat contra l’emergència climàtica i en la cura de la pagesia, especialment la petita i mitjana que cultiva en ecològic, també present a la regió metropolitana de Barcelona, perquè aquesta manté el sòl ric i la biodiversitat i fa una tasca de prevenció d’incendis, a més de generar aliments frescos i de més qualitat nutricional. Oriol Estela, coordinador actual del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, afirma en una entrevista a CRÍTIC que una de les mancances de la regió és que “falten els canals de distribució d’aliments adequats perquè la producció agrària local arribi als consumidors locals”.

Quines passes s’estan seguint?

Per tal d’abordar els reptes de la regió metropolitana i portar-los al pla pràctic, l’OCAS compta amb diversos eixos d’actuació que s’emmarquen en la missió alimentària del Compromís metropolità 2030, l’Estratègia d’alimentació saludable i sostenible Barcelona 2030 i el Pla estratègic d’alimentació de Catalunya 2021-2026. En el terreny de la producció, l’OCAS està treballant en l’acompanyament del projecte Terra Pagesa, amb la Unió de Pagesos i l’Ajuntament de Barcelona. També promouen que les parades dels mercats municipals que queden buides puguin ser ocupades per agrupacions de pagesos que hi puguin vendre els seus productes, així com aliments ecològics.

El PEMB aposta per un pacte entre territoris que reparteixi equilibradament l’aigua, l’energia i els aliments

Pel que fa al vincle entre el món urbà i el rural, el PEMB aposta per un pacte entre territoris que reparteixi més equilibradament càrregues i beneficis en qüestions com l’aigua, l’energia i, per descomptat, els aliments. En aquest sentit, des de l’OCAS es connecten empreses de menjadors amb productors locals per tal de fer un treball pedagògic, i en el marc normatiu fan incidència per tal que la futura Llei de l’alimentació de Catalunya compti amb un eix de compra pública, un element que consideren imprescindible perquè es generi un canvi real en el sistema alimentari. Amb aquestes iniciatives i moltes d’altres que estan dissenyant, la regió metropolitana vol “garantir l’accés a una alimentació saludable, equilibrada i sana per a tots els seus habitants”, diu Martrat, que sumen aproximadament cinc milions i mig de persones.

* Aquest article apareix publicat originàriament a la revista ‘Aliment’, editada per CRÍTIC i Pol·len Edicions i disponible a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.