14/03/2022 | 07:00
Demà comença la vaga d’educació, prevista per als dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març. També hi ha una altra convocatòria el dia 23, en contra de la imposició del 25% de castellà a les aules. L’avançament del calendari escolar anunciat pel Govern “sense negociar-ho amb la comunitat educativa” ha estat “la gota que ha fet vessar el got”, segons apunten els sindicats. Tanmateix, l’executiu ha deixat clar que no farà marxa enrere i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, assegura que hi ha “unanimitat” entre els membres del Consell Escolar a l’hora de considerar una “bona iniciativa” l’avançament de l’inici del curs.
El calendari lectiu no és l’únic element que genera desacord. La USTEC-STEs, la UGT, CCOO, l’ASPEPC, la Intersindical, la CGT i la USOC argumenten que hi ha altres motius per aturar l’activitat a les escoles: es queixen del nou currículum que proposa el Departament d’Educació, del requeriment del nivell C2 de català obligatori per impartir classes, de les retallades o de les disminucions de les plantilles. A més, reclamen qüestions de caràcter més estructural, com que no es tanquin grups a l’escola pública, que s’eliminin els terços de jornada, que s’incrementi el finançament o que es redueixin les ràtios.
Però, al marge de les reivindicacions dels sindicats que han donat lloc a la vaga… quines són les problemàtiques latents a les escoles catalanes? Quines s’han aguditzat arran de la pandèmia? CRÍTIC recopila quatre dades que has de saber sobre la situació de l’educació a Catalunya.
Els efectes de la Covid: augmenten les desigualtats
Segons els investigadors Sheila González i Xavier Bonal, molts estudiants no van tenir accés a l’educació durant els mesos de confinament malgrat els esforços per donar suport a l’aprenentatge remot. Aquesta és una de les conclusions principals de l’article “La desigualtat educativa en temps de pandèmia“, del monogràfic L’educació local en temps de pandèmia: reflexions i propostes per a la recuperació.
A partir de les dades recollides en una enquesta, González i Bonal determinen que el 56% de les llars, malgrat que disposaven de tauleta o d’ordinador, no tenien un dispositiu per persona. Aquest és un dels motius que expliquen les desigualtats viscudes durant el confinament, però no és l’única. L’aprenentatge online “va ampliar la distància entre estudiants d’orígens socioeconòmics diferents”, ja que l’escola no va poder complir “el seu paper compensatori” a l’hora de reduir les desigualtats. En paral·lel, el capital cultural i la formació de les famílies –particularment, de les mares– és un altre dels elements que van determinar que les experiències d’aprenentatge fossin diferents. L’informe apunta que “el 48% de les mares universitàries feien suport a l’estudi dels seus fills i filles a l’ESO”, mentre que aquest percentatge es reduïa 10 punts en el cas de les mares sense titulació.
El 56% de les llars, malgrat que disposaven de tauleta o d’ordinador, no tenien un dispositiu per persona
A Barcelona, un 18% dels infants vulnerables no van poder seguir el curs escolar durant el confinament perquè no disposaven d’eines digitals. Així ho conclou l’estudi Covid-19 i infància a Barcelona, elaborat per l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, per encàrrec de l’Ajuntament. Això s’explica, entre altres factors, pel fet que el 5% de les llars vulnerables no disposen d’accés a Internet, o que 4 de cada 10 infants i adolescents que es troben en aquesta situació no disposen d’ordinador o de tauleta a la llar. A banda, més de la meitat dels que sí que en tenen l’han de compartir.
El confinament absolut va agreujar les desigualtats educatives que ja existien prèviament. Al marge d’evidenciar la bretxa digital, la segregació escolar existent va comportar “que les respostes dels centres i dels equips docents davant les mesures per la Covid fossin desiguals”. D’aquesta manera, la titularitat de les escoles, així com la composició del seu alumnat, van condicionar la tasca del professorat: les que tenen una major presència d’infants i d’adolescents amb més dificultats van haver de “prioritzar” funcions d’acompanyament i de cures per sobre de les estrictament docents, conclou l’informe.
Lluny del compromís d’arribar al 6% del PIB
Els pressupostos del Govern per a aquest 2022 preveien destinar un total de 6.681 milions d’euros al Departament d’Educació. Aquesta xifra suposa un augment de 1.009 milions d’euros (un 17,8%) respecte a la dels comptes anteriors, aprovats en plena pandèmia. Malgrat que es tracta de la partida més elevada de la història d’aquesta conselleria, ja que supera la quantitat pressupostada abans que comencés la dècada de retallades, alguns sindicats apunten que no és suficient. La mateixa Fundació Bofill considera que, malgrat la tendència positiva dels darrers anys, encara no s’han recuperat els nivells de despesa pública en educació per estudiant que hi havia abans de la crisi econòmica anterior.
L’any 2009, la Llei d’educació de Catalunya va establir que, en un període de vuit anys, els recursos destinats al sistema educatiu s’havien d’“incrementar progressivament” fins que representessin, com a mínim, el 6% del producte interior brut (PIB). Tanmateix, la USTEC-STEs denuncia que “no arribem ni al 3%”; un percentatge que se situa lluny del compromís del 6% però també de la mitjana de la Unió Europea, equivalent al 4,6% segons les dades més actualitzades.
La inversió de les famílies en educació a l’Estat espanyol ha augmentat un 56% respecte del que s’hi gastaven el 2004
La inversió pública en educació creix, tot i que de manera insuficient, al ritme que també ho fa la de les unitats familiars. A l’Estat espanyol, els recursos que les famílies van fer servir per pagar l’educació l’any 2019 havia augmentat un 56% respecte del que s’hi gastaven el 2004. En total, van invertir un total de 19.811 milions d’euros en la formació reglada i en la no reglada. La despesa en educació ha estat la partida que més ha crescut per la mitjana de les llars, només per darrere de la destinada a l’habitatge i a la salut.
Segregació escolar: un problema enquistat
Segons les dades de la Fundació Bofill, Catalunya és el segon territori més segregat de l’Estat espanyol després de Madrid i el vuitè país més segregat de la Unió Europea. I en el seu darrer informe, del novembre del 2021, la Fundació acusa l’Administració d’agreujar aquesta situació amb l’assignació d’alumnes vulnerables al 83% dels centres que ja estan segregats, un fet que aprofundeix en la seva “complexificació”.
Actualment, hi ha 420 centres a Catalunya que es troben en aquesta situació, 20 més que fa 5 anys. A la vegada, el 91% de municipis amb alguna escola segregada té també centres que no integren gairebé cap alumne vulnerable.
Hi ha 420 centres segregats a Catalunya, 20 més que fa 5 anys
Les desigualtats a les escoles comencen amb la distribució de l’alumnat: els que provenen d’entorns amb necessitats socioeconòmiques o que són d’origen immigrat es concentren en determinats centres, mentre que la seva presència és gairebé testimonial en d’altres. Un exemple d’això és la diferència en la proporció d’alumnes de nacionalitat estrangera que en el curs 2019/2020 estaven matriculats a la pública (el 79,4%) i a la privada (el 20,6%). Un informe del Síndic de Greuges, a més, estableix que el 30% de la segregació entre municipis és deguda a la segregació residencial de la població estrangera, tot i que també hi ha diferències socioeconòmiques i polítiques que la provoquen.
La Fundació Bofill determina que els efectes de la segregació són negatius “tant per als alumnes vulnerables com per al conjunt de la xarxa escolar”. L’alumnat vulnerable tendeix a acabar la seva escolarització amb pitjors resultats educatius i major abandonament escolar i, globalment, els sistemes educatius amb més segregació estan relacionats amb pitjors indicadors acadèmics, de salut, més absentisme i abandonament, i més atur.
Sobreoferta a la concertada i tancament de places a la pública
Segons apunten des de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC), actualment hi ha una sobreoferta de places concertades deguda al fet que la demanda d’aquests centres ha caigut “més d’un 4% anualment”. En paral·lel, el nombre de famílies que volen escolaritzar els seus fills i filles a la pública, no ha parat de créixer. En el curs vigent, el 76% de les famílies van demanar plaça en centres públics, i només el 24% restant va sol·licitar-la a la concertada.
A Barcelona, les xifres del Consorci d’Educació indiquen que, el curs 2021/2022, el 55% de les sol·licituds de P3 es van fer en centres públics; una xifra rècord que consolida el canvi de tendència iniciat el 2018/2019, quan la demanda a la concertada va quedar per sota de la pública per primera vegada. Tanmateix, de les 13.717 places existents a Barcelona, 6.392 (el 46%) són públiques, mentre que les de titularitat privada representen el 54%, 7.325 en total.
En els darrers 5 anys, Educació ha tancat més de 5.200 places públiques arreu del territori català
L’escletxa entre l’oferta i la demanda resulta evident si tenim en compte que, de les que s’ofereixen a la concertada, només han demanat matricular-s’hi 4.969 alumnes. Això vol dir que hi queden 2.356 places vacants. A tot Catalunya, segons dades del portal de transparència de la Generalitat, un total de 4.500 places privades concertades no s’han utilitzat aquest curs. Així i tot, “s’han hagut de sufragar igualment amb fons públics”, apunta en aquest article Lidón Gasull, directora de l’aFFaC.
Davant d’aquesta situació, l’Administració ha apostat per una estratègia que consisteix en el “tancament de places públiques per forçar l’escolarització en el sistema privat i poder mantenir, així, els concerts educatius”, explica Gasull. De fet, des de l’aFFaC alerten que en els darrers 5 anys, el Departament d’Educació ha tancat més de 5.200 places públiques arreu del territori català. A la vegada, els concerts en tots els centres s’han mantingut intactes. Més encara: des del curs 2017/2018 fins al curs 2020/2021, el volum total dels imports ha crescut progressivament, i ha passat dels 1.133 milions, el primer any, als 1.312 milions, el darrer. Això representa un augment per damunt dels 179 milions d’euros al llarg de tot el període.
