21/04/2026 | 07:00
Els membres de la redacció de CRÍTIC tornem a personalitzar les nostres recomanacions de llibres per quart Sant Jordi consecutiu. Hem escollit obres amb sentit crític i de denúncia social, com sempre, siguin en català o en castellà, i, a més a més, cada llibre està pensat per a alguna persona en concret.
Enguany, la llista és formada per la superestrella mundial de la música Rosalía; la periodista i tertuliana Pilar Rahola; els presidents d’extrema dreta nord-americà, argentí i xilè, Donald Trump, Javier Milei i José Antonio Kast, respectivament; l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa, i l’editor i director d’El Punt Avui, Joan Vall Clara. Són personatges amb projecció pública als quals, per diferents raons, els recomanem personalment set propostes de lectura.
Aquí podeu veure les de l’any passat; aquí, les del 2024, i aquí, les del 2023.
-
Laia Soldevila recomana 'Les cures', de Premilla Nadasen, a Donald Trump
Recomano Les cures, de Premilla Nadasen, a Donald Trump i a tots els senyors de la guerra, perquè és un llibre que desmunta una idea clau del nostre temps: que es pot sostenir una societat posant al centre el benefici, la competència i la força. Nadasen hi mostra que les cures no són un assumpte privat ni sentimental, sinó el camp on es decideix quines vides importen i quines es consideren sacrificables. I hi explica també com el capitalisme converteix la vulnerabilitat en negoci. Llegir-lo és entendre que, si realment poséssim les cures al centre, organitzaríem el món per defensar la vida, no per administrar la mort.
Les cures. La fase superior del capitalisme. Premilla Nadasen. Tigre de Paper (2026).
-
Sergi Picazo recomana Ilan Pappé a Pilar Rahola
Aquest any tràgic per a Palestina s’ha de llegir Ilan Pappé, i no un, sinó tots els seus llibres. Darrerament, s’han publicat en català dos opuscles seus, breus i contundents: Deu mites sobre Israel (Tigre de Paper) i Breu història del conflicte entre Israel i Palestina (Akal, en el seu nou segell en català) estan molt bé per iniciar-se en la lectura de l’historiador israelià més crític amb l’Estat d’Israel i que, precisament pels seus llibres, ha de viure exiliat al Regne Unit. Els dos llibrets, de 180 i 130 pàgines respectivament, sintetitzen i actualitzen l’obra fonamental de Pappé: La limpieza étnica de Palestina, sobre els orígens de la colonització jueva. Pilar Rahola, principal propagandista de l’Estat d’Israel a Catalunya, el deu haver llegit, espero, però no l’ha entès.
Deu mites sobre Israel. Ilan Pappé (Tigre de Paper, 2024) / Breu història del conflicte entre Israel i Palestina. Ilan Pappé (Akal, 2025).
-
Roger Palà recomana 'Bajo este cielo abierto', de Gerardo Pisarello, a Javier Milei
En temps de revisionisme i de banalització de les dictadures, el president argentí, Javier Milei, faria bé de llegir aquest llibre del diputat dels Comuns Gerardo Pisarello. El relat, que en algun moment s’empelta amb la tradició del realisme màgic, arrenca amb la mort de la seva parella, Vanesa Valiño, producte d’un càncer. A partir d’aquí, es desplega com una exploració del dol que el porta a un viatge gairebé de road movie fins al seu Tucumán natal i a indagar en la figura del seu pare, assassinat per la dictadura. Entre memòria íntima i política, recupera la lluita pels drets humans, també des de Catalunya, on ha viscut i escrit l’obra en català i en castellà. Una lectura per recordar que sense memòria no hi ha democràcia.
Bajo este cielo abierto. Viajes, amor y revolución. Gerardo Pisarello (Fondo de Cultura Económica, 2026).
-
Laura Aznar recomana ‘Els pecats d’una feminista’, de Mar Bermúdez, a Joan Vall Clara
La dona és pecadora per naturalesa… O això és el que el patriarcat ens ha volgut fer creure al llarg de la història. Doncs per què no ens apropiem dels set pecats capitals que se’ns han assignat, i els ressignifiquem? Això és el que proposa Mar Bermúdez. En aquest llibre, la periodista parla de l’agressió sexual que va patir per part del seu cap, del procés judicial que va viure i que va acabar en una sentència que condemnava l’agressor, i passa comptes amb tots els que es van dedicar a criminalitzar-la a través de les seves tribunes públiques. Testimonis com el seu van desencadenar un Me too en l’àmbit periodístic català, però també serveixen per posar un mirall al sector: mentre que el condemnat té una doble pàgina al diari El Punt Avui, que edita i dirigeix Joan Vall Clara, ella ha hagut de treballar de dependenta d’una botiga de roba.
Els pecats d’una feminista. El despertar d’un Me too periodístic. Mar Bermúdez (Ara Llibres, 2026).
-
Joan Vila i Triadú recomana 'Raimon. Aquest jo que jo soc', de Miquel Alberola, a Martín Villa
La dictadura franquista —l’exministre Rodolfo Martín Villa n’és un dels pocs representants polítics encara vius— va prohibir més d’un centenar de recitals de Raimon entre el 1965 i el 1977, tal com explica la biografia del cantant de Xàtiva, escrita pel periodista Miquel Alberola. La repressió ferotge no va aconseguir truncar la carrera musical de Raimon, que va anar construint, a poc a poc i sense concessions a la comercialitat, un corpus molt homogeni format per composicions pròpies —de lluita, però també d’amor i de reflexió intimista— i musicacions de grans poetes de tots els temps, sempre fidel a la nostra llengua. Retirat dels escenaris des del 2017, ara, amb 85 anys, Ramon Pelegero, Raimon, transmet en aquest llibre com ha viscut la “travessia alhora procel·losa i apassionant” de la seva vida.
Raimon. Aquest jo que jo soc. Miquel Alberola (Ara Llibres, 2026).
-
Helena Martín recomana 'Mapocho', de Nona Fernández, a José Antonio Kast
Què li diria a Kast, el nou president de Xile? Que està escollint fatal els amics. Que desmantellar el Pla de recerca de detinguts desapareguts i anul·lar la creació d’un espai de memòria és apropar-se massa a l’amnèsia col·lectiva. Li diria que mengi cues de pansa, perquè potser així podrà fer un exercici de memòria sobre la dictadura civicomilitar de Pinochet. A més d’una passejadeta pel Museu de la Memòria i dels Drets Humans, li diria que llegís Mapocho, de Nona Fernández. Tant de bo, després de llegir-lo, carregui durant molts anys el pes dels detinguts, torturats, assassinats i desapareguts a Xile. Li diria que no s’apropi mai al Mapocho, el riu que travessa Santiago de Xile, perquè totes les persones llançades al riu i les seves famílies el buscaran sense descans, com ens recorda aquest llibre.
Mapocho. Nona Fernández (Minúscula, 2020).
-
Laura Moreno recomana ‘Microfestivales y otros escenarios posibles’, de Nando Cruz, a Rosalía
Es moren els petits festivals? Tanquen les sales petites? Sabeu què? Totes les artistes i els artistes han passat per aquests camins tan necessaris abans d’omplir grans estadis o macrofestivals, oi, Rosalía? Està molt bé omplir-los, però abans s’ha de transitar per aquí. Aquest llibre, juntament amb el primer volum, Macrofestivales (Península, 2023), tots dos del periodista Nando Cruz, és una magnífica ocasió per fer-vos una idea de com està la música en directe i una defensa de la cultura de proximitat. Una crítica als macrofestivals i la seva deshumanització. Reivindicant les experiències humanes per sobre del benefici únicament econòmic, en defensa de la cultura arrelada al nostre entorn. Aquí podreu trobar desenes de bons exemples de microfestivals urbans i rurals, entre d’altres.
Microfestivales y otros escenarios posibles. Nando Cruz (Sílex, 2025).
