La batalla de CRÍTIC contra l’opacitat del Departament d’Interior

La setmana passada, els Mossos d’Esquadra van desallotjar una nau al carrer del Progrés de Badalona, on vivien més d’un centenar de persones. Algunes d’elles s’havien instal·lat en aquest immoble després de l’incendi de fa poc més d’un any en una nau propera, al barri del Gorg, que va causar 5 morts i 25 ferits. Diversos periodistes van documentar que, durant el desallotjament, alguns agents van carregar de forma contrària al que preveuen els protocols, colpejant els activistes a la zona del cap. Tanmateix, normalment, les intervencions policials en el marc dels desnonaments acostumen a ser punts foscos, perquè obtenir informació sobre els efectius que hi participen, la seva actuació i les denúncies que interposen contra els manifestants esdevé un procés farcit d’entrebancs. Avui, vull explicar-vos la particular batalla d’aquest mitjà contra l’opacitat del Departament d’Interior.

Una de les tasques més importants del periodisme és fiscalitzar l’acció de tots els poders, també la dels cossos policials. CRÍTIC sempre ha estat compromès amb aquesta feina, tot i que no acostuma a ser senzilla, i, al llarg dels anys, hem hagut de vèncer moltes traves burocràtiques i lluitar contra l’opacitat de l’Administració. Malgrat que, en aquest sentit, l’aprovació de la Llei de transparència l’any 2014 va ser una fita molt important, no ha servit del tot per revertir les inèrcies d’alguns departaments i organismes de la Generalitat.

Un exemple d’això és la investigació que va publicar el diari Ara, que destapava que el Parlament de Catalunya paga 1,7 milions d’euros a funcionaris que ja no hi treballen. Per obtenir la informació, els periodistes van fer una petició de transparència que, inicialment, se’ls va denegar. Llavors, van haver de presentar un recurs que van guanyar; però, així i tot, la cambra ha trigat nou mesos a lliurar les dades sol·licitades.

Una de les tasques més importants del periodisme és fiscalitzar l’acció dels poders i dels cossos policials

En relació amb els Mossos d’Esquadra, les excuses més freqüents per denegar la informació que reclamem els periodistes engloben des de la “manca d’automatització de les dades”, el “perill” que la seva difusió “pugui representar un clar perjudici per a la seguretat” i fins a “la prescripció” de les sancions interposades als agents que han infringit la normativa. Amb aquests arguments ha estat freqüent que la conselleria d’Interior no admetés (o, en alguns casos, admetés només parcialment) el dret d’accés a la informació pública, sobretot quan l’actuació policial que hem intentat escrutar pot entrar en col·lisió amb els drets fonamentals, com el dret a l’habitatge o el de manifestació.

L’any passat, col·lectius com el Sindicat de Llogateres va denunciar un “increment significatiu” de les identificacions i les “denúncies arbitràries” contra els activistes que intenten aturar desnonaments. Per aquest motiu, CRÍTIC va traslladar al Departament d’Interior una petició mitjançant el dret d’accés a la informació pública. La conselleria va acceptar-la parcialment, però va rebutjar facilitar bona part de les dades que aquest mitjà sol·licitava.

El baix compromís d’Interior amb la transparència

Així, en la comunicació que vam rebre no es detallava en quantes actuacions Interior havia enviat antiavalots de la Brigada Mòbil (Brimo) i de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) per fer efectius els desnonaments perquè, segons deia, aquesta no era una informació “que constés de manera automatitzada”. Així mateix, el Departament va rebutjar traslladar-nos les vegades que s’havia aplicat la llei mordassa per sancionar els activistes. Conèixer el detall dels casos era important, ja que els militants en defensa del dret a l’habitatge expliquen que estan rebent multes emparades per aquesta normativa, “malgrat que la policia no està obligada a aplicar-la”. La conselleria, però, argumentava que no podia lliurar les dades “perquè provenen de requeriments judicials” i que “no hi ha cap manera de relacionar-les amb la base de dades de la policia”, fet que “no permet la seva explotació”.

Va ser llavors quan va començar tot el periple. Acompanyeu-me en aquesta trista història.

Mes de juny. CRÍTIC decideix recórrer contra la decisió d’Interior davant la GAIP, la comissió que s’encarrega de dirimir qüestions relacionades amb la Llei de transparència. Consideràvem que la “justificació” que esgrimia el Departament –no tenir la informació automatitzada– no l’eximia d’haver-ho de fer per tal de poder-la facilitar.

En relació amb les multes interposades en aplicació de la llei mordassa, consideràvem inversemblant que Interior desconegués el nombre de vegades que els Mossos han sancionat activistes en el marc d’un desnonament fent ús d’aquesta legislació. També explicitàvem que la informació requerida s’utilitzaria per a l’elaboració d’un reportatge periodístic, “amb la qual cosa és d’especial rellevància l’aplicació del dret a la informació”, tal com preveu la Llei de transparència.

La GAIP dona la raó a CRÍTIC: Interior no té “capacitat jurídica” per limitar la informació sol·licitada

La GAIP va concloure que, en aquest cas, no es podia aplicar cap dels límits legals previstos al dret d’accés a la informació pública, i va anul·lar la comunicació d’Interior, argumentant que la conselleria “no té capacitat jurídica suficient per limitar-ne o restringir-ne l’accés”. També obligava el Departament a facilitar les dades en un màxim de 15 dies, concretant que “la desatenció d’aquest requeriment es qualifica d’infracció molt greu”.

Davant la contundència de la resolució de la GAIP, al mes de setembre, Interior es va posar en contacte amb aquest mitjà per fer arribar la informació reclamada. Novament, però, l’oferia de manera incompleta. Sobre les intervencions de la Brimo en els desnonaments, només aportava les dades compreses entre el gener i el juny del 2021, i no les de tota la sèrie sol·licitada, que es remuntava a l’any 2017.

Sobre el nombre de sancions en aplicació de la llei mordassa que s’han realitzat en el marc d’un desallotjament, el tipus de conducta sancionada en cada cas i l’estat del procediment –una informació que la GAIP explicitava que la conselleria havia de lliurar–, el Departament es limitava a indicar que l’aplicatiu informàtic “no permet distingir quines de les conductes sancionades s’han fet en l’àmbit d’un desnonament”.

L’estratègia d’Interior: buscar el desgast del periodista

“Vinga, rearmem-nos i contraataquem”, vam decidir amb els companys de CRÍTIC, així que vam tornar a contactar amb la GAIP. Aquesta vegada, vam denunciar que Interior no havia complert la resolució, atès que no havia lliurat tota la documentació requerida. Llavors, la Comissió va traslladar les nostres al·legacions al Departament, que, en un màxim de 10 dies hàbils, havia d’informar de les actuacions que duia a terme per executar-la totalment.

Silenci.

Mes d’octubre. Mail de la GAIP que informa que ha advertit Interior que desatendre els seus requeriments “està tipificat com una falta molt greu”, la qual podria comportar l’exigència de responsabilitats “de conformitat amb el règim sancionador de la Llei de transparència”. “Petita victòria”, pensem l’equip de CRÍTIC. Però el final encara quedava lluny. Després de dos correus més per saber l’estat del procediment, al mes de novembre la Comissió torna a contactar amb aquest mitjà per notificar-li que “el següent pas és aprovar un acord per requerir la incoació d’un procediment sancionador”. “Això ja ho tenim”, comentem, il·lusos, els companys de la redacció.

15 de novembre. Nou mail de la GAIP. Deu haver sancionat Interior? La conselleria ens donarà, per fi, les dades que fa mesos que ens hauria d’haver lliurat? Doncs NO. En aquesta ocasió, la Comissió ens adjuntava un escrit del secretari general del Departament on ens informava que estava “treballant per poder facilitar les dades”, així com­ –pareu-hi atenció, perquè això és textual– “en la justificació per la qual no podem facilitar la resta d’informació sol·licitada”.

Llagrimeta.

Mossos i desnonaments: 11.296 intervencions en quatre anys

Arriba el mes de desembre, i, amb ell, el trasllat final de les dades, per bé que ja sabíem que no ens les donarien totes. Tanmateix, gràcies a la batalla de CRÍTIC amb Interior, avui us podem explicar diverses coses i alertar-vos d’algunes altres. En primer lloc, que des del 2017 fins al juny de 2021, els Mossos d’Esquadra han intervingut en un total d’11.296 desnonaments. Compte amb això, perquè aquesta xifra no és la mateixa que ens van lliurar la primera vegada que la vam sol·licitar, i que va donar lloc a tot l’enrenou que avui us explico. Aquesta quantitat representa que la policia catalana ha fet efectius 2.606 desallotjaments més dels que Interior ens havia notificat inicialment. A què respon aquest ball de xifres? Ho intentarem esbrinar, sent tan pesats com creiem que hem de ser.

En segon lloc, que, des del 2017 fins al 2020, han intervingut en els desnonaments 14.657 agents de seguretat ciutadana i 1.548 agents de la Brimo. En total, 16.205 policies, als quals s’hi han d’afegir les 2.436 dotacions de seguretat ciutadana i els 437 equips de l’Àrea Regional de Recursos Operatius que van efectuar 1.744 desnonaments del gener al juny del 2021. En aquest període, l’Àrea de la Brigada Mòbil, per la seva banda, va participar en 31 desallotjaments més.

La ciutadania ha de saber els estratagemes que desplega l’Administració per impedir l’accés a informació

I, a l’últim, que, en la darrera comunicació a CRÍTIC, el Departament d’Interior tornava a dir-nos que, en relació amb les denúncies interposades en aquest context i en aplicació de la llei mordassa, “hem de reiterar que aquesta informació no pot ser facilitada perquè no està automatitzada”. És a dir, després de vuit mesos d’insistència, malgrat els requeriments de la GAIP i les amenaces de sanció, ens trobem quasi en el mateix punt que al començament. Sé que tot el que us explico és descoratjador, però em semblava que compartir aquesta batalla amb vosaltres podia resultar útil perquè sapigueu quins són els estratagemes que desplega l’Administració per impedir l’accés a informació que pot perjudicar la seva imatge.

També, per reforçar la importància que existeixi un periodisme independent, fort, sense hipoteques, i disposat a plantar batalla fins al final per garantir el vostre dret a estar informats. Ho seguirem fent i tornarem a recórrer les vegades que faci falta. Perquè ni les traves burocràtiques, ni el desgast, ni els contenciosos al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (això forma part d’una altra història, que, en breu, us explicarem) no ens faran moure ni un mil·límetre.