07/02/2024 | 06:00
Fa temps que les persones expertes en canvi climàtic ens avisen: els períodes de sequera prolongats i les altes temperatures seran habituals d’ara endavant. A Catalunya, els cereals que se sembren a l’hivern, com el blat i l’ordi, han espigat prematurament i es moren sense haver granat bé. La sega serà pobra. Les userdes passen set, amb prou feines resisteixen i no creixen. Per tant, els ramaders no fem prou farratge per al bestiar. Es restringeix el regadiu dels cereals d’estiu, com el del blat de moro, i la campanya del 2023 es dona pràcticament per perduda. També hi ha incertesa sobre com aguantaran la situació els arbres fruiters, fins i tot les vinyes i les oliveres.
La població que treballa per produir aliments pràcticament ha desaparegut
La població que treballa en el sector produint aliments ha pràcticament desaparegut: el 1955, la població activa agrària era d’un 22% (més de 300.000 persones); el 1975, ja només representava un 7%, i en l’actualitat no arriba ni al 2% (menys de 50.000 persones). Per contra, la població que viu, treballa i s’alimenta diàriament a Catalunya s’ha més que doblat.
La globalització i les grans empreses transnacionals que ens han dut fins a la situació actual dominen el mercat agroalimentari. Durant els darrers 30 anys, les tones de productes agroalimentaris importades a Catalunya han crescut molt i superen amb escreix el pes de les exportacions, que també han crescut.
Tot apunta que hem entrat en un cicle de pujada general de preus, d’encariment dels aliments i de l’energia. L’any 2022 es va tancar com el pitjor dels darrers 20 en termes de renda agrària. La pagesia s’empobreix.
Calen més motius per entendre que hem de transformar urgentment l’agricultura, la ramaderia i l’alimentació per garantir que podrem menjar com cal en un futur proper? Algunes propostes per fer-ho passen per:
1) Regenerar el sòl, protegir-ne la fertilitat, preservar l’ús agrari de la terra per damunt d’altres usos i garantir que la pagesia hi tingui accés.
2) Assegurar la preferència del sector agrari en la disposició d’aigua, planificar el reg i invertir en infraestructures d’aprofitament, estalvi i eficiència.
3) Constituir reserves estratègiques de combustibles mentre les renovables no puguin respondre als desafiaments energètics del sector primari.
4) Promoure la formació professional agropecuària, també durant l’educació primària i secundària, i fer de la incorporació de persones al sector agrari un objectiu nacional estratègic.
5) Recuperar la iniciativa industrial pública per a la sobirania alimentària: sense indústria local i atomitzada al territori no hi ha aliments de proximitat.
6) Repartir riquesa, també a la cadena agroalimentària, intervenint els preus dels aliments per garantir preus justos per a la pagesia, per a la indústria i per a la ciutadania.
7) Fugir dels mercats globals i garantir la compra d’aliments locals: les persones i el bestiar hem de menjar productes de proximitat.
* Aquest article d’opinió apareix publicat originàriament a la revista ‘Aliment’, editada per CRÍTIC i Pol·len Edicions i disponible a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.
