Crític Cerca

PAUL MOCAN / UNSPLASH

Reportatges

La Unió Europea i Catalunya després de la Covid-19: reconstrucció i canvi de model

Europa es debat entre la continuïtat del projecte comunitari o un canvi de model que ampliï el pes públic en la planificació i la gestió de la indústria

29/12/2020 | 09:00

Dues de les mesures més eficaces per evitar la propagació de la Covid-19, els confinaments (parcials o estatals) i el distanciament social, són també dues de les que més afecten per regla general l’activitat econòmica. Ho fan a escala nacional però també internacional, amb interrupcions de les cadenes de fabricació i de distribució globals, i colls d’ampolla quan es reprèn la producció.

En el cas dels confinaments, l’impacte depèn del model econòmic de cada país i la crisi va, com qui diu, per barris. En el cas espanyol, com ha assenyalat recentment l’economista i editor general de la revista Sin Permiso, Daniel Raventós, “l’economia espanyola té unes debilitats estructurals conegudes, com són l’especialització productiva i una dependència de sectors molt volàtils, un sector públic reduït i uns nivells de pobresa, de desigualtat i de precarietat laboral desproporcionats per a una economia considerada rica”.

Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) fetes públiques a inicis de setembre, l’economia catalana es va contraure fins a un 16,9% en el segon trimestre (la major caiguda de la història des que hi ha registres), 1,6 punts per sobre de la caiguda al conjunt d’Espanya. Per sectors, la crisi afectà el comerç, el transport i l’hostaleria (-39,8%), el sector de serveis (-20,4%), la construcció (-25,1%), la indústria (-23,1%) —la fabricació de vehicles de motor i la metal·lúrgia van ser afectades especialment— i l’agricultura (-2,3%). Els mitjans destacaren la caiguda de la demanda interna (-19,7%), i del consum dels estrangers (-95,8%) —a causa del tancament de fronteres— i de les llars (-26,3%).

Ramon Boixadera: “L’impacte de la crisi superarà el de la Gran Recessió”

Més enllà de les dades, la crisi causada per la Covid-19 es produeix en un teixit social que encara no s’havia recuperat de les conseqüències de la darrera crisi, amb un model econòmic que ja abans d’aquella era qüestionat. Les mesures per pal·liar la crisi, des de l’ingrés mínim vital fins a la creació d’un fons europeu per a la reconstrucció, han estat criticades per insuficients per sindicats i moviments socials.

La secretària d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Mas, creu que “en termes de desigualtat, la pandèmia presenta riscos i reptes substancials” i indica que “per exemple, ha fet augmentar la desigualtat entre treballadors, entre altres coses, perquè el teletreball no és una opció per a tothom, sinó que solen ser els treballadors amb salaris més baixos els que tenen més dificultats per treballar des de casa”. A més, “també ha posat en relleu les desigualtats de gènere i les ha eixamplat”. En aquest aspecte, “és evident que la pressió a la qual han estat sotmeses les famílies, per l’augment de càrrega domèstica i familiar, i pel teletreball, ha estat més intensa en el cas de les dones”. I això, hi afegeix, “ha estat visible especialment en països com Catalunya, on la participació de la dona en el mercat laboral és relativament elevada”. Per aquest motiu, planteja que “els governs hem de vetllar pel fet que aquesta crisi no suposi un retrocés en la igualtat de gènere ni impliqui una sobrecàrrega laboral i emocional sobre les dones”.

FOTO: DIMITRY ANIKIN / UNSPLASH

“L’impacte de la crisi superarà, en el curt termini, el de la Gran Recessió”, assegura Ramon Boixadera, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa. Tot i que, continua, “les institucions oficials preveuen que el PIB es pugui recuperar en 18-24 mesos i l’ocupació en 24-36 mesos sense necessitat de mesures addicionals a les que ja s’estan implementant”, aquest és, en si mateix, “un escenari devastador, ja que implica que l’atur català podria aproximar-se al 20% a finals del 2020”. “Dissortadament, també és massa optimista pel que fa a la recuperació si no s’adopten polítiques d’estímul”, lamenta.

Sobre el debat de la reindustrialització que s’ha esdevingut aquests darrers mesos, Boixadera opina que “si finalment es produeix una «renacionalització» de la producció industrial (o dels segments de gran valor afegit), és probable que passi de llarg Catalunya en favor dels països d’origen de les grans multinacionals”.

“A Catalunya, la situació no serà gaire diferent de la resta d’Espanya o del sud d’Europa: tot i que és una regió més industrialitzada i competitiva que la mitjana, també és una economia molt oberta que està molt exposada als danys que pateixi l’economia globalitzada”, explica l’economista Sergi Cutillas. “Per enfrontar aquesta situació, s’haurien de posar en marxa polítiques molt decidides” i “una política industrial, de suport i sovint de coordinació i estatalització d’empreses i de sectors, per salvar-los o reconvertir-los”, hi afegeix emfatitzant que cal “evitar que el teixit econòmic desaparegui, perquè, una vegada es destrueixen llocs de treball o empreses, la pèrdua es fa irreparable”. En aquest sentit, el marc europeu podria ser més aviat una trava.

Antoni Soy, secretari d’Indústria i Empresa de la Generalitat (2006-2011) i professor honorífic a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, coincideix amb Cutillas: “Davant d’una crisi que posa de manifest molt clarament els límits del capitalisme mundial i globalitzat, caldria fer propostes radicals”, planteja, “amb una reivindicació del que és públic, comunal, cooperatiu, la protecció i la qualitat dels serveis públics, la nacionalització dels sectors estratègics, etcètera”.

Soy creu que “tal com deia l’economista francès Cédric Durand en una entrevista recent, «el repte d’aquesta crisi no és pas el de salvar l’economia, sinó el de planificar-ne la transformació»”. I segueix abans de puntualitzar: “Òbviament, una planificació democràtica, descentralitzada i participativa”. Segons Soy, “les alternatives principals que es plantegen per superar-la en cap cas posen en qüestió el capitalisme”, sinó que, ben al contrari, “com a molt es plantegen alguna reforma que permeti sortir de la crisi com més ràpidament millor, sempre en el marc de l’estructura econòmica i social capitalista”.

La cancellera alemanya, Angela Merkel. FOTO: arxiu CRÍTIC

La UE després de la Covid: fragmentació o integració?

Catalunya forma part d’Espanya, i Espanya forma part de la Unió Europea. Com és una cosa que amb massa freqüència s’oblida, hom no s’ha d’estar de repetir-ho: allò que passi en altres nivells de decisió influirà al nostre país. Brussel·les, però, es troba sota una considerable pressió econòmica i política que als ulls de determinats sectors de la població es projecta fins i tot com una crisi de legitimitat. Segons l’Eurostat, el PIB del bloc es va encongir un 11,4% en el segon trimestre, mentre que el del conjunt de l’eurozona ho va fer un 11,8% en comparació amb el primer trimestre, la caiguda més dràstica des que començaren els registres, el 1995. Cap a on portarà la pandèmia el projecte comunitari?

“La situació queda oberta”, respon Soy, que en els darrers mesos ha escrit diversos articles sobre la crisi de la Covid-19 i la possibilitat d’una nova política industrial per a Catalunya. “Si la crisi és molt gran, com sembla”, reflexiona, “la possibilitat d’un trencament de la unió monetària i de l’euro no s’hauria de descartar”. “Tanmateix, la capacitat del capitalisme neoliberal globalitzat, i de la seva versió europea, que es concreta en la Unió Econòmica i Monetària i en l’euro, per reinventar-se, també sembla fora de dubtes”, com ho està que els “recursos mobilitzats són manifestament insuficients”.

“L’esquinçament de la UE es pot interpretar, paradoxalment, com una mesura del seu èxit”, ironitza Boixadera, ja que “la devastació de les perifèries obeeix al mateix mecanisme que manté el lideratge global del capital europeu en nombrosos sectors econòmics: la integració forçada de les economies nacionals als circuits internacionals del capital”. Aquest economista considera que “la presidència alemanya serà l’oportunitat de comprovar si Angela Merkel és capaç de liderar una resposta comuna a la situació actual o la disgregació política del continent europeu s’accelera”. “Passi el que passi en els pròxims mesos, el projecte polític de la UE està esgotat”, pronostica.

Natàlia Mas: “La pandèmia està accelerant canvis com la transició ecològica o la digitalització”

Per a Cutillas, la gestió comunitària de la crisi “està demostrant el que alguns diem des de fa molt de temps: la UE és un conjunt d’estats i no un cos polític unificat amb un demos comú, que li permeti respondre coordinadament”. “En aquests moments es palesa que no hi ha una identitat europea, o que com a mínim aquesta no és la identitat que compta per als polítics i ciutadans quan hi ha una crisi”, assenyala. Mesures com “l’aixecament temporal de l’austeritat” i “mecanismes de finançament a la disposició dels estats” eren “el mínim” que la UE podia fer perquè “no esclatés”. I es mostra pessimista: “S’ha deixat ben clar que, quan acabi la crisi sanitària, la camisa de força de l’austeritat tornarà a entrar en vigor”. “Els països dominants a la UE han deixat clar que no volen pagar pels més endeutats i més afectats per la crisi, com Itàlia i Espanya”, precisa.

El conflicte amb els ‘frugals’ i la divisió Nord-Sud

Cutillas creu que en els mesos vinents veurem “més divergència econòmica i social entre els estats del Nord i del Sud de la UE, i també un augment de les desigualtats econòmiques dins d’aquests estats”. Subratlla que “Itàlia i Espanya han estat els països més impactats per la infecció i que han aplicat confinaments més estrictes, per la qual cosa el dany econòmic en aquests països serà major”, però també que “Portugal, Grècia i Xipre són països molt endeutats, que ja han estat rescatats o intervinguts, i que tenen economies terciaritzades de petits negocis com comerços, bars, no gaire capitalitzats, que viuen al dia i que depenen de l’optimisme dels consumidors”. No cal dir-ho, “també hi ha molt de pes del turisme estranger, que desapareixerà com a mínim per aquest any i potser el que ve”, de manera que “l’impacte serà descomunal”.

Com Cutillas, Soy també crida l’atenció sobre com “les «bones intencions» de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, quan parlava de «redescobrir el poder de la cooperació» o de la «geopolítica dels interessos mutus» han saltat pels aires quan els frugals països del Nord s’han posat a discutir seriosament amb els països del Sud, amb França, com sempre, tenint un paper ambigu”.

Igualment, recalca que “els compromisos a què han arribat no són suficients per ajudar els països del Sud, especialment Espanya i Itàlia, a sortir de la crisi en què es trobaran”, tenint en compte que són “països que ja venen d’un període d’austeritat i de retallades molt importants, que han significat el deteriorament dels serveis públics, com s’ha vist ara amb la sanitat o les residències d’avis” i en els quals “el creixement de la productivitat i de la inversió ha estat molt baix i insuficient en les darreres dues dècades”. Això també fa que “els recursos públics que aquests països podran dedicar a un impuls fiscal immediat per lluitar contra la crisi seran molt limitats”, alerta Soy.

El que sembla segur, o com a mínim “probable”, com sosté Soy, és que “qualsevol recuperació després de la crisi provocada per la pandèmia serà més llarga i donarà lloc a una expansió que estarà per sota de la tendència prèvia almenys durant uns quants anys”. Mas intenta no deixar-se emportar pel pessimisme i afirma que “tot i les dificultats a les quals s’enfronten la UE i Catalunya, també cal destacar que la pandèmia està accelerant importants canvis estructurals com la transició ecològica, la digitalització o l’aposta pel capital humà i la innovació, unes transformacions que fins ara s’estaven fent a un ritme excessivament lent”.

Aquest article forma part de la revista en paper ‘Crisi o Vida’, editada per CRÍTIC i Pol·len, i que podeu comprar a la nostra Botiga

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre 'Aliment', de Martí Sales, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies