Crític Cerca
Reportatges

Menjar és un acte polític? Cinc preguntes (amb resposta) sobre sostenibilitat alimentària a Barcelona

La Setmana Ciutadana de l’Alimentació Sostenible 2021 de la capital catalana programa activitats per estendre un model més local, de temporada i conscient

13/10/2021 | 12:19

Darrere d’un fet tan quotidià com menjar hi ha moltes preguntes a fer-nos: d’on venen els aliments que estic ingerint? Qui els ha produït i sota quines condicions? Com és el circuit on compro els productes que cuinaré? Moltes d’aquestes qüestions no són fàcils de resoldre ni tampoc de fer-les arribar a la població d’una ciutat tan gran i diversa com Barcelona. Per això, l’Ajuntament ha programat amb la col·laboració de desenes d’entitats més de 150 d’activitats culturals i divulgatives per estendre els valors de la sostenibilitat alimentària entre la ciutadania i donar recursos per portar-los a la pràctica. Ho farà en la Setmana de l’Alimentació Sostenible, que se celebrarà del 14 al 24 d’octubre i que s’engloba dins dels projectes de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible, que aquest 2021 recau en la capital catalana.

El comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària, Álvaro Porro, explica que un dels objectius que actualment té la capital catalana en matèria alimentària és “intentar que la necessitat de transició cap a un model d’alimentació sostenible sigui central en el debat públic i polític”. Tot i que afirma que ja fa temps que s’han començat a desplegar projectes i polítiques públiques per fomentar-ho, la Capitalitat Mundial d’enguany és una oportunitat per ser palanca de canvi i avançar en la transformació dels sistemes alimentaris. Segons afirma Porro, un primer pas és donar suport als que ja estan treballant en aquest sentit, i per això l’Ajuntament ha destinat 1,1 milions d’euros en subvencions específiques per a entitats i persones emprenedores per treballar per un model sostenible, de les quals s’han beneficiat uns 70 projectes.

“No diem que Barcelona tingui un model d’alimentació sostenible encara, però treballem en aquesta direcció”, afirma Porro. El primer pas, doncs, és donar informació a la ciutadania i resoldre dubtes. Aquestes són algunes preguntes que obtindran resposta en les activitats de la Setmana de l’Alimentació de l’Ajuntament de Barcelona.

“No volem ser una ciutat que està d’esquena al sector primari”, afirma Álvaro Porro

1. Com d’estesa està l’alimentació sostenible a les ciutats?

“Hi ha una part de la ciutadania de Barcelona que n’està cada vegada més conscienciada i hi ha interès per aquesta temàtica des de fa temps. La gent té més clar que una de les claus per intentar afrontar els reptes com a societat, des del canvi climàtic fins al desequilibri territorial, té a veure amb el model alimentari”, considera Álvaro Porro. A poc a poc, hi ha més informació i més projectes que promouen l’alimentació sostenible a la ciutat, i la intenció, diu el comissionat, és fer-ho encara més accessible a tothom. 

Amb l’objectiu d’apropar els valors i la graella d’activitats de la Setmana Ciutadana de l’Alimentació Sostenible, es realitzarà un espectacle inaugural conduït per Cabo San Roque a manera de pregó coral dijous, 14 d’octubre, a la plaça de Sant Jaume. Hi intervindran els actors que formen part de l’entramat del circuit d’alimentació de la ciutat: pagesia, pescadors, ramaderes, xefs, paradistes de mercat, i riders que reparteixen menjar, sovint invisibilitzats tot i ser imprescindibles. “Les activitats que fem volen visibilitzar la cadena alimentària: què hi ha darrere i com podem fer valdre aquells productes, circuits i actors que estan en la direcció de l’alimentació sostenible, però que normalment els veiem des d’altres vessants. No volem ser una ciutat que està d’esquena al sector primari”, expressa Porro. Els agents del cicle alimentari seran els protagonistes d’un gran mural sonor al ritme d’una orquestra mecanitzada davant de la façana de l’Ajuntament.

Varietat d'aliments ecològics

2. D’on venen els productes que menjo?

En matèria de sobirania alimentària, una qüestió que s’està treballant tant des del teixit associatiu com des de l’Ajuntament de Barcelona és la dels orígens dels productes que consumim. Quan parlem de sobirania alimentària, considerem no solament el territori on s’han produït els aliments, sinó també els tractaments als quals s’han sotmès o les condicions en què han treballat les persones que els han manipulat. Aquesta informació no tan sols incideix en la salut de les persones, sinó que també té a veure amb la participació en un model d’economia local i de proximitat, com explica aquesta guia per al consum sostenible de CRÍTIC. En aquesta línia, per exemple, Porro comenta que des de l’Ajuntament s’estan promovent els mercats municipals com els principals canals de venda d’aliments sostenibles de la ciutat a través del programa “Comerç verd” en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible, que ja s’ha posat a prova en sis mercats.

Imatge del documental 'Taste the waste'

Per tal de fomentar el consum de proximitat, el dia 17 d’octubre se celebrarà al parc de la Barceloneta una experiència gastronòmica que constarà d’un menú degustació amb productes ecològics, de temporada i de quilòmetre zero. Estarà servit pels productors que han proporcionat els aliments i acompanyat d’una nutricionista i d’una educadora que explicaran per què és important conèixer totes les persones que fan possible un canvi de model en l’alimentació. D’altra banda, el dia 16 d’octubre tindrà lloc al Jardí dels Tarongers un “Dinar silvestre amb viatge gastronòmic” que destacarà les plantes silvestres que ja no s’utilitzen per a la cuina, però que tenen un gran nombre d’utilitats. En un to més formatiu, el mateix dia 16 al parc de la Barceloneta es durà a terme una altra activitat: la sessió “Què? Quan? Com? Qüestionem-nos l’alimentació!“, una classe magistral per apropar l’alimentació sostenible i de temporada a tots els assistents, així com consells per evitar el malbaratament.

3. Quin impacte té el que consumeixo?

“Un terç de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle venen del sistema alimentari”, afirma Álvaro Porro. Davant de dades com aquesta, Barcelona vol influir “en l’agenda internacional”, diu el comissionat. “Volem donar un missatge als estats del món que es reuniran a la Conferència sobre el Canvi Climàtic a Glasgow: transformar el model alimentari és imprescindible per fer front a l’emergència climàtica, i les ciutats hi tenim un paper clau”. El 55% de la població mundial viu avui en ciutats, i les previsions apunten a un 70% el 2050.

Per tal de fer pedagogia al voltant de l’impacte que genera l’alimentació, la Setmana de l’Alimentació Sostenible de Barcelona té programades diverses sessions. A “Digues el que menges i calcula el que emets“, del dia 17 d’octubre a la plaça del Rei, els assistents podran calcular la petjada ambiental que genera la seva alimentació. En el format televisiu, Betevé oferirà un cicle de cinema documental amb peces que parlen de la importància del model alimentari en la crisi climàtica, i també emetrà del 18 al 21 d’octubre tallers de cuina contra el malbaratament, que tenen en compte la relació del menjar amb qüestions com l’estat emocional, l’estil de vida i la salut de les persones.

4. Quin paper té el món rural en la sostenibilitat alimentària?

En consonància amb la voluntat de conèixer d’on venen els aliments que mengem, l’Ajuntament de Barcelona també vol posar el focus en la relació que tenen les ciutats amb la ramaderia i l’agricultura. Tot i que la capital catalana té espais propers on es practica l’agricultura, com és el cas dels horts urbans d’autoabastiment, sovint la producció d’aliments té lloc en entorns rurals que queden lluny del pensament dels ciutadans de l’urbs. 

En el marc de la Setmana de l’Alimentació Sostenible, es reflexionarà a través d’activitats sobre com enfortir els petits reductes d’agricultura de què s’envolta Barcelona i sobre com mantenir una relació sostenible amb el sector primari que es desenvolupa al món rural. El dia 17 d’octubre, per exemple, al parc de la Barceloneta se celebrarà un espectacle de teatre de carrer al voltant de la transhumància, la migració estacional dels ramats a la recerca de pastures segons l’època de l’any.

Menjar també és un acte cultural que canvia segons la societat on es viu

5. Menjar és cultura?

Com mengem determina qui som i les relacions que establim entre nosaltres. La manera com s’alimentaven els nostres avis i àvies explica la història, i les presses o les inquietuds que tenim al voltant del menjar avui dia també descriuen en quins temps vivim. En definitiva, menjar també és un acte cultural que canvia segons la societat on es viu i que, d’altra banda, pot inspirar creacions artístiques. Una activitat cultural i lúdica de la Setmana de l’Alimentació Sostenible que s’endinsarà en aquesta relació de l’alimentació i l’art és The Vegetable Orchestra del dia 16 al Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), en què un grup de músics tocarà instruments fets amb verdures i hortalisses.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre Carta a un republicano español, de Jordi Serrano, i el pròxim Dossier CRÍTIC

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies