Crític Cerca
Espai Crític

Guia fàcil per alimentar-nos de forma sostenible cada dia

El sistema alimentari genera grans impactes mediambientals i desigualtats socials i econòmiques. Què podem fer per contribuir a capgirar aquesta tendència?

14/09/2021 | 14:11

Els mercats de Barcelona aposten pels productes de proximitat / SOM DE MERCAT!

L’alimentació causa un quart del total de gasos d’efecte d’hivernacle emesos a l’atmosfera, el 78% de la contaminació d’oceans i d’aigua dolça i la pèrdua de la biodiversitat. Com podem canviar la nostra alimentació per fer-la més sostenible? Què hem de tenir en compte? Recollim les reflexions de tres experts en la matèria: la cuinera Ada Parellada, el pagès i divulgador Marc Casabosch, i la sòcia de la cooperativa Arran de Terra, de dinamització local agroecològica, Anaïs Sastre. Ho salpebrem amb el web de consells per millorar la nostra alimentació que ofereix l’Ajuntament de Barcelona i amb alguns recursos més que podeu tenir molt a prop.

1. Consumir productes de temporada

Malgrat que no està demostrat que consumir productes de temporada tingui més valor nutricional, fer-ho implica, en gran manera, consumir “productes locals i, per tant, sí que són rotundament més saludables per al medi ambient”, afirma Ada Parellada. I és que es minimitza l’ús de recursos en la seva producció —aigua, energia per a la regulació de temperatures en hivernacles, etc.—, en la conservació —l’energia emprada en cambres frigorífiques— i en el transport. A més, el consum de proximitat també garanteix la feina de moltes famílies pageses i la consegüent cura i sostenibilitat de la terra. Com afirma Parellada, “només si donem suport al sector primari millorarem els cicles de la nostra economia”.

Però realment coneixem quins productes són els que es produeixen en cada època de l’any? L’Ajuntament de Barcelona ofereix un web per conèixer els aliments propis de cada estació: hivern, estiu, tardor, primavera. Alhora, es pot trobar informació sobre aquests productes i les seves qualitats al web del Departament d’Agricultura i a la Gastroteca, una eina desenvolupada per diverses entitats i institucions a escala catalana per donar suport a la comercialització dels aliments locals.

2. Proximitat: informar-nos sobre l’origen dels aliments

El transport suposa vora el 10% de totes les emissions de CO₂ generades pel sistema alimentari. De tots els mitjans usats per transportar el menjar, l’aeri és el més contaminant. El pagès Marc Casabosch recorda “que consumim taronges del Marroc quan a les de Terres de l’Ebre estan caient a terra, o peix de l’Atlàntic quan les sardines i el seitó del Mediterrani es deixen perdre”. I és que el desequilibri en el moviment d’aliments actual el causa el fet que la producció agrària s’enfoca més a l’exportació mentre s’importen aliments que poden produir-se de proximitat, explica la dinamitzadora agroecològica Anaïs Sastre. Segons ella, això empobreix l’economia rural i es causen alts nivells de contaminació, com és el cas dels purins a Catalunya, on s’exporten sobretot carn de porcí i fruita dolça i s’importen soja i cereal per alimentar els animals de la indústria càrnia. Hauríem d’evitar productes importats quan poden cultivar-se’n de proximitat i no deixar-nos enlluernar per modes de “superaliments” que viatgen milers de quilòmetres i la producció dels quals genera grans desequilibris mediambientals i humans.

Però sovint és complicat resseguir els orígens de les primeres matèries a les etiquetes dels productes. El projecte del Col·lectiu Eixarcolant de recuperar el Forn de Jorba vol resseguir la traçabilitat alimentària i ser referent del nou paradigma agroalimentari. En el cas dels productes que no podem produir aquí —el sucre, el cafè, el cacau…—, el segell de Comerç Just garanteix condicions dignes de vida dels productors i de les productores.

3. Conèixer com es produeixen els aliments: apropar-nos a la terra

El certificat ecològic —del CCPAE a Catalunya, CAAE a Espanya— garanteix la no utilització d’ensums químics en la producció i estableix uns mínims més baixos en l’ús de productes fitosanitaris autoritzats. Però no garanteix la proximitat, la temporada ni la realització de pràctiques regeneratives del sòl. “Els elements socials, polítics i ecològics més enllà de la producció no es consideren en cap segell”, afirma Sastre; tampoc els perjudicis que ocasionen els microplàstics. Segons Casabosch, hauríem d’escollir producte ecològic i local; si no pot ser ecològic, optar pel que sigui local; només en darrer terme comprar un producte ecològic no local. Per exemple, a Barcelona, prioritzaríem un pebrot del Llobregat de producció integrada o convencional abans que un pebrot d’origen llunyà.

Com podem conèixer els aliments que es produeixen a Catalunya? Podem apropar-nos al primer sector agroecològic tot visitant un parell de cops cada any alguna explotació agrícola o ramadera, com ofereix la iniciativa Benvinguts a Pagès. O participar en tallers i activitats que ofereixen equipaments de Barcelona, com el centre cívic El Sortidor amb el seu programa A Taula!, o a Can Deu amb el programa Econutri, o l’entitat Cap a Mar, que dona a conèixer l’activitat de la pesca a Barcelona. Parlar amb les productores, si els comprem directament, ens pot ajudar a conèixer més els productes —és el que vol facilitar el web Àgora Pagesa, que ha de posar-se en marxa.

Visita a l'hort urbà i comunitari El Tros d'en Marcel·lí, al barri d'Horta de Barcelona / RURALITZEM

Tanmateix, “els productors no poden assumir tota la demanda pedagògica”, adverteix Ada Parellada. L’aposta, segons la cuinera, ha de fer-se des de les polítiques, com ara l’impuls dels horts escolars i la cerca d’estratègies per apropar la ciutadania a la natura. L’augment d’horts urbans i comunitaris és molt important en aquest sentit, per la revaloració que suposen de les pràctiques i sabers entorn de la producció d’aliments. Es pot practicar al balcó o a la terrassa, participar en horts municipals o autogestionats —alguns dels quals els recull el mapa Ruralitzem. Per aprendre d’horticultura, Barcelona té una gran oferta en centres cívics i entitats, com Remenat, amb el curs d’agroecologia pràctica “Mans a la terra” i també petites càpsules de vídeo que l’Ajuntament de Barcelona ha editat amb consells pràctics. A l’octubre d’enguany se celebrarà la trobada estatal d’agricultura urbana.

4. Escurçar el circuit de consum

El problema de la cadena productor-majorista-minorista-client final és la gran opacitat i falta d’ètica. Grans cadenes amb grans volums de venda atrauen els productors perquè hi col·loquin tota la producció amb preus baixíssims. Els Indicadors de Sobirania Alimentària, elaborats per Arran de Terra el 2018, apuntaven que la pagesia percebia un 30% del preu del producte final. Anaïs Sastre considera que cal “fugir de la gran distribució”. Segons Casabosch, a l’hora d’omplir el cistell és importar tenir en compte la transparència i confiança, és a dir “la certesa que sempre tindrem la possibilitat de conèixer qui hi ha al darrere”. Només als circuits curts d’abast moderat, amb pocs o cap intermediari, es garanteix la participació del sector productiu en la governança de la distribució i el seu poder per negociar-ne els preus.

A Barcelona hi ha diverses alternatives per trobar producte local de temporada, que recull en gran detall el web de l’alimentació sostenible de l’Ajuntament de Barcelona: mercats municipals, amb el distintiu Comerç Verd; mercats de pagès amb venda directa; cooperatives de consum i supermercats cooperatius; botigues de barri que tenen contacte amb el productor… A més, el mapa de l’economia solidària de Catalunya Pam a Pam inclou més de 250 iniciatives agroecològiques. Aquesta entitat, juntament amb Arran de Terra, també ha elaborat un recull d’iniciatives de circuit curt de comercialització i d’opcions de compra directa.

Si volem crear un grup o una cooperativa de consum, Sastre aconsella conèixer-ne diversos i organitzar-se segons el model que millor encaixi amb les necessitats de les persones que volen agrupar-se, a més de demanar l’acompanyament d’un altre grup de consum. També hi ha projectes que busquen mecanismes per facilitar l’accés a una alimentació sostenible a persones amb menys recursos, com ara la cooperativa de consum que Keras Buti ha portat al barri de la Marina; la lluita contra la pobresa alimentària amb productes de proximitat de l’Alterbanc, o les oportunitats laborals i el repartiment d’aliments que ofereix la Fundació Espigoladors.

5. Dieta variada, saludable, coherent amb el territori

Ingerir un excés de carn perjudica la salut, a més que la producció industrial té grans impactes mediambientals, mentre que la ramaderia extensiva, sostenible i agroecològica cuida el territori i la pagesia local. El pagès i també divulgador agroecològic Marc Casabosch proposa al seu llibre Cultivant la vida (Ara Llibres, 2018) basar la nostra dieta en un 75% d’aliments d’origen vegetal de proximitat i de temporada, i un 25% d’origen animal —peix de llotges locals de temporada; carn de qualitat i de proximitat— i substituir amb llegum local molta de la proteïna animal. Una dieta variada és el més saludable per al nostre cos, i també per al planeta. La biodiversitat que cultiven els productors locals ens garanteix aquest equilibri i alhora, recorda Sastre, és una eina important per a la pagesia per assegurar la producció davant els canvis climatològics, les plagues i les malalties.

Per això Parellada parla de valorar el patrimoni culinari —els productes i les preparacions tradicionals del territori— en oposició a l’homogeneïtzació de monocultius industrials que trobem al gran mercat agroalimentari. La cuinera recorda que tot menjant també creem vincles, entre nosaltres i amb el territori i la cultura, i per això subratlla la importància de fer almenys un àpat el dia a taula, relaxadament, en relació. Parellada recomana planificar dos o tres menús familiars per a cada temporada i anar-los repetint per crear hàbits, a més de facilitar-nos la compra i evitar imprevistos en la despesa alimentària. L’Ajuntament de Barcelona presenta un Menú de les estacions, on podeu trobar idees de receptes de temporada.

Portada de la pàgina web del col·lectiu Som Gent de Profit

6. Evitar el malbaratament

A les llars catalanes es malbaraten 262.471 tones d’aliments, és a dir, 39,4 quilos per persona i any, segons la Diagnosi elaborada per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Agència Catalana de Residus el 2011. Atès que l’aliment cru és el que més es llença, afirma Parellada, aconsella al llibre Cuina sostenible preparar els aliments de seguida després de comprar-los —escaldar les verdures; netejar l’enciam i eixugar-lo bé; bullir patates amb pell; preparar un sofregit, etc.— per tenir-los a punt per acabar de cuinar en cinc minuts abans de l’àpat. També podem aprendre de cuina de reaprofitament amb el blog Quecuinoavui; el receptari de cuina d’aprofitament de la Diputació de Barcelona o amb els tallers i les eines de la iniciativa Som Gent de Profit. La plataforma ciutadana Aprofitem els Aliments també dona a conèixer iniciatives per reduir el malbaratament.

Hi ha un altre malbaratament que es produeix en l’etapa de la producció en la cadena alimentària. Si abandonem conceptes purament estètics i valorem altres qualitats dels productes, contribuirem que no es llencin aliments al camp pel fet de no correspondre a estàndards imposats pel mercat; si donem suport a canals estables de comercialització de la pagesia local, l’ajudem a coordinar-se i organitzar la seva producció, gestionar els seus excedents i, per tant, evitar pèrdues.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa un pack de marxandatge i el pròxim Dossier CRÍTIC

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies