Crític Cerca
Novetats sobre Crític

Els 10 reportatges i investigacions més llegits d’aquest curs a CRÍTIC

El passat fosc del cap de la Policia Nacional, els assessors de la Diputació i les falsedats del Govern Puigdemont abans de la DUI, entre el més llegit de la temporada

29/07/2019 | 22:00

Els reportatges i les investigacions han seguit sent el puntal de CRÍTIC en un curs molt marcat per l’actualitat política i la judicialització de la política. El judici contra els líders independentistes al Tribunal Suprem, així com la violència policial l’1 d’Octubre, l’auge de l’extrema dreta o els canvis en la Diputació de Barcelona després de les eleccions municipals han estat alguns dels temes que més interès han despertat entre els nostres lectors i lectores. Aquest és el ‘top 10’ de les investigacions i dels reportatges més llegits del curs a CRÍTIC, des del mes de setembre fins ara.

1. El cap de la Policia Nacional durant l’1-O va ser acusat de la mort d’un obrer l’any 1974

El cap de la Policia Nacional a Catalunya durant l’1-O, Sebastián Trapote, va ser una de les persones que van testificar al Tribunal Suprem en el marc del judici del procés. Va jubilar-se el 2018 i la seva carrera està farcida de condecoracions, però també té una cara fosca: al juny del 1974, Trapote va ser l’autor del tret que va matar l’obrer de Badalona José Luis Herrero, en un dels molts episodis de violència policial del final de la dictadura. El policia, que llavors tenia poc més de 20 anys, es va beneficiar dels indults del 1975 i del 1977, i mai no va arribar a ser jutjat. En aquesta investigació, CRÍTIC, amb la col·laboració de l’historiador David Ballester, revela a partir de documents judicials i policials la història oculta de Sebastián Trapote.

2. Qui són i quant cobren els assessors de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona és la més potent d’Espanya: gestiona un pressupost de 900 milions d’euros. Aquests diners, que acaben revertint en els municipis, són vitals per finançar equipaments i també per al dia a dia dels ajuntaments, en forma de subvencions, de patrocinis i de plans. Però les diputacions també suposen una sortida professional i política per a un bon gruix de representants i militants de partits; en alguns casos, càrrecs caiguts en desgràcia o defenestrats d’altres institucions. A les acaballes del mandat anterior, la de Barcelona tenia 82 assessors en nòmina, que, en conjunt, van percebre una retribució anual de 4,9 milions d’euros. Del total d’assessors, n’hi havia 25 que depenien directament del govern de la institució, mentre que els 57 restants eren personal de confiança dels partits, que exercien d’assessors dels grups polítics que hi havia representats al ple. En aquest reportatge, CRÍTIC traça el perfil dels assessors del govern i dels partits de la Diputació durant el darrer mandat.

3. 12 falsedats i exageracions del Govern Puigdemont abans de la DUI del 27-O

El 27 d’octubre de 2017, el Govern de Puigdemont va fer una històrica declaració d’independència al Parlament de Catalunya, tal com es va comprometre després de l’1-O i malgrat tota la pressió policial, econòmica, mediàtica i judicial. La República Catalana, però, no es va implementar. Setmanes i mesos abans, polítics de Convergència i d’ERC havien fet tot tipus d’afirmacions sobre com tirarien endavant la independència que, temps després, s’ha sabut que no eren del tot certes o, almenys, no eren tan senzilles de fer. Des del ‘hit’ de Puigdemont, “Farem la independència de la llei a la llei”, fins al “Cap banc marxarà de Catalunya”, d’Artur Mas, passant per l’afirmació de Pere Aragonès: “Són els darrers pressupostos autonòmics”. En aquest reportatge repassem 12 de les afirmacions fetes pels governants independentistes en aquell moment que no han resistit el pas del temps.

4. Cinc mapes que potser no has vist sobre la desigualtat a Barcelona

Una persona de Torre Baró –al districte de Nou Barris– viu de mitjana 9 anys menys que una persona que neix a Pedralbes. Només hi ha 11 quilòmetres de distància entre aquests dos barris de Barcelona, uns 15 minuts anant-hi amb cotxe. Però, sovint, el codi postal pot perjudicar molt més que el codi genètic. Les estadístiques sobre desigualtat i segregació per barris dins la ciutat indiquen que hi ha una correlació entre la renda disponible i la resta d’indicadors socials, laborals, educatius i de salut: els més rics viuen més anys, tenen millors feines i arriben més fàcilment als estudis superiors. CRÍTIC recull cinc mapes que mostren les diferències entre barris segons la renda ‘per capita’, l’atur, l’esperança de vida, els embarassos entre adolescents i la població amb estudis universitaris.

5. “Esos hijos de puta no eran pacíficos”: nous vídeos de la repressió l’1-O des de les càmeres de la Policia Nacional

Els cops de porra de la Policia Nacional l’1 d’Octubre quedaran per sempre a la memòria de molts catalans, però els agents no es van limitar a atonyinar els concentrats amb les defenses. CRÍTIC va tenir accés a vídeos inèdits gravats per la Policia Nacional en una quinzena de punts de votació diferents de Barcelona durant la jornada del referèndum. Es tracta d’hores de gravació que deixen palesa la contundència policial viscuda en centres com el Jaume Balmes, el Pau Claris o l’Escola Pia de Sant Antoni. Un material audiovisual que mostra com es coordinava i comunicava la policia, així com el tracte dels agents amb els manifestants: amenaces, ditades a l’ull, estrebades i mans retorçades.

6. 25 mossos d'esquadra expulsats per tortura, robatori o lesions

En els darrers sis anys, un total de 56 funcionaris de la Generalitat han perdut la seva plaça a l’Administració després d’haver comès algun tipus d’infracció. La meitat dels expulsats, concretament 25, eren mossos d’esquadra. CRÍTIC va elaborar aquest reportatge a partir d'una llista on constaven els treballadors públics que, des del 2013, s'havien quedat sense plaça a conseqüència d’haver estat sancionats administrativament o de tenir una condemna en ferm i amb inhabilitació per part d’un jutjat. Set dels agents dels Mossos van perdre la condició de funcionaris després de rebre una sanció administrativa. La resta van ser inhabilitats arran de condemnes judicials en ferm pel fet de cometre delictes diversos, que englobaven un homicidi dolós, detencions il·legals, tortures, lesions o robatoris, entre d'altres.

7. La mutació de l'extrema dreta per combatre el procés: de Democràcia Nacional als GDR i Tabàrnia

Vox va guanyar presència mediàtica a finals de l'any passat; però, més enllà de la formació liderada per Santiago Abascal, hi ha moltes altres organitzacions situades a l'extrema dreta que han pres protagonisme mirant de capitalitzar l'oposició al procés independentista. Totes han trobat, en el context català, un caldo de cultiu per fer-se visibles i reinventar-se. En aquest reportatge explicàvem com ha anat mudant l'extrema dreta per combatre el procés.

8. Onze qüestions que has de conèixer per entendre l'extrema dreta que patirem

La dreta i l’extrema dreta estan assaltant el poder. La victòria de l’autoritarisme populista brasiler amb Jair Bolsonaro se sumava a la de Donald Trump, a l’enfortiment del règim de Putin i a un degoteig de bons resultats de formacions europees, que van des de la dreta radical populista fins a l’extremisme filofeixista o neonazi. Què tenen en comú —i què no— Salvini, Le Pen, Orbán, Vox i Alba Daurada? Quines famílies i matisos hi ha entre ells? Què uneix i què separa aquest univers? En aquest reportatge recollíem 11 claus per entendre el perquè de l'èxit d'aquestes formacions a Europa i què en podem esperar.

9. 20-S: crònica del setge a la CUP

El 20 setembre de 2017 va ser el primer gran embat policial i judicial de l’Estat contra l’independentisme. L’anomenada operació Anubis es va saldar amb detencions i escorcolls a les seus de la Generalitat, però no van ser els únics episodis repressius de la jornada. La Policia Nacional també va intentar irrompre a la seu de la CUP sense ordre judicial i amb el suposat objectiu de requisar material sobre el referèndum. CRÍTIC va reconstruir els fets que es van produir davant del local, utilitzant les diligències prèvies que es van efectuar sobre la causa i parlant amb 12 dels protagonistes dels fets. Aquesta és la crònica d’un setge… i d’un acte de resistència i desobediència no violenta.

10. Retrat crític dels advocats del procés: qui són, d'on vénen i a qui han defensat

Els advocats dels presos polítics i dels exiliats s’han convertit en icones mediàtiques i en referents públics per a bona part de l’independentisme. Però què sabem de la seva trajectòria? La majoria dels lletrats del procés s’han mogut sempre al voltant de l’òrbita de la vella Convergència i han assessorat destacats dirigents de l”establishment’ polític i econòmic en processos de corrupció, com els casos ‘Palau’, ‘Innova’, ‘Mercuri’ o ‘Pretòria’. També n’hi ha, però, que han destacat en la defensa d’activistes crítics i de moviments socials. En aquest reportatge us explicàvem qui són i d’on vénen els advocats del procés.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Insubmissió!', de Joan Canela

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació