Portes giratòries

Madí, l”spin doctor’ dedicat als negocis que mai ha deixat la política

  • Marc Font / @marcfontribas
  • dilluns, 15 maig 2017

David Madí, antic cap de campanya i principal assessor d'Artur Mas, va anunciar que deixava la política activa per dedicar-se a l'activitat privada just després que CiU assolís la presidència de la Generalitat l'any 2010. Què ha fet aquests anys? A més d'ocupar càrrecs destacats en multinacionals com Endesa o Deloitte, l'exdirigent convergent és al capdavant de sis empreses i forma part del patronat del Palau de la Música o del consell d'administració del TNC. Mai, però, ha abandonat la seva vocació política. Ha mantingut relacions amb Mas i segueix sent un referent per als sectors liberals de l'antiga CDC. Ara, però, sembla que pot tornar al primer pla.

Més informació

Jutges i política: ‘portes giratòries’, amistats perilloses, vincles amb els partits i altres polèmiques

  • R. Palà, S. Picazo, L. Soldevila i J. Vila
  • diumenge, 19 febrer 2017

De les togues a l’escó de diputat. Una amistat perillosa. Els jutges, suposadament imparcials i sense afiliació política, també han tingut les seves particulars ‘portes giratòries’ entre la justícia i la política. La justícia pot ser cega... però sovint té carnet polític.

Més informació

Els consellers de les grans empreses catalanes: homes, ben pagats i habituals de les portes giratòries

  • Marc Font
  • dimarts, 27 setembre 2016

Isidre Fainé és des de la setmana passada el president de Gas Natural Fenosa, la principal empresa cotitzada catalana, després de rellevar Salvador Gabarró, que ha ocupat el càrrec durant 12 anys. Fainé acumula multitud de càrrecs empresarials rellevants, bàsicament en companyies vinculades a La Caixa. Però, més enllà de Fainé, qui dirigeix i controla els consells de les grans empreses catalanes que cotitzen a la borsa?

Més informació

Portes giratòries dels catalans vinculats amb el franquisme

  • Text: Lluc Salellas / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 2 juny 2015

Portes giratòries del franquisme català. Els Samaranch, els Lara, els Vilarasau, els Cortina, els Carceller o els Gay de Montellà són exemples de famílies enriquides durant el règim dictatorial, que van arribar a tenir càrrecs polítics i, en alguns casos, bones connexions amb el general Franco. Arribada la democràcia, tots ells van continuar amb èxit els seus negocis. CRÍTIC repassa aquí la trajectòria política i empresarial de 10 cognoms catalans vinculats, directament o indirectament, amb el règim. El text és un fragment del llibre 'El franquisme que no marxa', escrit pel periodista Lluc Salellas, editat per Edicions Saldonar i pel Grup Barnils.

Més informació

Els ‘supersous’ de l’Ibex-35 augmenten un 15% en dos anys

  • Laia Altarriba i Piguillem
  • dimarts, 24 març 2015

Els sous dels alts executius catalans que ocupen càrrecs als consells d'administració de les empreses de l'Ibex-35 han crescut un 15,4% en dos anys. Per contra, els salaris bruts dels treballadors en el mateix període han caigut un 3,17% de mitjana. La retribució mitjana per la seva activitat se situa en els 531.492 euros: és a dir, 1.456 euros de sou el dia. El 2012 havien cobrat de mitjana 460.000 euros. Sembla que la recuperació econòmica ha arribat a l'Ibex-35.

Més informació

Deu casos de portes giratòries als Països Catalans

  • Text: Eloi Latorre / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 30 desembre 2014

Les portes giratòries, entre política i grans empreses, també han tingut lloc als Països Catalans. Més enllà dels casos de José María Aznar o de Felipe González, antics dirigents de CiU, del PP i del PSOE del País Valencià, de Catalunya i de les Illes han acabat la seva carrera seient als consells d'administració de grans empreses de sectors bàsics com la banca, l'energia, el transport o la construcció. Destaquen, en els últims anys, els casos de Miquel Roca (CiU), de Narcís Serra (PSC), de David Madí (CDC), de Josep Piqué (PP), de Josep Borrell (PSC) o d'Abel Matutes (PP). Tot és perfectament legal.

Més informació