Crític Cerca
Opinió
Lidón Gasull

Lidón Gasull

Directora de l'aFFaC i advocada experta en drets humans

L’educació privada concertada a Catalunya: un fenomen esperpèntic a Europa

Tenim l'oportunitat d'exigir transparència al Govern català i demanar-li que avantposi els interessos col·lectius com a societat a les pressions de la patronal de l'educació privada

14/03/2022 | 06:00

El conseller d'Educació de la Generalitat, Josep Gonzàlez-Cambray / ELI DON – ACN

El període de preinscripció escolar ja ha començat, tant per a aquell alumnat que accedirà per primer cop al sistema educatiu català com per a aquell que fa el salt de sisè de primària a primer de l’ESO. És per aquest motiu que aquestes darreres setmanes s’està ultimant la programació educativa per al pròxim curs 2022/2023 i aquest any coincideix amb la renovació de concerts educatius que s’està preparant des del Departament d’Educació i que condicionarà la planificació educativa de la pròxima dècada.

Per què és tan important reduir els concerts educatius?

Catalunya, juntament amb la Comunitat de Madrid, encapçala el major índex de segregació escolar de tot l’Estat espanyol (Save the Children). D’una banda, l’existència d’una doble xarxa educativa, una de pública i una de privada concertada, que estableix una categorització entre centres educatius en funció de la seva titularitat i, de l’altra, la interpretació extensiva que l’Administració educativa fa del mal anomenat dret d’elecció de centre, configuren l’escenari idoni per a la segregació escolar i, en conseqüència, per a l’augment de les desigualtats educatives i socials entre el nostre alumnat.

De fet, Catalunya és el tercer país de la Unió Europea amb més educació privada concertada, el primer amb major abandonament escolar prematur i el quart amb major taxa de risc de pobresa, només per darrere de Bulgària, Romania i Grècia. Crida l’atenció que, mentre que el sistema educatiu català no arriba ni al 70% de places públiques, la majoria dels països europeus se situen per sobre del 90% d’escola pública. És el cas de països com Alemanya (91,62%), Itàlia (94,89%), Finlàndia (96,92%), els Països Baixos (99,14%) o Irlanda (99,58%), entre molts d’altres.

Clarament, els concerts educatius no només són una anomalia històrica, com explicarem més endavant, sinó també una anomalia en qualsevol país europeu.

A Catalunya, actualment, ens trobem amb un problema afegit i és que el nostre sistema educatiu té un greu problema de sobreoferta de places privades concertades per culpa, principalment, d’una forta caiguda de la demanda de les famílies per a aquest tipus d’escolarització. De mitjana, la demanda de les famílies a l’escola privada concertada cau més d’un 4% anual. Fa quatre cursos eren 21.800 els nens matriculats a P3 d’escoles concertades, i ara en el curs 21/22 en van ser prop de 18.000. Això, sumat a la davallada demogràfica, situa el sistema educatiu privat en un greu problema de viabilitat econòmica. En aquest sentit, en els últims tres anys ja són unes quantes les escoles privades concertades que han hagut de ser rescatades pel Departament d’Educació.

Davant d’aquesta situació, l’Administració educativa, en els darrers anys ha apostat per una estratègia que clarament beneficia el sistema privat concertat enfront del sistema educatiu públic: el tancament de places públiques per forçar l’escolarització en el sistema privat concertat i poder mantenir, així, els concerts educatius a les escoles privades. Hem de recordar que, a més, el 70% d’aquests centres pertanyen a congregacions religioses catòliques, per la qual cosa desviar alumnat de l’educació pública a l’educació privada concertada comporta, en molts casos, vulnerar el dret de les famílies que els seus fills i filles siguin educades d’acord amb els seus principis i conviccions.

Com mostren les dades, en els últims cinc anys el Departament d’Educació ha tancat més de 5.200 places públiques arreu del territori català, mentre que ha mantingut intactes els concerts educatius a les escoles privades, incloent-hi les escoles que segreguen per sexe, fins ara. Tot i això, en el curs escolar 2021/2022 han sobrat més de 4.500 places privades concertades, places que no s’han utilitzat, però que s’han hagut de sufragar igualment amb fons públics.

El Departament d’Educació justifica el tancament de les places escolars públiques amb l’excusa que la sobreoferta de places produeix segregació escolar, ja que les famílies tenen més possibilitats d’escollir centre educatiu, i, com que els centres educatius privats tenen concedit el concert per a un període de sis anys fins que no finalitzi el període de concertació, aposta, doncs, pel tancament de places públiques any rere any amb l’excusa de combatre la segregació escolar.

Però aquesta estratègia ajuda a combatre la segregació escolar?

Clarament, no. De fet, com hem dit, tot i el tancament progressiu de places públiques, continuen sobrant places privades concertades (recordem-ho: més de 4.500 només en el curs 2021/2022), per la qual cosa el Departament no ha aconseguit mantenir l’equilibri entre el nombre de places que hi ha en el sistema i les necessitats d’escolarització. A més, reduir la sobreoferta a costa del tancament d’escola pública no ha servit per distribuir de forma equilibrada l’alumnat dintre del sistema educatiu.

Un exemple és que més del 74% d’alumnat NESE (alumnes amb necessitats especials i socioeconòmiques) segueix escolaritzat a la xarxa pública, mentre que l’escola privada concertada no arriba ni al 26%. En canvi, observem que intentar combatre la segregació que la mateixa xarxa privada concertada provoca és ineficient i injust en termes econòmics, ja que a la vegada que el Departament ha augmentat amb més d’un 180% les subvencions a les escoles privades concertades, el nombre d’alumnat NESE ha disminuït més de tres punts percentuals.

Per tant, la despesa que l’Administració educativa destina a la xarxa privada impedeix invertir i reforçar el sistema educatiu públic, que és el que realment dona resposta a les necessitats de tot l’alumnat.

Ara bé, quan i per què sorgeixen els concerts educatius?

Moltes de nosaltres hem crescut pensant que tenir una doble xarxa educativa forma part de la normalitat del sistema educatiu català; però si en fem una revisió en clau històrica, veiem que els concerts educatius tenen el seu fonament en el règim franquista.

A les acaballes de la dictadura, només les escoles estatals religioses eren gratuïtes; però, a més, eren insuficients per garantir la gratuïtat de l’educació general bàsica des dels 6 fins als 14 anys a tota la població. Per això es va crear la figura de les subvencions a centres educatius privats autoritzats, que permetien ampliar les places escolars per poder garantir la gratuïtat de l’escolarització.

Arribada la democràcia, hi havia el consens polític que l’Estat espanyol havia de crear un sistema educatiu de gestió i provisió pública semblant al de les democràcies consolidades del seu entorn. Durant la dècada dels vuitanta, els concerts educatius es van concebre com una mesura transitòria per donar cobertura a l’escolarització universal, ja que la xarxa d’escoles de titularitat pública era insuficient per cobrir tota la demanda. Era una mesura temporal, que semblava guanyar temps per, amb el pas dels anys, consolidar una oferta educativa plenament pública. Per exemple, són moltes les cooperatives d’educació que van néixer a l’època franquista i que van passar a ser de titularitat pública els anys posteriors.

Però el que va passar va ser tot al contrari. En determinades comunitats autònomes —amb Madrid i Catalunya al capdavant— es van anar naturalitzant i institucionalitzant els concerts educatius de les escoles privades, i va augmentar any rere any el seu nombre malgrat haver perdut la raó de ser.

Per què ara és el moment d’involucrar-nos en la renovació de concerts?

Tot i que se’n parla molt poc, aquestes setmanes s’està negociant la renovació dels concerts educatius entre el Departament d’Educació i la patronal de l’escola privada; però, tot i el silenci, aquesta renovació ens interpel·la a totes perquè el que està en joc és el rumb de l’educació catalana.

En essència, la xarxa pública i la xarxa privada concertada no responen als mateixos principis normatius i no tenen els mateixos objectius i finalitats. Presumir que repartir l’alumnat indistintament entre les dues xarxes no presenta cap conflicte és obviar que la titularitat i gestió d’un servei tenen un impacte directe en el contingut del dret fonamental que el servei pretén garantir. La gestió no és neutra: mentre que la gestió privada es regeix pel principi de llibertat d’empresa, la gestió pública està sotmesa al principi d’igualtat i no-discriminació.

Ara tenim l’oportunitat d’exigir transparència al Govern de Catalunya i demanar-li que avantposi els interessos col·lectius que tenim com a societat a les pressions de la patronal de l’educació privada. És el moment de prendre consciència i de dur a terme accions col·lectives per aconseguir l’educació que volem i mereixem. Una d’aquestes accions és la campanya #Desconcertades, de l’aFFaC, que demana reduir els concerts educatius per raons molt evidents: per compromís històric, per un futur divers i amb drets, per responsabilitat econòmica i per justícia social.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies