03/07/2025 | 06:00
Barcelona, juliol de 2025. Un matí qualsevol en plena onada de calor. M’encamino des de Gràcia cap a la redacció de CRÍTIC, al local del Grup ECOS, al carrer de Casp. Avui he decidit practicar un esport de risc: en comptes d’anar-hi amb bici o a peu, agafo el V19 a la plaça de Joanic. Quan pujo al bus, el vehicle ja baixa ple de turistes en direcció a la Barceloneta. A la parada del costat, passa un vehicle també carregat de turistes en direcció al Park Güell. Mentrestant, els veïns que intenten fer servir la línia per als seus desplaçaments habituals es queden drets, o directament no poden accedir-hi per la gran aglomeració.
Les queixes veïnals per la saturació del V19 són una constant aquest estiu. Però el conflicte entorn d’aquest bus és només la punta d’un iceberg molt més profund. La ruta del V19, des de la plaça d’Alfons Comín fins a la Barceloneta, no és només un trajecte amb autobús. És un viatge per una ciutat fracturada. Travessa tots els conflictes urbans, socials i ecològics d’una Barcelona que, rere l’aparença de postal, viu tensions creixents. Una ciutat emprenyada que cada estiu esdevé una autèntica olla de pressió… que, de moment, no esclata.
L’esperança de vida i el codi postal
El V19 comença el recorregut a la plaça d’Alfons Comín, a tocar dels barris de muntanya, sovint mal comunicats amb la ciutat i amb un dèficit d’equipaments. Els barris de muntanya són el símbol d’una Barcelona desigual, on el codi postal determina més la teva salut que no pas el codi genètic. Un veí de Torre Baró, el barri de la pel·lícula El 47, a Nou Barris, té una esperança de vida de 75 anys. Un veí de Pedralbes, de 86. Són algunes de les dades que recull la nova revista de CRÍTIC, Desiguals.
La renda per capita disponible de Sant Genís dels Agudells, a tocar de la parada d’origen del V19, és de 18.483,9 euros. Molt per sobre, això sí, de la de Ciutat Meridiana, d’11.178,8 euros. Però pocs minuts després, quan l’autobús travessi la Dreta de l’Eixample, la renda per capita s’haurà multiplicat fins als 29.646 euros.
A Catalunya s’han registrat 2.069 desnonaments el primer trimestre de 2025
Abans d’arribar a l’Eixample, però, el V19 passarà per Vallcarca entre solars buits, edificis mig enderrocats i blocs ocupats que resisteixen al pas del temps i de les excavadores. El cas recent de l’assentament desallotjat sota el pont de Vallcarca, o les mobilitzacions recents contra el desnonament de tres finques municipals ocupades, són només l’últim episodi d’una llarga sèrie de conflictes.
Segons les xifres corresponents al primer trimestre de 2025, a Catalunya s’han registrat 2.069 desnonaments. Segons la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), això implica un augment del 10,6% respecte al mateix període de l’any anterior. I hi ha un altre fenomen: a Barcelona, més de 3.000 persones viuen en allotjaments temporals després d’haver estat desallotjades, gairebé la meitat menors d’edat. Una xifra que no para d’incrementar-se.
Turistificació i lloguer de temporada
El V19 travessa el pont de Vallcarca i s’encamina fent ziga-zagues cap als barris del Coll i del Carmel. S’atura a l’entrada del Park Güell, un dels símbols de la Barcelona turistificada. Centenars de persones s’aglomeren a totes hores entre taxis i autocars d’agències de viatges. En total, són 1,9 milions els turistes que s’han allotjat als hotels de la ciutat el primer trimestre del 2025, un 3% més que el 2024. L’any 2024, Catalunya va acollir 20 milions de turistes, més que mai en la història. El turisme genera grans beneficis per a alguns, però també moltes externalitats. La majoria dels llocs de feina vinculats al turisme —restaurants, neteja, serveis— continuen sent mal remunerats i inestables.
Baixant Pi i Margall, el V19 voreja la Vila de Gràcia, que conserva una certa estètica de barri, tot i que fa temps que ha deixat de ser-ho per a molts dels seus antics veïns. El comerç de proximitat va cedint a botigues de disseny, botigues impersonals de bubble tea i geladeries pijes. El lloguer s’ha disparat, i expulsa famílies de tota la vida i atreu nous residents amb més poder adquisitiu. El lloguer de temporada és un dels drames del barri.
A Idealista, en el moment de tancar aquest article, hi ha 4.355 cases i pisos de lloguer temporal a Barcelona. Però en el miler de pisos restants que hi apareixen, també en molts s’especifica que es tracta de lloguers de temporada. Es tracta d’un “forat legal”, segons el Sindicat de Llogateres, que és a l’arrel de l’increment de preus. Mentrestant, Jaume Collboni planteja eliminar la mesura del 30% d’habitatge protegit, que, segons els experts, és un fràgil dic de contenció a l’especulació desbocada.
Contaminació i regnat del cotxe
Quan el V19 travessa la Dreta de l’Eixample, s’endinsa en una de les zones més denses i tensionades de Barcelona. Carrers com Aragó, València o Còrsega funcionen com autèntiques autopistes urbanes, amb fluxos constants de vehicles que provoquen col·lapses de mobilitat gairebé diaris. Aquesta pressió viària genera nivells elevats de contaminació atmosfèrica i soroll. L’Eixample registra el nivell més alt de concentració de diòxid de nitrogen a Catalunya. El 2024, la concentració mitjana ha estat de 33 μg/m³, i el 2023 va ser de 35 μg/m³. Les dades milloren, però continuen per sobre del que estableix l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la futura norma europea a partir del 2030, segons denuncia la plataforma Eixample Respira.
Barcelona és la ciutat europea amb més densitat de cotxes per quilòmetre quadrat
En aquest context, la proposta de les superilles, concebuda com una eina de pacificació i transformació urbana, es presenta com una oportunitat urgent però parcialment desplegada. El debat sobre com reapropiar-se de l’espai públic per a les persones —i no per als cotxes— continua obert. L’Eixample n’és un camp de batalla simbòlic i pràctic. Barcelona té el títol de ciutat europea amb més densitat de cotxes per quilòmetre quadrat: 6.000 vehicles, el doble que Madrid. Diàriament, es fan 1,65 milions de desplaçaments amb vehicle privat amb origen o destinació a Barcelona, dels quals el 69% venen de l’àmbit on arriba el metro.
Entre la postal i la ferida
El V19 baixa per l’Arc de Triomf fins a arribar a la Barceloneta, el final d’un trajecte que desemboca en un escenari on el turisme es mostra amb tota la seva cruesa. Carrers saturats de visitants, terrasses plenes a qualsevol hora i una població veïnal cada cop més minvada. Els pisos turístics, que l’alcalde Jaume Collboni diu que vol eliminar, són només la punta de l’iceberg. CRÍTIC va revelar el 2024 que a Catalunya hi ha 98.074 pisos turístics amb llicència, 9.500 dels quals a Barcelona. Famílies de l’alta burgesia, capitals internacionals, grans hotelers i nissagues lligades a l’Opus Dei són al darrere de les 7.300 empreses propietàries d’apartaments vacacionals a Catalunya. A més, la proximitat del port converteix la Barceloneta en un dels punts més afectats per l’impacte climàtic dels creuers.
Però al llarg del trajecte del V19, entre la postal i la ferida, també emergeix una altra Barcelona: la dels barris en lluita i la dels veïns que no es resignen. A Vallcarca, a Gràcia o a la Barceloneta s’hi veuen murs plens de cartells, pancartes que denuncien desnonaments, assemblees veïnals que convoquen concentracions i xarxes de suport mutu. S’hi fan sentir també les accions del Sindicat de Llogateres i dels sindicats d’habitatge, de l’Associació de Barris pel Decreixement Turístic, dels ecologistes de Zeroport…
Són expressions d’una ciutat que, tot i la pressió especulativa i turística, no renuncia a defensar el dret a viure-hi amb dignitat. Lluites que, sovint invisibilitzades pel relat oficial de la ciutat global, posen el focus en allò que realment està en disputa: qui té dret a la ciutat, qui en decideix el model i qui en pateix les conseqüències.
