Crític Cerca
Novetats sobre Crític

De què es parlarà aquest 2023?

El preu dels pisos de lloguer, la crisi energètica mundial, el judici contra la presidenta de Junts, Laura Borràs, i l'auge de l'extrema dreta són quatre de les qüestions rellevants de l'any que ara comença

02/01/2023 | 06:00

Foto: LUSIMICSS – GETTY IMAGES

A principis d’any, tots els mitjans solen fer articles que avancen quins temes creuen que ocuparan portades i titulars de noticiaris. És un periodisme de bola de vidre que no sempre l’encerta. És difícil preveure cap a on evolucionarà l’actualitat en els pròxims 12 mesos. Sí que sabem, però, aquelles qüestions que provenen dels anys anteriors i que, com que no són tancades o resoltes, és molt probable que continuïn sent abordades pels mitjans de comunicació durant el 2023. N’hem escollit quatre, d’àmbits prou diferents, i per il·lustrar-los, hem recuperat articles ja publicats a CRÍTIC que ens hi remeten. Són reportatges o entrevistes que ens permeten entendre les claus d’aquests quatre ítems informatius: l’augment dels preus dels habitatges de lloguer, la crisi energètica mundial, el judici contra la presidenta de Junts Laura Borràs i l’auge continuat de l’extrema dreta a tot Europa.

El greu problema de l’habitatge de lloguer

Durant el 2023, malgrat les mesures específiques sobre habitatge que conté el paquet d’accions contra la inflació aprovat pel Govern espanyol fa pocs dies, és previsible que els pisos de lloguer continuïn sent cada cop més cars i que això hi segueixi dificultant l’accés a àmplies capes de la ciutadania, especialment als més joves. A CRÍTIC hem fet de l’habitatge, i més en concret, de l’opacitat de la informació sobre els grans propietaris de pisos, un aspecte clau de la nostra línia editorial, amb la campanya #DeQuiSónElsPisos, encetada ara fa un any amb el Verkami del mateix nom. Durant el 2022 hem publicat diverses informacions respecte a això i avui en destaquem una, potser la més completa, titulada “El mapa dels pisos buits de Catalunya: on són i quins grans propietaris els controlen“, elaborada amb la col·laboració del col·lectiu StoryData. Així ho explicàvem en aquest tuit:

La crisi energètica anirà a més

Ja sabeu que l’emergència ecològica i climàtica és un dels àmbits de què tractem més insistentment. En concret, aquest 2022 la crisi energètica mundial, provocada per l’encariment del gas i pel trasbals en el comerç mundial provocat per la invasió russa d’Ucraïna, ha ocupat diversos reportatges de CRÍTIC, com aquest sobre l’augment dels preus de la benzina, del gas i de l’electricitat, i articles d’opinió, com aquest de Sergi Picazo, que reflexiona sobre el que els mitjans no explicaven de la crisi energètica. Però ha estat en el camp de les entrevistes on hem pogut incidir més a fons en la qüestió i, de totes les que hem fet, destaquem la de l’investigador Antonio Turiel, un dels científics que més anys han dedicat a estudiar l’evolució dels combustibles fòssils i la crisi del sistema energètic que se’n deriva. El titular és prou aclaridor: “El preu dels aliments es pot triplicar aquest any. Serà terrorífic”. A Twitter, destacàvem aquesta altra frase seva:

L’expresidenta del Parlament Laura Borràs, a judici

Entre el 10 de febrer i l’1 de març de 2023, la líder de Junts per Catalunya i expresidenta del Parlament Laura Borràs serà jutjada per presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes, de la qual va ser presidenta entre el 2013 i el 2018. Tenint en compte la convulsa situació de l’independentisme i la inestabilitat del bloc que s’agrupa sota la sigla de Junts, el resultat d’aquest judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és transcendent per a l’evolució política de Catalunya en els pròxims mesos, al marge de les eleccions municipals, que es faran el 28 de maig. Un reportatge de Roger Palà, publicat el 14 de juliol, donava totes les claus del cas pel qual Laura Borràs compareixerà davant la justícia aquest 2023: “Tot el que vols saber del cas de Laura Borràs“. Poc després era apartada de la presidència del Parlament.

L’extrema dreta continuarà creixent a tot Europa

El 2022 ens va portar, entre altres coses, l’accés de l’extrema dreta al Govern d’Itàlia. Tot indica que, el 2023, la tendència dels últims anys que, amb alts i baixos, els partits feixistes i d’ultradreta van entrant als parlaments dels diferents països europeus i s’acosten a la possibilitat de participar en alguns governs, no es revertirà, ans al contrari. Aquest any que encetem ara hi haurà eleccions legislatives a Estònia, a Finlàndia, a Grècia i a Polònia; i és probable que n’hi hagi també a Eslovàquia i a Bulgària. També hi haurà eleccions presidencials a la República Txeca. La reflexió que l’advocat i periodista Hibai Arbide, resident a Atenes, ens va fer arran de la victòria electoral de la coalició encapçalada per Giorgia Meloni a Itàlia, enllaçant-la amb la humiliació de Grècia el 2015, ens serveix per analitzar cap a on poden anar els trets de la cada cop més dretanitzada Unió Europea.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les dues últimes revistes publicades i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies