26/07/2022 | 18:44
L’exposició “Barcelona 1992: trenta anys després“ planteja, trencant el consens olímpic de la majoria dels recordatoris d’aquests dies, una revisió crítica generacional sobre les conseqüències menys mediàtiques de la gran transformació urbanística, social i cultural de Barcelona: l’encariment del preu dels pisos, la gentrificació dels barris, la turistificació massiva, el silenciament —i la repressió— contra els independentistes i l’expulsió progressiva de milers de veïns. La mostra, que es podrà veure al castell de Montjuïc fins a finals de desembre, està comissariada per Sergi Picazo, un dels directors de CRÍTIC.
Els Jocs Olímpics del 92 van situar Barcelona al mapa mundial i van permetre fer grans inversions per millorar la ciutat i sortir de la crisi econòmica, però van tenir una cara B sovint poc explicada als grans mitjans de comunicació. Per això, la mostra dona veu, en clau generacional, a intel·lectuals i activistes que avui estan entorn dels 40 anys, com ara els filòsofs Marina Garcés i Jordi Graupera, el filòleg Jordi Amat, la directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Judit Carrera o els historiadors Xavier Domènech i Marc Andreu, i que han viscut/patit/pensat molt sobre la ciutat que ens va deixar la ressaca olímpica.
La mostra, comissariada per Sergi Picazo, produïda per Eurecat i amb vídeos de Produccions Mínimes, proposa un recorregut històric des dels inicis de la dècada dels vuitanta, en què es va gestar la candidatura, fins a la celebració dels Jocs Olímpics i Paralímpics, amb fotografies històriques, vídeos sobre la (re)construcció de la ciutat i reflexions d’intel·lectuals que van viure aquell moment en primera fila com el filòsof i primer director del CCCB Josep Ramoneda, l’antropòleg urbà Manuel Delgado, la periodista i membre de la Federació d’Associacions de Veïns Maria Favà o l’expert en comunicació i estètica Miquel de Moragas sobre la gran transformació urbana, sociològica i cultural de la ciutat.
A la segona part de l’exhibició, hi ha un espai de reflexió amb l’objectiu de fer una lectura crítica de l’herència olímpica transcorreguts 30 anys, a partir de la mirada d’una generació d’intel·lectuals i d’activistes que avui tenen entre 35 i 45 anys, i que reflexionen sobre les conseqüències, tant positives com negatives, que van impactar sobre la vida a la Barcelona dels anys 90 i 2000. Entre les persones que hi participen, hi ha Jordi Amat, Marina Garcés, Marc Andreu, Jordi Graupera o Xavier Domènech.
A més, l’objectiu de la mostra és plantejar un debat novament sobre l’abans i el després de la Barcelona olímpica, i, a més, oferir un espai final per a la reflexió sobre el futur de la ciutat: ha de seguir organitzant grans esdeveniments esportius i culturals per transformar-se? Hi ha possibilitats d’imaginar-se un futur diferent? Quin serà el projecte de ciutat per a la Barcelona del segle XXI?
L’exposició, que forma part de les activitats culturals promogudes per l’ICUB, l’Institut de Cultura Urbana de Barcelona, es podrà veure fins a finals d’any a les sales 18 i 19 del castell de Montjuïc.
Inclou les reflexions de:
- Jordi Amat
- Jordi Graupera
- Josep Ramoneda
- Judit Carrera
- Manuel Delgado
- Marc Andreu
- Maria Favà
- Marina Garcés
- Miquel de Moragas
- Xavier Domènech
