Crític Cerca

Anàlisi crítica del 10-N

Tot el que has de saber de les eleccions espanyoles

Segueix aquí tota l’actualitat de les eleccions espanyoles del 10 de novembre a fons i amb #SentitCrític. Anàlisi de l’equip de CRÍTIC, dades i gràfics que no trobareu enlloc més i una selecció dels continguts més interessants publicats per altres mitjans de comunicació.

Elaborat per Laura Aznar, Jordi de Miguel, Roger Palà, Sergi Picazo, Laia Soldevila i Joan Vila.

El percentatge de vot independentista puja del 39 al 42% al global de Catalunya

10/11/2019 | 23:12

Amb el 99% dels vots escrutats, la suma dels tres partits netament independentistes que es presentaven a Catalunya aquest 10-N dóna un percentatge del 42,6%, tres punts i escaig més que en les eleccions del 28-A (39,4%). En aquest cas, ERC hi aporta el 22,5% (ha baixat 2 punts), JxCat el 13,7% (ha pujat 1,5 punts) i la CUP el 6,3%. Enlloc de la CUP, fa set mesos, era el Front Republicà qui hi aportava el 2,7% restant. El gràfic següent ho resumeix molt bé.

On ha tingut Vox més percentatge de vot a Catalunya?

10/11/2019 | 22:48

El líder de Vox, Santiago Abascal, en una fotografia d'arxiu / VOX

Vila-seca, a la comarca del Tarragonès, es podria convertir en la ciutat important que té un major percentatge de vot per a l’extrema dreta de Vox arreu de Catalunya. Han aconseguit ser segona força a la ciutat, amb un 15’6% de vot, quan en tenia un 8’4% fa només set mesos. Vila-seca estarà acompanyada al podi de Vox a Catalunya per ciutats com Salou (tercera força, un 13’9% de vot, quan en tenia un 8’9%) i Pont de Vilomara, prop de Manresa (quarta força, obté el 13,2% quan tenia el 7’5%). La mitjana de Vox arreu de Catalunya ha estat d’un 6,3% de vot (gairebé duplicant el seu anterior 3,59%).

Algunes de les ciutats catalanes amb més vots per a Vox, en percentatge, són Vielha (11,2% de vot, quan havia tingut el 6%), Sant Andreu de la Barca (on són tercera força, amb un 10’6%, duplicant el seu anterior 5’8%) i Tarragona ciutat (10.2% de vot, quan en tenia el 6,3%).

Tot i això el municipi amb més percentatge de vots per a Vox a Catalunya, però, segueix sent Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), on hi ha la base militar de l’exèrcit espanyol, i allà són tercera força, amb un 16’9%, tot i que només pugen dos punts respecte el 28-A. Tot i això, cal matisar que a només hi ha 50 votants de Vox. En canvi, destaca el cas de Talarn, a la comarca del Pallars Jussà, on hi ha una acadèmia de suboficials de l’exèrcit, on han tingut un 8’8% dels vots, i, abans, havia tingut un 12,7%.

La CUP no és la formació més votada a molts dels municipis on governa

10/11/2019 | 22:43

Moltes de les ciutats on la CUP va aconseguir l’alcaldia el passat 26-M no han optat per la formació en primera opció aquest 10-N. ERC i JxCAT l’han sobrepassada en la majoria dels casos.

En un dels seus feus principals, Berga, els cupaires són la tercera força al municipi amb un 15% dels vots. L’han sobrepassat ERC (29%) i JxCAT (28%). A Ripollet, on la CUP també té l’alcadia, el partit ha estat superat per gairebé tots els partits (fins i tot Vox i C’s) i és la 8a força amb el 3,5% dels vots. A Navàs, la formació ha quedat quarta amb un 13% dels vots. Li han passat davant ERC, JxCAT i PSC. A Celrà la CUP obté un 23,5% dels vots, 4 punts per sota d’ERC, el partit més votat. A Sort, la formació anticapitalista és la tercera força (13,5%) després d’Esquerra i Junts per Catalunya. A Viladamat, en canvi, la CUP és la candidatura més votada amb un 35%, deu punts per sobre de la segona candidatura més votada, Esquerra Republicana.

Junts per Catalunya puja tot i la gestió de Miquel Buch al capdavant dels Mossos

10/11/2019 | 22:18

Foto: BERNAT VILARÓ

La sorpresa de la nit pel que fa a l’espai independentista és que Junts per Catalunya surt reforçat de la reedició electoral. ERC es veu debilitada per la irrupció de la CUP, que aconsegueix dos escons per Barcelona que perden directament els republicans. Però l’entrada dels cupaires al Congrés no afecta la llista encapçalada per Laura Borràs, que amb un 78% escrutat incrementa el seu percentatge de vot en més d’un punt i mig. Tot un èxit dels sectors independentistes més abrandats de la neoconvergència.

La llista encapçalada per Laura Borràs guanya un escó per Barcelona i conserva la seva representació a la resta de demarcacions. L’espai neoconvergent no es ressenteix electoralment la polèmica gestió de Miquel Buch com a conseller d’Interior al capdavant dels Mossos d’Esquadra, que han reprimit durament les protestes contra la sentència de l’1-O. El lideratge de Quim Torra, molt qüestionat durant les últimes setmanes, tampoc hauria afectat negativament al resultat de JxCat.

Borràs ha aconseguit fer forat en l’espai independentista més contundent amb un discurs que sovint ha rivalitzat amb la CUP, tot i que al mateix temps el seu partit gestionava la conselleria d’Interior que reprimia durament les protestes als carrers.

Sarrià – Sant Gervasi, el districte que més ha votat Vox

10/11/2019 | 22:14

El districte on més suports ha obtingut Vox ha estat Sarrià – Sant Gervasi: en total, el 8% dels sufragis, pujant dos punts percentuals respecte el 28-A. Just darrere, a Nou barris ha rebut el 7,1% dels suports, i a les Corts, el 6,3%. Gràcia és el districte on Vox ha estat menys votat, obtenint només el 3,2% dels sufragis.

Els Comuns resisteixen a Catalunya gràcies al cinturó roig i… a Girona

10/11/2019 | 22:06

Presentació de la candidatura d'En Comú Podem del 10-N el passat 7 d'octubre / ECP

Catalunya en Comú manté amb més del 80% escutat els seus 7 escons gràcies, bàsicament, a resistir sobretot al cinturó roig de Barcelona i, sorprenentment, al seu èxit a Girona. Malgrat el desgast de Podemos, l’aparició del Más País d’Íñigo Errejón i l’entrada de la CUP al Congrés, els Comuns només perden unes dècimes de vot a la província de Barcelona: del 14’8% al 14’1%. I, en canvi, tot i baixar una mica en percentatge de vot a Girona, el partit ha recuperat el seu escó gironí amb un 9’4% de vot gràcies al desgast d’ERC a mans de la CUP.

La clau, però, de la força dels Comuns ha estat mantenir-se com a segona força en les ciutats més poblades del Baix Llobregat o el Barcelonès, com ara Badalona, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi, Sant Feliu de Llobregat i el Prat de Llobregat -amb uns percentatges d’entre el 17% i el 20%- i serà tercera força a les dues cocapitals del Vallès Occidental: a Terrassa -una de les ciutats on perd més suport, dos punts menys que el 28A- i a Sabadell.

El partit d’Ada Colau és només el tercer a la ciutat de Barcelona: perd mig punt percentual, però es manté per sobre del 15’7%. Segurament, per quantitat de votants a la capital catalana, aquí han perdut l’escó a la província de Barcelona.

Ciutadans s'enfonsa a Catalunya: de primer partit del Parlament (2017) a vuitena força en aquestes eleccions

10/11/2019 | 22:00

El partit més votat a les eleccions catalanes del 21 de desembre de 2017 (25,35%), Ciutadans, ocupa ara mateix la vuitena posició en aquestes eleccions espanyoles a Catalunya, amb només el 5,59%. El partit que encapçala Inés Arrimadas a Barcelona va ara mateix per darrere els altres dos partits estatals de dretes (PP, amb el 7,26%, i Vox, amb el 6,36%), tot i que en nombre d’escons empatarien tots tres a 2 escons. El global de la dreta espanyolista a Catalunya baixa, però, de 7 a 6 escons [Escrutini al 71% a Catalunya].

El PSC, primera força a Terrassa i Sabadell

10/11/2019 | 21:49

Els socialistes guanyen a les dues capitals del Vallès Occidental. A Terrassa, amb el 82% del vot escrutat, el PSC es quedaria amb el 22,8% dels vots, tres punts percentuals per sota dels resultats obtinguts les passades eleccions generals. Amb el 78% del vot escrutat, a Sabadell també el PSC obté la majoria amb el 26% dels sufragis, els mateixos resultats del 28-A.

A les dues capitals ERC se situa com a segona força. Vox obtindria quasi el doble de suports que fa només set mesos tant a Terrassa com a Sabadell: el 7,8% i el 7,3%, respectivament.

Amb el 60% escrutat, a l'Estat les esquerres tenen 15 escons més que les dretes (sense independentistes ni PNB)

10/11/2019 | 21:46

Quan s’ha passat ja l’equador de l’escrutini a escala estatal (63,63%), les forces d’esquerra (PSOE+Podem+MésPaís) sumen 162 escons, mentre que les tres forces estatals de dreta només en sumen 147. Hi ha quinze escons de diferència, però tot i això, el bloc d’esquerra no té majoria absoluta per assegurar-se la investidura, si no compta amb els vots o l’abstenció dels partits catalans o bascos.

La CUP es quedaria només amb els dos diputats de la demarcació de Barcelona

10/11/2019 | 21:42

Mireia Vehí, cap de llista de la CUP al Congrés. Foto: ACN

Els recomptes rebaixen les expectatives que l’enquesta a peu d’urna donava a la CUP, al voltant de 3 o 4. De moment els recomptes asseguren només dos diputats cupaires a la demarcació de Barcelona, que serien Mireia Vehí i Albert Botran (l’exregidora i exdiputada Eulàlia Reguant, que en un primer moment semblava entrar, quedaria finalment fora). A Girona, Podem prendria l’escó a la CUP que havia sortit als primers recomptes. Non Casadevall es quedaria, doncs, fora del Congrés. A les demarcacions de Tarragona i Lleida, els cupaires queden lluny d’aconseguir representació.

Vox duplica el seu percentatge de vot a les principals ciutats de Catalunya

10/11/2019 | 21:15

Ignacio Garriga, en un míting a Badalona el 2018 / ACN

L’extrema dreta de Vox podria duplicar el seu percentatge de vot a les principals ciutats de Catalunya i, fins i tot, en algunes poblacions supera el PP, Ciutadans i Junts per Catalunya. Terrassa, la ciutat gran amb un major percentatge de vot escrutat, ja amb el 52%, Vox obté un 8’3% quan a les eleccions de set mesos va aconseguir només un 4,2%. I a Sabadell, la cocapital vallesana, ja amb el 26% escrutat, Vox té ja el 7’4% i en tenia 3’7%.

Aquesta tònica és manté a la majoria de ciutats més poblades de Catalunya. A Lleida, amb 19%, Vox té 7’8% i en tenia 3’9%. A Tarragona, amb el 13%, Vox té 12’7% i en tenia 6’3%. A Girona, amb el 13%, Vox té el 5’5% i en tenia 2’9%. A Badalona, amb el 18%, Vox té el 9’7% i en tenia 4,1%. A l’Hospitalet de Llobregat, amb el 19% escrutat, té 7’3% i en tenia 3’9%. A Manresa, amb el 38%, Vox té 5’5% i en tenia 3’3%.

Quatre claus sobre el sondeig electoral de TV3

10/11/2019 | 19:58

Per Sergi Picazo

1.- Hi ha dues opcions per governar Espanya: govern PSOE-Podem i independentistes… o gran coalició PSOE-PP. Els socialistes arriben debilitats i, a més, ja no podran pactar només amb Ciutadans, ja que els d’Albert Rivera s’enfonsen. Per tant, Pedro Sánchez ha de pactar amb Podem, PNB, Coalició Canària i els independentistes.

2.- Vox, els grans beneficiats. La repetició d’eleccions provocada per Pedro Sánchez ha convertit l’extrema dreta en tercera força política a Espanya per primer cop des de la fi del franquisme. Un partit obertament neoliberal, xenòfob, racista, homòfob i contra les lleis que defensen les dones de la violència masclista podria aconseguir entre 56 i 59 escons.

3.- Catalunya no és Twitter: els dos partits més votats i que representen més catalans són ERC i PSC, que estarien entre 12 i 14 escons cadascun, disputant-se el primer lloc. Per la franja alta de l’enquesta , socialistes i republicans tindrien 27 escons d’un màxim possible de 51 escons.

4.- La CUP robaria vots a Comuns i ERC. L’entrada de l’esquerra independentista al Congrés, amb 3 o 4 escons, sembla que no afectaria gaire Junts per Catalunya -que mantindria el mateix nombre d’escons- i, en canvi, podria restar escons als de Gabriel Rufián i els de Jaume Asens.

Qui va guanyant les eleccions del 10-N (si féssim un promig d'enquestes)?

07/11/2019 | 12:46

Font: EL ELECTORAL

Totes les enquestes publicades els útims quinze dies pels mitjans de comunicació d’arreu de l’Estat donen la victòria al PSOE a l’Estat espanyol i a ERC a Catalunya. L’únic que balla, tot i que és una dada fonamental per veure qui podrà formar govern, és la diferència de vots i escons entre les esquerres i les dretes ja que si PP, Ciutadans i Vox sumessin majoria absoluta intentarien formar un govern conjunt com l’actual executiu d’Andalusia.

Projecció promig d'escons elaborada per l'especialista en dades Kiko Llaneras, per a El País.

La web El Electoral va publicar fa uns dies una enquesta mitjana de totes les enquestes publicades. El PSOE es mou entre un 26% i un 30% de vot, tot i que ha anat a la baixa des de les primeres enquestes publicades després de la seva victòria electoral el passat 28-A… mentre que Unides Podem ha mantingut una suport similar situant-se entorn del 12% i el Más País d’Íñigo Errejon no aconseguia a cap de les enquestes superar el 5% de vot i uns pocs escons. Gairebé cap de les enquestes publicades dona una majoria absoluta a PSOE-Podemos-MásPaís sinó que sempre necessitarien el suport o abstenció de, com a mínim, el PNB i el grup independentista català majoritari, que probablement serà l’ERC de Gabriel Rufián. Segons les projeccions de l’analista de dades Kiko Llaneras a ‘El País’, les probabilitats que PSOE i Podem arribin a la majoria absoluta sols són només d’un 15%. Un acord de PSOE i Podem amb el PRC, Coalició Canària i PNB augmenta les opcions a un 31%. Si s’hi sumés ERC, les probabilitats serien ja d’un 66%.

En el camp de la dreta, però, tampoc hi haurà, segons els sondejos, majories absolutes. La culpa és la caiguda que pronostiquen totes les enquestes dels Ciutadans d’Albert Rivera i Inés Arrimadas. El seu pèssim resultat impossibilitaria que les dretes puguin tornar a governar a Espanya. Tanmateix, la pujada del PP i, sobretot, el creixement espectacular de l’extrema dreta de Vox poden obligar els independentistes catalans a decidir entre PSOE o l’anomenat trifachito.

Qui és qui als partits catalans d'esquerres que es presenten al 10-N

07/11/2019 | 11:00

Home, d’entre 30 i 45 anys, amb experiència desigual en el món de la política institucional. Aquest és el perfil majoritari dels caps de llista de les esquerres sobiranistes de Catalunya per a les eleccions del 10-N. La CUP és l’única candidatura que, més enllà del PSC, ha optat per presentar una dona com a cap de cartell a Barcelona.

Gabriel Rufián encapçala la llista d’ERC-Sobiranistes pel 10- N a la qual també hi ha independents i d’exmilitants provinents de totes les tendències ideològiques des del PSC fins als Comuns, passant per Unió Democràtica. A Espanya, pocs polítics independentistes aixequen tant rebuig com Rufián: criticat pel PP i per Ciutadans, però també per un PSOE i Podem que històricament havien tingut millors relacions amb altres dirigents d’ERC com Joan Tardà. No és d’estranyar, Rufián no té pèls a la llengua, com demostrava en aquesta entrevista humorística de Natza Farré.

Jaume Asens, el líder d’En Comú Podem, és un home afí a Pablo Iglesias, membre fundador de Podemos… i un independentista de primera hora. En una entrevista les últimes setmanes a Crític, Asens reclamava una “República Catalana dins d’una Espanya plurinacional”. Això és Asens pur. El seu tàndem amb Gerardo Pisarello, també exregidor de Barcelona és un dels reclams mediàtics de la llista. Tanmateix, la llista d’En Comú Podem va més enllà d’aquests dos noms: hi ha independentistes, feministes, sindicalistes, ecologistes, veterans ‘psuqueros’ i veus crítiques d’EUiA.

Una de les novetats a Catalunya el pròxim 10-N serà la candidatura de la CUP. La formació a Madrid la liderarà Mireia Vehí, exdiputada al Parlament i actual membre del Secretariat Nacional, considerada pròxima a l’espai d’Endavant però amb una militància que arrenca en el món del moviment autònom ‘okupa’ i llibertari. “A la CUP, menys de 5 contradiccions és dogmatisme”, deia Vehí a Crític. Exdiputats i també regidors i exregidors formen unes llistes que combinen vells coneguts del Parlament amb referències cupaires del món local.

Barcelona és la segona província que més escons envia al Congrés. Conscient de la seva importància, Más País, el nou partit d’esquerres liderat per Íñigo Errejón, va aconseguir a última hora els avals necessaris per presentar-se però no va poder reunir noms coneguts i mediàtics per encapçalar la llista. El seu cap de llista, Juan Antonio Geraldes, provinent de Comunistes de Catalunya, ha saltat a la llum pública ara. L’única persona que en forma part que tenia fins ara una certa projecció pública és el número 3, Raimundo Viejo Viñas, exregidor de Barcelona en Comú i diputat d’En Comú Podem al Congrés entre el 2015 i el 2019.

Les perles masclistes i homòfobes de PP, Cs i Vox

08/11/2019 | 09:23

Quina és la posició del triumvirat de dretes respecte a qüestions com l’avortament, la violència masclista o la gestació subrogada? Vox proposa suprimir de la sanitat pública “el canvi de gènere” o “l’avortament”, considerades “intervencions quirúrgiques alienes a la salut”, i derogar normatives “sectàries” com “la llei de violència de gènere”. Alguns dirigents del PP, per la seva banda, són responsables de comentaris masclistes del tipus “els neandertals ja practicaven l’avortament tallant el cap dels nadons”, i d’afirmacions homòfobes com el fet que els matrimonis igualitaris no garanteixen “la pervivència de l’espècie”. I Ciutadans, que ha fet bandera del feminisme liberal, va plantejar la implementació d’una “llei de gestació subrogada”, sota la premissa, segons Albert Rivera, que no hi ha res “més feminista que una dona ajudant de manera altruista una altra dona a tenir un fill”.

En aquest reportatge, publicat a CRÍTIC abans de les anteriors eleccions generals, recollim les ‘perles’ masclistes i homòfobes que s’inclouen en els programes electorals dels tres partits de dretes al Congrés, o que han pronunciat alguns dels seus representants.  

Quants catalans (d'origen estranger) no tenen dret a vot?

08/11/2019 | 10:29

Hi ha molts ciutadans catalans que no tenen encara reconeguda la nacionalitat espanyola i per aquest motiu, el diumenge no podran votar. Segons l’Anuari de la Immigració 2018 que ha publicat el CIDOB, es calcula que aquesta situació afecta el 12% de la població major d’edat que viu a l’Estat espanyol. Algunes d’aquestes persones no tenen la nacionalitat espanyola malgrat que fa molts anys que resideixen a l’Estat o que, fins i tot, han nascut aquí.

L’estudi indica que hi ha 520.683 persones que es trobarien en aquest segon supòsit. I és que el Codi Civil determina que per obtenir la nacionalitat des del naixement no és suficient haver nascut en territori espanyol, sinó que hi ha diversos requisits necessaris com, per exemple, el fet que un dels dos progenitors com a mínim també la tinguin.

L’Anuari determina que el volum de població nascuda a l’estranger i que no té la nacionalitat espanyola és de 4.051.372 persones. Segons dades del Ministeri de Defensa i del Defensor del Poble, el 2017 hi havia 400.000 persones pendents d’obtenir-la. 

D'on sortiran els vots de la CUP el 10-N?

07/11/2019 | 23:49

Hi ha indicis raonables que la CUP pot fer un bon resultat en aquestes eleccions i obtenir representació, com a mínim, a la demarcació de Barcelona. Algunes enquestes fins i tot parlaven de la possibilitat de 3-4 diputats, tot i que això implicaria obtenir al voltant del 8% del vot i igualar el millor percentatge obtingut per la CUP en la seva història (8,21% a les eleccions catalanes del 27 de setembre de 2015, amb 10 diputats).

Segons explica Jordi Muñoz a l’article publicat a CRÍTIC fa uns dies, a la circumscripció de Barcelona, que és la més poblada de Catalunya i on es dirimeixen més escons (32), amb una participació del 50%, només caldrien uns 60.000 vots per obtenir-hi representació. Si la participació fos del 75%, el llindar pujaria fins a gairebé els 90.000 vots. I, si arribés al 80%, el llindar superaria els 95.000. El Front Republicà va obtenir el 28 d’abril d’aquest any 84.402 vots a la província de Barcelona (uns 110.000 a tot Catalunya).

D’on poden venir els votants de la CUP? Segons les dades del CEO, l’electorat cupaire del 2017 en les eleccions espanyoles del 28-A es va repartir entre el Front Republicà (un terç, aproximadament) i ERC (un altre terç), mentre que la resta va anar en percentatges menors a d’altres formacions polítiques. El gràfic superior ho explica millor.

Així són els votants de dretes catalans

08/11/2019 | 00:08

Gràfic: HELENA OLCINA

El votant de dretes a Catalunya, té un comportament similar al de la resta de l’Estat? En aquest reportatge de Marc Guinjoan i Toni Rodon (El Pati Descobert) publicat recentment, s’analitzen les dades de l’últim baròmetre del CEO (juny-juliol 2019) i es conclou que l’elector de dretes català es caracteritza per dos patrons: es mobilitza més i vota en major proporció formacions partidàries de la unitat d’Espanya. Aquest segon patró s’ha aguditzat en els darrers anys, tot i que no es tracta d’un fenomen nou.

I què defensa el votant de dretes en el conflicte polític que ha afectat Catalunya en els darrers anys? A partir de l’enquesta Òmnibus de la Generalitat de Catalunya (juny 2019), sabem que la preferència territorial majoritària (49 %) entre els individus de dretes és l’statu quo (seguir com a comunitat autònoma), mentre que els favorables a l’Estat propi només arriben al 21%. Finalment, el 53% dels electors de dretes està a favor de l’empresonament dels polítics ‘indepes’ i per tant, considera que les accions judicials dutes a terme fins ara són justes. El 47% restant les considera injustes, segons es pot veure en el gràfic que acompanya aquest text.

Volem dependre només de la gent. Suma't a CRÍTIC!

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació