Opinions, dades i gràfics per entendre els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig de 2024
La redacció de CRÍTIC és formada per Vero García, Helena Martín, Roger Palà, Sergi Picazo, Manel Riu, Laia Soldevila i Joan Vila i Triadú. Comptem amb la col·laboració de Storydata i de Roger Sanjaume en l’elaboració dels gràfics i dels mapes. Aquesta pàgina s’actualitzarà a partir de les 19 hores de diumenge, 12 de maig. Seguiu-nos en directe durant tota la nit!
Què han votat els municipis més rics i més pobres de Catalunya
11/05/2024 | 22:57
Junts ha guanyat als cinc municipis amb més renda per capita del país: Sant Cugat del Vallès, Matadepera, Sant Just Desvern, Sant Quirze del Vallès i Alella. En tots cinc s’ha imposat com a primera força, amb percentatges més o menys alts (des del 49% de Matadepera fins al 26% de Sant Just Desvern). El PP obté bons resultats també en tots aquests municipis, però només és la segona força a Matadepera. El PSC aconsegueix un bon grapat de vots en aquests territoris: és la segona força a Sant Cugat del Vallès, a Sant Just Desvern, a Sant Quirze del Vallès i a Alella, i la tercera a Matedepera. En aquest darrer municipi, Aliança Catalana obté un 6,29% dels vots i passa a ser el cinquè partit amb més suport.
En l’altre extrem de la distribució de la riquesa, els socialistes guanyen en tres dels quatre municipis més pobres de Catalunya. Són el primer partit a Salt (26,71%), a Lloret de Mar (31,55%) i a Santa Coloma de Gramenet (46,80%). Només a Amposta cedeixen el primer lloc als republicans (24,80%). Junts és la segona força en tres d’aquests municipis (Salt, Lloret de Mar i Amposta), mentre que a Santa Coloma de Gramenet el partit de Puigdemont queda per sota del PP i de Vox. L’extrema dreta espanyola supera ERC en dos d’aquests municipis: Lloret de Mar i Santa Coloma, mentre que els republicans els superen a Salt i a Amposta.
ERC no serà central per decantar majories: baixa de 33 a 20 diputats
11/05/2024 | 18:25
Els mals resultats de la candidatura encapçalada per Pere Aragonès (ha passat de 33 a 20 diputats, amb el 95% del vot escrutat) suposen que ERC no serà central per definir majories. Moltes enquestes pronosticaven que ERC tindria la clau per decantar un tripartit o un govern independentista. Ara mateix, però, només podria decantar la presidència de la Generalitat cap a Salvador Illa, perquè la possibilitat d’una majoria independentista s’ha esfumat, en gran part pel mal resultat republicà. El tripartit d’esquerres amb el PSC, ERC i els Comuns a hores d’ara depèn d’un sol diputat.
L'extrema dreta catalana i l'espanyola entren en escena a Lleida
12/05/2024 | 19:12
Tot i que la capital lleidatana continua sent socialista (el 25% dels vots ha anat per a ells, davant del 21% que ha anat a Junts+), tota la circumscripció de Lleida torna a donar la majoria al partit de Carles Puigdemont. Ponent dona 6 diputats als neoconvergents (un més que en les darreres eleccions), deixa el PSC en la segona posició (repeteix els 3 diputats que ja tenia) i castiga Esquerra amb dos diputats menys dels que tenia (de 5 passa a 3).
L’extrema dreta catalana i l’espanyolista entren a l’escena lleidatana. El Partit Popular, Aliança Catalana i Vox envien un diputat cadascun al Parlament des d’aquesta circumscripció, mentre que la CUP i els Comuns en queden fora.
Segones eleccions? Ni tripartit clàssic, ni bloc independentista
12/05/2024 | 18:07
El tripartit clàssic, liderat pel PSC i amb ERC i els Comuns de subalterns, anirà d'un pèl. Amb el 87% escrutat, els socialistes no podrien fer govern amb els republicans i els Comuns, ja que acaben de perdre els 68 escons de la majoria. Tot dependrà de la foto finish dels resultats del 12-M. Per tant, ni el tripartit clàssic suma, ni el bloc independentista suma. No hi ha majories de govern clares.
L'única alternativa ara mateix: la sociovergència, un pacte inèdit a Catalunya, entre el PSC de Salvador Illa i el Junts de Carles Puigdemont, però és un pacte molt i molt complicat.
O, en un escenari encara més complex, els socialistes es podrien abstenir per afavorir un govern de Junts i d'ERC, a canvi de l'estabilitat a Madrid.
Davallada moderada dels Comuns
12/05/2024 | 21:01
Tot i que han perdut suports, la davallada dels Comuns, amb més del 80% escrutat, s'estanca i només perden 2 diputats. El partit de Jéssica Albiach es quedarà amb 6 diputats dels 8 que havia consolidat en les dues darreres conteses de les eleccions catalanes. Tots els diputats que aconsegueixen els Comuns són per la circumscripció de Barcelona, on històricament sempre han tingut més força. Aquest cop, han perdut el diputat que tenien per Tarragona, mentre que a Lleida i a Girona s'han quedat lluny de poder entrar.
Vox millora lleugerament els resultats del 2021 i manté els 11 diputats
12/05/2024 | 21:58
Amb el 99% dels vots escrutats, el percentatge obtingut pel partit d'extrema dreta espanyolista puja lleugerament respecte a les eleccions anteriors (tan sols unes dècimes de punt: 7,96%, ara; 7,67%, el 2021), però això no li permet augmentar la seva representació: es queda amb els 11 diputats que tenia.
El PSC passa a ser la primera força a Tarragona; la CUP i els Comuns perden els seus diputats
12/05/2024 | 17:54
Els socialistes han guanyat clarament les eleccions a la demarcació de Tarragona, quan els vots escrutats ja superen el 80% del total i prenen a ERC el paper de primera força que va tenir el 2021. El PSC guanya 2 escons i passa de 4 a 6, mentre que ERC en perd també 2 i passa de 5 a 3. Junts ha millorat els resultats de fa 3 anys i puja 1 escó (de 4 a 5). La CUP i els Comuns han perdut tots els seus representants, ja que en tenien un cadascun. En sentit contrari, el PP passa de 0 a 2 diputats. La demarcació tarragonina ha girat clarament a la dreta.
La CUP torna als resultats del 2017
12/05/2024 | 21:50
Les enquestes ja ho pronosticaven, i els resultats, amb el 70% de vots escrutats, ho confirmen: la CUP perd més de la meitat dels seus diputats i es quedaria amb 4 representants al Parlament, una xifra que la retorna a la representació que tenia el 2017.
Les circumscripcions de Barcelona i de Girona li han donat 3 dels 4 diputats, mentre que a Tarragona (on havien entrat en els darrers comicis) i a Lleida no han aconseguit els vots suficients per sumar diputats.
Seran diputats per Barcelona Laia Estrada, Laure Vega i Pilar Castillejos, i Dani Cornellà ho serà per Girona. Aquí tens tota la informació sobre qui són els nous diputats de la CUP:
Naufragi de les esquerres: el pitjor resultat d'ERC, dels Comuns i de la CUP des dels anys noranta
12/05/2024 | 17:45
Daltabaix de les esquerres a l'esquerra del PSC a Catalunya. El seu pitjor resultat des dels anys noranta (amb només una excepció, el desastrós any 2010). Un autèntic naufragi.
ERC s'ha quedat amb 20 diputats, unes dades similars a la desfeta que va patir després dels dos tripartits de la primera dècada del segle XXI... però el pitjor ha estat el resultat dels Comuns i de la CUP. Els de Jéssica Albiach s'han quedat amb 6 diputats, unes dades que Iniciativa havia arribat a duplicar, i els cupaires es quedarien amb només 4 escons, una xifra similar a la que tenien l'any que van irrompre al Parlament per primer cop, el 2012.
La sociovergència torna a sumar la majoria absoluta per primer cop des del 2012
12/05/2024 | 19:40
El PSC i Junts tornen a ser els dos partits principals de la política catalana. Els socialistes s'enfilen fins als 42 diputats, i Junts en guanya 3 i assoleix els 35 diputats. Els dos partits superen amb escreix la majoria absoluta (68) i s'enfilen fins als 77 diputats.
CiU i el PSC van ser els dos grans partits de la política catalana des dels anys vuitanta. La suma dels resultats de les dues formacions (la denominada sociovergència) mai no s’ha plasmat de manera pràctica en forma de govern, tot i que van sumar majoria absoluta durant gairebé 30 anys. Tot això, però, va canviar amb l’arribada del Procés. Des del 2012, la suma de Junts i del PSC no havia superat la barrera dels 68 escons. El 2017, la suma dels dos partits va quedar-se en 51 escons (34 de Junts i 17 del PSC), i el 2021, tot i la victòria socialista, la sociovergència va quedar-se en 65 escons, a 3 escons de la majoria absoluta.
Junts revalida el seu lideratge a Girona i Sílvia Orriols hi obté dos diputats
12/05/2024 | 21:34
Amb més del 50% dels vots escrutats, el partit de Carles Puigdemont manté el seu feu principal, la circumscripció de Girona, on obté 7 diputats, els mateixos que el 2021 i el 2017. Però la sorpresa principal a les comarques gironines és l'entrada d'Aliança Catalana (AC), el partit d'extrema dreta que lidera l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, i que obté 1 acta de diputat, la de Sílvia Orriols. De fet, Orriols, a la seva vila, hi ha guanyat folgadament, com ja va fer en les municipals de l'any passat. AC es converteix en la quarta força política de la demarcació. El PSC hi manté els 3 escons que ja va tenir el 2021; ERC en perd 2, i la CUP en perd 1 dels 2 de la legislatura anterior. El PP torna a tenir 1 representant a la demarcació de Girona, després de perdre'l en les dues últimes convocatòries.
El PSC, el PP i Vox sumen la majoria absoluta al Parlament amb el 40% escrutat
12/05/2024 | 19:38
Un titular fins fa poc inimaginable: el PSC, el PP i Vox sumen la majoria absoluta de diputats al Parlament de Catalunya. L’extrema dreta espanyolista es queda amb 11 diputats, i el PP es recupera i en guanya 11, fins a 15 diputats. Sumats als 42 diputats del PSC, la suma s’eleva fins a 68 escons. És la primera vegada en la història de la democràcia restaurada a Catalunya que aquests tres partits assoleixen aquest resultat.
Aliança Catalana: un 31% a Ripoll, però només un trist 2% a Barcelona ciutat
12/05/2024 | 19:26
El vot contestatari-enfadat i de l'independentista hiperventilat i contra la immigració ha arribat al Parlament a través de l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols. Però, de moment, només amb 2 escons.
Una cosa és la victòria de Sílvia Orriols a Ripoll, que hi obté un 31%, i supera el Junts de Puigdemont, amb el 81% de l'escrutat.
I una altra cosa ben diferent és el resultat d'Aliança Catalana a Barcelona: un trist 2% de vot, amb el 33% de vot escrutat.
La suma del PP + Vox gairebé dobla el nombre d'escons al Parlament
12/05/2024 | 19:18
Amb el 29% escrutat, els representants al Parlament de Catalunya dels dos principals partits espanyolistes de dreta i d'extrema dreta (el PP i Vox) gairebé doblen els que tenien en la legislatura anterior. En sumarien 26 (el PP, 14; Vox, 12), 12 més dels 14 que hi van obtenir el 2021 (Vox, 11; el PP, 3). Això suposa gairebé doblar el nombre d'escons de l'espanyolisme de dretes a la cambra catalana. Cal tenir en compte, però, que Ciutadans perd els 6 escons que hi tenia fins ara.
L’independentisme perd la majoria absoluta: el pitjor resultat del món convergent, d'ERC i de la CUP des del 1980
12/05/2024 | 19:12
Amb el 25% escrutat, els primers resultats dibuixen una forta davallada de l’independentisme. Junts es quedaria amb 32, mentre que ERC, que va ser la segona força el 2021, pateix un fort revés i es queda amb 21 diputats; finalment, la CUP perd cinc diputats i es queda amb quatre escons. La suma dels tres partits que han format la majoria absoluta independentista durant els últims anys queda amb 55 diputats, lluny dels 68 de la majoria absoluta. I no s’apropa a la majoria absoluta ni amb els 3 escons de la ultradreta d’Aliança Catalana.
És el primer cop des del 1982 que els partits d'obediència estrictament catalana no sumen la majoria absoluta. Des del 1982, el món convergent, sumats els resultats d’ERC i després els de la CUP, sempre han superat el llindar dels 68 escons. El resultat de l'independentisme en conjunt és inferior als 57 diputats que CiU i ERC van assolir el 1980.
El tripartit clàssic, amb el PSC, ERC i els Comuns, l'única alternativa de govern
12/05/2024 | 17:09
Amb un 21% escrutat, el tripartit clàssic, liderat pel PSC i amb ERC i els Comuns de subalterns, obtindria la majoria absoluta, amb 69 escons, 2 per sobre de la majoria absoluta. Per tant, els socialistes podrien fer valer la seva victòria electoral, ja que el bloc independentista no suma. Els de Salvador Illa tindrien 43 escons, 10 més que fa 3 anys; els d'ERC, 20 escons, 13 menys, i els Comuns, els últims, amb només 6 escons.
Tot i això, hi podria haver una alternativa: la sociovergència, un pacte inèdit a Catalunya, entre el PSC de Salvador Illa i el Junts de Carles Puigdemont; per tant, un pacte molt i molt complicat.
L’enquesta de TV3 del 2021 va sobrerepresentar ERC i el PSC i va rebaixar la CUP i els Comuns
12/05/2024 | 18:04
L’enquesta de TV3 preveu que el guanyador de les eleccions sigui Salvador Illa. El PSC tindria entre 37 i 40 escons. El segon partit seria Junts, que milloraria el seu resultat i en tindria entre 33 i 36, i la tercera seria ERC, que retrocediria fins als 24-27 escons. Però… què va dir l’enquesta electoral de TV3 del 2021?
En aquella ocasió, l’enquesta va atorgar entre 36 i 38 escons a ERC (finalment en va tenir 33), entre 34 i 36 al PSC (que també en va tenir 33) i entre 30 i 33 a Junts (que en va tenir 32). L’enquesta va infrarepresentar la CUP, a la qual va donar 7 escons (finalment en van ser 9), els Comuns (6-7, que finalment van ser 8), Vox (6-7; al final en van ser 11) i va sobrerepresentar Ciutadans (6-7; finalment en van ser 6) i el PP (4; finalment en van ser 3). També pronosticava l’entrada del PDeCAT (0-2), que no hi va entrar.
Què passarà la nit del 12-M
09/05/2024 | 08:35
Per Sergi Picazo
Les eleccions catalanes del 12-M les guanyarà realment qui sàpiga i pugui pactar un govern, i no té per què ser qui tingui més vots a la nit. És altament probable, segons totes les enquestes, que el PSC de Salvador Illa guanyi les eleccions catalanes per segons cop —una fita que no havia aconseguit ni Pasqual Maragall en els seus millors temps!— i, alhora, és altament probable que no pugui governar. I és altament probable que ni Junts ni ERC no guanyin les eleccions, i alhora, per poc que sumin amb el suport de la CUP, hi tornarà a haver un govern independentista.
Què carai passarà, doncs?
· L'escenari més probable, ara mateix, és la repetició de les eleccions. És a dir, anar a una mena de segona volta.
És una opció prou realista. L'aritmètica impossible dels resultats electorals del 12-M podria abocar a un Parlament trencat en 8 o 9 partits, i que cap d'aquests partits no aconsegueixi reunir el suport dels 68 diputats de la majoria absoluta per poder fer govern. Si no es posessin d'acord, després d'un període llarguíssim de negociacions, reunions fins a altes hores de la matinada i pressions mediàtiques i econòmiques de tota mena, s'acabarien convocant automàticament i al mes d'agost unes noves eleccions, que s'haurien de fer pels volts del mes d'octubre de 2024. Això faria que ERC seguís governant en funcions fins, pràcticament, Nadal.
· Governs de coalició complicadíssims. Les coalicions governamentals són cada cop més habituals en la política catalana i espanyola arran de la crisi política que van suposar el 15-M i el Procés, trencant l'històric bipartidisme PSOE-PP a Espanya, i CiU-PSC a Catalunya. A Catalunya portem ja 20 anys de governs de coalició —amb alguna excepció durant els governs d'Artur Mas— i, per tant, hi estem prou entrenats. Tot i això, aquest cop hi ha mecanismes que encara grinyolen, a conseqüència de les ferides del post-Procés.
Junts i ERC necessitarien el suport, avui més difícil que mai, de la CUP, que, si té un mal resultat, tindrà pocs incentius per donar suport a un govern de neoconvergents favorables al Hard Rock, rebaixar impostos als rics i ampliar aeroports, i, potser, encara molt més complicat de gestionar, necessitaria, a més a més, els vots o l'abstenció de l'extrema dreta d'Aliança Catalana (AC), si finalment entra a l'hemicicle. Si Puigdemont acceptés els vots de Sílvia Orriols, encara que fos a canvi de res, és possible que els republicans i els cupaires es despengessin en l'últim moment i no votessin a favor d'una investidura que tingués el suport extern de l'extrema dreta indepe.
D'altra banda, el PSC podria optar per buscar el vot d'ERC i dels Comuns repetint el tripartit clàssic dels anys 2000, però ho tindria fotut en el cas dels republicans, que es dessagnarien internament si votessin a favor d'Illa. A males, els socialistes podrien optar per una jugada a la barcelonina: demanar el suport o l'abstenció del PP, cosa que no és gens senzilla i necessitaria l'aval d'un Feijóo i d'una Ayuso immersos en la batalla contra Pedro Sánchez, tot i que és cert que això mateix es va produir després de les últimes eleccions a l'Ajuntament de Barcelona fa menys d'un any.
En tots dos casos... ERC, tot i que potser perdrà escons, tindria la clau del futur govern català. El futur govern, per tant, es decidirà a Sant Vicenç dels Horts.
I no hi ha gaire més...
L'esquerra a l'esquerra del PSC, si es confirmen els resultats de les enquestes, tindrà novament un resultat decebedor. Cal assumir i afrontar que l'esquerra pateix un cicle electoral a la baixa i que el cicle, si no hi ha sorpreses, va per a llarg després de l'entusiasme dels primers Podem, Comuns i CUP i de les històriques victòries electorals de l'ERC d'Oriol Junqueras.
I l'extrema dreta, sigui Vox o sigui també Aliança Catalana, serà present al Parlament, tot i que probablement en una posició subalterna i molt minoritària. No cal donar-hi més importància de la que probablement tindrà. El Partit Popular hauria de recuperar votant perdut cap a Vox... i el Junts més puigdemontista-no surrender hauria de tapar la via d'aigua que té cap als de Sílvia Orriols.
Què diuen les enquestes
09/05/2024 | 09:24
Per Joan Vila i Triadú
La publicació d'enquestes preelectorals és prohibida a l'Estat espanyol des del dilluns anterior a la data de la votació; per tant, no tenim la informació actualitzada a partir del 6 de maig. Segons els principals sondejos publicats (les dels organismes oficials CIS i CEO i les pròpies de diversos mitjans de comunicació), el PSC de Salvador Illa seria la força més votada i tindria una forquilla de 38 a 47 escons (ara en té 33), Junts i ERC es disputarien la segona posició, tot i que la majoria d'enquestes donen avantatge a la llista encapçalada per Carles Puigdemont (entre 28 i 37 escons; ara en té 32), al davant de la de Pere Aragonès (entre 21 i 35 escons; ara en té 33).
Tothom coincideix en la pujada espectacular del PP, que podria obtenir entre 8 i 12 escons (ara en té només 3) i podria passar de ser la vuitena a ser la quarta força del Parlament. Pel que fa a la resta dels partits, les enquestes diuen que Vox podria aconseguir entre 5 i 12 escons (ara en té 11); la CUP, entre 2 i 8 (ara en té 9); Comuns-Sumar, entre 3 i 6 (ara en tenen 8); Ciutadans perdria els 6 escons que va obtenir el 2021 (és l'única dada en què hi ha unanimitat total entre les diferents enquestes), i, finalment, pel que fa a AC, té una forquilla de 0 a 4 escons (ara no en té cap). En resum, segons els sondejos, el nou Parlament tindrà entre 7 i 8 formacions polítiques (depenent de si acaba entrant-hi AC o no) i una fragmentació que farà difícil els pactes postelectorals. En aquest article de Kiko Llaneras a El País, hi trobareu més informació sobre les enquestes preelectorals.
L'abstenció és una de les claus dels resultats
09/05/2024 | 13:22
Si passa el mateix que en les últimes eleccions al Parlament del 14 de febrer de 2021, és a dir, que l'abstenció s'enfila més enllà del 25-30% habitual (recordem que era poc després de la pandèmia de la Covid-19 i que l'abstenció va ser del 49% del cens), és molt probable que això afecti el resultat electoral, perquè als barris i a les poblacions més empobrides es vota menys que la mitjana catalana —en general, es confia poc en la política—, i, en canvi, a les àrees més benestants es vota força per sobre de la mitjana del país.
Si voleu repassar què va passar ara fa tres anys i escaig, CRÍTIC i Storydata han elaborat, per primer cop, un mapa de l’abstenció electoral, per seccions censals, i no per municipis, a Catalunya. De les dades se’n desprèn una enorme desigualtat en la participació política en les eleccions que va en paral·lel a les desigualtats socioeconòmiques de Catalunya.
Els moviments socials, força crítics amb el Govern d'Aragonès
09/05/2024 | 11:40
La legislatura presidida per Pere Aragonès, primer amb un govern de coalició ERC-Junts i després dels republicans en solitari, no ha estat exempta d'entrebancs i de polèmiques socials: educació, habitatge, energies renovables, feminismes...; molts han estat els àmbits on el Govern català i els moviments socials han tingut algunes desavinences. Si voleu saber què opinen els portaveus d'algunes de les entitats més representatives de la societat civil, llegiu aquest reportatge d'Anna Enrech, que agrupa 20 veus autoritzades d'àmbits tan diferents com el sindicalisme, la sanitat, la llengua o els drets socials.
Qui són i com pensen Ignacio Garriga (Vox) i Sílvia Orriols (AC), els líders de l'extrema dreta a Catalunya
09/05/2024 | 14:02
Un és espanyolista recalcitrant i lidera un partit que, en la legislatura anterior, va esdevenir la quarta força política al Parlament, amb 11 diputats. L'altra és independentista i, des de fa menys d'un any, alcaldessa de Ripoll, i podria irrompre com a partit parlamentari pocs anys després de la seva fundació. Però tots dos tenen en comú ser líders catalans de formacions d'extrema dreta, amb la xenofòbia i el racisme com a elements vertebradors del seu discurs. En aquest reportatge, de Joan Cantarero, podeu conèixer millor qui és i d'on ve Ignacio Garriga. En aquest altre, elaborat per Roger Palà, coneixereu què pensa, com s'ha catapultat Sílvia Orriols en els últims anys i què vol dir la "Catalunya catalana" que ella defensa.
