Esquerres

Cara a cara entre Pau Llonch i Manolo Monereo sobre el referèndum de l’1-O i el paper de les esquerres

  • S. Picazo (transcripció: J. Vila) / Fotos: I. Giménez
  • dimecres, 6 setembre 2017

Al programa 'La Klau Crítica' del setembre vam conversar sobre la independència i el referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya amb dues persones referents de l'esquerra espanyola i catalana: Manolo Monereo, diputat d'Units podem per Còrdova al Congrés, i Pau Llonch, militant activista de la PAH, de la Crida per Sabadell i de la CUP, a més de ser membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa.

Més informació

Míriam Hatibi: “Pels mitjans, seré la dona del vel que parla de terrorisme. Res més”

  • Text: Laura Aznar | Fotos: Anna Achon
  • dimarts, 22 agost 2017

Fins fa pocs dies, per a molts, Míriam Hatibi (Barcelona, 1993) era una cara desconeguda. Catalana, nascuda a Barcelona i criada a Lleida. Analista de dades en una agència de comunicació, membre activa de la comunitat musulmana i portaveu de la Fundació Ibn Battuta. Després de l'atemptat a la Rambla de Barcelona, la Míriam va posar-se sota els focus per condemnar amb vehemència el terrorisme. Sabia que s'exposava a judicis mediàtics i al flagell de la islamofòbia, però va ser valenta. "Ho fan en nom de la meva religió i això m'obliga a distanciar-me'n", comenta. Amb ella, intentem anar més enllà de l'atemptat i parlem de l'islam, de la convivència, dels mitjans i del feminisme.

Més informació

Jordi Serrano: “Cal una aliança entre l’independentisme i els comuns”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Ivan Giménez
  • dimarts, 27 juny 2017

Havia sentit a parlar de Jordi Serrano (Sabadell, 1958) fa anys, quan vaig arribar a Barcelona i compartia pis amb dos militants dels Col·lectius de Joves Comunistes (CJC). Per casa corria la revista 'Espai de Llibertat', que editava el Moviment Laic i Progressista i que ell dirigia. Serrano, historiador i rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC), ha estat una de les peces clau de la Fundació Ferrer i Guàrdia, de la Lliga per la Laïcitat o de l'Escola Lliure El Sol. Militant de la idea laica i d'una certa esquerra catalana i catalanista, és hipercrític amb la seva generació, cosa poc comuna. Es defineix independentista accidental i amic de Xavi Domènech.

Més informació

Montserrat Roig: el fil rebel d’Ariadna

  • Text: Jordi de Miguel / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimecres, 2 novembre 2016

“Un home que mor als 35 anys és, en cada punt de la seva vida, un home que mor als 35 anys”, deia Walter Benjamin. Es pot pensar la vida de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) sense l’ombra de la seva prematura partida? El pròxim 10 de novembre farà 25 anys que en té 45. A aquella edat, Virginia Woolf no havia escrit ‘Una cambra pròpia’, ni Mercè Rodoreda ‘La plaça del Diamant’. A aquella edat, Roig ja era una autora imprescindible per entendre les vicissituds d’un temps i d’una cultura silenciada. Feminista, antifeixista, catalanista i d’esquerres. Valenta, divertida i rebel. La seva obra periodística i literària segueix sent, 25 anys després de la seva mort, referència viva del compromís amb la memòria.

Més informació

Oriol Junqueras: “Un dels riscos del procés és que hi hagi qui prefereixi estar en el processisme”

  • Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dijous, 13 octubre 2016

Al juny de 2009 vaig cobrir per al diari 'El Punt' la campanya d'ERC per a les eleccions europees. El candidat era Oriol Junqueras, aleshores un regidor independent dels republicans al municipi de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregrat). Aquell professor d'història de la Universitat Autònoma de Barcelona era més o menys conegut per haver protagonitzat un programa de televisió sobre història de Catalunya amb Toni Soler. Avui Junqueras és el vicepresident de la Generalitat, líder indiscutible d'ERC i un dels polítics amb més poder en un moment crucial de la història de Catalunya. He entrevistat Junqueras un munt de vegades els últims set anys: li proposo, doncs, una entrevista diferent. Un historiador, fent història?

Més informació

Vicenç Villatoro: “Per a mi, la nació és més important que l’Estat”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 24 agost 2016

Vaig entrevistar fa 10 anys Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) i, quan em rep al seu despatx del CCCB —on fa de director—, el noto relativament poc canviat. Parla amb cautela i amb bones formes. És un dels caps més ben moblats de la intel·lectualitat propera al sobiranisme de centredreta. Ha escrit de tot. Els dietaris, per a mi, són brillants. També algunes novel·les —'La claror del juliol' hauria de ser lectura estiuenca obligada un cop en la vida. Periodista i exdiputat de CiU. Va dirigir l''Avui' i la Corporació Catalana de Mitjans. Fa la pinta d'estar escindit entre el gestor i el creador. Té un volum del filòleg i historiador Jordi Amat sobre la taula: 'La Primavera de Munic' (2016). No parlem de Palestina i el món jueu —quasi millor— ni de llibres —això em fastigueja.

Més informació