La memòria de la sostenibilitat, a debat

La memòria és com el cursor d’un vídeo: pots decidir tirar enrere i endavant per veure què passa en un moment concret de la història. Pots pausar-lo i pots analitzar el passat i el present per pensar en el futur. Així funcionarà també el cicle Memòries de la Terra, que organitza El Born Centre de Cultura i Memòria durant el mes de novembre i que abordarà les diferents emergències ambientals i socials que viu el territori des del prisma de la memòria i la sostenibilitat a Catalunya. Les activitats, taules rodones i espectacles artístics que s’hi faran han estat comissariats per Rosa Cerarols i Roser Vernet i acolliran les reflexions de persones vinculades a la terra i a l’activisme com Vanesa Freixa, Sergi Saladié, Gerard Batalla o Andreu Escrivà, entre molts altres.

Si situem el cursor en el present, Vernet afirma que “vivim amb una sensació d’emergència i de final de moltes coses, però que no deixa de ser una etapa més”. Tot i això, el present ens ofereix “una possibilitat per deixar de blanquejar i de fer greenwashing davant del que es considera desenvolupament sostenible”, hi afegeix Cerarols. El cicle que comissarien conjuntament, diuen, obliga a obrir els ulls i a fer “un bany de realitat” al voltant de diferents realitats que de vegades no volem creure, però que la memòria ens ajuda a refrescar. 

El model agroalimentari, l’explotació dels recursos hídrics, la sequera i la transició energètica són alguns dels temes que travessaran les sessions, que, segons afirmen les comissàries, tenen la intenció de “destriar el gra de la palla i desemmascarar les visions bucòliques de segons quines alternatives”. Els participants són especialistes en els diferents àmbits de debat, però no necessàriament coincideixen en les seves perspectives perquè la intenció de les comissàries és “establir un diàleg i buscar la complexitat”. 

Gerard Batalla: “El colonialisme energètic no qüestiona el model de poblar el territori”

La terra i el model agrari són terrenys en disputa dins dels conflictes i debats al voltant de la sostenibilitat a Catalunya i on la memòria té també un rol important de cara a repensar el futur. Segons un informe del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, cada vegada s’observa una desaparició progressiva de les petites explotacions agràries i un augment de les de grans dimensions. De fet, entre el 1993 i el 2016, Catalunya va perdre més de dues explotacions agràries cada dia, i actualment només un 1,2% de la població activa catalana es dedica a l’agricultura. En el model agroindustrial, la pastora Vanesa Freixa afirmava que el 40% de l’alimentació que es fa al camp es malbarata, és a dir, que els animals moren pel camí o es destrueixen produccions agràries.

Gerard Batalla, pagès i un dels participants del cicle a El Born CCM, apunta que hi ha problemàtiques del present que responen a una mirada colonitzadora del territori que fa temps que s’està estenent a Catalunya. Un dels conflictes que viu la pagesia actualment, per exemple, és la implantació de les “energies dites renovables”. Segons explica, s’està fent “de manera molt ràpida i mitjançant instruments que ratllen l’autoritarisme en el món rural perquè provoquen una situació d’assetjament cap a la gent que estem al territori intentant viure de produir aliments de proximitat”. Amb referència als macroprojectes d’energia solar, eòlica i biogàs que estan apareixent, Batalla considera que són exemples d’un “colonialisme energètic que no qüestiona la qüestió de fons sobre quin model de consum i de poblar el territori tenim” i diu que això s’afegeix a la resta de problemàtiques de la pagesia, derivades d’un mercat alimentari global on predominen les grans empreses. A l’Estat espanyol, per exemple, prop del 60% del consum es fa en supermercats o autoserveis i el petit comerç es mou al voltant del 15% i del 20%. La cadena de distribució d’aliments està liderada per sis grans grups empresarials, capitanejats per Mercadona.

Vernet està d’acord en l’impacte que tenen les apostes polítiques sobre la població: “Si parlem dels incendis, parlem d’un model territorial que implica unes apostes i prioritzacions a l’hora de fer polítiques, amb temes com el despoblament i el model agrari. Si parlem d’energies dites renovables, no deixa de ser un model de desenvolupament energètic que respon als cànons més bèsties i més depredadors, i que tenen efecte damunt la població”. Sergi Saladié, que també participarà en el cicle, explicava en una entrevista a CRÍTIC que, segons un estudi que va fer, només el 3,4% de la facturació d’aquests grans projectes de renovables es quedava al territori.

Precisament al voltant dels models agraris i el vincle amb la gestió de l’aigua continental, el 21 de novembre es farà en el marc del cicle Memòries de la Terra una taula rodona que comptarà amb Gerard Batalla, el biòleg i professor Narcís Prat i la permacultora de Mas Les Vinyes Ariadna Tremoleda. Sobre temàtiques relacionades amb la terra, el 4 de novembre l’acte inaugural comptarà amb un espectacle artístic a l’aire lliure que convidarà el públic a pasturar, amb una taula rodona posterior amb la divulgadora i activista rural Vanesa Freixa, el pastor Marc August Muntanya i la directora artística de la Fira de Tàrrega Anna Giribet. Cerarols explica que aquesta proposta “ens ajuda a posar en un altre lloc el tema del pastoralisme i ho fa des de la pràctica artística contemporània i deslocalitzant”. 

D’altra banda, des del cicle s’ha organitzat una sortida a les comarques del sud de Catalunya per visitar els espais que han esdevingut “escenari de sobreexplotació de recursos, abandonament del mosaic agroforestal i destrucció d’un model territorial possible”, descriuen les comissàries. Segons una investigació de CRÍTIC que va analitzar 101 conflictes ambientals a Catalunya, el sud reuneix diverses problemàtiques d’aquest tipus en matèria de construcció, com el complex Barcelona World o l’Autòdrom de Terramar, i en matèria de massificació eòlica al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, així com antigues demandes, com l’espoli de l’aigua del Siurana o el tancament de les centrals nuclears d’Ascó i de Vandellòs, entre d’altres. 

La visita comentada al sud de Catalunya tindrà lloc l’11 de novembre amb Júlia Urgell, Sergi Saladié, Santi Fuster, Oriol Ponti, Rafa Marrasé i Toni Orensanz. Per a la comissària Cerarols, poder desenvolupar una sortida in situ permet abordar temes i problemàtiques locals per parlar d’emergències que són globals i també de manera descentralitzada. “Hem anat a buscar gent que conegués allò que volem explicar de primeríssima mà. No ens ho vindran a explicar, sinó que anirem a veure com ho fan”, hi afegeix Vernet.

Rosa Cerarols: “L’aigua modela la ciutat”

Pel que fa a la sostenibilitat, un àmbit imprescindible de debat és el que fa referència a l’aigua, que té moltes implicacions des de la vessant ambiental i social. Cerarols destaca dues activitats que les abordaran durant el cicle d’El Born CCM. Una d’aquestes és la presentació del nou projecte del programa Solidaris, de Catalunya Ràdio, que consisteix en un projecte audiovisual, i el pòdcast El mar. El mur. És el resultat d’un treball d’investigació que reconstrueix la història de tres embarcacions que van sortir del Marroc fins a les costes espanyoles i que reflexiona sobre els morts i els desapareguts en la ruta migratòria. El 14 de novembre, a més de donar a conèixer aquesta proposta, tindrà lloc un debat amb la directora del projecte, Mercè Folch, la fotoperiodista Anna Surinyach, la investigadora en migracions Blanca Garcés, l’antropòleg José Pablo Baraybar i el fundador d’Open Arms, Òscar Camps. Una altra activitat al voltant de l’aigua és la visita al conjunt arqueològic del Born i itinerari pel barri de la Ribera per abordar la gestió dels recursos hídrics en la trama urbana que es farà el 25 de novembre i que exposarà sobre el terreny com “l’aigua modela la ciutat”, diu Cerarols.

Batalla considera que amb l’aigua passa una cosa semblant que amb l’explotació de la terra i que la qüestió de fons rau en el model que s’està potenciant. “Som un país mediterrani, que té sequeres periòdiques que realment qüestionen algunes formes que tenim de consum i de producció”, afirma el pagès. “Falta una reflexió de país per ajustar l’aigua i l’ús que en fem. Hem de revisar el model agrícola i alimentari i no atansar l’aigua a creixements urbanístics”, hi afegeix Batalla. Del mar com a recurs explotat i com a generador de recursos i dipòsit de residus se’n parlarà a la sessió del dia 7 de novembre, que comptarà amb la participació de la divulgadora en cultura de la pesca Cristina Caparrós, la pescadora Àgueda Vitòria i l’oceanògrafa Balma Albalat.

Roser Vernet: “L’experiència és la memòria”

Tant en qüestions de terra com d’aigua, la memòria té un paper fonamental per repensar el futur. Ho desenvolupa Vernet: “Per una banda, som fruit de la memòria que arrosseguem, la que ens ve donada pel que hem viscut, i, per l’altra, estem construint el que serà la memòria del futur. L’experiència és la memòria”. En aquest joc de temps entre el passat, el present i el futur, Cerarols apunta que ara tenim l’oportunitat de posar el punt de reflexió en l’endavant, en “si sabrem ser bons ancestres o, al contrari, som un residu”, diu. D’aquesta manera, el títol Memòries de la Terra estableix una relació entre el que rebem i el que deixarem. 

Batalla aterra aquest vincle entre memòria i territori a partir de la seva experiència com a pagès: “Des del punt de vista pagès, és imprescindible la memòria i la transmissió oral del coneixement, perquè, si no, estem anant cap a un món on es crea una dependència total de la tecnologia i de les grans organitzacions empresarials, i això ens du a la desaparició de l’ofici”. Un pagès, a través de la transmissió del coneixement, s’adapta al terreny de cada localitat, de cada comarca i de cada municipi per continuar la seva feina.

Una conclusió a la qual han arribat participants com Batalla i les comissàries és la necessitat de debatre el model de pas i les alternatives que existeixen. Aquesta conversa es farà el 28 de novembre, amb la participació de la professora i investigadora Marta Rivera, l’ambientòleg Andreu Escrivà i la codirectora de l’UPF-Centre for Animal Ethics Núria Almiron. Totes les sessions s’enregistraran i es podran consultar posteriorment amb la voluntat que també es guardi memòria de totes les aportacions del cicle.