08/09/2023 | 06:00
A l’abril del 2022, el Departament d’Empresa de Roger Torrent atorgava 75.000 € a la start-up Real Milk pel seu projecte de llet de laboratori feta per llevats modificats amb gens de vaca. Llet sense vaques ni vaquers.
Uns anys abans, el gegant carni Vall Companys creava Zyrcular Foods amb l’objectiu de fer productes vegans per a tot el sud d’Europa. Fa poc, s’ha presentat Nactiva, un grup de propòsit idèntic format per Flax & Kale (de Teresa Carles), Gas Natural, Agbar o Ciments Molins. En diuen proteïna vegetal, però són ultraprocessats de llegums. Parlen de sostenibilitat, però neixen per exportar.
L’avantsala del futur classisme alimentari: ‘fast food’ de laboratori per a pobres i menjar de veritat per a qui s’ho pugui pagar
Heura Foods és la que millor ens avança la distopia alimentària que es va teixint. Aprofitant la tirada del nou veganisme apolític, ofereixen productes comestibles que no només contenen llegums importats i aliens a la nostra cultura alimentària com la soja, sinó que imiten sabors que sí que en formen part. Es tracta d’apropiar-se dels gustos, de ressignificar-los, de trencar vincles amb la pagesia, d’ocultar el producte base i d’avançar cap a un futur en què els sabors siguin un codi numèric per a impressores 3D. L’heura mata els arbres, ja se sap, i això que ara publiciten la Juliana Canet o el Barça és l’avantsala del futur classisme alimentari: fast food de laboratori per a pobres i menjar de veritat per a qui s’ho pugui pagar, apreciar o suar.
L’escletxa del menjar ecològic i de veritat, oberta amb moltes dificultats, es va restringint a les poques empreses
En aquest punt, la pagesia com a forma de vida, com a forma de coneixement, com a forma d’alimentació local, no es pot salvar només a base de fotos a Instagram, consells de coaching empresarial o apel·lacions al consumidor.
Ni tan sols aquelles explotacions que han resistit a força de créixer podran resistir allò que ens preparen els amos del món i de la tecnologia. D’una banda, robots autònoms guiats a distància que jubilaran els tractoristes després d’haver-los xuclat les dades durant uns anys. De l’altra, granges de cucs i factories de carn sintètica en polígons industrials. La terra, com tota la resta, volen que vagi sent absorbida per fons d’inversió per a usos diversos. Quan toqui, l’empresariat agrari que ara fa la feina bruta de preconcentrar-la serà convenientment arruïnat i l’haurà de vendre als voltors.
Fins i tot l’escletxa del menjar ecològic i de veritat, oberta amb moltes dificultats, es va restringint a les poques empreses que poden fer front al mercat, a la paperassa i al bullying de l’Administració contra tota forma petita, humil i desdomesticada de cultivar.
Calen polítiques de veritat: terra, casa, desurbanització i distribució del menjar de veritat com a dret i compromís ciutadà
El monstre és gros, i el mantra que la pagesia és imprescindible s’acaba (l’acaben) a mesura que el capitalisme tecnològic desplega el seu projecte. No hi caben pagesos dins la seua visió tecnocràtica del món. Ni tampoc ciutadans lliures amb cuina pròpia.
En aquest context, calen polítiques de veritat: terra, casa, desurbanització i distribució del menjar de veritat com a dret i compromís ciutadà. Cal posar límits al mercat global i als seus operadors. Però sobretot cal reconstruir el sistema alimentari des de baix, com a bé comú, fora del capitalisme global i contra la psicopatia de l’Administració.
Això només s’aconsegueix amb una aliança difícil però imprescindible. El pagès que confiava en el model exportador i dependent ha de veure l’abisme per a la pròxima generació. La ciutadania que no vol alimentar-se de pinso disfressat de màrqueting sostenible també ha de reaccionar. Entre tots, cal trencar l’esquema productor-consumidor, subvertir aquest desordre alimentari. Si no, el pagès desapareix i el consumidor esdevé bestiar inculte. Tornem a dir les coses pel seu nom i posem tota l’artilleria sobre la taula: cigrons, llenties i olles de pressió.
* Una versió resumida d’aquest article d’opinió apareix publicada a la revista ‘Aliment’, editada per CRÍTIC i Pol·len Edicions i disponible a la nostra Botiga. Si sou subscriptors/ores de CRÍTIC, us l’enviem gratuïtament a casa.
