14/10/2021 | 06:00
Aquest 14 d’octubre es compleixen dos anys de la publicació de la sentència contra l’1-O, que condemnava nou polítics i activistes independentistes a un total de 100 anys de presó pels delictes de sedició i de malversació. La resolució del Tribunal Suprem va motivar un seguit de protestes que es van estendre arreu de Catalunya i que van ser molt intenses durant tota una setmana. La reacció policial davant l’onada d’indignació que va esclatar als carrers es va saldar amb més de 600 ferits, 213 detinguts, 28 persones en presó preventiva i 3 més que van ser deportades. Quatre manifestants van perdre la visió d’un ull a causa de l’impacte dels projectils disparats per la Policia Nacional i pels Mossos d’Esquadra.
A quasi tots els detinguts se’ls acusa dels delictes de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i/o lesions. Molts ja han rebut la petició de penes que ha formulat la Fiscalia i, en diversos casos, també la Generalitat, que s’ha personat com a acusació particular en 26 d’aquests procediments com a mínim. La majoria dels encausats, però, encara estan pendents de judici.
El Govern de Pedro Sánchez va defensar que els indults als presos polítics del procés eren un primer pas cap a la desjudicialització del conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol. Tanmateix, les sentències que es puguin derivar de les causes per les protestes de l’octubre de 2019 portarien a un escenari en el qual algunes de les persones que es van manifestar podrien ingressar a la presó.
Quins són els casos que cuegen de les mobilitzacions postsentència? En recollim uns quants amb l’ajuda dels advocats del col·lectiu antirepressiu Alerta Solidària, que pilota molts dels procediments que segueixen oberts.
Les tres joves de Wad-Ras
La Xènia, l’Andrea i la Paula tenien 22 i 23 anys quan van ser detingudes. El jutge en va decretar la presó provisional i van ingressar al centre penitenciari de Wad-Ras, però setmanes després –en el cas de l’Andrea, un mes més tard– van ser posades en llibertat en l’espera de judici.
Al mes de juliol, la Fiscalia va emetre el seu escrit d’acusació respecte al cas de la Xènia, i sol·licitava per a la jove una pena de dos anys de presó. En aquest document, al qual ha tingut accés CRÍTIC, el ministeri fiscal reprodueix la versió policial i considera que els fets pels quals se l’acusa són constitutius d’un delicte de desordres públics.
La Policia Nacional va detenir la Xènia el 18 d’octubre de 2019, el dia de la vaga general i de l’anomenada batalla d’Urquinaona. Les imatges de la violència emprada pels agents quan la van interceptar es van fer virals. L’acusaven d’haver llançat objectes contundents contra la línia policial i d’haver-li intervingut dues boles de billar, trossos de cadena, peces de cargolam i ulleres de protecció, entre d’altres. Tanmateix, tal com s’aprecia en el vídeo, en aquell moment la jove només duia una petita bossa de mà on difícilment podria cabre tot aquest material.
Un veí del carrer Jonqueres va enregistrar les imatges que mostraven com diversos efectius introduïen la Xènia dins d’una furgoneta policial mentre la colpejaven amb les defenses. La jove explica que, dins del vehicle, un dels policies cridava “Mátala, mátala” mentre li donaven “puntades de peu” i “cops de porra” –un punt, el dels cops, que quedaria acreditat amb un informe de lesions del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
“Si hay un muerto, no va a ser de nuestro bando”: el cas de la Paula
Quan va ser a la prefectura de la Via Laietana, la Xènia va coincidir amb la Paula, que havia estat detinguda enmig dels carrusels i de les corredisses dels manifestants. Totes dues relaten haver presenciat “pallisses i mals tractes” per part dels agents contra els manifestants detinguts. A l’atestat policial s’acusa la Paula de desordres públics, d’atemptat contra l’autoritat i de lesions.
La defensa, per la seva banda, va presentar una denúncia per delicte contra la integritat moral i per amenaces contra dos efectius de la Policia Nacional, però a la seva advocada no li consta que hagi estat acceptada. I és que, segons el relat de la Paula, quan es trobava en dependències policials, un dels agents li va apropar un cúter al coll i li va dir: “Si hay un muerto, no va a ser de nuestro bando”.
A dia d’avui, la via judicial està estancada. A finals del 2020, el jutge va requerir al Cos Nacional de Policia (CNP) que aportés més imatges del moment en què es va produir l’arrest de la jove, però la policia va informar que no s’havien localitzat noves captures on aparegués l’encausada. Posteriorment, segons explica la seva advocada, el magistrat va sol·licitar conèixer la destinació actual dels dos agents relacionats amb la causa i va acordar una nova pròrroga de la instrucció. La defensa va recórrer contra la decisió del jutge perquè va considerar que aquesta circumstància no justifica que el cas quedi paralitzat, “amb els greus efectes socials” que això està comportant per a la Paula.
Quasi cinc anys de presó i una indemnització a un mosso: la petició de la Fiscalia per a l’Andrea
La Xènia i la Paula van ingressar en presó provisional al centre penitenciari de Wad-Ras el 18 d’octubre. Allà també hi era l’Andrea, arrestada el dimarts anterior, durant la tercera jornada de protestes. Aquell dia havia decidit assistir a la concentració davant la Delegació del Govern espanyol a Barcelona, que estava blindada pels Mossos d’Esquadra. En una de les càrregues, dos agents van arrossegar-la per terra i van causar-li un trau a l’esquena que va requerir set punts de sutura. El jutge va acordar la presó provisional per a la detinguda, que s’hi va estar un mes sencer. Ara està pendent del judici.
La Fiscalia considera que l’Andrea és autora dels delictes de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i d’un delicte lleu de lesions. Així consta en l’escrit d’acusació al qual ha tingut accés CRÍTIC. El ministeri fiscal avala la versió policial i relata que l’Andrea “va llançar diverses pedres” contra els Mossos, una de les quals hauria impactat contra el casc d’un agent. I hi afegeix que l’encausada “va oposar-se violentament” a la seva detenció “sense importar-li menyscabar la integritat física dels policies, ocasionant que un d’ells es colpegés al genoll esquerre”. L’escrit, però, no recull que l’Andrea va haver de rebre assistència mèdica per la cicatriu a l’esquena que van causar-li els dos efectius quan van detenir-la.
Pels fets descrits, la Fiscalia sol·licita una pena total de 4 anys i 9 mesos de presó: 18 mesos, d’una banda, i 3 anys i 3 mesos, de l’altra, pels dos primers delictes. Per les lesions també li reclama una multa de 2 mesos amb 12 euros de quota diària, a més de 750 euros addicionals per l’agent que hauria resultat ferit al genoll. La Generalitat, que també forma part de la causa, fa la mateixa qualificació dels fets i demana un any de presó per a l’Andrea, a més de 60 dies de multa.
La Generalitat, personada en una trentena de causes
El cas de l’Andrea no és l’únic en què la Generalitat exerceix l’acusació particular. De fet, l’Administració s’ha personat en un mínim de 26 causes que afecten manifestants que van protestar durant aquella setmana de mobilitzacions. Dos dels afectats per aquesta circumstància són el David i l’Álvaro, de Parets del Vallès. Els joves van ser detinguts el 18 d’octubre de 2019 i van ingressar a la presó de Quatre Camins durant 17 dies. Malgrat que, segons indica la defensa, cap agent dels Mossos d’Esquadra no va resultar lesionat, la Generalitat ha presentat càrrecs contra els joves per delictes lleus de maltractament, resistència i atemptat contra l’autoritat. Així, els demana penes de 3 i 6 mesos de presó i una sanció de 1.500 euros.
La petició de la Fiscalia, tanmateix, és molt més severa. CRÍTIC ha tingut accés a l’escrit d’acusació en què el ministeri fiscal dona validesa a la versió policial, segons la qual els joves haurien llançat “pedres, ampolles i globus de pintura”, entre altres objectes, contra un vehicle policial. La documentació també exposa que, quan els agents van voler identificar-los, el David i l’Álvaro van tirar-los dues ampolles de vidre que van impactar contra el pit d’un policia “i que no li van provocar cap lesió”. Per aquests fets, la Fiscalia acusa els joves de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat, agreujats per l’ús d’instrument perillós, i d’un delicte de danys. Sol·licita un total de nou anys i mig de presó per a cada un.
9 anys i mig de presó: les peticions de la Fiscalia per als dos joves de Parets del Vallès
En paral·lel, la defensa dels dos veïns de Parets ha presentat una denúncia per lesions contra quatre agents dels Mossos d’Esquadra, basant-se en els informes mèdics que les acreditaven. L’Audiència de Barcelona ha resolt que cal prosseguir les investigacions, atès que aquests informes “objectiven una llista gens menyspreable de lesions múltiples” que fins i tot van requerir punts de sutura.
A banda dels casos relacionats amb aquella setmana de mobilitzacions, la Generalitat també s’ha personat en causes contra manifestants que tenien continuïtat amb les protestes postsentència. Així, l’Administració catalana demana un any i mig de presó per al Víctor i dos anys més per al Brian, tots dos detinguts durant l’acció convocada pel Tsunami Democràtic al Camp Nou la nit del 18 de desembre de 2019.
Del Charaf i de l’Ibrahim al Guillem: les absolucions
La Generalitat també va exercir l’acusació particular en el cas del Charaf i de l’Ibrahim, detinguts el 17 d’octubre de 2019 a Girona. En l’atestat policial, els Mossos d’Esquadra els acusaven dels delictes de desordres públics, d’atemptat contra l’autoritat, de lesions i de danys. La causa era plena de contradiccions, tal com va assenyalar la defensa dels joves: des de la trajectòria “impossible” de les pedres que, suposadament, haurien llançat, passant per les diferents versions policials sobre la roba que duien els encausats, i acabant per les consideracions “racistes” dels agents respecte als motius pels quals el Charaf i l’Ibrahim eren al lloc dels fets.
El jutge va decretar presó provisional per als detinguts, argumentant “risc de fuga”. Malgrat totes les irregularitats, l’Administració catalana va demanar tres anys de presó per als dos joves, i la Fiscalia va elevar la petició a nou anys. El Charaf i l’Ibrahim van estar vuit mesos a Puig de les Basses, però després del judici, celebrat al juny de l’any passat, van ser absolts.
En paral·lel, el Jutjat de Menors núm. 5 de Barcelona també ha absolt el Guillem, el noi de la dessuadora taronja de la Via Laietana. Les imatges de la contundència amb què la Policia Nacional va realitzar la seva detenció, quan va quedar aïllat d’un grup que estava assegut pacíficament al carrer, van córrer per les xarxes.
El jove estava acusat de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat per haver “arrencat llambordes” i haver-les llançat “contra les línies policials”, juntament amb altres objectes “com ampolles de vidre”. Així constava en l’atestat sobre la detenció del Guillem. Tanmateix, ara el magistrat considera que aquesta acusació no queda provada.
El Constitucional creu que s’han d’investigar els fets de la querella per tortures que va presentar el Guillem
Tal com va publicar CRÍTIC, el jove relata que, quan era a la prefectura de la Via Laietana, els agents van colpejar-lo al cap i a la cara, el van fer seure de genolls mirant la paret i el van amenaçar amb frases del tipus “Como vuelvas a mirar hacia los lados, te arranco la cabeza”. Així consta en una querella que la seva defensa va presentar contra els vuit agents que van detenir el Guillem pels delictes de tortures, de lesions, contra la integritat moral i un delicte contra les garanties constitucionals.
El Jutjat d’Instrucció núm. 11 de Barcelona no va admetre-la a tràmit; però, per contra, aquesta setmana el Tribunal Constitucional ha resolt que es van vulnerar els drets del Guillem quan es va impedir una investigació sobre els delictes que apunta la querella i que, per tant, és pertinent reobrir la investigació.
Centenars d’encausats per talls de carreteres
A banda d’aquests casos, Alerta Solidària, juntament amb altres col·lectius antirepressius arreu del territori, porta la defensa de més de 300 persones que van participar en talls de carreteres aquella setmana de protestes i els dies posteriors. Enguany, s’han arxivat tres procediments pel tall a l’N-340 a les Terres de l’Ebre, on hi havia un total de 67 encausats.
Tanmateix, encara hi ha unes 200 persones que estan sent investigades pel tall de la Jonquera dels dies 11 i 12 de novembre, en què hi va haver una vintena de detinguts per la Gendarmeria. Així mateix, segueix obert, pendent d’un arxivament parcial contra el qual la Fiscalia ha recorregut, un cas que afecta 52 manifestants més pel tall a Salt del 13 de novembre.
