01/03/2022 | 19:00
Per a un projecte jove i humil com el nostre, el Premi Solidaritat 2021, que atorga l’Institut de Drets Humans de Catalunya, és, sens dubte, un dels més importants que ens han donat fins ara: bàsicament, perquè, segons diu el jurat del guardó, el motiu de la menció especial que hem rebut és la nostra defensa dels drets humans.
Nosaltres sempre hem volgut fer periodisme per defensar els drets humans, els drets socials, dels de baix, dels que no són ningú, dels que pateixen les injustícies en carn pròpia, i no tenen, normalment, altaveus entre els grans mitjans de comunicació. Nosaltres creiem que el periodisme ha d’oferir a la ciutadania informació per poder ser crítics, i ser-ho sobretot amb els poderosos: amb el poder econòmic, amb el poder polític o amb el poder judicial. No crítics amb els febles: això és massa fàcil.
Fem periodisme crític i ho fem a Catalunya, i des de Catalunya. Per això, malgrat que a alguns senyors i senyores diputats del Parlament no els agradi gens, a CRÍTIC ens interessa fiscalitzar el poder polític i econòmic català, i denunciar els seus abusos, contra els drets humans, contra els drets socials i contra els drets culturals… Per això, els últims anys, hem publicat informacions que tenen intenció: no ser equidistants en la defensa dels drets humans, sinó denunciar a qui els pretén conculcar.
Aquests són alguns dels titulars de CRÍTIC només l’últim any:
- Nou empreses denunciades per vulnerar drets humans acumulen el 20% dels contractes públics de la Generalitat, de les diputacions i de l’Ajuntament de Barcelona. Per exemple, les dues amb contractes més grans, FCC i ACS, han estat denunciades recentment per violacions de drets a l’Amèrica Llatina.
- La Generalitat de Catalunya va augmentar les ajudes a les 14 escoles de l’Opus Dei i que aposten per “l’educació diferenciada”, és a dir, que segreguen l’alumnat per sexe. En tres anys, des que es va dir que s’eliminarien aquestes ajudes, van cobrar 100 milions d’euros.
- El 42% dels ginecòlegs del sistema públic de Salut es nega a practicar avortaments. I, en concret, a la demarcació de Lleida era, fins fa poc, l’únic lloc on pràcticament era impossible avortar en un hospital públic.
- Els Mossos d’Esquadra van efectuar 1.077 trets de bales de foam contra els manifestants durant les protestes contra la sentència de l’1-O i per la llibertat del raper Pablo Hasél.
- Deu grans empreses privades acumulen 25.000 pisos de lloguer a Catalunya. L’Incasòl es nega a revelar a CRÍTIC el nom d’aquests grans propietaris, que sumen ells sols més habitatges que tot el parc de lloguer públic de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona.
A CRÍTIC continuarem fiscalitzant els poderosos, posant llums i taquígrafs al poder i fent més i millor periodisme. És la nostra aportació humil per tenir una ciutadania més informada i, per tant, una democràcia més sòlida. Aquest premi ens encoratja a seguir endavant amb el periodisme crític i incòmode. Per això, precisament avui, no podem sinó afegir una postdata pacifista a aquest discurs:
En temps de guerra, de bombes, de violència… creiem que toca fer periodisme de pau. En lloc de corresponsals de guerra… necessitem corresponsals de pau.
Com deia en un article a CRÍTIC el professor i mestre de periodistes Xavier Giró, a qui justament voldríem dedicar el premi: “És tard per evitar la guerra a Ucraïna, però no per fer un periodisme que intenti reduir-ne la intensitat i l’extensió. “I tampoc no és tard per intentar que s’acabi, per molt modest que sigui el que fem. Hi ha una cosa que, d’entrada, el periodisme pot fer: contribuir a la mobilització ciutadana contra la guerra”.
En definitiva, alguns encara es pregunten per què fem periodisme nosaltres a CRÍTIC. Doncs, parafrasejant una frase que deia el cantautor i amic Feliu Ventura, alguns diran que fem periodisme denúncia. Serà perquè ells fan periodisme renúncia.
