Qui són els amos del turisme a Catalunya?

Catalunya té més d’1,2 milions de places d’allotjament turístic, segons les dades del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat. Aquesta xifra representa aproximadament el 15% de la població catalana –al voltant dels 8 milions de persones– i la formen els hotels, els càmpings, els establiments de turisme rural, els apartaments turístics i els habitatges d’ús turístic. De fet, aquests darrers representen gairebé la meitat de les places disponibles (el 48%) de l’any 2024. Cal tenir en compte, a més, que als registres de l’Administració només hi consten aquells que operen amb llicències legals actives. 

Barcelona és la destinació que encapçala la demanda turística i el nombre de places. L’any passat, van visitar la ciutat i el conjunt de la regió més de 26 milions de persones, segons les dades de l’Observatori del Turisme a Barcelona. Per darrere de la capital se situen Salou, Lloret de Mar, Torroella de Montgrí i Cambrils. Hi ha 90 municipis en els quals el nombre de llits turístics supera el de residents; de fet, en alguns casos, l’oferta d’allotjament arriba a multiplicar per sis el cens de població. 

Hi ha 90 municipis en els quals el nombre de llits turístics supera el de residents

Algunes d’aquestes localitats són també les que registren les rendes per habitant més baixes del país. Lloret de Mar, per exemple, tot i formar part del rànquing de municipis amb més places turístiques disponibles, és el segon per la cua en termes de renda: 14.009 euros anuals de mitjana. 

El Govern català insisteix en el fet que el turisme té un pes molt important en l’economia i que representa, amb dades del 2019, més del 14% del PIB. Tot i així, qui hi guanya realment amb aquesta activitat? Qui controla el sector? Qui són els amos de la indústria turística a Catalunya?

Qui és qui al Consorci Turisme BCN?

L’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i la Fundació Barcelona Promoció van crear el Consorci de Turisme de Barcelona l’any 1993 per tal d’orientar les polítiques en l’àmbit de la promoció turística de la ciutat. Segons el web corporatiu de l’entitat, l’objectiu és “projectar, dinamitzar i posicionar” la capital catalana “com a destinació turística internacional”; una activitat que fan, en part, per mitjà dels ingressos de la taxa turística. 

Des del 2023, el director general de Turisme de Barcelona és Mateu Hernández Maluquer, que fins llavors havia estat director general de Barcelona Global –el lobby d’empresaris privats que va impulsar la celebració de la Copa Amèrica a la ciutat– i gerent de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. El sou que percep per aquest càrrec és de 130.000 euros anuals.

Els òrgans de govern del Consorci són el Consell General i el Comitè Executiu. El Consell és presidit per l’alcalde de Barcelona (actualment, Jaume Collboni) i el Comitè, pel president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Tanmateix, aquest càrrec té la potestat de delegar les seves funcions en un membre del Consell General. És així com, avui, el president del Comitè Executiu és Jordi Clos. L’empresari hoteler és també el president del Gremi d’Hotels de Barcelona i el fundador de la cadena Derby Hotels Collection.

A banda, el Comitè Executiu està integrat pel regidor del PSC Jordi Valls, exdirector general de Mercabarna i expresident del Port de Barcelona, i per Manel Casals, vocal del patronat de la Fundació Barcelona Promoció, com a vicepresidents primer i segon, respectivament. També hi ha tres vocals en representació de l’Ajuntament de Barcelona, tres més que hi són representant la Cambra de Comerç i un darrer, en representació de la Fundació Barcelona Promoció. Aquest últim és l’hoteler Joan Gaspart, vicepresident de Foment del Treball, expresident del Consorci i cònsol general honorari de les illes Seychelles, entre molts altres càrrecs.

Turisme de Barcelona gestiona un pressupost de 47,8 milions d’euros i l’aportació dels ens públics supera els 11 milions

Enguany, Turisme de Barcelona gestiona un pressupost que ascendeix fins als 47,8 milions d’euros provinents dels recursos que genera l’activitat de l’organisme –a través de la venda de productes i serveis o de la publicitat i les accions promocionals–, i de les transferències del consistori, la Diputació de Barcelona i l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Es calcula que aportació dels ens públics aquest 2026 superarà els 11 milions d’euros.   

De qui són els pisos turístics?

El novembre de 2028 s’extingiran gairebé 10.000 llicències d’habitatge d’ús turístic (HUT) actives a Barcelona; una xifra que representa aproximadament l’1,4% del parc d’habitatge de la ciutat. Així ho va anunciar l’alcalde Jaume Collboni el 2024. A Catalunya, l’any passat, hi havia un total de 105.399 pisos turístics que operen amb llicència, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). 

A Catalunya, l’any passat, hi havia un total de 105.399 pisos turístics que operen amb llicència

Apartur, l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona, ha estat l’entitat més bel·ligerant contra la no renovació de les llicències. Fa pocs dies, va presentar un escrit a l’Ajuntament de Barcelona per exigir “la retirada immediata” d’una campanya institucional en què el consistori explica la voluntat d’eliminar les llicències dels HUT. Segons Apartur, el govern municipal està fent un “ús partidista de la publicitat institucional”, i puntualitza que l’Ajuntament “no ha adoptat vàlidament cap decisió de la qual es derivi l’eliminació dels pisos turístics el 2028”.  

Però, més enllà de la reacció del lobby dels pisos turístics, de qui són els immobles? Tal com va publicar CRÍTIC, l’any 2024, hi havia 7.306 empreses que gestionaven 24.867 HUT, entre les quals en destacaven 50 que acumulaven gairebé 4.000 pisos i apartaments arreu del país.

L’empresa propietària de més habitatges d’ús turístic a Catalunya és Alcorax SL, que n’acumula 387 a Salou i un a Mont-roig del Camp. Alcorax forma part del grup Brisasol, fundat per Gil Cristià i Llevat. Aquest empresari turístic ha estat també vicepresident del consell català d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) i té presència en els consells d’administració de 10 societats que tenen en propietat habitatges amb llicència turística, com Iberbrisa Internacional, Pins Marina Apartments o Solmiplaya. Entre totes, sumen 615 apartaments turístics.

L’empresa propietària de més habitatges d’ús turístic a Catalunya és Alcorax SL, que n’acumula 387

Per ordre, la segona empresa amb més HUT en el global de Catalunya és la Inmobiliaria Gallardo, que n’acumula 245, tots a la ciutat de Barcelona. Per darrere se situa l’Agrupació de Serveis Sanitaris i Assistencials, vinculada al Grup Pere Mata, que gestiona recursos en l’àmbit de la salut mental i de les residències geriàtriques. Aquesta societat té en propietat 112 pisos a Salou i a Torroella de Montgrí.

La tercera empresa amb més pisos en el rànquing català és propietària d’un fons d’inversió amb seu a Luxemburg: es tracta de Eurosic Investment Spain, una socimi del grup Batipart i que ha estat rebatejada amb el nom d’Elaia. Aquesta companyia controla 185 apartaments turístics a Torroella de Montgrí.

Tanquen el top 5 Àrea de Barà SL –que forma part del grup Hortal Turismo–, que gestiona 139 apartaments a Creixell, i el Grupo Corinpa SL, que té a nom seu 118 pisos entre Barcelona i el Vendrell. Corinpa és una societat administrada per la família Pich-Aguilera Roca, una nissaga històrica de la burgesia catalana vinculada estretament amb l’Opus Dei.

El negoci hoteler

Juntament amb Londres, Barcelona s’ha convertit en la ciutat europea més atractiva per a la inversió immobiliària hotelera. Així ho confirma una enquesta de la consultoria CBRE, que recull les opinions d’inversors de tot Europa. A Catalunya, el sector hoteler va concentrar el 27% del conjunt de la inversió immobiliària de l’any 2025, amb un total de 934 milions d’euros.

Segons les dades de l’Idescat, a Catalunya hi ha 2.136 hotels i 1.046 hostals i pensions. Això representa un total de 3.182 establiments (i de 331.850 places), però aquesta xifra ha anat creixent progressivament: el 2005 se’n comptabilitzaven 2.591, de manera que el nombre d’allotjaments ha augmentat gairebé un 23% en 20 anys.

A Catalunya hi ha 2.136 hotels i 1.046 hostals i pensions: un total de 3.182 establiments i de 331.850 places

Per “marques turístiques” –és a dir, per zones–, la majoria dels hotels, dels hostals i de les pensions es concentren a Barcelona ciutat i a la costa barcelonina (en sumen 1.281 en total). Per darrere se situen la Costa Brava (783), els Pirineus (420), la Costa Daurada (296), Paisatges Barcelona –que inclou les comarques d’Osona, del Moianès, del Bages i de l’Anoia– i les Terres de l’Ebre (106, respectivament), la Vall d’Aran (101) i les Terres de Lleida (89).  

Però quines són les cadenes principals que lideren el negoci hoteler? Segons el mitjà especialitzat en el sector turístic Hosteltur, l’any 2024 hi va haver sis cadenes hoteleres espanyoles que van registrar una facturació superior als 1.000 milions d’euros. Totes tenen implantació als Països Catalans. Es tracta, per ordre, de Riu Hotels & Resorts, que va facturar 4.082 milions; Meliá Hotels Internacional (3.332 milions); Barceló Hotel Group (2.935); Iberostar Hotels & Resorts (2.180 milions); Eurostars Hotel Company (1.560 milions) i Palladium Hotel Group (1.202 milions).

A Catalunya, el rànquing d’empreses hoteleres amb major volum de negoci està liderat per quatre grans cadenes locals: H10, Catalonia Hotels & Resort, Best Hotels i Eurostars Hotel Company, que integra el Grupo Hotusa.

Darrere d’H10 Hotels, la setena major companyia hotelera de l’Estat espanyol, hi ha Josep Espelt Civit. Espelt va obrir l’hotel Delfín Park a Salou l’any 1969 i, des de llavors, ha construït un imperi: actualment, les tres marques de la cadena –H10 Hotels, Ocean Signature Resorts i The One– sumen un total de 70 hotels ubicats a Catalunya (15 dels quals a Barcelona), a l’Estat espanyol, a Europa i al Carib.

La família Vallet és la impulsora de Catalonia Hotels & Resorts, que es presenta com “la cadena de referència a Barcelona, amb 30 hotels i més de 3.000 habitacions”. El primer establiment es va inaugurar el 1983 i, des de llavors, n’han construït 82 a Catalunya, a Espanya, a Europa i al Carib. Best Hotels, per la seva banda, lidera el rànquing dels grups hotelers amb més habitacions a Catalunya: 4.705 en total. La cadena va ser fundada a Salou el 1987 per la família Domènech i avui gestiona 38 hotels. 

A l’últim, Eurostars Hostels forma part d’Hotusa, un grup internacional espanyol format per empreses relacionades amb diverses àrees del sector turístic. El seu fundador i president, Amancio López Seijas, constava a la llista de les persones més riques d’Espanya l’any 2023, elaborat per El Mundo. De fet, és la persona que posseeix més hotels a l’Estat espanyol i té més de 2.700 establiments en 30 països.

Els fons d’inversió aterren al sector del càmping

Segons les dades de l’Idescat, a Catalunya hi ha un total de 351 càmpings, la majoria dels quals ubicats a la Costa Brava (108) i als Pirineus (105), que sumen 267.507 places. Segons un informe de The Open Air Property Telescope, que analitza el sector del càmping a Espanya i a Europa, a Catalunya es concentren el 38% de totes les pernoctacions de l’Estat, seguida del País Valencià i d’Andalusia. Un estudi de la Federació Catalana de Càmpings (FCC) indica que el sector a Catalunya genera 2.500 milions d’euros anuals i factura 550 milions.

Aquestes xifres han despertat l’interès dels fons d’inversió. L’any 2022, la gestora de fons Meridia va anunciar que crearia el fons Meridia Glamping Program per adquirir i renovar 25 càmpings a Espanya, amb una inversió superior als 500 milions d’euros. A més, Meridia va impulsar la plataforma de glampings (càmpings “amb glamour”) WeCamp, que l’any 2021 en va comprar un a Santa Cristina d’Aro i un altre a la cala Montgó (Torroella de Montgrí) per transformar-los en instal·lacions de luxe. WeCamp també té càmpings en altres punts del territori, com Cadaqués, els Pirineus, el Pedraforca i l’Escala.  

Aquell mateix any, el fons francès Infravia va invertir fins a 400 milions d’euros en la compra de Sandaya, un dels majors grups de càmpings d’Europa. Des de llavors, Sandaya ha comprat 21 instal·lacions, entre les quals Cypsela Resort, a la Costa Brava. Per la seva banda, HolaCamp, l’operadora catalana de càmpings participada pel fons d’inversió belga Amavi, va tancar l’exercici del 2025 amb 29 milions d’euros de facturació, quasi el triple que l’any anterior. HolaCamp té 11 càmpings, 6 dels quals a Catalunya. Així mateix, fons com Blackstone, KKR, Apax, IGC o Brookfield també tenen el sector del càmping espanyol, en particular les instal·lacions del País Valencià, en el seu punt de mira.

Parcs temàtics: de Port Aventura al (fallit) Hard Rock

PortAventura World és el complex turístic ubicat entre Salou i Vila-seca que formen els parcs temàtics PortAventura Park i Ferrari Land, el parc aquàtic PortAventura Caribe Aquatic Park, juntament amb sis hotels, tres camps de golf i un centre de convencions. Anualment supera els cinc milions de visitants i la facturació de 2024, l’últim any amb dades disponibles, va ser de 303 milions d’euros.

PortAventura és propietat de Resort Holdings B.V, participada per KKR, que ha estat al centre de la polèmica per la seva posició prosionista

El complex és propietat del conglomerat empresarial Resort Holdings B.V, participat per les filials d’inversió d’Investindustrial i KKR. Aquest fons nord-americà té el 49,9% de les accions del hòlding i ha estat recentment al centre de la polèmica per la seva posició prosionista. El vincle entre KKR i Israel té a veure amb les altres empreses que aquesta firma posseeix, com Axel Springer, un conglomerat alemany de mitjans i de tecnologia. Segons el think tank Who Profits, Axel Springer figura a la llista de les empreses que s’estan lucrant amb l’ocupació israeliana a Palestina. La seva filial, Aviv Group GmbH, és propietària de la web d’anuncis Yad2 Internet Ads, que ofereix milers de propietats de lloguer i venda en territoris com Cisjordània, així com ofertes de serveis de seguretat privada en llocs de controls i assentaments. També van ser adquirides per KKR Novaria i Circor, dues empreses relacionades amb la provisió d’armament que consten a l’informe La banca armada i la seva corresponsabilitat en el genocidi a Gaza, del Centre Delàs. 

PortAventura també ha estat assenyalat pel seu elevat consum d’aigua, fins i tot en moments de sequera. Segons un informe corporatiu de PAESA Entertainment Holding SL (la societat que agrupa tot el negoci dels parcs i dels hotels del complex), l’any 2022 va consumir un total d’1,32 milions de metres cúbics d’aigua, l’equivalent al consum domèstic d’un municipi mitjà de l’àrea metropolitana de Barcelona com Sant Adrià de Besòs (1,32 milions de m³) o Montcada i Reixac (1,33 milions). Tanmateix, segons les informacions obtingudes pel digital PortaEnrere mitjançant la Llei de transparència, el consum mitjà anual d’aigua de PortAventura en el període 2015-2023 s’enfilaria fins als 2,5 milions de metres cúbics.   

Molt prop del parc temàtic hi ha els terrenys on s’havia d’ubicar el Hard Rock, per ara aturat fruit de la pressió del territori i de col·lectius com Aturem el Hard Rock. A banda de denunciar que el projecte comportaria més desigualtats econòmiques, socials i laborals, la plataforma també advertia del greu impacte ambiental que tindria aquest complex hoteler.  

ABDT: “L’única estratègia turística de l’Administració és la promoció”

Aquest febrer, el Parlament de Catalunya va aprovar una llei per incrementar els diners recaptats per mitjà de la taxa turística. Malgrat que una part dels recursos s’han de destinar a pal·liar les externalitats negatives d’aquesta activitat, la major part –el 75%­– s’utilitzen per a la promoció turística. “És completament pervers”, sentencia Daniel Pardo, membre de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT). “Ens estan venent l’increment de la taxa turística com una solució, però l’únic que implica la mesura és que s’adreçaran més diners a promoure aquesta activitat”. Per contra, per l’ABDT, el total de la recaptació hauria de servir “per finançar un procés de decreixement turístic, de reconfiguració econòmica i de reconversió productiva”.

Daniel Pardo: “El total de la taxa turística hauria de servir per finançar un procés de decreixement turístic”

Tanmateix, Pardo constata que els plans de l’Administració són uns altres. “La seva única estratègia és la promoció. Les polítiques que dissenyen no estan pensades per al decreixement, ni tan sols per mitigar els impactes del turisme: el que volen és reduir la conflictivitat”. És en aquest sentit que es refereix als “mètodes de distracció” que desplega el lobby turístic “per fer veure que s’està encarregant del problema”, però que són “pur màrqueting”.

Una mostra d’això és la forma com el Consorci de Turisme de Barcelona ha modulat el discurs i actualment, diu, “està compromès a prioritzar la qualitat del visitant” per damunt de la quantitat. L’ABDT, a banda de considerar “classista” aquest relat, creu que és una nova estratègia per desviar l’atenció. “Ni poden, ni volen tancar l’aixeta del que entenen per “turisme cutre” i obrir només la del turisme d’elit”, rebla Pardo. “Estan obrint mercat per a un perfil de turistes amb majors rendes, però ho fan com una variable més del seu negoci”.