30/12/2019 | 19:00
Quatre convocatòries electorals, el judici de l’1 d’Octubre, els ‘cinc dies de fúria’ per la protesta contra la sentència, l’ascens fulgurant de Vox, les crisis i els debats constants de l’esquerra i de l’independentisme… No hi ha dubte que el 2019 ha estat un any intens. Però quines són les coses realment importants que s’han esdevingut? Ara que l’any s’acaba, us volem oferir una selecció dels 10 continguts més llegits de CRÍTIC durant els darrers 365 dies. Hi trobareu de tot: molta política, sí, però també la denúncia de la vida precària de les infermeres, entrevistes potents sobre el sector cultural, la justícia i l’emergència climàtica, o reportatges d’investigació sobre l’extrema dreta o els negocis armamentístics de la gran banca catalana. Us animem a gaudir-ne i compartir-los, perquè la majoria són atemporals.
1) Els orígens d’Ignacio Garriga, el diputat català de Vox
L’eclosió de l’extrema dreta de Vox ha generat un gran interès en la nostra comunitat de lectors. Aquest reportatge d’investigació de Joan Cantarero ha estat el contingut més llegit de CRÍTIC aquest 2019, i ha superat les 30.000 lectures en les seves versions catalana i castellana.
2) No s’ha parlat prou de la duríssima vida de les infermeres a Catalunya
Aquest article d’opinió de Sergi Picazo sobre la precarietat de les condicions laborals de les infermeres s’ha col·locat al número dos del rànquing dels més llegits: “Aquest article vol ser un poema d’amor a les infermeres (i infermers) d’aquest país i una cançó desesperada per la seva situació laboral“.
3) Entrevista a Semolina Tomic: “Barcelona és una ciutat tan corrupta com Nàpols, però en ‘fashion’”
Uri Amat i Roger Peláez signen aquesta entrevista a Semolina Tomic, una figura ineludible de l’escena cultural barcelonina des de fa més de tres dècades, i fundadora i impulsora de l’Antic Teatre. Una conversa carregada de titulars.
4) Article de Roger Palà i de Sergi Picazo: Ada Colau i la fi de la innocència
La investidura de Colau com a alcaldessa amb dos vots del partit de Manuel Valls ha estat un dels punts calents de l’any polític que tot just acaba. Roger Palà i Sergi Picazo ho van analitzar en aquest article, que s’ha convertit en un dels més llegits i repiulats de l’any.
5) Opinió de Lidón Gasull sobre la ‘llei Aragonès’
La directora de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes, Lidón Gasull, signa un article contundent contra l’anomenada ‘llei Aragonès’, que, a parer seu, “estableix el marc jurídic idoni perquè siguin les empreses privades qui gestionin i prestin els serveis públics vinculats directament a garantir drets fonamentals”.
6) Entrevista a Yayo Herrero, referent de l’ecofeminisme
Yayo Herrero (Madrid, 1965) és enginyera agrícola, antropòloga i un referent de l’ecofeminisme a Europa. Vam parlar amb ella sobre decreixement, món urbà i, en general, sobre el desastre planetari que estem vivint i patint. Una entrevista de Joan Carbonell.
7) Entrevista a l’advocat Gonzalo Boye sobre la justícia i el procés
Gonzalo Boye (Valparaíso, Xile, 1965) és sempre a l’ull de l’huracà. La seva participació en processos judicials contra el poder —com el ‘cas 4-F’, l’acusació contra Bárcenas o la defensa d’Edward Snowden— ha fet que la ‘caverna mediàtica’ tregui a la llum episodis de la seva vida personal, passada i present, per mirar de desacreditar-lo. Ara coordina la defensa de Carles Puigdemont. Però, més enllà d’aquest procés, qui és Gonzalo Boye? Una entrevista de Laura Aznar.
8) “Si miras, te arranco la cabeza”: així va ser la detenció del Guillem, el noi de taronja de la Via Laietana
CRÍTIC ha tingut accés en exclusiva a la querella que ha presentat la família del menor detingut a la Via Laietana durant la vaga general del 18-O. Un reportatge de Laura Aznar sobre els abusos policials de les protestes contra la sentència.
9) La Caixa i el Banc Sabadell financen el gran fabricant de bombes espanyol
Els dos grans bancs catalans han concedit crèdits milionaris a Maxam, una multinacional que té com a clients les forces armades de Turquia, d’Israel o de l’Aràbia Saudita. Un reportatge de Marc Font amb el suport de FETS i de la Fundació Fiare.
10) El cap de la Policia Nacional durant l’1-O va ser acusat de la mort d’un obrer l’any 1974
Sebastián Trapote es va beneficiar dels indults generals del 1975 i del 1977, mai no va arribar a ser jutjat i amb el pas dels anys va ser condecorat i ascendit. Una investigació de Laura Aznar amb l’assessorament històric de David Ballester.
