Síria

Robert Fisk: “Per aturar l’ISIS, fan falta universitats, no pas bombes”

  • Mireia Termes (Beirut)
  • dimarts, 3 gener 2017
portada-fisk_ok

40 anys després de la seva arribada a Beirut com a corresponsal de premsa, Robert Fisk (Maidstone, el Regne Unit, 1946) és un dels grans referents del periodisme al Pròxim Orient. Autodefinit en alguna ocasió com a “corresponsal otomà”, Fisk ha cobert els conflictes del Líban, de l'Afganistan, d'Algèria, de Palestina, de l’Iraq, de Bòsnia i de Kosovo, així com les anomenades 'revolucions àrabs'. Va ser periodista de 'The Times' i, actualment, de 'The Independent'. Amb l’autoritat que dóna aquest bagatge reflexiona sobre l’estat del periodisme actual i les vicissituds que viu el Pròxim Orient actual i, en concret, de la guerra de Síria. Fisk, sempre polèmic, però amb un criteri propi molt respectat.

Més informació

Deu apunts imprescindibles per conèixer a fons el Kurdistan (abans i després del cop d’Estat turc)

  • David Forniès i Antoni Trobat
  • divendres, 29 juliol 2016
eaba26de991d4f008db31bdf2db21e6b_18 (1)

Estem a punt d'encetar el mes d'agost i són alguns, segurament no pocs, els catalans i catalanes de l'espai de l'esquerra alternativa –dels Comuns a la CUP i el món llibertari; d'ERC a l'oenagenisme i els moviments socials crítics– que es plantegen de visitar el Kurdistan. No ve de nou. És la zona del món, encara que sigui poc políticament correcte esmentar-ho, que és a l'ull de l'huracà de l'esquerra catalana des de fa un quant temps. Com ho va ser el Mèxic zapatista o la Bòsnia escorxada dels anys noranta. Com la Nicaragua dels vuitanta. Com Palestina o els països llatinoamericans amb governs bolivarians dins la primera dècada d'aquest segle.

Més informació

Joan Roura: “Cada dia moren a Síria més persones que les que han mort a Brussel·les aquesta setmana”

  • Text i fotos: Sergi Picazo / @sergipicazo
  • dijous, 24 març 2016
portada roura

Joan Roura (Badalona, 1959) és un periodista dels d'abans. Redactor d'Internacional d'Informatius de TV3 i un dels principals coneixedors de la realitat política del Pròxim Orient. Des del 1982 ha cobert conflictes com el de Palestina i Israel, les guerres del Líban i l'Iraq, la primavera democràtica a Egipte de 2011 i l'actual conflicte a Síria. Viu a Barcelona, però té el cap a Orient. La seva geografia personal travessa pels carrers de Damasc, Beirut, Jerusalem o Bagdad. Parlem amb ell de la qüestió del terrorisme d'arrel islamista i del món àrab. Més enllà dels últims atemptats de Brussel·les i de París. No ens quedem en la superfície del terror. Analitzem els corrents de fons.

Més informació

24 hores d’un refugiat a Lesbos, l’illa dels salvavides

  • Laia Altarriba / Lesbos (Grècia)
  • dimecres, 17 febrer 2016
Salvavides entre les roques a la costa de l'illa de Lesbos / LAIA ALTARRIBA

L'Ahmad, sirià; el Dharee, iraquià, i tres joves marroquins van arribar a Lesbos. Avui estan intentant travessar Europa. Aquesta és una història similar a la dels 800.000 refugiats que han arribat des de l'any passat a Grècia des de Turquia fugint de la guerra i de la crisi econòmica.

Més informació

10 mesures que pot prendre Europa per combatre l’Estat Islàmic (i una desmitificació)

  • David Forniès i Antoni Trobat (Ciemen)
  • divendres, 20 novembre 2015
ISIS_PORTADA

L’Estat Islàmic és un fruit de l'anomenada 'guerra contra el terror' que Bush, Blair i Aznar encetaren el 2003. Un fruit bord. A l'escalf de l’ocupació de l’Iraq, amb l’esclafit de la violència sectària xiïta antisunnita, esperonada pels Estats Units, l'organització de base gihadista de Mesopotàmia començaria un procés de creixement i radicalització que la portaria a esdevenir, el 2006, l’Estat Islàmic de l’Iraq. El seu líder és Abu Bakr al-Baghdadi, personatge obscur i carismàtic, de qui l’especialista en terrorisme Loretta Napoleoni explica que després de passar 11 mesos empresonat va acomiadar-se del tinent americà amb qui havia entaulat relació durant el captiveri tot enflocant-li: “Ens veurem, algun dia, a Nova York”.

Més informació

La Unió Europea pot decidir què fer: acollir refugiats o deixar-los morir

  • Agus Morales / @agusmoralespuga
  • divendres, 4 setembre 2015
Nadó nigerià de tres mesos a bord d'un vaixell de Metges Sense Fronteres després d'un rescat / AGUS MORALES / MSF

Nit tancada i plàcida a Zowara, a la costa líbia. Un centenar de persones s’embarquen amb sigil en un bot inflable blanc. Naveguen les primeres milles nàutiques cap al nord, tot intentant passar desapercebuts a les patrulles costaneres. Unes quantes hores després, si el mal temps no se’ls ha girat en contra, surten d’aigües territorials líbies i arriben a l’anomenada zona de rescat, un espai marítim on circulen fragates europees en missió de vigilància, vaixells mercants i vaixells de rescat que proven d’aturar la sagnia de vides que està generant aquesta crisi: més de 2.600 persones han mort aquest any en aigües del Mediterrani.

Més informació