23/01/2025 | 06:00

Si les notícies fossin una peça de roba, serien de talla única. Seria una peça per a un cos normatiu, on es pressuposa que tots els cossos són, si fa no fa, similars. Seria útil per a moltes persones; una majoria serien les mateixes per a qui el món està dissenyat a grans trets. Hi hauria qui intentaria emprovar-s’ho, però aquella roba no li aniria bé, se la posés del dret o del revés, perquè la talla única no és una talla per a tothom. Aquest és l’aprenentatge més important que hem fet a CRÍTIC els últims dos anys amb Infofàcil, la secció de notícies en lectura fàcil que hem anat vestint de continguts.
Amb les notícies passa el mateix que amb la roba o amb tants altres àmbits: estan fetes per a un públic general, i això no vol dir que hi pugui accedir la totalitat del públic. En la diferència entre aquests dos conceptes hi ha moltes persones que no podran posar-se aquella peça de roba o accedir a aquell text: les no normatives, les que no entenen com posar-se aquella samarreta, les que abans ho sabien però ara ja no i també les que no ho saben ara però ho aprendran.
La lectura fàcil està dissenyada precisament per a totes aquestes persones: amb discapacitat intel·lectual, nouvingudes, gent gran i infants, entre moltes d’altres. Tracta d’eixamplar una mica més les costures perquè la talla única sigui cada vegada més transversal, per fer més accessibles els textos perquè més gent pugui comprendre’ls. A la secció d’Infofàcil tenim una de les premisses bàsiques de la lectura fàcil sempre present: tenir informació contribueix a tenir una vida autònoma, a poder prendre decisions sobre un mateix. Però no sempre és possible accedir a aquesta informació.
Sovint tot va molt de pressa i els periodistes no tenen temps (ni bones condicions de feina). El món va fent i un dia, escoltes o llegeixes que ha esclatat una guerra: els diaris i les televisions parlaran durant dies de faccions, bàndols, milícies, regions i presidents que, per a moltes persones, seran totalment desconeguts. Comprendre què està passant en un punt llunyà del món, si no en tens un context previ, serà dificilíssim, perquè probablement, i perquè tot va molt ràpid, no podràs enganxar-te a la roda informativa que desxifra el conflicte. Aquí és on entra la importància de fer més fàcils les coses: escriure en lectura fàcil permet que les persones que s’han quedat fora d’aquesta roda informativa frenètica puguin entendre què passa i formar-se una opinió o, fins i tot, llegir sobre realitats i conflictes que estan succeint al mateix temps que passen. Llavors, podran decidir què pensen i, si ho volen, com poden contribuir a canviar les coses.
A CRÍTIC no som especialistes a escriure de manera fàcil: això ho hem après a mesura que hem anat redactant textos en lectura fàcil aquests darrers dos anys. Però sí que som adeptes a dos principis. El primer és que democratitzar la informació, que arribi on abans no arribava, està en l’essència del periodisme. I el segon és que cal continuar avançant a generar esquerdes, com diu Xavier Giró, tot i que l’esquerda de l’accessibilitat en els mitjans de comunicació sigui encara tan petita que gairebé no es pugui veure. Amb Infofàcil hem intentat fer això: obrir una nova esquerda (dins del nostre propi mitjà!) i eixamplar les costures. Peons de construcció i sastres.
Hem parlat dels drets de les persones amb discapacitat, de feminismes, de desigualtats socials, de crisi climàtica, de consum responsable, de drets laborals i salut mental, de Palestina, d’Antoni Benaiges i, recentment, de la vida de les infermeres. Hem gravat un pòdcast sobre accessibilitat amb Andy Trias i dos membres del Grup Cooperatiu TEB i hem publicat un dossier digital amb notícies en lectura fàcil per entendre el món.
Tot això té un cost alt: fer continguts en lectura fàcil és una aposta que implica pressupost, personal i dedicació. Fer tots aquests articles i pòdcasts és un llarg procés que demostra, altra vegada, que ni el món ni el periodisme no estan fets a la mida de tothom. Per això Infofàcil queda en stand-by, a la recerca de més finançament i aliances que puguin continuar apostant per un periodisme en lectura fàcil cada vegada més fort i transversal. A la recerca que el periodisme segueixi alguns camins ja oberts en l’àmbit de l’accessibilitat en sectors com el cultural, on es poden començar a observar apostes, per exemple, en teatres i museus. L’accessibilitat en el periodisme és imprescindible si volem una informació inclusiva i honesta amb el món que ens envolta.