Crític Cerca
Notícies

Els llibres de capçalera de deu activistes socials

Esther Vivas, Anna Pérez Català, Miquel Ramos o Josep-Lluís Carod-Rovira seleccionen 35 lectures clau per anar més enllà dels rànquings i de les novetats de Sant Jordi

22/04/2022 | 06:00

No és fàcil escollir la lectura ideal per Sant Jordi entre milers de propostes i novetats editorials. CRÍTIC ha demanat a 10 activistes i investigadores que recomanin els millors llibres del seu àmbit d’expertesa. Què llegeix el portaveu del Sindicat de Llogateres Jaime Palomera sobre habitatge? Amb quines lectures ha construït l’actriu i escriptora Júlia Barceló el seu discurs sobre la pressió estètica? Quins títols sobre alimentació fan pensar el periodista i impulsor de la revista Soberanía Alimentaria Gustavo Duch? Quina educació inspira la mestra i portaveu de la USTEC Iolanda Segura? Desgranem quins són els llibres de referència de 10 causes socials com el feminisme, l’ecologisme, l’antifeixisme o el dret a l’habitatge. 

Anna Pérez Català / IVAN GIMÉNEZ

Anna Pérez Català imagina un Ministeri del Futur amb Kim Stanley Robinson

L’experta en polítiques climàtiques Anna Pérez Català creu que hi ha propostes literàries capaces de “fer-nos entendre un present marcat per esdeveniments extrems, migracions i extincions”. Colapsología (Arpa, 2020), de Pablo Servigne i Raphaël Stevens, i Refugiats climàtics (Raig Verd, 2020), de Miguel Pajares, en són dos exemples. L’obra de Servigne i de Stevens detalla, amb un estil planer, “què vol dir el col·lapse al qual ens porta el model econòmic actual i la urgència de la transició”, però també posa èmfasi en “la necessitat de l’ajuda mútua per fer-hi front”. Pajares, d’altra banda, repassa què diu la ciència del canvi climàtic i posa el focus en les migracions forçades. També es pot reflexionar sobre aquesta crisi “més enllà dels fets, la ciència o l’anàlisi”, i per això Pérez Català recomana Trenes d’herba dolça (Cossetània, 2021), de Robin Wall Kimmerer, que és “un llibre d’una dolçor i emoció extrema”, en què l’autora parla sobre la nostra relació recíproca amb la resta del món viu. A l’últim, Kim Stanley Robinson convida a imaginar amb El Ministerio del Futuro (Minotauro, 2021) com serà “la història d’un nou organisme internacional que es crea l’any 2025 per defensar les generacions futures i protegir tots els éssers vius”.

Júlia Barceló / IVAN GIMÉNEZ

El mito de la belleza’ és la bíblia de Júlia Barceló

Amb la publicació d’Operació biquini (Flamboyant, 2022), l’actriu i directora teatral Júlia Barceló s’ha convertit en una referent per a l’alliberament corporal i per als feminismes. Algunes de les lectures que l’han ajudat a informar-se i complementar visions tenen noms propis com el de Bel Olid, de qui destaca A contrapèl (Destino, 2020), un llibre “concís i rigorós sobre l’obligació social de la depilació femenina”. Com a “bíblia de la pressió estètica”, Barceló assenyala El mito de la belleza (Continta Me Tienes, 2020) de Naomi Wolf, escrit als anys noranta i fa un parell d’anys reeditat, i també recomana endinsar-se en la lluita per la defensa de la diversitat corporal amb Stop gordofobia y las panzas subversivas (Zambra / Baladre, 2016), de Magdalena Piñeyro. Per aprofundir en el feminisme antiracista, el seu imprescindible és Mujeres, raza y clase (Akal, 2005), d’Angela Davis.

Esther Vivas / IVAN GIMÉNEZ

Esther Vivas confronta el dilema de la maternitat amb ‘El nudo materno’

Les noves mirades sobre la maternitat han generat una allau de propostes literàries de les quals Esther Vivas, autora de Mama desobedient. Una mirada feminista a la maternitat (Ara Llibres, 2019), en tria tres per a recomanar. Una és El nudo materno (Las Afueras, 2018), de Jane Lazarre, que reflexiona al voltant de dilemes que tenen “moltes feministes que no hem volgut renunciar a tenir infants”, com, per exemple, “com gaudir de la maternitat sense ser-ne consumida i com no quedar reduïdes a l’etiqueta de ‘mare de’”. En la línia de visibilitzar altres realitats de la maternitat com la depressió postpart, Vivas proposa El paper de paret groc (Laertes, 2016), una novel·la que, malgrat que va ser escrita el 1890 per Charlotte Perkins Gilman, continua sent “un tema plenament vigent”, diu l’autora. Una tercera referència per aprofundir en la temàtica és La hija única (Anagrama, 2020), de Guadalupe Nettel, que tracta “del desig de ser mare, de la sororitat, i l’amor incondicional i contradictori cap als fills i filles amb una ploma brillant”.

Jaime Palomera / IVAN GIMÉNEZ

Jaime Palomera busca a Nova York els orígens de la crisi d’habitatge

Jaime Palomera viatja a Nova York i a Alemanya per extreure alguns conceptes clau sobre habitatge. A través del llibre En defensa de la vivienda (Capitán Swing, 2018), de David Madden i Peter Marcuse, l’investigador i soci fundador de La Hidra busca en el cas de la ciutat nord-americana les raons de la crisi d’habitatge que vivim: “Els estats no tenen l’objectiu de garantir un habitatge digne per a tothom, sinó que aquest tingui un paper clau en l’ordre econòmic i polític”, comenta. D’Estrategias contra la gentrificación (Katakrak, 2019), de Lisa Vollmer, considera rellevant emportar-se l’exemple de les lluites col·lectives a Alemanya per defensar el dret a l’habitatge. Altres perspectives que recomana per aprofundir en la matèria són la de Raquel Rolnik al volum La guerra de los lugares (Descontrol, 2018) i el d’Emmanuel Rodríguez i Isidro López a Fin de ciclo (Traficantes de Sueños, 2010), un llibre que no és exclusivament d’habitatge però que “explica per què ha adquirit un paper central en el nostre sistema social i econòmic”.

Josep-Lluís Carod-Rovira / JORDI BORRÀS

Carod-Rovira reivindica Joan Fuster en el seu centenari

Josep-Lluís Carod-Rovira vol reivindicar Joan Fuster com l’assagista  català més important del segle XX. Per això, recomana Escrits de combat (Tres i Quatre, 2020), una obra “que recull els textos més combatius, més cívics i més polítics de Fuster” en un moment, el centenari del seu naixement, “en què hi ha el perill que només ens presentin un escriptor descafeïnat que feia versos o aforismes enginyosos”. Carod també recomana dues obres per reflexionar sobre el fet nacional i l’esquerra. D’una banda, els dos volums de 100 anys de marxisme i qüestió nacional als Països Catalans (Tigre de Paper, 2022), de Xavier Milian, perquè “permet recuperar noms i textos, sovint poc tinguts en compte per l’esquerra catalana actual” i “pot esdevenir un títol de referència en aquest camp”. En segon lloc, Independència és revolució. La sobirania en un món en crisi (Tres i Quatre, 2022), escrit per Albert Botran. Carod creu que Botran “elabora un discurs polític coherent des de posicions independentistes, d’esquerra i amb una mirada nacional de Països Catalans”, que es diferencia “del relat oficial de l’independentisme governamental”.

Miquel Ramos / IVAN GIMÉNEZ

Miquel Ramos pensa en migracions amb ‘Mujer de frontera’

El periodista valencià Miquel Ramos acaba de publicar Antifascistas (Capitán Swing, 2022), una radiografia de la lluita contra els grups d’extrema dreta que van sorgir a Espanya als anys vuitanta. Com a expert en l’organització i els mecanismes de violència de la ultradreta, Ramos considera molt útil Feixisme persistent, d’Alba Sidera (Saldonar, 2020), un llibre “senzill i assequible per a tothom”, per entendre com es normalitza l’extrema dreta i el paper que hi tenen els mitjans de comunicació. Més focalitzat en la ideologia ultra al País Valencià, el periodista recomana La huella de la bota (Ediciones Martínez Roca, 2010), del valencià Joan Cantarero, una investigació que s’endinsa en els nazis que van viure a l’Estat espanyol durant el franquisme, concretament a la costa valenciana d’Alacant i a Dénia. Per complementar, Mujer de frontera (Península, 2020), d’Helena Maleno, és per a Ramos una referència “brillant” per tal d’entendre el fenomen de la migració més enllà dels titulars dels diaris i dels telenotícies.

Meritxell Sánchez Amat / IVAN GIMÉNEZ

Meritxell Sánchez-Amat i les desigualtats en matèria sanitària

Des de l’àmbit sanitari, la metgessa del CAP Besòs i presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Meritxell Sánchez-Amat, proposa tres gèneres diferents per aquest Sant Jordi: assaig, novel·la i còmic. Parteix amb el volum assagístic Sortim de l’UCI: proposta per una sanitat pública (Tigre de Paper, 2020), de Laia Estrada i Xavier Milian, un llibre que per a ella és una “bona manera de conèixer com funciona el sistema sanitari català i el model publicoprivat sobre el qual s’ha construït”. En l’encreuament de la salut i les desigualtats socials, també recomana La ciudadela (Grosset & Dunlap, 1937, reeditat en castellà per BackList, 2008), una novel·la escrita als anys trenta per l’escocès Archibald Joseph Cronin que explica la vida d’un metge britànic que exerceix en una comunitat minera i on pot veure dia a dia “les conseqüències sobre la salut de les condicions de treball i de vida dels seus pacients i la ineficàcia d’un sistema de salut corromput”. En una esfera més actual, Sánchez-Amat vol destacar Operació biquini, de Júlia Barceló, que posa de manifest “la grassofòbia que amara la nostra societat, tant als mitjans de comunicació com als patis de les escoles o a les consultes de metgesses i d’infermeres”.

Iolanda Segura / CARLES MARTÍN – ACN

Iolanda Segura i l’escola que no és un parc d’atraccions

La professora i portaveu del sindicat USTEC Iolanda Segura proposa reflexionar sobre l’educació amb La escuela no es un parque de atracciones, de Gregorio Luri (Ariel, 2020), i El menosprecio del conocimiento (Icaria, 2020), de Rosa Cañadell, Albert Corominas i Nico Hirtt. Segura creu que tots dos són bones eines per reflexionar sobre “la deriva neoliberal” al món educatiu i complementar lectures anteriors sobre la pedagogia activa. En la mateixa línia, Segura es promet un autoregal per aquest Sant Jordi: Las falsas alternativas (Virus Editorial, 2021), d’Ani Pérez Rueda. En el pla de la ficció infantil i juvenil, Segura recomana Momo (Jollibre, 2016), de Michael Ende. És una de les lectures que més la van marcar durant la infància: “Et fa reflexionar sobre el temps, les coses importants de la vida i les que no ho són… Em va causar un plaer enorme”.

Gustavo Duch conversant amb Laia Soldevila / IVAN GIMÉNEZ

Gustavo Duch gaudeix amb ‘Cervantes para cabras, Marx para ovejas’

Gustavo Duch, expert en alimentació, creu que hauríem de llegir més sobre ramaderia per “posar llum” als debats sobre la producció de carn. La primera proposta en aquest sentit és Cervantes para cabras, Marx para ovejas (Maclein y Parker, 2018), de Pablo Santiago Chiquero. Aquesta novel·la és “deliciosa”, segons Duch, i està ambientada a Andalusia pocs anys abans de la Guerra Civil. El llibre juga amb la idea de què passaria si un pastor decidís llegir clàssics als seus animals i acaba aportant reflexions valuoses sobre el sistema alimentari. L’assaig El mito vegetariano (Capitán Swing, 2018), de Lierre Keith, aborda críticament les perspectives moral, política i nutritiva del veganisme. I Vivir con los animales (El Salmón, 2021), de Jocelyne Porcher, mostra els contrastos que viu l’autora entre ser ramadera i treballar en la producció industrial de carn, i acaba reflexionant sobre com trobar una simbiosi entre els humans i els animals.

Abel Riu / IVAN GIMÉNEZ

Els clàssics de la geopolítica d’Abel Riu

L’expert en l’espai postsoviètic Abel Riu recomana quatre assajos de referència en història i geopolítica. En primer lloc, The Origins of Alliances (Cornell University Press, 1987), de Stephen M. Walt, analitza les relacions internacionals de manera teòrica i amb una perspectiva realista. Centrant-nos en els estudis sobre la guerra, Riu reivindica Clausewitz: A Very Short Introduction (Oxford University Press, 2002), de Michael Howard, com un dels clàssics a recuperar. D’altra banda, Collapse: The Fall of the Soviet Union (Yale University Press, 2021), de Vladislav M. Zubok, és per a Abel Riu una referència per entendre coses “que van quedar pendents de resoldre o van quedar mal resoltes amb la fi de la Unió Soviètica”, que ara es fan paleses en la guerra de Rússia contra Ucraïna. Per últim, recomana The Dawn of Eurasia: On The Trail of The New World Order (2018, Penguin Books), de Bruno Maçaes. Riu explica que l’obra “recupera i reivindica la tradició dels anàlisis geopolítics per a analitzar la creixent centralitat del ‘supercontinent’ eurasiàtic”, tenint en compte perspectives com “la connectivitat, l’economia, el comerç, les relacions humanes i els intercanvis culturals”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies