Crític Cerca
Opinió
Sergi Picazo

Sergi Picazo

Periodista i editor de CRÍTIC

Deu problemes que té la Catalunya del 2023 i que els mitjans no t’estan explicant prou

El que passarà aquest any és només un avís del futur que ens espera: la crisi energètica, la contaminació ambiental, el negoci dels fons d'inversió i l'ascens de la ultradreta són les amenaces principals

09/01/2023 | 06:00

La humanitat viu avui angoixada. Guerra, crisi, pors. Neofeixismes, desigualtats, contaminació. Vells i nous perills amenacen la vida. Estem ja immersos en el que, en paraules del poeta i ecologista Jorge Riechmann, serà el Segle de la Gran Prova. Catalunya no hi és aliena.

CRÍTIC vol posar a l’agenda alguns dels debats clau per a la Catalunya del 2023: són 10 dels grans reptes, dificultats i problemes que té Catalunya avui, i dels quals creiem que no s’està parlant prou (o gens).

1. Problemes demogràfics: una Catalunya vella i buidada

La baixada de natalitat a Catalunya és constant, i ho acabarem notant: la taxa de natalitat per cada 1.000 habitants baixa cada any des de la crisi econòmica del 2008. És una tendència: dels 12 naixements per cada 1.000 habitants, hem passat als 7,4 del 2021, la pitjor xifra des que es tenen registres. Les dificultats per quedar embarassades sovint s’aborden des d’una perspectiva individual, però fins a quin punt la infecunditat s’ha convertit en un problema social?

El problema és que la població catalana està cada cop més envellida i, a més, es concentra en una part del territori: l’àrea de Barcelona (on viuen 3,3 milions, 4 de cada 10 catalans) i la línia de costa. La Catalunya buidada és ja una realitat. Micropobles de Catalunya denuncia la manca d’habitatge i d’oportunitats laborals i el greuge històric en serveis públics bàsics, com escoles, centres de salut, biblioteques, Internet, sucursals bancàries o equipaments culturals.

2. Crisi ecològica total: biodiversitat, sequera i calor

La crisi ecològica a Catalunya és total. Escalfament global, amb altes temperatures, onades de calor mortals i rècord de nits tropicals a l’estiu; més episodis de sequera, que seran cada vegada més llargs, i risc de grans incendis; i quan per fi plou, cauen cada cop més pluges torrencials i amb un alt risc d’inundacions. Gairebé 600 persones van morir a Catalunya a l’estiu per causes atribuïbles a les altes temperatures, la pitjor xifra registrada de la nostra història. I, per acabar-ho de completar, el mar Mediterrani s’escalfa, s’acidifica i, a més, s’omple de plàstics.

La crisi de biodiversitat és creixent, i en alguns casos està arribant als fatídics punts de no retorn: l’informe Estat de la natura a Catalunya 2020 alerta d’una pèrdua de fauna en les dues darreres dècades que supera el 50% en les espècies d’animals que viuen en rius, llacs i aiguamolls, el 30% en les d’ambients agrícoles i prats, i el 10% en les que habiten boscos i matollars. La sisena extinció massiva d’espècies podria estar ja en marxa.

3. Crisi energètica més enllà del que diuen els mitjans

L’encariment dels preus de l’energia s’ha vist, relativament, frenat a la península Ibèrica gràcies al topall del preu del gas imposat i a les ajudes per pal·liar el preu de la benzina i del dièsel. Tanmateix, la crisi energètica que patirem va més enllà d’una conjuntura de preus controlats políticament. Tenim un problema, i aquest problema s’anomena crisi energètica.

Actualment, més del 50% de l’electricitat que es consumeix a Catalunya prové de l’energia nuclear. En la comparativa amb la fotovoltaica, la nuclear s’imposa aquí per 62 a 1. El preu de l’urani es va disparar l’any 2022 batent tots els rècords. I d’aquí a 10 anys és previst desconnectar Ascó i Vandellòs. Què farem aleshores? Els elevats preus previstos a futur pel gas, pel petroli i, també, pels minerals i per les terres rares que necessiten les renovables, podrien fer molt difícil la transició energètica, a la qual Catalunya arriba més tard que molts territoris de l’Estat i de la Unió Europea.

4. Falten materials i minerals bàsics per a la indústria

Si vols comprar una bicicleta nova i barata a Barcelona, has de posar-te en llista d’espera i no ser gaire primmirat. L’escassetat, però, és general: falten materials i minerals que són bàsics per a la indústria europea, i això dificulta que puguis comprar de tot a les botigues. Alguns no arriben pels talls a les cadenes de producció asiàtiques (sobretot a la Xina); d’altres, perquè Rússia ha tallat l’aixeta arran de la guerra d’Ucraïna… i d’altres, perquè ja comencen a escassejar.

Exemples? Un estudi de CaixaBank Research constatava que durant el 2022 la indústria europea, sobretot l’alemanya, va patir aturades per l’escassetat de materials. A Catalunya, s’ha notat menys, però ha afectat la indústria del paper i l’automobilística. El 65% de les plantes de cotxes europees han hagut d’aturar-se. La patronal de les constructores espanyoles, Seopan, va alertar l’any passat que el desabastiment de ciment i d’acer els estava posant al límit. La Xina, afectada per una crisi energètica brutal, va frenar la producció d’alumini, i, tenint en compte que n’és el principal exportador mundial, això ha afectat tot tipus d’indústries. De fet, Acerinox i ArcelorMittal han hagut d’aturar plantes i acomiadar treballadors. Poca broma!

5. Contaminació de l’aire en alerta màxima

La contaminació de l’aire és cada cop més perillosa. A banda del CO2, els dos gasos contaminants més perillosos són el metà i el nitrogen. A Catalunya, a més, hi ha zones negres preocupants: les macrogranges, que emeten tones de metà; el camp de Tarragona pateix episodis de contaminació per culpa de la petroquímica, i a Osona el problema més greu és l’ozó causat per la contaminació barcelonina.

De fet, la ciutat de Barcelona supera sistemàticament els nivells de l’Organització Mundial de la Salut per als contaminants NO2, PM10 i PM2,5, benzè i ozó. L’agent contaminant més problemàtic és el diòxid de nitrogen. La pol·lució causa 3.500 morts prematures anuals, i també 1.800 hospitalitzacions per raons cardiorespiratòries, 31.100 casos de bronquitis en nens i 54.000 atacs d’asma cada any. I, a més, Barcelona és la ciutat europea que suporta més contaminació derivada dels creuers.

6. Ascens dels neofeixismes: Vox triomfarà en les municipals

Aquest any hi ha eleccions municipals a Catalunya. L’atenció mediàtica està centrada en la batalla de Barcelona. Tanmateix, el que podria canviar molts municipis catalans seria una entrada forta de regidors d’extrema dreta. Veient els resultats de Vox en els darrers comicis, hi ha possibilitats que això passi, sobretot a l’entorn de Barcelona, a l’eix Vila-seca – Salou, a la zona de Roses i en una bona part de l’Alt Empordà o a la Val d’Aran. Vox al Parlament ja és la quarta força, té 11 diputats i un 7,6% del vot.

Actualment, Vox només té tres regidors a tot Catalunya: tots tres, a Salt. A Ripoll, el Front Nacional de Catalunya va aconseguir cert ressò gràcies a la regidora Sílvia Orriols, tot i que ella ara es presentarà per una nova llista, Aliança Catalana; i el partit de Josep Anglada, ara anomenat Som Identitaris, tenia un regidor a Manlleu, que després va perdre, i tornarà a presentar-se a Vic després de la inhabilitació del seu líder.

7. Catalans sense papers: ni drets, ni vot

Es calcula que hi ha prop de 500.000 persones en situació irregular a l’Estat espanyol. A Catalunya n’hi hauria unes 100.000, segons dades de la Generalitat després d’encreuar les xifres del padró municipal. Són, però, només xifres aproximades i, lògicament, impossibles de confirmar. Viuen entre nosaltres, netegen cases, cuiden de les persones grans, treballen al camp, entreguen paquets a domicili, paguen (una part dels) impostos… però tenen molts menys drets que la resta dels catalans. Si votessin, es frenaria la força de l’extrema dreta?

La plataforma Esenciales, promotora de la iniciativa legislativa popular per la regularització de persones en situació administrativa irregular a causa de la Llei d’estrangeria, ha aconseguit, tal com explica la Directa, portar al Congrés dels Diputats 700.000 signatures per tal que es puguin debatre les propostes impulsades per la campanya Regularització Ja!.

8. La Catalunya dels antidepressius

No pot ser casual que Catalunya i l’Estat espanyol siguin dos dels majors consumidors mundials de psicofàrmacs. El consum és un 10% superior a la mitjana dels països més rics del planeta. L’augment en el nombre de receptes, segons dades del Departament de Salut, es dona sobretot en els antidepressius, que van sumar l’any 2021 unes 700.000 receptes més que el 2019, i en els ansiolítics, el nombre de les quals va augmentar en 400.000. Les dones van rebre més del doble de receptes que els homes.

Malgrat la pandèmia de salut mental, el nombre de personal mèdic especialitzat en el sistema públic és dels més baixos d’Europa. Segons dades obtingudes per CRÍTIC, es calcula que als centres de salut mental de Catalunya hi hauria 293 psicòlegs i 385 psiquiatres si treballessin a jornada completa. Hi hauria, doncs, 11,1 psicòlegs i psiquiatres per cada 100.000 habitants.

9. Una economia en mans de fons d’inversió estrangers

L’economia catalana està vivint un procés inèdit: la burgesia industrial i comercial va venent els negocis i dedica els diners a convertir-se en rendista immobiliària… mentre que apareixen fons d’inversió internacionals per comprar els principals actius empresarials catalans històrics: des de Panrico fins a Mediapro passant per Cirsa o Pronovias. Com explicava el geògraf urbà David Harvey, l’objectiu és injectar tota aquesta liquiditat de diners en un negoci a mitjà termini, i després vendre-ho a millor preu i marxar. Les grans operacions immobiliàries dels darrers anys a la ciutat de Barcelona estan tenint com a protagonistes fons estrangers com Blackstone, KKH o BC Partners i multimilionaris com Amancio Ortega, Emilio Cuatrecasas o Manuel Lao, i, al mateix temps, fons saudites i qatarians estan invertint milions a comprar joies com els ports esportius de Barcelona i la Marina Tarraco i diversos hotels, com l’Hotel W o Vela.

Aquest model de negoci ha afectat, de ple, el preu de l’habitatge, sobretot en ciutats com Barcelona. Arran de la crisi bancària del 2008, van aparèixer els únics que tenien prou capacitat financera: els fons dels Estats Units, com Blackstone, Cerberus o Lone Star, i van començar a comprar milers de pisos a una banca espanyola amb problemes. Com relatava a la Directa l’investigador Manuel Gabarre, en un informe per a l’Observatori DESC i l’Observatori contra els Delictes Econòmics, “el benefici surt de comprar molt barat i vendre a un preu molt més car”. Els fons que havien comprat habitatge barat durant la crisi, entre el 2012 i el 2014, després de cinc anys, que s’han allargat a causa de la pandèmia de la covid-19, ja podien apujar el lloguer i oferir dues opcions: pagar o marxar.

10. Un territori trinxat per macroprojectes i urbanitzacions

El 60% del litoral català està urbanitzat en els seus primers 100 metres, un percentatge que creix fins al 81% si es treuen de l’equació el cap de Creus i el delta de l’Ebre. Al Pirineu, les places hoteleres per cada 1.000 habitants disponibles multipliquen per 7 la mitjana de Catalunya. Tot i això, l’ànsia del totxo català no ha tocat fons. Els macroprojectes urbanístics i d’oci del Hard Rock a Vila-seca i Salou i el dels Jocs Olímpics d’Hivern es mantenen sobre la taula del Govern català.

Des de la muntanya fins a la costa passant per l’àrea metropolitana de Barcelona, el país apareix trinxat per tot tipus de nous projectes d’urbanitzacions: immobiliari + turisme, la bombolla inesgotable. Existeixen dotzenes de conflictes urbanístics, ambientals i ecològics oberts ara mateix en tot el país. De retruc, sectors importants de la patronal i dels partits polítics seguiran aquest 2023 plantejant les ampliacions de l’aeroport del Prat o del port de Barcelona. Les millores del servei de trens, però, no arribaran enguany als mínims desitjables.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les dues últimes revistes publicades i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies