Crític Cerca

El vicepresident Jordi Puigneró (Junts) i el president Pere Aragonès (ERC), al Parlament / BERNAT VILARÓ – ACN

Reportatges

Les mesures socials pendents del Govern d’ERC i de Junts

Clima, energètica pública, salut, educació i desnonaments: analitzem l'estat de 15 compromisos de l'executiu de Pere Aragonès

27/09/2022 | 06:00

Aquesta setmana se celebra al Parlament el debat de política general del 2022, que estarà marcat per la crisi de Govern entre Junts i ERC i les tensions en el si de l’independentisme. Setze mesos després de la investidura de Pere Aragonès, els dos partits del Govern estan enfrontats en tot allò que fa referència a la taula de diàleg (Junts no hi envia cap representant) o a la coordinació estratègica dels dos partits al Congrés dels Diputats. La disputa ha pujat de to les últimes setmanes i Junts s’ha compromès a fer una consulta a la seva militància sobre la seva continuïtat en l’executiu.

Però, més enllà de la disputa entre socis sobre com enfocar la qüestió nacional… quin és el grau de compliment dels compromisos socials previstos pels pactes que van facilitar la investidura d’Aragonès com a president de la Generalitat al maig del 2021? CRÍTIC ha analitzat l’acord subscrit entre ERC i Junts en tot allò que fa referència a l’acció climàtica, l’habitatge, l’educació o la salut. També l’acord inicial entre ERC i la CUP, que va donar suport parlamentari a la investidura. Ara els cupaires s’han distanciat del Govern i han dit que l’acord no s’està complint. Tot i això, un informe intern del govern que ha avançat el diari Ara apunta que l’executiu hauria assolit un 40% del seu pla.

La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà / DARPA

Energètica pública: els particulars no la podran contractar

La setmana passada, el Govern català va anunciar que l’energètica pública catalana estaria operativa d’aquí a dos mesos. Aquest era un compromís que havia adquirit ERC amb la CUP per l’acord d’investidura, per bé que no constava en el pacte de Govern amb Junts. Després d’un any i mig de legislatura, aquest projecte veurà la llum, tot i que el Govern ja ha descartat que el projecte vagi més enllà de l’autoconsum de la mateixa Generalitat.

El Govern ha descartat que l’energètica pública vagi més enllà de l’autoconsum de la Generalitat

Què vol dir això a efectes pràctics? Doncs que l’empresa pública hauria de permetre que la Generalitat sigui autosuficient energèticament, però que els particulars no se’n podran beneficiar, en tant que no podran fer-se’n clients. L’Administració, això sí, tindrà la capacitat de dirigir excedents a les llars que es trobin en situació de vulnerabilitat.

Emergència climàtica: els pressupostos de carboni segueixen encallats

En relació amb la Llei del canvi climàtic, aprovada al Parlament l’any 2017, CRÍTIC ja va explicar, abans que arrenqués la nova legislatura, que la majoria de polítiques que proposa la normativa seguien al calaix. Setze mesos després, el departament que encapçala Teresa Jordà ha aprovat un decret d’energies renovables que, segons el Govern, vol limitar l’impacte dels grans projectes eòlics i que ha comptat amb l’oposició de la patronal del sector. Però continua sense desplegar-se un dels punts forts de la Llei: els pressupostos de carboni.

Aquesta mesura, que calcula el límit anual de gasos d’efecte d’hivernacle que es permeten a cada empresa, sector i territori, havia d’estar en marxa abans que acabés el 2020, però continua pendent, tot i que s’esmenta explícitament en l’acord ERC-Junts. Per contra, a finals de l’any passat, l’executiu de Pere Aragonès va aprovar la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei de l’impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells, un tribut que preveu la normativa contra el canvi climàtic, però que encara no ha passat pel Parlament. També s’ha aprovat un avantprojecte de llei de prevenció de residus que, entre d’altres, aposta per l’obligatorietat de recollir els residus orgànics amb una bossa compostable o per sistemes d’alta eficiència de recollida selectiva.

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray / XAVIER ALSINET – ACN

Lluny del 6% del PIB en matèria educativa, però gratuïtat a P2

No és la primera vegada que un govern assegura que augmentarà el pressupost educatiu per acabar invertint-hi el 6% del PIB, tal com determina la Llei d’educació de Catalunya (LEC). Aquest propòsit, però, continua sent una quimera. Malgrat que ERC i JxCat també s’hi van comprometre en el seu acord de Govern, la inversió en educació respecte al producte interior brut dels darrers pressupostos no supera el 3,7%.

Malgrat el que preveu la LEC, la inversió en educació no supera el 3,7% del PIB

D’altra banda, el Govern també es comprometia a avançar “cap a la plena gratuïtat de l’educació”, i al respecte, aquest any, per primera vegada, el curs d’infantil 2 ha estat gratuït per a les famílies que porten els fills i les filles a les escoles bressol públiques. Educació ha assegurat que la cobertura es farà extensible a infantil 1 i infantil 0 “amb l’objectiu que l’escolarització dels 0 als 3 anys sigui gratuïta en tots els centres de titularitat pública”.

Ni plans de xoc contra el fracàs escolar

No és l’únic incompliment en matèria educativa d’aquest primer any i mig de legislatura. Pel que fa a mesures pactades entre els dos socis per tal de revertir les desigualtats, diversos agents de la comunitat educativa denuncien que la conselleria no ha fet cap moviment. Un exemple d’això és el pla de xoc contra el fracàs escolar. La creació d’aquesta mesura és prevista dins del Pla de Govern; però, així i tot, Educació encara no hi ha posat fil a l’agulla. En paral·lel, tal com adverteix la Fundació Bofill, l’acord entre ERC i Junts ni tan sols recull cap política per fer front a l’absentisme. Tampoc a l’abandonament escolar prematur, que, segons les dades més actualitzades de l’Idescat, del 2021, arriba al 14,8%.

La Bofill denuncia que el pacte de Govern no recull mesures contra l’abandonament escolar prematur

…ni escola inclusiva

L’executiu també es comprometia a implementar el decret d’escola inclusiva –aprovat fa cinc anys– i dotar-lo dels recursos necessaris durant aquesta legislatura. Tanmateix, la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva critica que encara avui no es disposa d’un pressupost específic per posar-lo en marxa. En l’arrencada d’aquest nou curs escolar, de fet, hi seguien mancant el personal de suport i els especialistes d’orientació educativa, així com les hores d’atenció a la diversitat o els fisioterapeutes.

No hi ha calendari per recuperar centres privats i concertats

Un dels punts de l’acord d’investidura ERC-CUP establia la creació d’un pla i un calendari per recuperar els centres escolars privats i concertats cap al sector públic de forma acordada. L’existència d’aquesta doble xarxa, segons la Fundació Bofill, tendeix a augmentar les desigualtats i a causar segregació entre l’alumnat. Malgrat haver rubricat el pacte, els cupaires denuncien que el Departament d’Educació no ha estat proactiu a l’hora de donar compliment a la mesura. “Només ha passat en els casos en què les escoles ho han demanat, però no per iniciativa del Govern”, reblen des de la CUP. 

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon / ACN

Salut: no s’ha arribat encara als 5.000 milions d’euros addicionals

Els dos socis de Govern es comprometien a dotar el pressupost destinat a polítiques sanitàries i socials amb 5.000 milions d’euros addicionals durant cinc anys. De moment, en els comptes d’enguany s’han destinat 1.455 milions a aquesta àrea, una xifra que representa un augment del 15% respecte als comptes del 2020. Amb aquest import, el pressupost per a salut arriba als 11.244 milions, encara lluny de l’objectiu de 15.000 milions d’euros totals amb què es vol tancar la legislatura.

Atenció primària: lleuger avenç cap al 25% d’inversió

L’executiu també ha avançat en l’objectiu de destinar el 25% del total de despeses de la conselleria a l’atenció primària. En els darrers pressupostos es preveia un increment de l’1% respecte a l’any 2020, la qual cosa suposa un 17% del total de recursos de què disposa salut. El Govern només té dos anys al davant per assolir el 25%, si vol ser fidel als compromisos adquirits a l’inici de la legislatura.

Cau la internalització del 061

“Avançar cap a un sistema de titularitat, aprovisionament i de gestió pública que inclogui la xarxa de serveis auxiliars i els centres d’atenció primària, hospitalària, centres de salut mental i els sociosanitaris”. Aquesta era la literalitat del text que recull el document subscrit per ERC i la CUP. El pacte també incloïa la “revisió d’aquelles externalitzacions que acaben contracte properament” per intentar internalitzar-les, i feia un esment especial del transport sanitari i del 061.

El Govern licitarà un nou contracte per al 061, amb una durada de dos anys

Mentre que, pel que fa al transport, el Parlament ha tramitat una proposició de llei impulsada per la CUP per tal que el Departament de Salut en recuperi la gestió directa, no ha estat així en el cas del 061. El Departament de Salut va confirmar al juny que el Govern licitaria un nou contracte per a aquest servei, amb una durada de dos anys.

Condicions laborals dels sanitaris: 49% de metges temporals i interins a l’ICS

Al pacte de Govern rubricat entre ERC i Junts, les dues formacions es comprometien a millorar les condicions laborals i salarials dels professionals de la salut, així com a augmentar l’oferta pública de places per reduir l’eventualitat del sector. Així mateix, també van acordar que incrementarien les retribucions del personal per tal d’igualar-les a les de la mitjana de la Unió Europea. Un any i mig després que comencés la legislatura, els facultatius critiquen que aquests punts segueixen encallats.

El 49% de la plantilla mèdica de l’ICS té contractes interins i temporals, segons Metges de Catalunya

Segons el sindicat Metges de Catalunya, el 49% de la plantilla mèdica de l’Institut Català de la Salut (ICS), que equival a 5.000 treballadors, continua tenint contractes interins i temporals. Al mes d’abril, el Parlament va aprovar una moció on instava el Govern a posar fi, en un termini de sis mesos, als contractes temporals, eventuals i a les contractacions a temps parcial. La moció també concretava que calia equiparar les condicions de tot el personal del sistema de salut de Catalunya i assimilar-les a les condicions dels professionals dels països europeus. A aquests acords parlamentaris, però, encara no se’ls ha donat compliment, segons la Mesa Sindical de Sanitat.

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge / IVAN GIMÉNEZ

Els obstacles per accedir a l’avortament

A l’inici de la legislatura, el nou Govern va anunciar la creació d’una nova conselleria d’Igualtat i Feminismes. Es tractava d’una fita històrica que donava compliment a les reivindicacions del moviment, relatives al fet que aquesta lluita guanyés centralitat en l’agenda política.

El punt principal que el nou departament encara no ha desencallat té a veure amb la garantia del dret a l’avortament, tant farmacològic com quirúrgic, en tot el territori català. Tot i que s’han produït avenços, encara hi ha factors que dificulten l’accés a aquest dret: el 42% de ginecòlegs de la sanitat pública es declaren objectors de consciència per no practicar les interrupcions voluntàries de l’embaràs, fet que ha impedit que algunes dones poguessin avortar a la seva demarcació. Al mateix temps, entitats i col·lectius feministes segueixen denunciant la cursa d’obstacles que han de superar les pacients en zones com Ponent.

Les clàusules de gènere en les subvencions als mitjans encara no s’han implementat

L’acord entre ERC i Junts recollia també “l’obligatorietat d’incorporar clàusules de gènere en el marc d’una contractació pública socialment responsable”, així com en les subvencions als mitjans de comunicació “per promoure la presència paritària del rol masculí i femení”. Aquestes clàusules consisteixen en l’establiment de condicions per promoure la inclusió i la igualtat.

Malgrat que s’ha publicat i actualitzat la Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en els contractes públics, aquesta és una eina que ofereix pautes, recomanacions i propostes, però que no impedeix que la llei s’incompleixi i que se segueixin formalitzant contractacions amb empreses que no disposen de clàusules de gènere. Pel que fa a la incorporació d’aquestes clàusules en les subvencions a mitjans, fonts de la conselleria de Feminismes asseguren que, actualment, s’està treballant en aquesta qüestió, tot i que no ofereixen més detalls respecte a això.

Un altre dels pactes del Govern en matèria de gènere era el de desplegar un règim sancionador incorporat a la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes. Aquest compromís encara no s’ha desllorigat, però l’executiu assegura que l’està tramitant i preveu disposar d’aquest mecanisme de sanció l’any 2023.

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera / BERNAT VILARÓ – ACN

Nova llei antidesnonaments… però els desnonaments continuen

L’habitatge és una de les grans patates calentes que ha hagut d’entomar l’executiu de Pere Aragonès. En relació amb l’emergència residencial, els juntaires i els republicans es van comprometre a “evitar per llei” els desnonaments de les famílies vulnerables. Al febrer del 2022, l’executiu va aprovar una nova llei antidesnonaments, que va ser ben rebuda per la PAH. A més, per primera vegada, la Generalitat ha imposat les primeres 57 multes –de 30.000 euros cadascuna– a grans tenidors per haver incomplert la normativa i no haver ofert lloguer social a famílies vulnerables abans de desnonar-les.

Tanmateix, segons les dades més actualitzades del Consell General del Poder Judicial, del gener al març del 2022 Catalunya ha seguit liderant el rànquing de desallotjaments de tot l’Estat espanyol. Durant el primer trimestre d’enguany s’han practicat 27 desallotjaments diaris de mitjana, la immensa majoria per impagament de lloguer. A més, a la memòria del Tribunal Superior de Justícia, presentada al juny, s’apunta que a Catalunya hi ha 6.000 desnonaments que hauran de ser executats quan s’aixequi la moratòria que va dictar el Govern espanyol com a mesura contra la crisi de la Covid.

La CUP denuncia que la BRIMO i l’ARRO segueixen intervenint en els desnonaments

Els republicans i els cupaires també van acordar que es modificaria el protocol de llançaments judicials, amb una bateria de propostes que incloïen, per exemple, la no intervenció de les unitats d’ARRO i BRIMO en desallotjaments on hi hagi persones vulnerables implicades. Fonts de la CUP, però, consideren que aquest compromís no s’està complint. D’altra banda, en relació amb les sancions interposades contra activistes que defensen el dret a l’habitatge, la formació explica que les multes continuen arribant, per bé que “ara es retiren si la persona sancionada hi presenta un recurs”. 

La mobilització del parc de lloguer social es queda a mitges

Al marge de les mesures d’emergència, els socis de Govern van acordar, en primera instància, que incrementarien fins a 1.000 milions d’euros el pressupost destinat a polítiques d’habitatge. A més, els republicans i la CUP també van pactar que es posarien a la disposició del parc de lloguer social, cada any, 5.000 pisos ja construïts, a través del tanteig i retracte. El primer acord es va acabar desencallant en els pressupostos d’enguany, però el segon es va quedar a mitges: només es van mobilitzar 1.448 habitatges dels 5.000 compromesos.

Retard en la implementació de la prova pilot de la renda bàsica universal

El pacte de Govern entre ERC i la CUP es comprometia a impulsar una prova pilot “per avaluar les possibilitats i els impactes de la renda bàsica universal”. L’acord d’investidura entre els republicans i els cupaires, per la seva banda, concreta una mica més la proposta i hi estableix terminis. Durant l’any passat, segons estableix el document, s’havia de dur a terme el disseny del pla pilot i, enguany, era previst implementar-lo per a les franges d’edat més vulnerables. Finalment, però aquesta segona fase arribarà el gener de l’any vinent, amb una quantia al voltant de 800 euros per persona adulta i se’n beneficiaran 5.000 ciutadans. 

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies