Les eleccions espanyoles, a fons i en directe
Segueix aquí tota l’actualitat de les eleccions espanyoles del 28 d’abril a fons i amb #SentitCrític. Anàlisi de l’equip de CRÍTIC, apunts d’opinió dels nostres col·laboradors i una selecció dels continguts més interessants publicats per altres mitjans de comunicació.
L'efecte Romeva el converteix en el senador més votat de Catalunya
28/04/2019 | 23:01
Raül Romeva s’ha convertit en el senador més votat de Catalunya, ja que molta gent que no ha votat ERC per al Congrés, l’ha escollit a ell en la papereta del Senat. A la província de Barcelona, el partit més votat al Congrés ha estat el PSC, amb el 24’67%, seguit d’ERC, amb el 22,95%, però en canvi l’exconseller d’Afers Exteriors, actualment en presó preventiva a Soto del Real, ha obtingut el 30,71% dels vots del Senat, superant així de forma clara els dos primers candidats socialistes, Manuel Cruz i Elia Tortolero. Curiosament, el quart senador per Barcelona tampoc ha estat el tercer candidat del PSC, sinó la segona d’ERC, Ana Surra. Així, es dóna el cas poc freqüent que a la província barcelonina s’han escollit dos senadors d’ERC i dos del PSC. En el conjunt de Catalunya, ERC ha obtingut 11 senadors (als 2 de Barcelona, cal sumar-hi els 9 de les altres tres províncies), el PSC, 3 (els dos de Barcelona i 1 per Tarragona) i JxCat, 2 (un per Lleida i un per Girona).
El País Valencià podrà revalidar el 'pacte del Botànic' pels pèls i Ximo Puig serà quatre anys més president
28/04/2019 | 22:28
Al País Valencià no només es votava avui per al Congrés i al Senat, sinó que també hi havia en joc la composició de les Corts Valencianes i, per tant, el futur govern de la Generalitat. Tot i que l’escrutini es troba ara mateix només en el 75% del vot, tot sembla indicar que el ‘pacte del Botànic’ entre PSOE, Compromís i Podem es podrà revalidar, però amb una petita davallada en nombre d’escons (51 d’ara per 55 de fa quatre anys). El PSOE ha pujat de 23 a 27 escons, mentre que Compromís baixa de 19 a 16 i Podem de 13 a 8. La majoria absoluta a la cambra valenciana està situada en els 50 diputats. Els tres partits de dreta (PP, C’s i Vox) no sumen. Per tant, Ximo Puig, amb tota probabilitat, repetirà quatre anys més al capdavant de la Generalitat valenciana.
La davallada de l'espai convergent es frena
28/04/2019 | 22:10
L’espai de l’antiga Convergència ha obtingut el pitjor resultat en percentatge de vot en unes eleccions espanyoles des de 1993. Amb el 99% escrutat, Junts per Catalunya obté el 12,05% al conjunt del Principat. Això és 1,9 punts menys que el percentatge obtingut el 2016 (13,92%), quan es va presentar com a CDC, i 3,3 punts menys que el 2015 (15%), quan el nom escollit va ser Democràcia i Llibertat. Aquestes xifres, en qualsevol cas, queden ben lluny dels percentatges obtinguts entre el 1993 i 2011, moment àlgid de CiU, amb percentatges de vot a les eleccions al Congrés i al Senat que oscil·laven entre el 20% dels anys 2004 i 2008 i el 32% del 1993. Però en qualsevol cas, la davallada ha quedat frenada i Junts per Catalunya ha conservat 7 dels 8 diputats que va obtenir ara fa 3 anys.
En Comú Podem cau, però no tant
28/04/2019 | 22:00
Històricament la província de Barcelona és on, ICV-EUiA primer, i ara En Comú Podem han tret més vots. Els comuns van aconseguir augmentar els vots de l’antiga Iniciativa el 2015 i van ascendir fins a més de 700.000 vots, el seu màxim històric. Des de llavors, ECP ha perdut vots a la província. En aquests comicis, n’ha perdut més de 200.000 respecte fa dos anys. Però tot i així, és manté per sobre del mig milió, una xifra que li dóna aire de cara a les municipals.
ERC guanya clarament tant a la circumscripció de Lleida com a la capital
28/04/2019 | 21:46
La circumscripció de Lleida, la més petita de Catalunya en nombre de diputats (només 4), ha tingut un petit terratrèmol avui. Dels quatre partits que tenien representació el 2016, dos l’han perduda (ECP i PP), mentre que el PSC, que no en tenia, ha obtingut un diputat. A més, ERC, guanyadora clara a la província i també a la capital, passa d’un a dos diputats. Aquests canvis tenen força a veure amb l’augment de la participació, que ha estat de més de 13 punts respecte la del 2016. La suma dels percentatges dels tres partits independentistes (ERC + JxCat + Front Republicà) s’eleva fins al 57%. La desfeta del PP a Lleida és evident: passa del 13,5% al 5% i perd el diputat que tenia.
GRÀFIC: El millor resultat de la història per a l'independentisme al Congrés
28/04/2019 | 21:34
L’independentisme suma en vots absoluts el seu millor resultat històric al Congrés. ERC i Junts per Catalunya tenen 1.475.000 vots, fins i tot més que la suma de CiU amb Duran i Lleida i ERC l’any 2004. Amb el Front Republicà els partits independentistes sumen un milió i mig de vots.
Les esquerres més enllà del PSC des de 1977: de l'èxit del PSUC a l'ERC de Junqueras
28/04/2019 | 21:18
Les esquerres més enllà del PSC, és a dir, ERC i els Comuns han aconseguit el seu màxim rècord històric des de l’any 1977. Mai fins ara havia hagut tants diputats catalans a l’esquerra dels socialistes. Ni tan sols en els anys del PSUC. Ni en els bons anys de l’ERC de Carod-Rovira. Tot i això, malgrat que el Front Republicà, amb prop de 100.000 vots, no ha aconseguit representació a la cambra.
Destaca el cas d’ERC -amb 15 escons-, que ha sumat el seu millor resultat en unes eleccions generals.
El millor resultat de Vox a Barcelona… a Sarrià!
28/04/2019 | 21:11
Amb el 98% del vot escrutat, el partit d’ultradreta treu els seus millors resultats en dos dels districtes més rics de Barcelona. A Sarrià-Sant Gervasi la formació, liderada per Ignacio Garriga, ha tret prop del 6% dels sufragis. El segon districte que més suport ha donat al partit ha estat Les Corts, on ha obtingut el 4,5% dels vots. A l’altra extrem, a Gràcia, Sant Andreu i Sants Montjuic, Vox ha obtingut els seus pitjors resultats.
Sarrià – Sant Gervasi també és, de llarg, el districte on els altres dos partits de la dreta espanyolista, PP i Ciutadans, han aconseguit el seu millor resultat. Sumats amb els de la formació de Santiago Abascal, han obtingut el 33% dels sufragis. El segueix, també, el districte de les Corts, amb el 28,2% dels vots. Per contra, Gràcia és de llarg on les tres forces de la dreta espanyola obtenen menys suports (14,3%).
ERC guanya de manera clara a la circumscripció de Tarragona, però a la capital s'imposa el PSC
28/04/2019 | 20:50
Esquerra guanya un diputat a la província de Tarragona a costa del PP. Ara en tindrà dos, mentre que el PSC, Ciutadans, Junts per Catalunya i En Comú Podem en tindran un cadascun. La pujada dels republicans ha estat força clara: passen del 19,6% al 27,3%, amb el 93% dels vots escrutats. També puja el PSC, del 15,6 al 21,3%; i Ciutadans puja lleugerament, no arriba a l’1% d’augment. En canvi, ECP perd 9 punts respecte a les eleccions del 2016 i també baixa lleugerament Junts per Catalunya. A la capital, Tarragona, en canvi, el guanyador d’aquests comicis és el PSC, seguit de prop per ERC.
El cinturó roig torna a ser del PSC… però atenció al creixement espectacular d'ERC!
28/04/2019 | 20:44
Tres claus ràpides sobre el cinturó de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta seria una primera fotografia ràpida, amb escrutinis d’entre el 80 i 90% del vot, del que ha passat aquest 28A a les principals ciutats de l’àrea de Barcelona i, de fet, les més poblades de Catalunya.
-El cinturó roig torna a ser roig i morat: del PSC i Podem. Però amb el PSC superant, i de llarg els Comuns. Han girat la truita del que va passar al 2015 i al 2016. Els socialistes tornen a dominar els seus feus tradicionals. Les millors xifres del PSC de Miquel Iceta són a Santa Coloma -38% del vot, on governa Núria Parlon-, Cornellà -36%, on governa Antoni Balmón- i l’Hospitalet -35%, on governa Núria Marín-. Però els socialistes guanyen a tot arreu del cinturó roig superant els Comuns, que queden segons a les principals ciutats de l’entorn barceloní amb xifres entorn el 20% de vot.
-Ni rastre de Ciutadans i amb -relativament- poc votant de Vox. El cinturó taronja ha desaparegut. El partit d’Inés Arrimadas i Albert Rivera queden en quarta posició a gairebé totes les principals ciutats de l’àrea metropolitana, excepte, per exemple a Santa Coloma o Cornellà, on són tercera força. Tampoc Vox ha tingut l’èxit que potser s’esperaven a l’àrea metropolitana: queden últims a gairebé tot arreu. Tot i això, cal dir que Vox ha superat els neoconvergents a tres ciutats importants: l’Hospitalet, Cornellà i Santa Coloma. Els neofeixistes de Vox tenen allà més vots que el partit de Carles Puigdemont.
-I, atenció, ERC és un dels que més puja en vots al cinturó roig. Els republicans liderats per Oriol Junqueras han gairebé duplicat vots a la majoria de ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona. A Terrassa o Sabadell és on puja més: del 14% al 21% aproximadament, més de set punts, respecte els últims comicis espanyols. Però també pugen cinc punts a ciutats com l’Hospitalet, Cornellà, Santa Coloma, Rubí o Sant Boi.
Els independentistes sumen el 60% dels vots a la circumscripció de Girona
28/04/2019 | 20:31
Les tres formacions obertament independentistes aconsegueixen un resultat històric a la província de Girona. Amb el 85% del vot escrutat, ERC és el partit més votat, amb gairebé el 30%. Junts per Catalunya queda en segon lloc, amb el 23 %, i en tercer lloc, hi ha el PSC amb el 17%. Aquests tres partits són els únics que aconsegueixen representació, amb 3, 2 i 1 diputats, respectivament. En Comú Podem, amb el 9,7% dels vots, perd l’escó assolit el 2016. Si sumem el percentatge d’ERC i JxCat, més el 3,7% aconseguit pel Front Republicà, el total de vots independentistes s’eleva fins a gairebé el 57% dels emesos.
Cayetana Álvarez de Toledo, única diputada del PP per Catalunya
28/04/2019 | 20:20
El Partit Popular passa de tenir 6 diputats a tenir-ne un de sol a Catalunya, amb el 70% dels vots escrutats. Serà la cap de llista de Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo. Només ella salva el PP de ser un partit extraparlamentari al Principat. La desfeta dels populars és espectacular: passen del 13,4% al 4,8% dels vots. Però els vots que perden no semblen passar tots a Vox, ja que aquest partit no arriba al 4%.
ANÀLISI | Roger Palà: "Dues vies: o govern de l'Íbex o pacte de l'esquerra plural"
28/04/2019 | 19:59
Amb un 57% escrutat, es dibuixen dues vies: la primera és el govern de l’ibex 35, el pacte entre el PSOE i Ciutadans. Una majoria que, si cristal·litzés, seria molt ben vista pels grans poders econòmics de l’Estat. Podria ser que, després de tot el cicle mobilitzador del 15-M, després del procés independentista i de l’1 d’Octubre, després dels grans escàndols de corrupció del PP, després de la moció de censura impulsada per l’esquerra i pels sobiranistes… tot plegat acabi culminant en un govern de l’Ibex-35? Les relacions entre Pedro Sánchez i Albert Rivera passen per hores molt baixes. Però el govern de l’Ibex no seria un pacte contra natura. Perquè el PSOE, igual que el PP, ha representat i representa els interessos de les grans empreses espanyoles. El PSOE de Pedro Sánchez és el mateix PSOE de les ‘portes giratòries’, de la reforma de la Constitució per pagar el deute, de la privatització d’empreses públiques i del rescat de la banca. Un govern de l’Íbex per tancar el règim del 78 des de dalt.
Però hi ha una altra opció que també dibuixen aquests resultats: un pacte del PSOE amb l’esquerra de Podem i l’esquerra sobiranista d’ERC, que surt reforçada d’aquestes eleccions. El pacte de l’esquerra plural i els sobiranistes. La nova ERC pragmàtica d’Oriol Junqueras podria arribar a acords amb el PSOE i amb Podem. Seria una forma de cristalitzar la via de la moció de censura. És un pacte que no és nou, perquè ja va donar-se, amb altres majories, amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Els tres primers partits de Catalunya, a més, són ERC, el PSC i els Comuns. La majoria que també va representar el tripartit d’esquerres. Una majoria que podria començar a desencallar la situació política a Catalunya i a l’Estat.
ANÀLISI | Sergi Picazo, sobre el sondeig de TV3: 'El govern de PSOE i Podem necessitaria a ERC'
28/04/2019 | 17:57
Un govern d’esquerres a l’Estat espanyol, que frenés les tres dretes espanyolistes, necessitaria un pacte sí o sí amb l’ERC d’Oriol Junqueras. Segons el sondeig a peu d’urna de TV3, PSOE i Podem sumen entre 158 i 166 escons, per tant, necessitaria el concurs de l’independentisme català perquè el suport de PNB i Compromís pel País Valencià no seria suficient de cap de les maneres. Probablement, necessitaran el suport explícit o, depèn de com, l’abstenció d’ERC i de Junts per Catalunya.
El pacte de l’Ibex, entre PSOE i C’s, no sumaria en cap cas, si no obtingués el suport del PNB, cosa difícil perquè els nacionalistes bascos i Ciutadans no han tingut mai bona relació. Sempre segons el sondeig de TV3, socialistes i Ciutadans es queden entre 164 -per la franja baixa- i 170 escons -per la franja alta-.
Les tres dretes, PP, C’s i Vox, no arriben, ni per la forquilla alta, als 160 escons. Una xifra insuficient per governar. Tot i això, es confirmaria que l’Estat espanyol se suma a la llista de països europeus on l’extrema dreta radical, sense cap disfressa, ha entrat al Parlament.
A Catalunya, hi hauria tres notícies:
1.- Els socialistes no estan morts. Els han volgut matar molts cops en l’última dècada, però el PSC seria el partit més votat a Catalunya i, òbviament, a Espanya.
2.- ERC guanyaria per primer cop unes eleccions rellevants a Catalunya des de la Segona República, a banda dels últims comicis europeus. Els tres partits més votats, en el global de Catalunya, serien les forces que formaven l’antic govern tripartit d’esquerres: PSC, ERC i Comuns.
3.- Catalunya enviaria representants de 8 partits diferents. Mai havia passat això. Entrarien per primer cop l’extrema dreta de Vox i el cap de llista del Front Republicà, Albano Dante Fachin.
Cal ser conscients, però, que en altres ocasions el sondejos previs a peu d’urna han fallat o no han encertat del tot. Tot i això, els sondejos a peu d’urna determinen tendències.
Talarn, on hi ha l'acadèmia militar de l'exèrcit espanyol, un dels pocs municipis catalans on baixa la participació
28/04/2019 | 17:12
A les sis de la tarda ja havien anat a votar el 64,2% dels electors. A Barcelona i Girona ja ha votat el 64,8% i el 63,3% del cens, respectivament. L’augment més gran és a Lleida, amb 19 punts més que fa dos anys (60,6%) i aTarragona, la participació és del 62,3%. Talarn –on hi ha l’acadèmia militar de l’exèrcit espanyol- és un dels pocs municipis de Catalunya on ha baixat la participació, juntament amb algun petit poble com Arres (Val d’Aran). A les 18h les xifres se situaven set punts per sota que les darreres eleccions de 2016.
A l’Estat espanyol, la participació ha pujat nou punts respecte els darrers comicis i se situa, a les 18h, en el 60,7%. Els electors s’han mobilitzat més que el 2016 a totes les comunitats autònomes, però a Catalunya és on han votat més comparat amb les darreres eleccions. Per darrere se situa l’Aragó, amb gairebé cinc punts de diferència, seguit de Melilla, Navarra i el País Basc. Les eleccions amb una major participació van ser les de l’any 1982, que van donar la victòria a Felipe González, amb el 65,6%.
Us recomanem aquest mapa de la participació a tot l’Estat espanyol elaborat per El Diario.es, on podeu buscar les dades de cada municipi i saber on va pujar i baixar.
ENTREVISTA | Xavier Casals: “El resultat de Vox a Catalunya dependrà molt del que passi a l’espai de la dreta amb PP i C's
28/04/2019 | 16:20
Entrevista a l’historiador especialitzat en extrema dreta Xavier Casals analitzant les opcions de Vox a Catalunya: “és una incògnita; no es poden fer suposicions perquè les enquestes encara no són fiables. Vox dependrà molt dels resultats que hi hagi a l’espai de la dreta, que ara inclou Ciutadans, el PP i Vox. Hi ha més d’un 40% del vot de dretes indecís”.
VÍDEO | Roger Palà al FAQS de TV3 sobre la majoria de la moció de censura: "sembla impossible però va deixar de ser-ho"
28/04/2019 | 14:37
ANÀLISI | Antoni Gutiérrez-Rubí: Què té Whatsapp que l'ha fet tan atractiu per a Vox?
28/04/2019 | 13:58
Sis apunts a tenir en compte:
1. Whatsapp és un format de missatgeria entre persones i aquest tipus de comunicació té un caràcter de confiança, d’intimitat i proximitat molt alt. A Whatsapp tens els teus familiars, els teus amics, els companys de feina… I aquest és un cercle de proximitat molt alt que genera confiança i un entorn molt diferent de qualsevol altre mitjà.
2. En termes polítics, permet un nivell de codi, fora del radar públic, que et fa sentir còmplice. Pot estar en un “grup privat” amb els electors i parlar-los de tu a tu amb certa confidencialitat. Això, per la ultradreta, és molt important. En general, als seguidors de l’extrema dreta els agrada tenir aquesta privacitat, no donar la cara. Si només votessin a aquests partits els que han donat la cara, tindrien uns resultats residuals com els havien tingut històricament.
3. A Whatsapp, no tots són grups de tu-a-tu, també pots tenir grups verticals on algú va enviant informació de forma unidireccional. Aquests grups són perfectes per llençar missatges i consignes, per fer-les arribar de forma ràpida amb una potència molt gran de difusió. A més, els grups verticals es poden monitorar – hi caben fins a 256 persones- i pots tenir-ne diversos, la qual cosa ja té una capacitat d’incidència gens menyspreable.
4. Aquests grups verticals es poden segmentar. Els grups de Whatsapp de Vox, Ciutadans i Podem, quan hi entres, ja et demanen el codi postal i pots territorialitzar els missatges.
5. Whatsapp permet compartir continguts de textura digital molt diferent: des de ‘memes’ a infografies, fotos, vídeos, text, ‘emojis’, ‘gifs’. Hi ha diversitat molt gran de continguts creatius que pots difondre als quals el receptor pot afegir interacció: els pot comentar, els pot reenviar, etc.
6. Finalment, i molt important: entre el 95 i el 98% de la gent que té un telèfon mòbil té Whatsapp i, per tant, entrar en aquest canal i també arribar directament a un públic potencial molt gran. No hi ha cap altra plataforma que tingui aquest nivell de penetració tan gran intergeneracional, intersectorial, intersocial i interterritorial.
Antoni Gutiérrez-Rubí és assessor en comunicació, consultor polític i director d’Ideograma. Aquest apunt s’ha extret de la taula rodona ’28-A, de la campanya imprevisible als escenaris possibles’ que va organitzar Ideograma i el Màster de Comunicació Política i Social de la URL.
La participació augmenta però…. hi ha més de 500.000 persones que no podran votar encara que ho vulguin
28/04/2019 | 12:07
La participació a Catalunya s’ha disparat segons les primeres dades de les 14h i ja és 11 punts per sobre de la de 2016. Aquest 28-A també s’ha registrat un rècord de vot per correu. Però hi ha molts ciutadans que, tot i que fa molts anys que viuen aquí, no tenen encara reconeguda la nacionalitat espanyola i no poden fer-ho. És calcula que un 12% de la població a l’Estat espanyol (poc és de mig milió de persones) que té edat de votar no podrà fer-ho, segons l’Anuari de la Immigració 2018 que ha publicat el CIDOB. Segons dades del Ministeri de Defensa i del Defensor del Poble, el 2017 hi havia 400.000 persones pendents d’obtenir la nacionalitat. El procés és llarg, difícil…. i car, com denunciava el periodista Yeray Iborra en aquest reportatge de l’Anuari dels silencis mediàtics de Mèdia.cat. Carme Juares, activista i membre del col·lectiu Mujeres Migrantes, explicava la seva situació i la de milers de persones fa pocs dies a TV3:
ENTREVISTA | Neus Tomàs: "Difícilment tindrem govern a Espanya fins després de les municipals"
28/04/2019 | 11:31
La directora adjunta d’eldiario.es, Neus Tomàs, deia fa pocs dies en una entrevista a CRÍTIC que constituir un govern a l’Estat espanyol no serà fàcil ni ràpid i que, segurament, la formula definitiva no es coneixeria fins després dels comicis municipals del mes vinent. “El primer resultat condicionarà l’estratègia dels partits en el segon”, deia. Davant d’aquest panorama, quin ha de ser el paper dels mitjans de comunicació? “No podem fer un seguiment de la declaració diària de tots els polítics, perquè no és una manera interessant d’afrontar-ho. Volem que hi hagi interès informatiu més enllà de si el candidat és d’un partit o d’un altre”. Aconseguir-ho és un gran repte per a tots els mitjans.
Les enquestes estan prohibides l'última setmana? El sondeig digital d'Electromania, no
28/04/2019 | 10:54
La Llei electoral de 1985 a l’Estat espanyol prohibeix la publicació d’enquestes durant els cinc dies anteriors al de la votació. Per això Electomania, un web independent especialitzat en demoscòpia, ha buscat formula alternativa per informar de la intenció de vot d’aquest 28-A durant els últims dies. Per no incomplir la legislació, a través del seu perfil de Twitter publiquen el resultat d’enquestes online (tothom pot votar aquí) però camuflen els partits amb emoticones de diferents colors, com expliquen en aquesta notícia d’El País. Així, la rosa representa el PSOE, el PP és una gota d’aigua, l’alberginia a Unides Podem, la taronja a Ciutadans i, finalment, el brocoli verd fa referència a Vox. L’últim ‘tracking’ que han publicat diu això:
ENTREVISTA | Lola García: "Si la suma del PSOE i de Ciutadans és possible, Sánchez ho intentarà"
28/04/2019 | 10:14
Lola García, directora adjunta de La Vanguardia i autora del llibre que ‘destapa’ la cara menys explicada del procés sobiranista, El naufragio(Península, 2018), explica, en una entrevista recent a CRÍTIC, que als poders de l’Íbex 35 els interessa que surt d’aquest 28-A un “govern d’estabilitat”. Ho desgrana així: “Si hi ha una majoria absoluta del PSOE, millor. Si hi ha una majoria del PSOE amb Ciutadans, probablement bé, perquè les propostes de Rivera els agraden més que les de Podem. Però què és el que li interessaria més? Un pacte PP-PSOE. El més difícil de tot ara com ara”. García, en canvi, veu més factible un pacte PSOE i Ciutadans: ” si la suma del PSOE i de Ciutadans és possible, Sánchez ho intentarà, encara que sigui perquè li diguin que no”.
Davant d’aquest escenari, què passaria amb Catalunya, li pregunta el periodista Roger Palà. “Segurament no més retrocessos, però tampoc cap avenç. Sánchez no sembla que estigui per un retrocés”, opina García que afegeix, per curar-se en salut: “Però podria passar, perquè ha canviat d’opinió diverses vegades sobre moltes coses”. I un nou 155? De nou, la directora adjunta de La Vanguardia se’n mostra escèptica: “És difícil pensar en un acte de prou dimensió que justifiqui aplicar de nou un 155 que suposi suspendre l’autogovern. Sí que, apel·lant al 155, podrien intentar determinades intervencions sectorials: parlo dels mitjans públics, de l’educació o dels Mossos, buscant en cada cas algun element que en justifiqués l’aplicació”. La resposta definitiva a tot plegat, la sabrem les properes setmanes.
Aquest 28A, no s'ha parlat prou… del canvi climàtic
28/04/2019 | 09:27
En aquesta campanya, no s’ha parlat prou… de canvi climàtic. És, segons molts experts, el problema més greu al qual s’enfrontarà la humanitat els pròxims anys però en els debats electorals va ser el gran absent. Què proposen els partits per aturar l’ascens global de la temperatura i per fer front a totes les seves conseqüències? Si voleu saber què proposen els partits, el setmanari El Temps ha analitzat les propostes verdes de les formacions en matèria de fiscalitat, mobilitat, energia o indústria.
Greenpeace també ha fet una valoració ambiental dels programes dels cinc partits d’àmbit estatal que, segons les enquestes, trauran més escons en el Parlament aquest 28-A i aquest és el resultat:
ANÀLISI | Oriol Bartomeus: "Les claus per entendre l’alt percentatge d’indecisos"
28/04/2019 | 08:35
Una de les qüestions més importants d’aquest 28-A són la gran quantitat d’indecisos que hi ha i que s’han mantingut com a bloc important al llarg de tota la setmana. El politòleg Oriol Bartomeus analitza el seu pes en aquest apunt. És un resum d’una conversa telefònica especial per a CRÍTIC:
En aquestes eleccions hi ha un percentatge molt important d’indecisos, que només té similitud amb la convocatòria de 2015, quan Ciutadans i Unides Podem van competir per primera vegada. En aquell moment es va considerar que això responia al canvi en l’oferta electoral: com que van aparèixer partits nous, hi havia molta més gent que no tenia clar el seu vot. Ara hi ha una major indecisió en la dreta que l’any 2015 degut a l’aparició de Vox, però els indecisos s’han mantingut en tot l’arc polític. Això demostra un canvi estructural en la manera com es decideix el vot: cada cop hi ha menys gent que el decideix d’antuvi i cada cop hi ha més gent que el decideix a tocar del dia de les eleccions, d’una manera molt més rapida i amb un ventall de possibilitats entre les quals dubta molt més ampli, precisament perquè s’ha afeblit l’arrelament partidari entre els nascuts a partir del 1960.
En aquest sentit, segurament la convocatòria del 28-A marcarà un rècord pel que fa a la quantitat de gent que decideix si vota o no vota i quin partit vota el mateix dia de les eleccions. Aquesta és una dada que va creixent convocatòria rere convocatòria, i que té un factor generacional clar. Ens encaminem cap a un electorat cada cop més volàtil i cap a unes eleccions cada cop més incertes, perquè a mesura que va funcionant el relleu generacional, cada cop hi ha més electors que estan a expenses del que passi. Això fa que les campanyes cada cop siguin més importants: la gent ja no vota un partit d’esquerres perquè es considera classe obrera, sinó que vota en funció d’elements com per exemple qui pot guanyar les eleccions o quines possibilitats té l’un o l’altra de pactar, i amb qui.
ANÀLISI | Tània Verge: "Una mirada feminista al 28-A"
27/04/2019 | 20:06
Aquí us deixem l’anàlisi de la politòloga Tània Verge sobre la qüestió feminista i el 28-A. Això és un resum d’una conversa telefònica especial per a CRÍTIC.
De la campanya d’aquestes eleccions espanyoles m’agradaria subratllar quatre aspectes que considero rellevants des d’un punt de vista feminista.
1. La perillosa entrada de Vox al Congrés. Que el feixisme entri a la cambra és una mala notícia per tothom, però ho és especialment per a les dones. Vox és una formació obertament antifeminista i masclista i no cal que tinguin molts escons o formin part del futur govern perquè acabin condicionant l’agenda política. Durant la campanya ja hem vist com han marcat discurs davant la violència masclista i també com han desprestigiat el moviment feminista i les seves propostes.
2. La qüestió territorial ha tapat altres debats. Aquesta ha estat una campanya excepcional on el debat territorial i Catalunya especialment han centrat bona part del debat polític. Això ha fet que altres temes també cabdals hagin quedat relegats. És el cas de les propostes en matèria d’igualtat. Què proposen els partits en aquest sentit? Quines són les mancances que tenim i com les podem combatre? Sabem molt poc de les propostes que tenen les formacions en aquest àmbit.
3. El feminisme al carrer però no en els debats polítics. El moviment feminista ha demostrat que té molt múscul al carrer. S’ha mobilitzat amb força en jornades com les del 8-M i el 25-N, però també com a contestació de sentències com les de La Manada. Però tota aquesta mobilització no s’ha vist reflectida en els debats polítics que hem vist aquests dies, ni en els líders de les formacions. Això ja és una alerta pel moviment que haurà de continuar al peu del canó perquè no es rebaixin les seves consignes. Això serà especialment important si hi ha un tripartit de dretes o un executiu PSOE i C’s, un partit que té una proposta caduca i buida que ha etiquetat com a feminisme liberal.
4. La política repressiva i la falta de drets. Hi ha una última qüestió que també és rellevant destacar. Aquesta ha estat una campanya marcada per una política repressiva que ha fet que alguns dels candidats en aquestes eleccions no hagin pogut exercir els seus drets polítics. Crec que cal que denunciem aquesta situació també des del feminisme perquè no podem deixar que retrocedeixi cap dret democràtic.
ANÀLISI | Sergi Picazo: "L'esquerra té un problema: els pobres no voten"
27/04/2019 | 15:53
Els barris de Barcelona amb major renda familiar i on sempre guanya la dreta amb majoria absoluta són els barris amb més participació. Barris amb altíssima participació com ara les Tres Torres, Sarrià o Sant Gervasi, amb més del 77%, tenen uns resultats similars, amb victòria per Convergència i el PP. Per contra, els barris de Barcelona amb una renda familiar més baixa i que històricament voten per l’esquerra, continuen sent els barris amb més abstenció. A la Marina del Prat Vermell – Zona Franca l’abstenció sol superar el 45%. Això, a més, no només passa a Barcelona sinó que passa a tot Catalunya. La zona del país que sol registrar més participació és el centre de Sant Cugat del Vallès, on en una de les zones censals acostumen a votar el 95% dels veïns. El 95%! Al contrari, al barri de Sant Cosme, del Prat de Llobregat, sol tenir les abstencions més elevades, i normalment no passen del 20% de vots. Ho explica Sergi Picazo, amb històries, anècdotes, dades i reflexions crítiques en aquest article publicat a CRÍTIC.
El vot de l'exterior permet un cert frau electoral?
27/04/2019 | 11:10
El vot per correu dels més de dos milions de ciutadans espanyols residents a l’estranger és un pou de conflictes. Ho explica aquest interessant reportatge de Mireia Domènech i Bonet al diari Públic. Entre d’altres coses, explica que “les falles del sistema permeten fer efectiu el vot per correu de manera delegada” o que fins i tot es pot votar per una persona ja traspassada si encara no li ha caducat el DNI i ningú n’ha informat el consolat respectiu de la mort. Els canvis de terminis per votar per correu decidit per la Junta Electoral Central encara han augmentat l’habitual caos del sistema vigent per als residents a l’estranger, siguin permanents o temporals.
DADES I GRÀFICS | La batalla per l’hegemonia ‘indepe’ entre ERC, JxC i els Comuns
27/04/2019 | 10:43
Marc Guinjoan i Toni Rodon, membres de l’equip de politòlegs El Pati Descobert, han analitzat en aquest reportatge el comportament electoral dels independentistes a partir de l’agregació dels baròmetres del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del gener i del febrer del 2019. Això vol dir, centrar-se en les respostes d’aquelles persones que, en la pregunta sobre preferència territorial, asseguren que volen que l’Estat reconegui a les comunitats autònomes el dret a convertir-se en estats independents.
L’anàlisi té una conclusió molt clara: ERC és el partit favorit entre l’electorat independentista. Fins i tot si tenim en compte el possible vot ocult vers Junts per Catalunya, el suport als republicans és de més del doble. De fet, la segona preferència entre els independentistes no és clara: si fem cas de la intenció de vot, hi ha un empat tècnic entre els neoconvergents i En Comú Podem. Cal tenir en compte, però, que les enquestes del CIS van ser realitzades abans de la presentació de la candidatura del Front Republicà.
ENTREVISTA | Daniel Innerarity: “La manca d’evolució del règim del 78 explica els problemes que tenim"
27/04/2019 | 09:35
El catedràtic de filosofia política i número 2 al Congrés per Geroa Bai (coalició nacionalista moderada que es presenta només a Navarra), Daniel Innerarity explica en una entrevista recent a CRÍTIC que “aquí no falla tant la democràcia com la política. Si entenem democràcia com la capacitat de desordenar el tauler i repartir el joc, això funciona relativament bé; el problema és la capacitat d’agents polítics que estan en una lògica política de donar-li traducció operativa”.
Innerarity reflexiona sobre les possibilitats reals de reformar l’Estat espanyol. I es mostra pessimista a curt termini: “La lògica de campanya ha envaït tota reflexió i procés polític. Som en campanya permanent. Això porta a dramatitzar l’antagonisme i a denigrar l’adversari sense tenir en consideració que tard o d’hora necessitarem l’adversari per governar o per arribar a acords”. Pel que fa als possibles resultats de demà, el polític navarrés només veu dues opcions: “Veig difícil que les tres dretes sumin. La gran discussió serà si una coalició del PSOE-C’s amb la sortida d’Albert Rivera cap a alguna banda o bé un Govern de col·laboració del PSOE amb Podem i els sobiranistes bascos i catalans”.
ANÀLISI | Gonzalo Boye: "Els efectes dels resultats electorals sobre el judici del procés"
27/04/2019 | 08:10
Això explica l’advocat Gonzalo Boye, en una conversa telefònica amb CRÍTIC:
“L’efecte que pugui tenir el judici del Tribunal Suprem sobre les eleccions és difícil de determinar. Imagino que molts electors, sobretot a Catalunya, faran el seu vot pensant justament en aquest procediment, però no sabria dimensionar això quantitativament. Quant a la incidència que puguin tenir les eleccions en el judici, això dependrà molt més dels resultats i, especialment, de com la Sala Segona del Tribunal Suprem i el jutge Marchena percebi que aquests resultats el porten cap a un lloc o cap a un altre. Això és el més delicat.
En principi, els resultats electorals no haurien de tenir efectes sobre la causa del procés, i el sorprenent és que estiguem parlant d’aquest tema. Això es deu al fet que assumim que hi ha una politització important de les altes instàncies jurisdiccionals. Imagino que la sala segona i específicament el jutge Marchena, que la dirigeix, voldrà jugar alguna carta política, però és molt difícil fer una predicció de què és el que passa per la seva ment.
En funció dels resultats, Marchena pot estar més o menys pressionat perquè la sentència es declini en un sentit o un altre. Això pot afectar, però també crec que hi ha una part important de la sentència que ja està escrita, i en aquesta part crec que no hi haurà afectació. Podria ser que hi hagués una graduació major o menor de la intensitat de la pena, però crec que aquesta és l’única part que podria veure’s afectada; el fons de la sentència, no.”
[Podeu llegir la darrera entrevista que vam fer a Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont i dels exconsellers Antoni Comin i Meritxell Serret, i coordinador de totes les defenses dels exiliats, aquí (en català) i aquí (en castellà)].
ANÀLISI | Antoni Gutiérrez-Rubí: 'Eleccions del 28-A: La campanya imprevisible'
26/04/2019 | 18:30
“Les campanyes han tornat a ser clau, ja que els electors decideixen el sentit del seu vot cada vegada més tard, el defineixen durant les darreres hores, fet que el fa impredictible i no detectable fàcilment”. En aquest article, publicat a ‘La Vanguardia’, l’assessor en comunicació i consultor polític Antoni Gutiérrez-Rubí analitza les cinc claus comunicatives i estratègiques d’aquests comicis: el plebiscit Sánchez; el fenomen Vox; un govern de coalició; la Catalunya inexorable i la segona volta.
ANÀLISI | Àngels Pont, directora del GESOP: "Les enquestes han deixat obertes tres grans preguntes"
26/04/2019 | 17:00
Això explicava Àngels Pont, analista de dades i directora del Gesop, en un debat organitzat per la consultora Ideograma, fa uns dies:
“Falta només un dia per les eleccions i els sondejos que es van publicar fins diumenge passat ens deixen 3 grans preguntes que es resoldran definitivament demà:
1. El PSOE guanyarà les eleccions, però què aconseguiran les dretes? A totes les enquestes els socialistes surten com el partit més votat. A totes les enquestes gairebé sempre l’ordre dels partits és el mateix, en tot cas canvia la magnitud, sobretot en el PP que li donen des del 17% fins al 23%. En general totes coincideixen que VOX quedarà l’últim. Crec que només l’enquesta de l’ABC donava més escons a Vox que a Podem, tot i que aquest tenia més vots. Aquestes últimes diferències són normals en forces noves a l’arc parlamentari. Fa cinc anys també va passar amb Podem, que tenia una intenció de vot relativament més variable a les enquestes.
2. Qui podrà formar govern? Les enquestes dibuixen que cap bloc podrà governar amb tranquil·litat, en especial perquè la dreta està més fraccionada que mai. Els últims sondejos assenyalaven que PP, C’s i Vox tindrien menys possibilitats de formar govern, però és important assenyalar que els votants de dretes estan més indecisos sobre a qui donar suport, no sobre si anar o no a votar. En tot cas la fragmentació de la dreta els perjudica en la distribució d’escons, sobretot a les circumscripcions més petites. Crec que podem estar a prop d’un escenari de bloqueig.
3. Qui guanyarà les eleccions a Catalunya? Hi ha tres grans incògnites en el bloc independentista: la suma del vot independentista podria ser la més votada, si una força independentista serà la més votada i com es repartiran els vots en aquest àmbit. Moltes enquestes apunten que ERC podria ser la força més votada. Seria la primera vegada que un partit independentista ocuparia aquesta posició. Però altres sondejos asseguren que serà el PSC qui guanyi. Els escenaris estan oberts. També serà interessant veure com es reparteixen els vots en el bloc independentista, encara que tot apunta que seran els republicans els que s’enduran la proporció més gran de vots en totes les províncies”.
*Aquest apunt s’ha extret de la taula rodona ’28-A, de la campanya imprevisible als escenaris possibles’ que va organitzar Ideograma i el Màster de Comunicació Política i Social de la URL.
La "llista explosiva" d'ERC, d'antics militants d'Unió a Comuns sobiranistes
26/04/2019 | 16:20
Esquerra vol guanyar per primer cop les eleccions espanyoles a Catalunya amb una llista renovada amb fitxatges d’altres partits i una barreja explosiva d’exmilitants del PSC, d’Unió i dels Comuns. “La nova llista d’ERC-Sobiranistes per a les eleccions espanyoles del 28-A pot anar molt bé i pot convertir Esquerra en el nou ‘catch-all party’ del sobiranisme, a l’estil de l’antiga CiU… O pot acabar en enfrontaments interns i posicionaments diversos al Congrés en debats que tinguin com a marc l’eix dreta-esquerra”. En Sergi Picazo analitza a fons la candidatura dels republicans.
El Senat i les candidatures independentistes: repartir el vot o concentrar-lo?
26/04/2019 | 15:30
Una de les polèmiques més vives a les xarxes socials durant l’última setmana de campanya té relació amb quina és la millor estratègia dels votants independentistes de cara al Senat. El sistema d’elecció de senadors (4 per província) és molt poc proporcional i prima les llistes més votades. Què hauria de fer el votant ‘indepe’ si vol maximitzar el nombre de senadors? Repartir el vot entre diferents candidatures o concentrar-lo en la que té més opcions? En Jordi Muñoz aporta dades i reflexions.
Qui és qui a la llista dels Comuns?
26/04/2019 | 16:00
El tàndem Asens-Pisarello, que rememora els articles que firmaven sempre conjuntament al diari ‘Público’, serà un dels reclams mediàtics de la llista dels Comuns al Congrés. Tanmateix, la llista d’En Comú Podem va més enllà d’aquests dos noms: hi ha independentistes, feministes, sindicalistes, ecologistes, veterans ‘psuqueros’ i veus crítiques d’EUiA. Sergi Picazo analitza la llista dels Comuns en aquest article.
Qui són i d'on venen els candidats de Front Republicà?
26/04/2019 | 17:30
La coalició formada per Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates pot ser la sorpresa de les eleccions espanyoles si aconsegueix sumar el vot de l’esquerra radical i el de l’independentisme crític amb ERC i PDECat. En aquest article, Sergi Picazo desgrana qui són i d’on venen els candidats de la formació.
