Filosofia

Carlos Fernández Liria: “El nacionalisme espanyol és l’origen de tots els problemes”

  • Text: Joan Carbonell | Fotos: David Fernández Moreno
  • dimecres, 22 agost 2018

Carlos Fernández Liria (Saragossa, 1959) és un veterà de l'esquerra madrilenya, estatal i llatinoamericana. Filòsof i professor de la Universitat Complutense de Madrid, ha centrat la seva obra en la filosofia política il·lustrada i en el marxisme. Gran admirador de Julio Anguita, defensa una esquerra radicalment constitucional i republicana enfront una dreta i uns poders econòmics veritablement antisistema. Ens trobem en un bar prop de l'escola dels seus fills. Madrid, mes de maig, i ja fa calor. Entre canyes parlem de la universitat, de l'economia, del poder judicial i del laberint en el qual es troba l'esquerra.

Més informació

Marina Garcés: “Vivim en la Barcelona del malestar social”

  • Text: Sergi Picazo / Fotos: Ivan Giménez
  • dilluns, 18 setembre 2017

Pensa i fa pensar. Marina Garcés (Barcelona, 1973) serà la pregonera de les Festes de la Mercè de Barcelona aquest 22 de setembre. En un moment de soroll, trinxeres i blancs i negres, necessitem algú que ens ajudi a pensar-nos. Utilitza conceptes com 'el comú', 'el nosaltres', 'el compromís'. Va estudiar filosofia a la UB i es va doctorar amb una tesi titulada 'Las prisiones de lo posible'. Conversem amb ella sobre Barcelona: des d'un no-lloc barceloní com l'estació de Sants fins a la crítica a la ciutat marca.

Més informació

Xavier Antich: “Les paraules poden ser instruments de violència i de discriminació extraordinaris”

  • Text: Toni Vall / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 21 febrer 2017

He quedat amb Xavier Antich (la Seu d’Urgell, 1962) a la Fundació Tàpies, organisme del qual és president des del 2012. Hi estan enllestint la instal·lació de l’exposició 'Diumenge', d’Oriol Vilanova. Les parets estan entapissades amb milers de postals. Conversem sobre filosofia i ensenyança, que potser són les dues passions de la seva vida. També dels seus mestres, de com s’ensenya filosofia i de com d’important és ensenyar, així, en general. Resseguim també algunes de les idees que exposa als seus articles a l’'Ara' i a 'El Nacional' i al seu últim llibre, 'La voluntat de comprendre' (Arcàdia, 2015), que ens porten a parlar de política i de valors. I dels valors del procés polític català també, és clar.

Més informació

Marina Garcés: “Tenim molts coneixements, però cada cop som més obedients”

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Xavi Herrero
  • dijous, 20 octubre 2016

Parlar amb Marina Garcés (Barcelona, 1973) t’obliga a pensar. El seu pensament és cruament honest. Va créixer als anys vuitanta, època de conformisme intel·lectual. Ha viscut i escrit, per tant, contra corrent. La filosofia, des de ben jove, va ser la seva barca en aquest naufragi que vivim. Professora a la Universitat de Saragossa, escriu llibres i articles que generen debat i deixen petja, i participa en col·lectius per repensar-nos com l'Espai en Blanc. Ens trobem a casa seva per parlar de filosofia, de política, d'educació... En resum, de pensament i vida. Fa unes quantes setmanes que ha publicat 'Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla' (Arcàdia).

Més informació

Santiago López Petit: “La CUP és tragicòmica, i Podem, directament, cínic”

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Jordi Borràs
  • dimecres, 10 agost 2016

Santiago López Petit (Barcelona, 1950) és un home afable, atent i sensible. Sorprèn gratament quant parla, i aquesta sensibilitat és acompanyada d'un discurs sobre la vida, la filosofia i la política profundament radical. Com es pot impugnar la realitat? Què significa voler viure? Com es tradueixen aquests plantejaments en pràctiques polítiques concretes? Professor de filosofia de la UB, les seves classes eren un refugi per a militants i activistes de l'esquerra de l'esquerra, quan ser anticapitalista no era moda. Per les seves classes han passat molts protagonistes de la “nova política”. Parlem amb ell de filosofia, del 15-M i dels nous partits, entre altres qüestions.

Més informació

Josep Ramoneda: “L’objectiu patriòtic no pot ser per sobre de tot; per això sóc profundament contrari a Junts pel Sí”

  • Text: Yeray S. Iborra / Fotos: Xavi Herrero
  • dijous, 18 febrer 2016

Josep Ramoneda (Cervera, 1949) és periodista, filòsof i docent. Totes categories prou malmeses, viure d’alguna d’elles ja és una situació de privilegi (i responsabilitat). Ramoneda, col·laborador de El País o l’ARA, ens rep a la seu de Galaxia Gutenberg: editorial que gestiona La Maleta de Portbou. Les oficines, a un xamfrà de la Diagonal, semblen el lloc idoni per escriure: hi entra una llum règia, a l’espai hi brillen els materials nobles. Fins i tot la calefacció està coronada per un sostret de marbre. Ramoneda és home de diàleg i cultura crítica; ex director del CCCB (1989-2011), ara capitaneja l’Escola Europea d’Humanitats, projecte militant però finançat per l’Obra Social de La Caixa.

Més informació