Periodisme

Francesc Serés: “Ha de passar alguna cosa important aviat o el relat independentista se’ns florirà”

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 14 febrer 2017
Foto: JORDI BORRÀS

Ens citem amb Francesc Serés (Saidí, 1972) a Barcelona, al carrer. Escriptor enèrgic i articulista polèmic, els seus llibres parlen de les nostres vides, tal com ragen. De misèries, de desigualtats i de l'amor quotidià. De la fàbrica, del treball diari, de la brossa que s'acumula als marges. Existeix una connexió forta entre ell, els seus llibres i la seva terra dura i acollidora al mateix temps. Observa la realitat sense parar, esperant copsar-la, atent a qualsevol història, a qualsevol gest. Ens fem les fotografies de rigor, trenquem el gel i fem cap a una cafeteria per enfilar l'entrevista. Xerrem desordenadament: “A dos o tres metres, l’impacte d’un tret sobre un senglar és una cosa esfereïdora. Veus com se li'n va la vida”. Encenc la gravadora i continuem parlant.

Més informació

Robert Fisk: “Per aturar l’ISIS, fan falta universitats, no pas bombes”

  • Mireia Termes (Beirut)
  • dimarts, 3 gener 2017
portada-fisk_ok

40 anys després de la seva arribada a Beirut com a corresponsal de premsa, Robert Fisk (Maidstone, el Regne Unit, 1946) és un dels grans referents del periodisme al Pròxim Orient. Autodefinit en alguna ocasió com a “corresponsal otomà”, Fisk ha cobert els conflictes del Líban, de l'Afganistan, d'Algèria, de Palestina, de l’Iraq, de Bòsnia i de Kosovo, així com les anomenades 'revolucions àrabs'. Va ser periodista de 'The Times' i, actualment, de 'The Independent'. Amb l’autoritat que dóna aquest bagatge reflexiona sobre l’estat del periodisme actual i les vicissituds que viu el Pròxim Orient actual i, en concret, de la guerra de Síria. Fisk, sempre polèmic, però amb un criteri propi molt respectat.

Més informació

Lucía Mbomío: “Una negra periodista! Que això sigui notícia em genera contradiccions”

  • Edició: Mar Romero / Foto: Xavi Herrero / Amb el suport de la Xarxa Antirumors
  • dijous, 24 novembre 2016
Foto: XAVI HERRERO

Ser dona i ser negra: Lucía Asué Mbomío (Madrid, 1981) pot parlar de què suposa exercir el periodisme en un món carregat de prejudicis quan pertanys a dos col·lectius discriminats. És reportera al programa de Televisió Espanyola ‘Aquí en la tierra’ i col·labora amb la revista digital ‘Afroféminas’, creada per donar veu a les dones afrodescendents. Mbomío va ser l’encarregada d'inaugurar la jornada "Periodismes diversos, periodismes transformadors", organitzada per la Xarxa BCN Antirumors. Mbomío, en conversa amb Carme Colomina, cap de la secció d'internacional del diari 'Ara', exposa els problemes, conflictes i dubtes dels periodistes i dels mitjans a l’hora d’abordar la diversitat.

Més informació

Joan B. Culla: “M’han arribat a dir que sóc l’historiador del règim. Me la bufa”

  • Text: Toni Vall / Fotos: Ivan G. Costa
  • dijous, 17 novembre 2016
Foto: IVAN G. COSTA

Voldria trobar els apunts d’història de Catalunya del segle XX, l’assignatura que el professor Culla em va impartir a primer de periodisme a la UAB el curs 1997/98. M’agradaria portar-los a l’entrevista amb aquest historiador, articulista i tertulià, que ha escrit llibres sobre Alejandro Lerroux, Israel i Palestina, la dreta catalana, Esquerra Republicana de Catalunya i altres temes d’història contemporània. Escriu a 'El País' i a l’'Ara' i col·labora a TV3 i a Catalunya Ràdio, on esgrimeix el seu verb afinat i categòric, quasi sempre persuasiu i convincent. Parlarem de política, d’ideologia, de partits i d’independència (la del país i la seva pròpia com a pensador i opinador) però també d’història i de què significa ser professor. No trobo els apunts per enlloc: els devia deixar a un company de classe que va suspendre pel setembre.

Més informació

Jordi Basté: “Jo sé fer ràdio. Jo no faig política”

  • Text: Roger Palà / Fotos: Ivan Giménez
  • dijous, 3 novembre 2016
Jordi Basté

Des de fa 10 temporades, Jordi Basté (Barcelona, 1965) dirigeix i presenta 'El món a RAC 1', el programa més escoltat de la història de la ràdio catalana. Al capdavant del vaixell insígnia de l'emissora del Grup Godó ha desbancat l'històric lideratge de Catalunya Ràdio. Va començar a forjar-se en el periodisme esportiu, i d’aquest univers n’ha extret una gran part dels ingredients que han fet líder 'El món': “Hi ha qui diu que el futbol no és cultura. En la seva ignorància hi ha la clau del nostre èxit”, afirma. No es talla. Parla clar. Recela de les xarxes socials. Reivindica el periodisme de picar pedra. Veu la situació política “enquistada". I, tanmateix, considera que vivim immersos en una revolució. Peu a terra i endavant.

Més informació

Gemma Nierga: “La SER perd audiència perquè no fa un discurs radical sobre l’independentisme”

  • Text: Laura Aznar / Fotos: Ivan G. Costa
  • dijous, 27 octubre 2016
FOTO: IVAN G. COSTA

Gemma Nierga (Barcelona, 1965) és un nom que instintivament entrelliguem amb el de la Cadena SER. S’ha fet gran en aquest mitjà i hi manté un vincle quasi sentimental. Des del 2012 codirigeix amb Pepa Bueno el magazín matinal 'Hoy por hoy'. Premiada amb l'Ondas, acumula tres dècades de trajectòria radiofònica i televisiva a les espatlles. Va de bòlit, em diu que té poc temps i li prometo certa agilitat, però ens perdem en la conversa. Parla amb el cos, gesticula molt, dolça i enèrgica, i genera un clima de confort des del principi. “Com ho fem això?”, em pregunta. “T’ho vull preguntar tot”, li responc.

Més informació