Procés sobiranista

Rafael Poch: “Les dretes creixen perquè l’esquerra abandona el terreny social i es concentra en el gènere o en la identitat”

  • Text: Javier Borràs | Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 8 gener 2019

Quedem amb Rafael Poch-de-Feliu (Barcelona, 1956) per dinar prop de la Universitat Pompeu Fabra. Ha passat el matí explicant la història de Rússia a un grup de professors de secundària, en un cercle de conferències anual que va iniciar Josep Fontana ja fa anys. Poch, després de donar voltes pel món —Alemanya, l'Europa de l'Est, Rússia, la Xina, de nou Alemanya, França—, torna a viure a la Girona on va créixer, després de 30 anys. Poch ha estat, segurament, el millor corresponsal que hem tingut a Catalunya en les últimes dècades. Parlem de periodisme, de la situació europea, de l'esquerra, de geopolítica mundial i —no hi podia faltar— del procés independentista català.

Més informació

Jaume Asens: “Si no fos a l’Ajuntament, estaria fent d’advocat dels presos polítics”

  • Text: Roger Palà | Fotos: Ivan Giménez
  • dilluns, 17 desembre 2018

Jaume Asens, tinent d'alcaldia de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, és una figura rellevant dels Comuns. Advocat de totes les causes perdudes des de fa 20 anys, és amic de Pablo Iglesias i d'Ada Colau des de la primera militància. Sobiranista i, al mateix temps, firmant del manifest fundacional de Podem i partidari de l'aliança dels sobiranistes amb el PSOE. En aquesta entrevista ens endinsem en la seva trajectòria i personalitat, fugint dels 'trending topics' del moment. Som a les portes d'un nou cicle electoral i Asens es troba en un moment personal de reflexió, que coincideix amb el replantejament intern dels Comuns arran de la marxa de Xavi Domènech.

Més informació

Carlos Fernández Liria: “El nacionalisme espanyol és l’origen de tots els problemes”

  • Text: Joan Carbonell | Fotos: David Fernández Moreno
  • dimecres, 22 agost 2018

Carlos Fernández Liria (Saragossa, 1959) és un veterà de l'esquerra madrilenya, estatal i llatinoamericana. Filòsof i professor de la Universitat Complutense de Madrid, ha centrat la seva obra en la filosofia política il·lustrada i en el marxisme. Gran admirador de Julio Anguita, defensa una esquerra radicalment constitucional i republicana enfront una dreta i uns poders econòmics veritablement antisistema. Ens trobem en un bar prop de l'escola dels seus fills. Madrid, mes de maig, i ja fa calor. Entre canyes parlem de la universitat, de l'economia, del poder judicial i del laberint en el qual es troba l'esquerra.

Més informació

Sis apunts per entendre on és i cap on va la CUP

  • Marc Font / @marcfontribas
  • dimecres, 21 març 2018

Més enllà de les batzegades del procés... en quina situació es troba la CUP, més de cinc anys després de la seva irrupció al Parlament? Com planteja els grans debats del futur? En parlem amb dos membres de la direcció ‘cupaire’ i exdiputats al Parlament: Eulàlia Reguant i Albert Botran.

Més informació

Julià de Jòdar: “Les nostres elits no han cregut en el poder de la gent”

  • Text: Antoni Trobat. Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 13 febrer 2018

Julià de Jòdar (Badalona, 1942) és un intel·lectual singular. Conegut per uns com a exdiputat de la CUP –dimití juntament amb Josep Manel Busqueta, el 2016, després de les negociacions que acabaren amb el pas al costat d'Artur Mas– i per altres com a escriptor consagrat enmig de l'univers dels lletraferits catalans, en realitat se'n saben relativament poques coses. Entro a casa seva, al carrer Casp, i m'ofereix una tassa de te verd en una cambra espaiosa però farcida de llibres. Visualitzo de tot: molt art i molta filosofia, una traducció italiana de Saul Bellow, una mena de tapís medieval anglès i una portada de 'Serra d'Or' amb Ferrater. Li reconec que l'he llegit poc –només dues obres. La conversa comença a la Badalona dels anys vint.

Més informació

Juanjo Puigcorbé: “No estàvem preparats per preveure que l’1 d’octubre s’estomacarien pobles sencers”

  • Text: Toni Vall / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 29 novembre 2017

Juanjo Puigcorbé (Barcelona, 1955) sempre m’ha semblat una força de la naturalesa. És un clàssic, en el sentit més senzill i autèntic, que travessa la història recent de l’audiovisual català i estatal. Ens trobem al seu despatx de la Diputació. La conversa té dues parts. A la primera s’esplaia sobre la seva feina present, la passió que li injecta i els reptes que encara li queden i també sobre les batalles lliurades en els mals moments de la seva carrera. A la segona, parlem del present, de la independència i del procés. Desenvolupa una interessant teoria de continuïtat històrica que arrenca amb el ja famós Règim del 78, fa escala a la Guerra de l’Iraq del 2003 i desemboca a l’1 d’octubre de 2017.

Més informació