Procés sobiranista

Carlos Fernández Liria: “El nacionalisme espanyol és l’origen de tots els problemes”

  • Text: Joan Carbonell | Fotos: David Fernández Moreno
  • dimecres, 22 agost 2018

Carlos Fernández Liria (Saragossa, 1959) és un veterà de l'esquerra madrilenya, estatal i llatinoamericana. Filòsof i professor de la Universitat Complutense de Madrid, ha centrat la seva obra en la filosofia política il·lustrada i en el marxisme. Gran admirador de Julio Anguita, defensa una esquerra radicalment constitucional i republicana enfront una dreta i uns poders econòmics veritablement antisistema. Ens trobem en un bar prop de l'escola dels seus fills. Madrid, mes de maig, i ja fa calor. Entre canyes parlem de la universitat, de l'economia, del poder judicial i del laberint en el qual es troba l'esquerra.

Més informació

Sis apunts per entendre on és i cap on va la CUP

  • Marc Font / @marcfontribas
  • dimecres, 21 març 2018

Més enllà de les batzegades del procés... en quina situació es troba la CUP, més de cinc anys després de la seva irrupció al Parlament? Com planteja els grans debats del futur? En parlem amb dos membres de la direcció ‘cupaire’ i exdiputats al Parlament: Eulàlia Reguant i Albert Botran.

Més informació

Julià de Jòdar: “Les nostres elits no han cregut en el poder de la gent”

  • Text: Antoni Trobat. Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 13 febrer 2018

Julià de Jòdar (Badalona, 1942) és un intel·lectual singular. Conegut per uns com a exdiputat de la CUP –dimití juntament amb Josep Manel Busqueta, el 2016, després de les negociacions que acabaren amb el pas al costat d'Artur Mas– i per altres com a escriptor consagrat enmig de l'univers dels lletraferits catalans, en realitat se'n saben relativament poques coses. Entro a casa seva, al carrer Casp, i m'ofereix una tassa de te verd en una cambra espaiosa però farcida de llibres. Visualitzo de tot: molt art i molta filosofia, una traducció italiana de Saul Bellow, una mena de tapís medieval anglès i una portada de 'Serra d'Or' amb Ferrater. Li reconec que l'he llegit poc –només dues obres. La conversa comença a la Badalona dels anys vint.

Més informació

Juanjo Puigcorbé: “No estàvem preparats per preveure que l’1 d’octubre s’estomacarien pobles sencers”

  • Text: Toni Vall / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 29 novembre 2017

Juanjo Puigcorbé (Barcelona, 1955) sempre m’ha semblat una força de la naturalesa. És un clàssic, en el sentit més senzill i autèntic, que travessa la història recent de l’audiovisual català i estatal. Ens trobem al seu despatx de la Diputació. La conversa té dues parts. A la primera s’esplaia sobre la seva feina present, la passió que li injecta i els reptes que encara li queden i també sobre les batalles lliurades en els mals moments de la seva carrera. A la segona, parlem del present, de la independència i del procés. Desenvolupa una interessant teoria de continuïtat històrica que arrenca amb el ja famós Règim del 78, fa escala a la Guerra de l’Iraq del 2003 i desemboca a l’1 d’octubre de 2017.

Més informació

Paola Lo Cascio: “S’ha de trencar la dinàmica de blocs, perquè és molt perjudicial per al país”

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Jordi Borràs
  • dimarts, 7 novembre 2017

Paola Lo Cascio (Roma, 1975) és professora associada d'història a la UB i membre de l'executiva de Catalunya en Comú. La seva curiositat acadèmica la va portar de La Sapienza de Roma a la Universitat de Barcelona per acabar fent una tesi doctoral sobre els governs de Jordi Pujol. Per tant, és una autèntica experta en un dels fenòmens clau de la nostra història política: el pujolisme. La seva perspectiva sobre la política catalana actual té dues característiques privilegiades: d'una banda, la perspectiva històrica i, de l'altra, el fet de venir d'un país, Itàlia, on tot —absolutament tot!— és possible en política. Amb ella analitzem, amb una mirada històrica, l'actual moment polític del procés.

Més informació

Arcadi Oliveres: “A la llarga vam veure que la Transició era una veritable enganyifa”

  • Text: Joan Carbonell / Fotos: Ivan Giménez
  • dimecres, 16 agost 2017

A Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945) gairebé no li cal presentació. Economista crític, cristià de base, gran comunicador. Va tenir en Xirinacs de mestre a l'escola, va viure en directe la Caputxinada. Parlava sobre les terribles conseqüències del capitalisme quan gairebé ningú ho feia. Un autèntic 'catedràtic' del pensament crític. Sempre més enllà del poder polític, va predicar al desert dels anys del conformisme. Un protagonista, humil i humà, de la història recent de Catalunya. Ens trobem amb l’Arcadi a la Casa Orlandai, un casal de gestió comunitària a Sarrià, Barcelona. Era l’antiga escola dels seus fills, i tota la família, sobretot el seu fill Marcel, es va implicar per convertir-lo en un espai comunitari.

Més informació