Ronda

PSUC

Joan Tardà: “ERC hauria de governar els primers 15 anys de la República amb els Comuns i la CUP”

  • Marc Font / Fotos: Jordi Borràs
  • dijous, 7 abril 2016
portada3

Dotze anys com a diputat al Congrés han convertit Joan Tardà (Cornellà, 1953) en un dels dirigents més coneguts d'ERC i, sens dubte, en un dels més aclamats per les bases de la formació. Independentista de primera hora —amb 20 anys volia militar al PSAN—, ara està convençut que "l'escenari de ruptura és inevitable si el Govern de Catalunya compleix el mandat del 27 de setembre". Lector voraç, arriba a la seu del Grup ECOS —on hi ha la redacció de CRÍTIC— amb 'Temps de segona mà. La fi de l’home roig', de la Nobel Svetlana Aleksiévitx. Parlem amb ell del tardofranquisme, del PSUC, de les esquerres, del seu partit i, òbviament, del procés sobiranista.

Més informació

Montserrat Tura: “Per arribar a la República Catalana, el procés ha de passar per un lideratge de l’esquerra”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dijous, 4 febrer 2016
FOTO: Jordi Borràs

Fa respecte fer-li un WhatsApp a una exconsellera de Justícia i d’Interior de la Generalitat per dir-li que faràs tard a la cita. Que o m'he errat amb els horaris de Rodalies o les freqüències són calamitoses o tot alhora. Montserrat Tura (Mollet del Vallès, 1954) contesta amb una declaració de principis socialdemòcrata: "No pateixis... Primera lliçó d'avui: Rod3 és un desastre. Però l'estimem i la necessitem. A les 19.15 vindré a buscar-te". Em recull a l'estació de Mollet en un cotxe vell i em porta fins a la casa pairal familiar, on farem l'entrevista. Tura, exalcaldessa, exconsellera, exmilitant del PSC i de MES, ara és una metgessa preocupada per la piràmide demogràfica i pel futur dels serveis públics.

Més informació

August Gil Matamala: “La CUP s’assembla a l’esquerra radical dels 70, i Podemos m’evoca el PCE”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Xavi Herrero
  • dimecres, 30 desembre 2015
Foto: Xavi Herrero

August Gil Matamala (Barcelona, 1934) obre, pesadament, la porta del despatx on a les tardes ordena el seu arxiu personal. El fill de maqui murcià Augusto Gil és el jurista referencial en l’activisme pels drets civils a Catalunya. Impulsor de l’Associació d’Advocats Europeus Demòcrates, porta la història de l’esquerra social d’aquest país tatuada en la seva biografia. Ens endinsem en els seus records de la Transició de fa quatre dècades. Una horeta justa. “Quan et fas gran, t’acostumes a viure rodejat de fantasmes”, confessa, mentre el fotògraf comença a fer feina i ell rememora aquell sopar als anys cinquanta al pis parisenc que compartien el seu amic Goytisolo i Monique Lange, editora de la cèlebre Gallimard. Aquesta és una entrevista feta fa dos mesos per la revista VELL/NOU.

Més informació

Francesc-Marc Álvaro: “Hi ha molta gent de la CUP que és més de casa bona que jo”

  • Text: Antoni Trobat / Foto: Jordi Borràs
  • dijous, 30 juliol 2015
Foto: JORDI BORRÀS

Francesc-Marc Álvaro (Vilanova i la Geltrú, 1967) és un tipus afable, amb rostre de professor holandès i amb un currículum periodístic envejable. Diuen, alguns, que és un dels pocs que tenen audiència periòdica amb el president Mas. Educat, heterodox i situat políticament a l’espai del sobiranisme liberal, parla a discreció de tot una mica. Mentre esperem per encetar l’entrevista, el biògraf de Jordi Pujol —la seva magnífica 'Ara sí que toca' s’ha reeditat l’any passat—, comenta fets del tot variats: des dels resultats electorals del nacionalisme a Menorca fins a quin ha de ser l’estatus del català i del castellà a la nova República –“Jo no sóc gens ètnic; el culturalisme no fa gaire amb mi”.

Més informació

Pere Camps: “Alguns tapen les vergonyes socials amb la senyera, i hi ha qui tapa les vergonyes nacionals amb la bandera roja”

  • Roger Palà i Sergi Picazo
  • dijous, 9 juliol 2015
portada-2

A Pere Camps el defineixen com a promotor cultural. L’etiqueta, però, es queda curta. La primera militància clandestina del director de Barnasants va ser al sector del metall de CCOO. Va conèixer de primera mà la força de la cançó als mítics recitals de Llach, de Raimon i de Pi de la Serra al Palau d'Esports durant els setanta. L’any 95 va muntar BarnaSants, convertit avui en referència de la cançó d’autor a Catalunya, a Europa i ara també a l’Amèrica Llatina. Camps és, sobretot, un activista. I avui té dues grans preocupacions: la reivindicació de la cultura i la unitat de l’esquerra. Ens cita per dinar un dijous plujós, i la conversa s’allarga fins a mitja tarda. Si una cosa té Pere Camps, és un verb loquaç.

Més informació

Javier Pérez Andújar: “Detesto aquesta dicotomia entre classe obrera castellanoparlant bona i burgesia catalanista dolenta”

  • Text: Antoni Trobat / Fotos: Jordi Borràs
  • dijous, 21 maig 2015
1bis

Javier Pérez Andújar (Sant Adrià de Besòs, 1965) és, molt possiblement, un dels grans cronistes d'allò que ell anomena “la Internacional dels blocs de pisos”. Pocs, com aquest filòleg i periodista, han descrit tan acuradament la realitat de les perifèries urbanes del cinturó industrial de Barcelona. Des de la seva estrena com a narrador, el 2007, amb “Los príncipes valientes” , no ha deixat de triomfar, per la seva descripció, entre àcida i tendra, d'allò urbà. El seu 'hit' és, sens dubte, 'Paseos con mi madre' (2011), amb una línia que ha continuat a la recent 'Catalanes todos' (2014). Afirma, sorneguer, que "l'única cosa col·lectiva que ha fet la meva generació és morir-se de sobredosi als portals”. Ens cita en un bar regentat per xinesos “com tot en la vida”.

Més informació
Nadal_Ajuntament