Transparència

El cost dels antiavalots: 17,3 milions en furgonetes, armes i munició

  • Text: Laura Aznar / Foto: Jordi Borràs
  • diumenge, 18 juny 2017

En els darrers 10 anys, la Generalitat ha destinat 17,3 milions d’euros a equipar les unitats d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra. D’aquesta quantitat, més de 2 milions han servit per comprar armament: porres, pilotes de goma, llançadors i cartutxos. CRÍTIC ha accedit a la totalitat de la despesa mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública que inicialment va ser denegada. Tot i la insistència d’aquest mitjà, ni els Mossos ni el Departament d’Interior han accedit a comentar les dades “per motius de seguretat”.

Més informació

Cinc coses que la Generalitat no permet que sàpigues malgrat la Llei de transparència

  • Roger Palà / @rogerpala
  • dimecres, 17 maig 2017

Els dos últims anys, la Generalitat ha denegat a CRÍTIC l'accés a aquesta desena de sol·licituds d'informació pública relacionades amb l'activitat de la institució. El mitjà ha recorregut davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, que ha donat la raó a algunes de les demandes de CRÍTIC.

Més informació

Onze alts càrrecs d’empreses públiques de la Generalitat cobren més del topall legal

  • Roger Palà / @rogerpala
  • dilluns, 15 maig 2017

Onze alts càrrecs d’empreses públiques de la Generalitat cobren més de 109.633 euros anuals, superant el topall que preveu la llei per als directius de l'Administració. Segons ha pogut constatar CRÍTIC a partir de l’anàlisi de la informació sobre retribucions feta pública pel Govern al portal de Transparència al mes de maig, aquests directius perceben remuneracions que superen el sou d'un conseller i que, per tant, xoquen amb la política de contenció avalada pels pressupostos aprovats per Junts pel Sí i la CUP. El rànquing dels més ben pagats, l'encapçala el director general de Ferrocarrils, Pere Calvet, que cobra 137.518 euros anuals, més que el president de la Generalitat.

Més informació

Gemma Galdon: “A Podem ara mateix ens falta capacitat d’il·lusionar. Però això es pot construir en un mes”

  • Text: Sergi Picazo / Fotos: Xavi Herrero
  • dijous, 2 juliol 2015

Gemma Galdon (Mataró, 1976) és doctora en polítiques públiques i experta en seguretat, noves tecnologies i qüestions ètiques. Però, de fet, és més coneguda com a dirigent de Podem a Catalunya. El seu baptisme com a activista van ser el moviment antiglobalització, la batalla de Seattle i els textos de Susan George i de Naomi Klein. Avui és una de les poques catalanes, amb Gemma Ubasart, que tenen accés directe al nucli dur de Pablo Iglesias. El seu pas a la política va aixecar una certa polèmica quan es va conèixer el seu patrimoni i les empreses amb les quals treballa la seva empresa, especialitzada en la investigació i la innovació tecnològica amb criteris ètics. Li preguntem per tot i respon a tot.

Més informació

La Diputació reparteix milers d’euros en subvencions a partits, dietes i càrrecs de confiança

  • Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 27 gener 2015

La Diputació de Barcelona, tot i tenir l'objectiu de donar suport a les localitats de la província, s'ha convertit en una via per finançar directament o indirectament els partits polítics, sobretot CiU, el PSC i el PP. L'any passat, els partits van repartir-se 620.000 euros en subvencions. La despesa en càrrecs de confiança ha passat dels 2,5 milions de 2010 als 3,4 milions de 2013. Els diputats sense dedicació exclusiva cobren 1.640 euros de dieta per cada ple. Els que tenen dedicació exclusiva, 14 dels quals són alcaldes, suposen una despesa de 2,5 milions. El sou del president, Salvador Esteve, de CiU, és de 115.723 euros, més que un conseller del Govern.

Més informació

L’acord de comerç UE – Estats Units permetrà a les empreses demandar un Estat en tribunals privats

  • Text: Esther Herrera (Brussel·les) / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts, 18 novembre 2014

La Unió Europea i els Estats Units estan negociant en secret l’acord de lliure comerç més important de la història. Una desclassificació recent de documents per part del Consell de la Unió Europea i d'organitzacions socials ha confirmat que l'anomenat TTIP permetrà que les grans empreses puguin demandar els estats en tribunals privats si una llei afecta els seus interessos. L’Estat espanyol és un dels que més estan pressionant perquè s’inclogui aquest mecanisme d'arbitratge internacional, segons confirmen en exclusiva a CRÍTIC fonts del Govern espanyol.

Més informació